Tirant Lo Blanc

Quan arriba aquesta època, vull dir la de matins de jersey i migdia amb samarreta de tirants, comencen els primers constipats.  Aquest any en tinc un de nou, a diferència de sempre que èren amb mal de cap, de gola i una mica de mocs... increïble recepta, aquest any estic en un nou model de malaltor... El mal de tos.

Un concepte nou per mi, on he descobert les pastilles del Dr. Andreu, sempre m'havia imaginat que eren fruit de l'humor de la gent, però pel que es veu existeixen de veritat però no fan cap efecte, de moment. A mi el que de debó em fa efecte és un bon actimel (actimelízate) i un parell de bones madalenes, és com la meva "botica de la abuela".

Ara com sempre em toquen uns 3 dies més de malestar general i au com si no hagués passat res, però continuaré sortint dels vesturis amb el cap mullat, continuaré entrenant amb màniga curta i tenint totes les situacions de risc possible (amb lo fàcil que m'ecostipo) per tornar a caure en la malaltia, aleshores una de diferent.

Això si cada vegda que em posso malalt sempre faig el pensament positiu (és graciòs que digui això avui) que quan estàs malalt t'aprimes o com a mínim és el que he sentit tota la vida, la llàstima és que de moment de tots els constipats que tinc a l'any (uns 3) no m'aprimo en cap. Suposo que sóc la excepció que confirma la regla.

De moment toca esperar i tossir! Dew siau tranquil·litat!! 

Molts dies, setmanes i mesos (comencem "forts") sense escriure ni una sola paraula, de fet sense mirar-lo ni un sol dia. Em pregunto perquè ha passat això, crec que molt típic meu en segons quines coses. Al principi molt animat, moltes ganes de més i per alguna extranya raó un dia deixa de motivar-me, se'm fa pessat inclús m'atabala.

 (Segueix)

Avui he trobat un vídeo que la veritat fa més pena que gracia. Us explico la història per si no el voleu veure.

Es el dia de reys (papa noel) a una familia nord-americana. El fill petit té un regal prou gran que està començant a obrir, mentre els seus pares miren i el germà gran ho grava amb una videocàmera. Porta el regal ja mig obert i s'adona que es una XBOX360 (segurament un dels seus somnis), la cara se li il·lumina, podríem dir que en aquell moment és el nen més feliç del món.

Quan li treu tot el paper es disposa a obirar la caixa i sorpresa la seva (i meva!) quan dins hi ha roba! Ni la consola ni jocs, ni res de l'esperat. Mentrestant els seus pares i el seu germà distruten un munt amb la situació, se'n riuen del seu fill, fins que el pobre nen no pot fer res més que possar-se a plorar mentre els pares marxen de l'habitació i el germà busca reflexar amb la càmara tota la desesperança que està patint en aquell moment el seu germà.

Jo em pregunto: Com pot existir gent així al món? Si aquesta és la seva família pròxima, els enemics del nen que li deuen fer? Proposo que ja que a EUA existeix la pena de mort... pues utilitzem-la amb els pares de la criatura....

Per molt que encara sigui molt jove (24 anyets) he decidit (en parella) comprar un pis. Bueno realment potser fa més de 4 mesos que busca que te busca, llegeix, truca, ves a veure... ha estat un no parar.

Primer ens vam enamorar d'una casa a la Selva, al carrer major just davant de l'ajuntament, tenia un preu cridaner, però tenia molts problemes de reformes, el principal dels quals d'estructura! Així que després d'una visita amb els papes unes quantes llàgrimes vam decidir abandonar-ho, i buscar alguna altra cosa millor.

Vam trobar un loft al centre de reus (cr. Àguiles) però era molt car, vam aconseguir un rebaixa de 12000 euros, però la veritat que l'home que ens el volia vendre mai em va acabar de convèncer,  així que al final després de dies de refelxió vam decidir passar pàgina.

Amb el temps ens va sorgir (d'imprevist) un pis a reus molt macot que ens el deixaven a un preu fantàstic, una zona interessant i tot completament reformat i equipat, però en al moment de pagar la paga i senyal... la dona que el venia.... se'n va fer enrere. Us podeu imaginar quins farts d'abraçar-nos i de plorar!

Farà unes 3 setmanes vam anar a veure un pis (que ens va agradar molt), però novament hi havia imprevistos, hi havia una parella barcelonina que es quedavan amb ell, i ens en vam oblidar una mica. Però el següent dia ens va tornar a trucar la dona de l'agència i ens va donar la notícia que s'havien fet enrere, així que després d'uns quants dies de meditació, vam decidir fer el pas, vam donar al paga i senyal.

