Tirant Lo Blanc

La Biblioteca de la Universitat de Yale, especialitzada en llibres i manuscrits rars, no hi ha dia en què algú pregunti pel manuscrit de Voynich. Lo interessant d’aquest manuscrit és que ningú ha aconseguit llegir-lo completament, el text està escrit en clau i cap criptògraf ni lingüista del món. Medeix 14 x21,5 cm i té 200 pàgines, escrites amb una cal·ligrafia perfecta però se’n desconeix l’alfabet. Fa quasi 20 anys el va comprar un ric anglès per 1.500.000 euros.

Als marges del llibre s’hi van trobar càlculs com si s’hagués fet algun càlcul, hi havia un diagrama amb 26 símbols, l’alfabet anglès té 26 lletres, potser era una número per anar calculant. Però tot i intentar fer aquest desencriptació no s’ha aconseguit esbrinar que és el que diu. Alguns creuen que és la fórmula per convertir algun metall en or.

El pròleg diu: Aquesta és la còpia fidel de l’original que es troba guardat sota la muntanya que corren sota la costa oest d’un lloc molt llunyà, situat a ’extrem sud del planeta” Sembla que està parlant dels Andes, però el senyor Roger Bacon, científic anglès que firma el pròleg va morir el 1294, una mica abans del descobriment d’amèrica.

El llibre des de que es crea ha voltat per reis anglesos, francesos, ducs italians, fins que al 1917 desapareix, 5 anys després el troben al costat d’un editorialista americà W. Voynich  mort per un tret. A la jaqueta guardava el que semblava ser la traducció d’una part del llibre. Parlava d’uns homenets baixets que controlaven la gravetat del món al voltant del Nil.

Usant aquest mètode de transcripció van trobar plànols i descripció d’un avió “supersònic” que segons el llibre enllaçaria dos continents. Curiós pensar en avions... Nova York... velocitat supersònica... i tot a mitjans del segle XIII. Des d’aquest moment 1919 se’l coneix com el manuscrit Voynich. Per últim, cal dir que els últims anys s’ha traduït un altre capítol del llibre que diu això:  

"Posee el ser humano, una energía muy especial que se gesta en la parte superior del cerebro y su medida, es la del "voluciclo". Esta es la tercera organización cerebral independiente, cuya sede se encuentra en la columna vertebral. Cada zona intervértebra, tiene relación particular con el conocimiento asequible al ser humano y actúa a modo de archivo o depósito. Las zonas intervértebras, están relacionadas íntimamente, con el "conjunto sonomedular" que tiene, al igual que el volucio, su centro de actividad en la parte superior de la cabeza".

Un dels grans misteris dels últims anys va començar a Austràlia als anys 70, però avui estan ja per tot el món. Eren els anomenats Crop Circles o Cercles als camps. Marques circulars (no totes) sobre camps de blat amb un patró comú: les plantes estaven apartades, no aplastades, en forma d’espiral cap al centre de la figura. A més aquestes plantes resultaven estar més “fortes” que les del voltant.

Als 80 aquestes marques van aparèixer a Anglaterra, sempre als voltants de monuments megalítics (Stonehenge, Avebury, y Sillbury Hill). On la tradició ja explicava que aquestes figures ja havien aparegut a l’edat mitjana on eren anomenades “Cercle de les Fades”, considerada una àrea malèfica. A poc a poc les figues, que al principi eren més aviat senzilles van començar a complicar-se (algunes precioses però). Com pot ser creat això en una nit per persones si estem parlant de formes geomètriques perfectes?

El 1991 després què el Parlament Britànic decidís subvencionar unes quantes investigacions sobre el tema, dues persones Doug Bower i Dave Chorley de 78 i 81 anys van declarar-se culpables de fer els figues durant les nits. Però com podien fer en una nit figures de més d’un km quadrat? Com podrien fer figures perfectes? Així que el jurat que els jutjava va decidir fer una prova amb ells, els va portar al camp (de dia) i els hi va plantejar que fessin una figura qualsevol, el resultat va ser bastant dolent.

Un dels casos més conegut dels Cercles és el que va passar  a Oliver Castle (Anglaterra - 1996), on un grup de científics van gravar una sèries d’objectes lluminosos sobrevolant un camps, i en fraccions de segon va aparèixer una sèries de figures al camp de blat. Curiosament els dos científics que van gravar aquests imatges són ara membres del consell científic de l’actual govern anglès.

