Carme Mas

Aquest matí hem presentat a Tarragona l'obra de govern i les propostes d'educació del Partit dels Socialistes de Catalunya - Ciutadans pel Canvi.

Quina educació volem?

L’espina dorsal de l’educació a Catalunya és el servei públic d’educació i cal que acompleixi la seva funció social -garantir la cohesió i el desenvolupament i la igualtat d’oportunitats-, que incorpori la diversitat social i cultural de la nostra societat i mantingui el seu caràcter universal, gratuït, laic, democràtic, coeducatiu, científic, integrador i compensador de les desigualtats. En aquest sentit, és imprescindible implicar la societat i la ciutadania en l’educació ètica i ciutadana (el món local, les famílies, el professorat, les escoles finançades amb fons públics, la comunitat educativa i fins i tot els mitjans audiovisuals) que fomenta els valors democràtics i de civisme.

Quina ha estat l'obra de govern a Catalunya?

- Increment pressupostari del 8% al 15% anual.

- Acords per fer 23.938 places més d’escoles bressol, cosa que representa un 79,8% (de les 30.000 previstes).

- Contractació de 4200 nous professionals entre els cursos 2004-2005 i 2005-2006 i per aquest curs 2006-2007 l’increment de 5.275 nous mestres (un total de 9.475). D’aquests, 2.827 es dedicaran a impartir la sisena hora.

- Construcció de 162 nous centres escolars, amb una inversió de 1.500 M€

- Impuls del Pacte nacional per l’Educació amb una memòria econòmica de 1.200 milions d’€ per a una educació igual per a tothom.

- 1051 Aules d’acollida per millorar la integració de l’alumnat nouvingut

Quina ha estat l'obra de Govern al Camp de Tarragona:

- 22 nous centres públics

- Increment de 633 mestres de primària i 358 professors de secundària.

- Una inversió en obres acabades 46’3 MEUR

- Una inversió en obres començades 20’2 MEUR

- Inversions d’execució immediata 36’1 MEUR

- Una inversió en obres d’ampliació i millora de 10 MEUR

- Una despesa en equipaments el 2006 (informàtics, audiovisuals, cicles formatius...) de 7.648 MEUR

- 59 noves aules d’acollida amb 72 professors.

- 11 noves Unitats de Suport a l’Educació Especial

- 9 Plans estratègics per a l’Autonomia de centre

Què ens proposem per a la legislatura 2006-2010?

1. Ampliar i millorar l’oferta amb hores de classe de més qualitat i més serveis educatius.

2. Promoure la coresponsabilitat entre l’escola, les famílies i els agents socials.

3. Continuar dotant a Catalunya de les places d’escola bressol públiques, en col·laboració amb els ajuntaments.

4. Garantir la sostenibilitat econòmica del model d’escoles bressol públiques de titularitat municipal i establir els convenis necessaris amb els ajuntaments.

5. Articular, definitivament, la xarxa pública d’escoles bressol per tal d’assegurar la màxima qualitat. Ordenar la resta de l’espai socioeducatiu de 0-3 anys.

6. Promoure l’excel·lència i combatre el fracàs escolar del nostre sistema educatiu amb la millora de tots els alumnes en l’ensenyament obligatori i l’increment de les taxes de continuïtat i d’èxit en l’ensenyament postobligatori.

7. Aconseguir una formació professional més completa i adequada a les necessitats de les persones i del món del treball.

8. Formar persones en els valors del civisme i la ciutadania, la tolerància i el respecte als altres.

9. Impulsar i aprofundir els processos d’innovació educativa per incorporar i aprofitar satisfactòriament els avenços científics i tecnològics, reforçant una presència més real de les TIC en els diferents ensenyaments.

10. Garantir el domini de les llengües estrangeres, en especial l’anglès.

11. Assolir una xarxa integrada de tots els centres sostinguts amb fons públics (servei públic educatiu) per evitar la dualització d’un sistema educatiu que perpetui les desigualtats.

12. Aconseguir uns centres educatius autònoms i un professorat reconegut socialment i econòmica.

13. Impulsar la formació permanent del professorat i la reflexió metodològica.

14. Fer més pròxima l’administració educativa, a la qual s’atorgarà un protagonisme creixent en els ajuntaments a fi que esdevinguin veritables autoritats educatives locals.

15. Establir les coordinacions necessàries entre el sistema educatiu i l’educació fora de l’escola.

Quins seran els eixos de la política educativa?

