Tirant Lo Blanc

Avui he trobat un vídeo que la veritat fa més pena que gracia. Us explico la història per si no el voleu veure.

Es el dia de reys (papa noel) a una familia nord-americana. El fill petit té un regal prou gran que està començant a obrir, mentre els seus pares miren i el germà gran ho grava amb una videocàmera. Porta el regal ja mig obert i s'adona que es una XBOX360 (segurament un dels seus somnis), la cara se li il·lumina, podríem dir que en aquell moment és el nen més feliç del món.

Quan li treu tot el paper es disposa a obirar la caixa i sorpresa la seva (i meva!) quan dins hi ha roba! Ni la consola ni jocs, ni res de l'esperat. Mentrestant els seus pares i el seu germà distruten un munt amb la situació, se'n riuen del seu fill, fins que el pobre nen no pot fer res més que possar-se a plorar mentre els pares marxen de l'habitació i el germà busca reflexar amb la càmara tota la desesperança que està patint en aquell moment el seu germà.

Jo em pregunto: Com pot existir gent així al món? Si aquesta és la seva família pròxima, els enemics del nen que li deuen fer? Proposo que ja que a EUA existeix la pena de mort... pues utilitzem-la amb els pares de la criatura....

Potser avui heu llegit a la premsa o per internet que avui s'inaugura un nou telescopi a Les Palmes. El telescopi (el que tindrà el mirall més gran del món) es destinarà a buscar els "límits de l'univers" (sabem que no n'hi ha) i per investigar planetes que són fora del sistema solar. Té un pressupost de 130 milions d'euros, i més o menys trigaran un any en calibrar-lo a la perfecció.

Quan gent parla sobre els diners que es destina a satèl·lits, investigació a l'espai o qualsevol cosa relacioanda amb gastar-se centenars de milions en un aparell que només farà fotografies a l'espai... sempre es possen les mans al cap. De fet per les quantitas és normal, però també hem de tenir clar que sense la ciència encara estariem fent el foc amb dos bastonets.

I és que aquest (pseudo-solidaris) sempre possen l'excusa de "...enviar una nau d'exploració a Mart si els pobres negrets de l'àfrica encara es moren de gana...". Quan sento això em posso dels nervis. Es que ningú recorda el que val tenir a Ronalpinhos a un equip de futbol, i quin benefici dona? O fitxar al super-mega-crack que val encara molts més milions? I un viatge a Londres? Poder anar de rebaixes? Possar l'aire condicionat a casa? Comprar-me un cotxe per anar ala feina? Pagar un euro perquè un autobus em porti al meu lloc de treball? Menjar?

Es que som estúpids? Sempre amb la mateixa tonteria! Aquí mentres tinc tots els beneficis del món em queixo que un país es gasta una barbaritat de milions a fer un telescopi, però en canvi avui a la nit anem a sopar al japonès. Un d'aquests ja mítics nens africans té un preu de vida d'uns 20 € al mes, quant us gastareu avui sopant?

Demano a tota aquesta gent que va de solidaria, que abans de parlar pensi un parell de vegades les coses, o millor encara que no pensi però que calli. La ciència (i en el fons aquests diners) fan que portis un cotxe, que et dutxis, que l'aigua pugui ser calenta, que lleigeixis un llibre o miris la tele, que puguis parlar amb els familiars que tens lluny, i molt possiblement ha fet que coneixis a la teva parella, a un gran amic o una nova possibilitat laboral. Per tant deixeu de ser demagogs!

Espero que aquests nous projectes que han començat fa poc o començaran properament arribin a bon port. Entre ells el projecte ITER (fusió nuclear apofitable). Si en teniu curiositat busqueu una mica d'informació i us sorprendran la majoria de coses que llegiu, però sobretot com pot canviar el món a partir del 2035. Per als que us agrada més tocar la moral que sapigueu que el seu pressupost és de més de 20.000 milions d'euros.

Per fi, després de molt de temps, hem tingut 4-5 dies de pluja, ja sé que a alguns llocs ha fet mal (l'ebre) però això ens aportarà algun que altre benefici de cara a l'estiu, perquè a aquest maleït planeta no fem més que "putejar-lo", i ell, pobre, ens intenta ajudar com pot.

L'altre dia visitant un fòrum vaig veure el missatge d'un usuari que preguntava com saber si s'està enamorat d'algú, la veritat és que va fer-me pensar bastant, evidentment en el suposat cas que jo pensi...

Sempre passa igual. Quan t’acostumes a una rutina, a unes persones i una manera de fer... sempre passa igual! Sempre ha de canviar. Perquè estem tant acostumats a viure deixant a la gent enrera, però en canvi som incapaços de viure-la sense cap conflicte, perquè a qui no li ha sabut greu deixar a algú pel camí, aquell amic, aquella companya o aquells records, en el fons sempre estem acomiadant-nos d’algú. Si ens parem a pensar (no gaire que ens podem estresar), des de que som “petitons” se’ns ha acostumat a separar-nos de la gent del nostre voltant.

Recordes quant erets petita i pensaves en els contes de fades?

Fantasiejaves sobre com seria la teva vida

Amb un vestit blau i amb el teu príncep portant-te a cavall al seu castell de la muntanya

 (Segueix)