Tirant Lo Blanc

Recordes quant erets petita i pensaves en els contes de fades?

Fantasiejaves sobre com seria la teva vida

Amb un vestit blau i amb el teu príncep portant-te a cavall al seu castell de la muntanya

 (Segueix)

En algun moment t’has de decidir,

Els murs mantenen als altres fora

 (Segueix)

L’ocell més ràpid atrapa al cuc,

Una decisió a temps salva vides,

 (Segueix)

En aquesta societat capitalista en la que vivim pràcticament tot (realment TOT) té un preu. Ara la mateixa vida (o la mort) ja el té. A les illes Balears han realitzat un estudi sobre les grans obres (macroestructures) o mediambientals, i per fer-ho correctament han hagut de calcular la xifra mitja que suposa la accidentalitat laboral, tan famosa avui dia.

 (Segueix)

Jo recordo que quan era petit (encara ho sóc) l’estiu començava cap al 20 de juny i fins aquell dia no et calçaves les xancles, les bermudes i si no feia massa calor una samarreta. Però ara les coses han canviat, el calentament global ens ha recremat les neurones (o la neurona depèn del cas) i tot va una mica més ràpid que lo normal. Fa temps que anem casi “despullats” i el que és més important la cançó de l’estiu, fa més d’un mes que ens atabalen amb el Opá yo viazé un corrá (i totes les seves versions, vamos als mundial) i la ja quasi mítica Amo a Laura, que més que de la MTV sembla que la va patrocinar la conferencia episcopal, a la COPE deu sonar molt.... (Segueix)

Ja ha arribat! Lent però amb pas ferm, l’elefant gris i encartonat del Trapezi ja dóna tombs per Reus. Ha costat un any d’espera, on se n’ha parlat molt, sobretot per culpa d’aquest desè aniversari però per fi ja hi estem “fotuts”.  (Segueix)

Després de les presentacions us vull proposar una petita enquesta, segur que és d'una temàtica que més o menys vegades heu discutit amb algú o que us ha permés conèixer més a una persona... (Segueix)

Fa molt, molt de temps en una galàxia molt, molt llunyana...

 (Segueix)