- Polítiques de descentralització: autonomia de centres

- Polítiques de proximitat: cogestió i coresponsabilitat amb els ens locals

- Polítiques d’equitat: igualtat d’oportunitats en l’accés i en el procés educatiu

- Polítiques de qualitat: innovació, idiomes i noves tecnologies

- Polítiques de cohesió: compensació de les desigualtat; acollida i integració dels nouvinguts

Quins seran els instruments legals?

- Desenvolupament del Pacte Nacional per l’Educació.

- Desplegament de les competències en educació de l’Estatut d’Autonomia i aprovació de la Llei Catalana d’Educació

Quins són els nostres compromisos?

- La gratuïtat dels llibres de text en quatre anys, de la qual se’n beneficiaran 800.000 nois i noies de tot Catalunya, dels quals, 72.500 alumnes entre 3-16 anys, del Camp de Tarragona.

- Fer de Catalunya un país trilingüe amb el català, el castellà i l’anglès com a tercera llengua, amb més hores per els alumnes, més professors als centres i implicació de TV3, sense xecs, amb un servei de qualitat per a tots

- Arribar a un 75% de cobertura en places d’escola bressol (estem ja a prop del 60% en places compromeses). Al Camp de Tarragona significa la creació de 1.000 places més.

- Pla de millora de la secundària, al qual es destinaran 125MEUR en el període 2006-2009, amb la distribució següent:

- Acompanyament en la transició dels alumnes de secundària al món laboral amb la creació de la figura de l'orientador-orientadora que farà el seguiment d'un grup reduït d'alumnes per ajudar-los a trobar feina, mesura que suposarà la contractació de 500 professionals, amb un cost de 20 MEUR

- Incrementar en 10 punts l’èxit escolar, per tal d’aproximar-nos a l’objectiu de la Unió Europea en el que es pretén que pel 2010 el 85% de l’alumnat entre 20 i 24 anys tinguin un títol d’educació postobligatòria.

- Triplicar les beques menjador per a tal de garantir que aquests ajuts arribin a tots els alumnes d'entre 3 i 16 anys, escolaritzats en centres educatius finançats amb fons públic, que ho necessitin, és a dir, passar d'un 5% d'alumnes que les reben actualment a un 15%, passar de 36.580 alumnes aquest curs a 99.000 el curs que ve, amb una inversió de 62M€ respecte als 18.2 M€ actuals.

- Aconseguir que el 100% dels centres educatius tinguin connexió amb banda ampla i reduir la ràtio actual d’alumnes/ordinador de 6,7 a 1-2.

El nostre repte?

La Catalunya del futur necessita una educació de futur. Una Catalunya amb un sistema educatiu públic, universal, inclusiu, laic i de qualitat.

Fets, no paraules, en educació

L’obra de govern en Salut ha estat molt notable. Parlem de llistes d’espera, tenint en compte, a més, que la població s’ha incrementat en un 2,6%. Les mesures adoptades, entre les quals l’atenció a les tardes, que ha suposat incrementar-la en un 10,83%, han tingut com a resultat:

§ La reducció del temps d’espera en un 22,68%

§ La reducció del nombre de pacients en espera en un 12,83%

Una altre fet molt important ha estat la creació d’un circuit per al diagnòstic ràpid de càncer que redueix fins a 30 dies el temps transcorregut des de la sospita del càncer fins l'inici del tractament, pels tumors més freqüents i que causen més mortalitat i morbiditat: digestius, pulmonars i mamaris, amb la previsió d’estendre’l a altres tipus de tumors.

No oblidem, tampoc, el procés de modernització dels processos assistencials amb la posada en funcionament del projecte de la història clínica electrònica, que estarà a disposició de tots els i les professionals que atenguin pacients en un hospital determinat i que tinguin autorització d’accés a aquestes dades.

L’ús de les noves tecnologies també s’ha posat al servei de la salut. La petició de visites per internet o per telèfon ja és un fet. A més, la recepta electrònica, que estableix un sistema electrònic integrat dels processos de prescripció, dispensació, facturació i utilització de medicaments s’ha iniciat, en una primera fase, amb una experiència pilot als ABS de Salt, La Bisbal, Tortosa Est, Tortosa Oest i Ulldecona que atenen al voltant de 100.000 usuaris i on estan implicats 200 metges i 40 farmàcies.

Fets, no paraules en Salut

Volem dir ben clar

més progrés més socialisme

Davant les properes eleccions autonòmiques de Catalunya, els sotasignants volem fer palès el nostre posicionament en base a les següents consideracions:El primer Govern Catalanista i d’Esquerres, presidit per Pasqual Maragall, ha representat l’inici d’una nova etapa, el primer pas d’un recorregut clarament renovador en la forma i profundament reformista en el fons.

