Carme Mas

Aquest vespre, el Palau Blaugrana s’ha omplert de gom a gom. Unes 9.000 persones s’hi ha congregat per assistir al darrer míting de campanya de la coalició PSC-CpC.

La primera intervenció ha estat la de Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, “suant socialisme”, amb el record del Míting de la Llibertat, fa trenta anys al mateix indret. Hereu ha tingut paraules emocionades per a Joan Raventós, recordant les seves paraules aquell 22 de juny de 1976: “... serem fidels a la nostra trajectòria, sempre endavant, fins que sigui impossible tornar enrera.”

Hereu ha aplicat el lema a l’actual cruïlla electoral, en què només hi ha dues opcions, la dreta de Catalunya allunyada del que passa al carrerr, malfiada del municipalisme, que lamina els drets socials i que pactarà amb el PP per més que vagi al notari i l’esquerra propera al que passa al carrer, que vol aprofundir el model de cohesió social i que ha lluitat contra la dreta reaccionària.

Tot seguit ha donat a Pasqual Maragall, que ha volgut parlar com a president del partit i amb les seves paraules ha homenatjat tots els qui l’han precedit. Amb un to solemne ha afirmat que el proper President de la Generalitat després de Macià, Companys, Irla a l’exili, Tarradelles, Pujol i ell mateix, serà Jose Montilla, una responsabilitat que no li ha amagat: “Pepe, esperem molt de tu.”

Maragall ha vaticinat una gran participació a les urnes, perquè la gent sap que el que hem fet és una proesa, i que cal seguir. L agarantia de l’esquerra, ha dit, és la coalició Partit dels Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel Canvi. Mirant el futur ha dit Catalunya és una nació democràtica a qui li ha arribat l’hora de deixar enrera les desconfiances, perquè no és només la terra dels nostres avis sinó, sobretot la terra dels nostres néts.

Els darrers mots de Maragall han estat citant Joan Raventós: “El treball sempre acaba vencent”, i ha conclòs amb un emocionat: “Us estimo!”

José Montilla ha près el relleu de Pasqual Maragall i ha fet esment, en els seus primers mots, del llegat socialista per la “Catalunya que estimem de veritat els que estimem Catalunya”, ha dit, la Catalunya inclusiva i acollidora per la qual van lluitar Raventós, Pallach, Marta Mata, Santiburcio...., la Catalunya de Pasqual Maragall, la Catalunya social que ara coneixen els ciutadans i ciutadanes d’aquest país.

La construcció de la Catalunya amb polítiques socials i progressistes només es podrà fer construint, sumant i treballant amb amplitud de mires a Espanya i Europa.

Quan es vol es pot guanyar, ha dit, i ha contraposat 10 opcions: “entre dreta i esquerra, escolliu esquerra; entre prepotència o rigor, rigor; entre arrogància o treball, treball; entre paraules o fets, fets; entre CiU o PSC-CpC, PSC-CpC; entre nacionalisme o socialisme, socialisme; entre conservadorisme i progressisme, progressisme, entre divisió o unitat, unitat; entre Rajoy o Zapatero, Zapatero; entre Mas i Montilla.

La intervenció final ha estat protagonitzada per José Luís Rodríguez Zapatero. Les primeres paraules han estat referides a la victòria de Lula al Brasil, en una conmparació implícita amb Montilla.

Zapatero ha dit que si guanya Montilla, les institucions de Catalunya s’assemblaran als carrers de Catalunya, se semblaran a les escoles de Catalunya, perquè governarà per a tots, d’igual a igual.

Ha tingut paraules per estimular la participació recordant que si el 14-M molts s´haguessin abstingut no hauríem pogut tornar els soldats de l´Iraq, ni hauríem pogut tenir l’ Estatut, ni fer la llei d’igualtat, de dependència..., fent palesa la importància d’exercir el dret a vot.

Ha demanat el vot per Montilla, de qui ha dit que és prudent i valent, de fiar, de fets.... i també de paraules –al·ludint a la força amb què acabava de fer el seu discurs.

En la recta final del seu parlament ha tingut una clara referència a Euskadi amb el convenciment que entre tots aconseguirem la pau i la llibertat.

Finalment, ha demanat votar pel canvi i el progrés i ha fet dos pronòstics: “Demà guanyarà el Barça i dimecres Montilla”.

L'acte ha acabat, com es pot veure, amb un esclat final a l'escenari entre forts aplaudiments dels assistents i el cor esperançat en la Catalunya social, la Catalunya de les persones, la Catalunya de progrés, la Catalunya més justa i més solidària que construirem entre tots.

El futur és a les nostres mans,

"... sempre endavant fins que sigui impossible tornar enrera."