Però que més ha sonat per ràdio i televisió va passar l’any 2000, als voltants del radiotelescopi de Chilibolton (Hampshire) que forma part del Projecte Ozma-Seti, que com alguns sabeu busca vida extraterrestre. L’estació té càmeres de seguretat però cap càmera va veure a cap persona al voltant del radiotelescopi (ple de científics), però al matí següent una sèrie de figures van aparèixer als camps del voltant. Cercles concèntrics i d’altres laterals que els tallaven. Sorprenentment feien referència a la teoria de la física quàntica, ciència que teòricament permetria el viatge a través del temps tot plegant l’univers. Com diria l’Iker: se ma’n puesto los pelos como escarpias!

L’home del segle XXI, amb internet, les “bombes intel·ligents”, els viatges espacials mira amb despreci tot el camí recorregut per les cultures i les civilitzacions anteriors. En una era on la importància la te la ciència, la tècnica o la lògica, curiosament les supersticions encara perduren. Una falsedat de l’home racional ja que la prenen una superstició que no en saben el seu significat ni el context en el que va aparèixer.

La superstició del número 13 té moltes variants. Alguns pensaven que és el 13 com a conseqüència de la suma entre l’1 i el 4, que dona com a resultat el 4, el vertader número maligne! I perquè no és directament el 4 doncs? Altres expliquen la fatalitat del 13 ve donat com a conseqüència del número de convidats a l’últim sopar, on el tretzè era Judes, podríem dir que és una explicació quasi certa, però hauria de lluitar contra el fet que per aquelles dates aquesta superstició ja existia. Al llibre de l’Apocalipsis, és al versicle 13 on es parla de l’anticrist. A les cartes del tarot la que correspon al número 13 està dedicada a la mort. També podríem pensar que el pobre 13 ha tingut mala sort, però seria una mica curiós definir una superstició amb la mala sort!

Molts coneixen la superstició del groc, quan Moliere va morir en un assaig teatral de l’obra El Malalt Imaginari quan anava vestit completament de groc. A més el color groc era el dels bojos i els bufons com també el color de braçalet que portaven els jueus a les ciutats europees. Tornant al teatre, el desitjar “molta merda” ve donat del moment en que es feia una representació i la gent aguantava fins al final de l’obra, com que els cavalls que esperaven fora (no sempre) produïen excrements de tal manera que com més estona estaven mirant l’obra més els havia agradat.

I qui no ha escoltat mai allò de... qui trenca un mirall 7 anys de mala sort! Els miralls (on la gent es veia reflexada i els hi acusava una gran admiració ja que es podrien mirar als seus ulls) èren considerats portes a la divinitat, la espiritualitat, i trencar-lo era un insult a les forces divines.

Per acabar una superstició relativament moderna, que és la creença popular que no es pot encendre tres cigarretes amb la mateixa flama. Tot ve de la I Guerra Mundial, quan a la meitat de la nit, quan algú volia fumar usaven els llumins per encendre el cigar. Quan encenien el llumí els francotiradors apuntaven, i com que la flama passava encenent altres cigars tenien temps de fer un tret  mortal al tercer que li tocava encendre el tabac. (El Tabac mata).

No sigueu supersticiosos que porta mala sort!

"La nave Apolón se posó en la superficie de la Luna. Tras varios pequeños brincos pudo estabilizarse. Se abrió su rampa y por ella descendió el comandante Armstrong para pisar por primera vez el suelo de ese mundo desconocido". Aquestes paraules no deixarien de ser una petita descripció sobre l’arribada de l’home al alluna sinó fós per un detalls “insignificant”: Van ser escrites el 1954 per l’escriptor Lester del Rey  exactaemnt, Ramón Felipe San Juan Mario Silvio Enrico Álvarez del Rey (1913-1993), en el seu llibre: Viatge a la Lluna.

 A un altre llibre, aquest molt conegut, Els viatges de Gulliver (1726) de Jonathan Swift, trobem algun paràgraf que sorprèn. “Es veu al cel dues estrelles menors o satèl·lits que giren al voltant de Mart, tenen nom de por i el seu interior està a una distància de tres vegades el seu diàmetre el primer i de cinc en cas de la segona...” Però 156 anys després, Asap Hall va descobrir dues llunes a Mart, batejades amb el nom de Fobos i Deimos (Por i Terror), però per afegir una mica més de misteri les distàncies i les proporcions descrites al viatges de Gulliver són... exactes!

