Tirant Lo Blanc

Som els millors, si senyor (i senyores). Ha costat molt, patiments, suors i desilusions (Indianàpolis, Turquia...) però a la fi ja som CAMPIONS DEL MÓN. (Segueix)

Vaig una mica tard, perquè són coses que van passar fa uns dos mesos, potser ho vau veure a la televisió, però crec que ara és el moment de penjar-ho al bloc, ja que són perles que s’han de guardar. (Segueix)

Superman ha estat el primer gran superheroi de la història. Va ser creat per Atomic Comics el 1938, amb el temps, Superman (Kal-El, nom krytonià de Superman) es convertir en un representant dels ideals de la humanitat; la justícia i la veritat. Podriem dir que tots els superherois li deuen a Superman la seva pròpia existència. (Segueix)

Llegint, llegint, que encara que no ho sembli me’n van ensenyar al “cole” he trobat una notícia que m’ha cridat l’atenció.

 (Segueix)

Ja fa una mica més d’una setmana que la DGT ha implantat el carnet per punts. Durant aquest últim cap de setmana ha decidit publicar un informe de les dades que han recuperat dels primers dos dies del carnet per punts. I la veritat que són força "divertides" sobretot si ens entretenim amb un parell de càlculs. Abans però s'ha de dir que (segons la DGT) gràcies al carnet per punts han mort dues persones menys a la carretera que durant l'operació sortida de l’1 de juliol de l’any passat, però tot i que puc dir que segurament aquestes vides són impagables al cap i a la fi són els mateixos morts que l'any 2004 i només 2 menys que al 2005, per tant cap canvi.

 (Segueix)

Si us pregunto si recordeu la sèrie "Capitán Tsubasa" segurament em possareu cara d'haver xupat una llimona. En canvi si us pregunto sobre "Oliver y Benji" la cosa canvia, ¿no? Així és com s'anomenava aquesta sèrie al nostre país, realment, va començar dient-se "Campeones", no obstant, la famosa cançó de l'inici de la sèrie li va provocar el canvi. La cançó deia: "¡Oliver! ¡Benji! Los magos del balón. ¡Benji! ¡Oliver! Sueños de campeón.

 (Segueix)

Un regal molt especial...

 (Segueix)

Ayer hablábamos de las paradojas, unas famosas y otras sin brillo de tanto repetirse. Os escribo, todavía con el ánimo encogido, después de ver las imágenes del accidente de Metro en Valencia en el que han muerto 42 pasajeros (07/07/06)y han resultado heridos al menos 42. En ese mismo día, tres subsaharianos perdían la vida intentando saltar la valla de Melilla, y 18 más perecían ahogados tras el intento infructuoso de alcanzar las costas canarias. Muertes de todos los colores de piel, bajo tierra, en el mar, sobre el asfalto. Sólo este fin de semana dejaron la vida en las carreteras 23 personas, una cifra que se repite como una letanía, semana tras semana. (Segueix)