Ara estem en l'època d'esperar a la tasació de saber a quan arriba, i sobretot de saber si el banc (o caixa) ens dona els diners que nosaltres volem) teòricament el proper dia 10 de març ens diran alguna cosa, ja sigui positiva o negativa, això ja ho veurem en properes conversacions.

El zumbat aquest que hi ha allí al vaticà (per cert país més ric del món), continua imparable amb la seva selecció de impossicions catolico-pecaminoses que de tant en tant fot en una misa per tocar els collos un rato, i de pas sortir als diaris, cada vegada més això de les religions sembla que busquin noticies per tenir una share televisiu més alt.

Els representa un Nazi (la cosa sempre va bé per tenir publicitat), cada setmana surten amb les mariconades de que si el decalogo para el buen conductor que si follar és pecar, després tenin al seu capo que ven llibres (m'agradaria saber que fan amb els diners que s'hi guanyen). Suposo que els editen a una conca minera de l'amazones per als pobres nens de sudamerica no?

I ara arriba el moment del lluitar contra el canvi climàtic, aquest gran dimoni que ataca la supervivència dels humans de debó (llegeixi catòlics) però que per culpa de l'estudi d'assgnatures com "ciutadania" o l'ús del preservatiu estàn fent que les forces del mal, destrueixin la terra, el regne del senyor.

Però jo em pregunto si deu (perdó per possar-ho en minúscules i sense accent) va crear la terra en una setmana con su vida, sus plantitas, sus animalitos, su agua, perquè cony m'he de preocupar jo si en un dia (i amb l'experiència que ha agafat) això m'ho torna a tenir tot net i polit?

Si es que us preocupeu per unes coses... Perquè cony els seu magnífic (volia dir asqueros) llibre no està imprès amb paper reciclat? Perquè està imprès a la zona més rica d'Itàlia i no a l'Àfrica? Perquè cony no s'ha mort ja aquest tio?

Sobretot amb quedo amb lo últim, cony si no vols contaminar moret suïcidat i fes algo bo per la teva humanitat, el seu jefe (jesus) ho va fer no? (morir dic). I els seus seguidors no haurien de fer el mateix, el afeccionats del barça es pinten de balu i grana no? Doncs si jesus va morir per salvar-los, perquè no es moren tots per continuar amb la salvació?

Joder es que són uns egoïstes fa 2000 anys que no ens vol salvar!!!

Però bueno que m'agrada molt veure que la salut d'aquest home va a pitjor... si es que a vegades m'alegro d'unes coses, i si ens el treiem del damunt diuen que només quedarà un per a la fi de l'esglèsia? Ojalà don Laden (Bin Laden) tingués algun "recadito" amb aquest tipus de gent, que només busca polèmica, sols pensa en el seu benefici (i quin benefici nois!), busca la crispació però sobretot es creu que és algú com per comentar tot el que passa al món (sempre tant encertat).

Per mi sobra! (ja m'entenu)

Com passa el temps!! Avui fa un any a aquesta hora estàvem mirant per televisió la final del Mundial de Bàsquet, estàvem amb la moral bastant baixa, ja que Gasol (el Pau) s'havia fet mal a semifinals i Grècia venia de guanyar al "Dream Team". I mira per on, pim pam pum, de 20 i pico i cap a casa a descansar.

Curiosament avui comença l'europeu, on sempre hi ha més nivell que al mundial, a veure que fa la selecció. Estic quasi convençut que arribarà a la final, però a diferència del futbol, el nostre nivell és molt, però que molt gran!

Ahir em vaig enterar que a tarragona teniu una Plaça Prim, però com que Prim és de Reus.... us negueu a dir-li així, i l'anomeneu de la Mitja Lluna. Cada vegada ric més d'aquesta rivalitat, aquesta sensació d'inferioritat que demostren fets com aquests. NO li diguem plaça Prim no vagi a ser que ens confonguin per gent de Reus. jajaja (si es que me parto!).

Però aquesta setmana als diaris també sortia que volen canviar el nom d'un carrer per el de carrer Antoni Gaudí... i els veïns i tarragonins de pro ja han renegat tant com podien, si es que li podem posar Pinilla (el del nàstic) i no posar-li Gaudí!! (deuen pensar).

I ja van dos casos de sentiment... si es que no s’ha de ser tant garrulo!! Per mi que a Reus possin de nom de carrer a qualsevol persona tant internacional com Gaudí o tant important com Prim que hagi tingut tarragona... Ai perdona però, n’hi ha alguna?

De tot lo dolent del tema, només em passa el cap la imatge d'una colla de persones (tots eren homes) abraçades i plorant vestides amb les samarretes del betis i del sevilla. Però sobretot un home bètic, cantant l'himne del centenari del sevilla.

De tot lo altre no hi ha gaire cosa més a dir, perquè durant els propers dies ja ho recordarem tot i ho parlarem tot. Jo només em quedo amb lo dit. Sort!