Edgar Alan Poe va escriure un llibre (Las aventuras de Gordon Pym) en que 4 mariners quedaven a la deriva per culpa d’un naufragi i sense res que menjar els tres més grans decideixen menjar-se al més jove, anomenat Richard Parker. Al llibre, gràcies a la carn van arribar a bon port vius. 47 anys després a Cap Verd un vaixell naufragava (Mignonnete), els 4 supervivents decideixen menjar-se al més jove, que era un dels cuiners del vaixell, un jove amable i gordet que es deia Richard Parker.

Per últim la més coneguda (Lincoln-Kennedy). El 1860 Lincoln és escollit president, Kennedy el 1960. Els dos van ser assassinats en presència de les seves esposes i el mateix dia de la setmana, divendres, també les dues esposes van perdre un fill mentre eren a la Casa Blanca. Els dos ferits mortalment per una bala al cap, disparada per l’esquena. Els presidents que els van substituir es deien Johnson i van néixer també amb 100 anys de diferència: Andrew Johnson 1808 i Lindon B. Johnson el 1908.

El presumpte assassí de Lincoln, John Wikes Booth va néixer el 1839, el de Kennedy, Lee Harvey Oswald el 1939. Cap dels dos va arribar a ser jutjat ja que els van assassinar abans. El secretari de Lincoln, es deia Kennedy, i l’aconsellava que no anés al teatre en què el van acabar matant; el secretari de Kennedy, es deia Lincoln i també el va aconsellar que no anés a Dallas.John Wilkes Booth va matar a Lincoln al teatre i va fugir fins al magatzem, Lee Harvey Oswald va disparar a Kennedy des d’un magatzem i va disparar fins a un teatre. Lincoln va morir a un teatre que es deia Kennedy i Kennedy va morir en un cotxe de la marca Lincoln.

Però la pitjor de les casualitats entre els dos presidents, és que una setmana abans de la mort de Lincoln va estar a Monroe, Maryland; mentre que Kennedy una setmana abans de la seva mort era amb la Marylin Monroe.

El Triangle de les Bermudes és una àrea oceànica de prop de 4,000,000 km² definit imaginàriament per un triangle amb les Bermudes, Puerto Rico i Cayo Hueso a l'extrem sud de la península de Florida. És una zona famosa per casos de desaparicions d'avions i vaixells dels quals s'expliquen envoltats amb circumstàncies molt estranyes o, fins i tot, concloent que suposadament hi tenen lloc activitats paranormals on les lleis de la física no es compleixen o són alterades. En canvi, la Guàrdia Costera dels Estats Units, entre d'altres, no consideren que hi hagen activitats paranormals, argumentant que el ratio de casos que impliquen a vaixells i avions, respecte a l'àrea i densitat de trànsit, no és més gran que a altres regions del món molt transitades.

El Triangle de les Bermudes va començar a ser conegut amb aquest nom com a resultat de la desaparició de sis avions de la Marina i els seus tripulants, el 5 de desembre del 1945. Un grup de cinc avions que formaven una esquadrilla d'Avengers TBM de la Marina dels Estats Units, i que viatjaven en missió des de la base aeronaval de Fort Lauderdale, i el Martin Mariner enviat per rescatar-los, van desaparèixer misteriosament i van ser objecte d'una de les operacions de recerca marítima i terrestre més intensives, fins aleshores, realitzada. Malgrat tots els esforços no es va poder trobar mai cap bot salvavides, o taca d'oli o restes de naufragi.

Des d'aleshores en aquesta zona han desaparegut vaixells i avions amb tota la seva tripulació sense que mai s'hagi pogut recuperar ni un sol cos, ni tan sols cap de les restes dels avions o vaixells.Molts dels avions es van perdre mentre estaven en contacte radial amb les seves bases o amb els seus llocs de destí, contacte que es va mantenir normalment fins el mateix moment de la desaparició.

Altres van enviar estranys missatges, donant a entendre que no podien fer funcionar els seus instruments de navegació, que els seus compassos s'havien tornat bojos, que el cel tenia un color groc i boirós, en un dia clar, i que l'oceà, suposadament tranquil, no semblava normal.Vaixells grans i petits s'han perdut sense deixar rastre, com si ells i les seves tripulacions haguessin estat arrossegats cap a una altra dimensió.

