L’ocell més ràpid atrapa al cuc,
Una decisió a temps salva vides,
El qui dubta està perdut.
Tots hem sentit proverbis,
Als filòsofs, als nostres avis…
Advertint-nos sobre el temps perdut
Hem escoltat als poetes maleïts
Convidant-nos a viure el moment.
Encara que de vegades hem d’escoltar-nos a nosaltres mateixos
Hem de cometre els nostres propis errors
Hem d’aprendre les nostres pròpies lliçons
Hem de deixar les possibilitats d’avui sota la catifa del demà.
Fins que no puguem més
Fins que comprenguem el que Benjamin Franklin volia dir:
Que és millor saber que preguntar-se
Que llevar-te és millor que dormir
I que fracassar o cometre un error és molt millor que no haver-ho intentat.


Crec en qui creu en mi
i en la promesa d'un temps
tan lluminós
com els colors
que dibuixen l'arc que em tensa
tant el temps com l'esperança.
No vull cantar i fugir
sóc el que sóc, i la por
mai no em farà
recular un pas
perquè amb les mans em vaig fent el destí.
Publicat per MFM — 14 Jun 2006, 13:15
Tinc tanta son, que a les cinc tinc son.
Aquest no si val, no?
Publicat per Love de Pega — 14 Jun 2006, 13:51
Doncs aixo:
tot es ara i res.
Publicat per Tot es ara i res — 14 Jun 2006, 16:57