Tirant Lo Blanc

(Carta escrita al diari la Voz de Galicia) Me gustan los catalanes porque a lo largo de su historia acogieron e integraron a íberos, fenicios, cartagineses, griegos, romanos, judíos, árabes y toda clase de charnegos y sudacas, sin conocer los problemas que afectan ahora a Francia; es un ejemplo.

Un grup de científics internacionals ha descobert que una seria d'organismes ha sobreviscut 40 milions d'anys sense relacions sexuals, (Juer!).Els científics eren britànics i italians per sort no eren espanyols que fijo que monten una festa amb els organismes. Segons aquests científics l'estudi revela que el sexe no és indispensable per a la reproducció.

El valencià és la llengua parlada a la província de València. Llevat de la capital, on mai s'ha parlat. I de les principals ciutats: Alcira, Játiva, Gandía on quasi s'ha perdut. Aquesta llengua és anomenada d'una manera culta valenciano. El català és la llengua parlada a Catalunya. I segons els catalans, que sempre escombren cap a casa, també a les Balears, al País Valencià, i fins i tot en un tros d'Aragó, en una part de França, i en un poble d'Itàlia. ¡Ah!, i també a Andorra: la Vella.

Suposo que haureu vist aquesta imatga algunes vegades, però em fa tanta gràcia que em veig amb l'obligació de penjar-ho al blog!

Com així s'ha comentat per algun que altre text del blog... he decidit obrir per un dia (crec que no durarà més) un consultori curazoncístic, hi ha paraules que són precioses...

L'altre dia visitant un fòrum vaig veure el missatge d'un usuari que preguntava com saber si s'està enamorat d'algú, la veritat és que va fer-me pensar bastant, evidentment en el suposat cas que jo pensi...

Sempre passa igual. Quan t’acostumes a una rutina, a unes persones i una manera de fer... sempre passa igual! Sempre ha de canviar. Perquè estem tant acostumats a viure deixant a la gent enrera, però en canvi som incapaços de viure-la sense cap conflicte, perquè a qui no li ha sabut greu deixar a algú pel camí, aquell amic, aquella companya o aquells records, en el fons sempre estem acomiadant-nos d’algú. Si ens parem a pensar (no gaire que ens podem estresar), des de que som “petitons” se’ns ha acostumat a separar-nos de la gent del nostre voltant.