Amb aquesta convicció de ser a les portes d’un nou període polític, manifestem la nostra posició de cara a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya.

I ho fem amb el mateix sentiment i des del mateix punt de vista que ens va dur a il·lusionar-nos i a confiar en el projecte que va néixer ara fa una mica més de mil dies.

La legislatura ha estat marcada per la consecució de les més altes quotes d’autogovern mai assolides, amb el nou Estatut d’Autonomia i el reconeixement de Catalunya com a nació. L’ Estatut és la inversió de futur més important que mai ha fet Catalunya. Tanmateix, hem de seguir avançant.

Hem de consolidar el gir social i econòmic que el nou govern ha impulsat en l’educació, la sanitat i els serveis socials i l’atenció singular als barris que més ho necessiten, tot gràcies a un programa que ha adquirit dimensions de gran abast. El mateix es pot afirmar en relació a les polítiques de creixement econòmic, amb creació de riquesa i ocupació i les d’equilibri territorial i desenvolupament rural.

Tot plegat, és la demostració palpable que és positiu governar el nostre país amb propostes polítiques i socials avançades i ambicioses.

A aquestes consideracions, afegim la convicció que s’ha de donar continuïtat al nou estil de relació entre les institucions i la societat civil, basat en la transparència i el respecte al pluralisme.

Aquest és el clima moral que està permetent fer de Catalunya un país obert i connectat amb el món, que aposta clarament per la cultura en tant que eina d’innovació i per una societat que sàpiga fer compatibles les identitats que hi conviuen.

Per tot això, estem determinats a fer tot el possible perquè el canvi rebi un nou impuls. L’escola, la salut, els ajuntaments (dotats de més competències) i la millora de la seguretat, no es poden permetre ara un pas enrere respecte del que s’ha aconseguit en només tres anys.

Hem d’assegurar l’aire nou que es respira al país, tant quan reafirmem la nostra identitat, com quan discrepem lliurement de les actituds de desconfiança que encara predominen en el nacionalisme conservador.

Des del reconeixement per la tasca del President Maragall i de l’estimació cap a la seva persona, i ensems des del respecte per la proposta que ara encapçala José Montilla, els signants d’aquest missatge públic volem dir ben clar que a les eleccions del primer de novembre donarem suport al projecte socialista, tal i com va proposar el mateix Pasqual Maragall.

Convençuts que amb el suport de la societat civil més oberta i progressista, la coalició PSC-CpC serà decisiva per mantenir viu el catalanisme polític i social, encarant amb il·lusió tot el que a Catalunya li queda per viure de plenitud nacional i de benestar social.

Us podeu adherir al manifest a:

http://mesprogresmessocialisme.blogspot.com/

La pitjor herència dels 23 anys de pujolisme va ser la gestió econòmica, gestionada per Artur Mas com a Conseller d’Economia i Finances del 1997 al 2001 i, com a Conseller en Cap del 2001 fins al 2003.

A l'inici d'aquesta legislatura el dèficit de la Generalitat era de 1.264 milions d’euros, i l’any 2005 s’ha rebaixat fins als 250 milions d’euros. La despesa aplaçada era el 2004 de 2.930 milions d’euros, i s’ha reduït fins als 2.230 milions d’euros.

En aquests darrers tres anys la inversió ha crescut a Catalunya del 12% al 16% de total de la despesa. Si ho comptem en termes per habitant, pràcticament s’ha doblat, passant de 365 a 691 euros.

Fets, no paraules, en la gestió de la despesa pública.

El portaveu del Grup Municipal Socialista, Josep Fèlix Ballesteros ha lamentat el baix grau d'execució dels pressupostos del 2006 a l'Ajuntament de Tarragona. La seva aposta per uns pressupostos participatius en què la ciutadania hi pugui participar és molt clara.

Des de l'oposició, el Grup Municipal socialista ha endegat una intressant iniciativa de pressupostos participats. Pau Pérez, el regidor responsable d´Economia i Pressupostos, ha presentat un formulari que es pot trobar a: www.ballesteros2007.org.

L'experiència dels pressupostos participats s'està portant a terme en alguns municipis de Catalunya. Precisament els ajuntaments de Santa Cristina d'Aro i El Figaró-Montmany han estat guardonats pel Despartament de Relacions Institucionals i Participació.

A la pàgina web de Ciutadans pel Canvi podeu trobar informació de la campanya Els calers on calen, sobre els pressupostos participats.