Alguns molt grans, com el vaixell de càrrega Marine Sulphur Queen, de 129 metres de llarg, o el Cyclops, de 19000 tones, amb 309 passatgers a bord, simplement es van esvair.S'ha intentat donar moltes explicacions, com sobtades marees causades per terratrèmols, boles de foc que exploten contra els avions, atacs de monstres marins, trastorns espai-temporals que condueixen a una altra dimensió, remolins electromagnètics o gravitacionals que fan que els avions s'estavellin o que els vaixells es perdin a alta mar, captures o segrests d'OVNIS...

Una de les explicacions per a la desaparicio dels vaixells es que del fons mari sortission bombolletes de gas que fessin baixar la densitat de l'aigua i que aleshores la densitat total del vaixell fos superior a la de l'aigua de tal forma que s’enfonsaria; una altre teoria es que sortis del fons mari una gran bombolla de gas que fes que el vaixell s'enfonsés en qüestio de mil·lessímes de segon.

Últimament (em refereixo als últims 7-8 anys no hi ha data important o final d’any en què algú o alguns parlin de la fi del món. Ara li està tocant a Newton que diu que es produirà cap al 2060... aprofitant l’avinentesa, perquè no fem un repàs del mil motiu pels que el món es pot acabar?El més conegut de tots és Nostradamus (Michel de Notre-Dame, 1503-1566), "El año mil novecientos noventa y nueve siete meses, del cielo vendrá un gran Rey de terror: resucitar el gran Rey de Angolmois, antes después de Marte reinar por dicha". Deia que per setembre algun fenomen atmosfèric (meteorit) acabaria amb la vida de la Terra.

Per als Mayes, que tenien el calendari més exacte fins fa ben poc, van preveure la fi del món per al 21 de desembre de 2012, inici d’una nova era. Però com molt bé deien ells, aquestes prediccions no tenen a veure amb la fi del món (fi de la humanitat i dels éssers vius o destrucció de la Terra, sinó com un canvi d’etapa). En resum hi ha mil maneres d’acabar amb el món. (us recomano la peli-documental): 4 maneras de acabar con el mundo.

Un gran meteorit impacta contra la Terra: Fa poc un meteorit va impactar contra Júpiter, relativament aprop, però sobretot només cal veure com està la lluna, plagada d’impactes. I sobretot que la gent pensa que l’extinció dels dinosaures va ser motivada per un meteorit d’un km de diàmetre. De fet,  el 23 de març de 1989 un meteorit de 800 metres va passar molt aprop de la Terra i no es va detectar fins que ja era massa tard per qualsevol mesura.

El dia el Contacte: Una altra versió  sobre la fi del món és el contacte entre els éssers humans i una civilització extraterrestres. Tan sols si pensem en el poder tecnològic que puguin tenir per arribar aquí, només ens veuran com a rates (de laboratori?). Algunes cultures egípcies parlaven de contactes a partir del 2100.

Desastre nuclear: Si no canvi molt... és un dels que més probabilitats té, no cal cap explicació per entendre l’alta probabilitat d’una guerra nuclear a nivell mundial. Ja hem estat algunes vegades apunt de que s’iniciés una guerra d’aquest estil. El 1980 un error a l’ordinador que controla alguns dels caps nuclears nord-americans va fer sonar l’alarma per avisar que els soviètics ja havien disparat unes quantes bombes cap al seu territori, i elementalment es van disposar a contraatacar, però per sort un minut abans de començar un científic dels presents va poder comprovar que el problema venia d’un chip recalentat, que més o menys valia uns 40 cèntims de dòlar. Però no cal que sigui per errors, sinó que només fa falta que a algú se li giri el cap i comenci a usar bombes nuclears. El fanatisme és perillós.

Desastre ambiental: El calentament de l’atmosfera, el forat de la capa d’ozó, desforestació, extinció d ela fauna i contaminació. Però això no seria definitiu, durant la edat mitjana l’evolució de la civilització va patir una frenada per culpa d’uns 300 anys que es van convertir en una petita era glacial.

La nova pesta: La pesta va acabar amb una tercera part de la població europea, a Amèrica les malalties portades pels europeus van acabar amb la meitat de la població indígena. Se sap de la gran quantitat de virus d’èbola o l’àntrax. I sobretot penseu en aquells que són fabricats pels homes!

També s’ha parlant del canvi de l’activitat solar, el canvi de la polaritat de la Terra, que la evolució doni un pas més i crei un home diferents, la falta de recursos naturals, l’aproximació d’una estrella....Fora d’això només cal un comentari més, segons la majoria de civilitzacions que han existit i existeixen, la fi de la Humanitat serà pel foc.