Tirant Lo Blanc

De tot lo dolent del tema, només em passa el cap la imatge d'una colla de persones (tots eren homes) abraçades i plorant vestides amb les samarretes del betis i del sevilla. Però sobretot un home bètic, cantant l'himne del centenari del sevilla.

De tot lo altre no hi ha gaire cosa més a dir, perquè durant els propers dies ja ho recordarem tot i ho parlarem tot. Jo només em quedo amb lo dit. Sort!

Per molt que no m'agradin aquest tipus de concurs Operación Triunfo i altres... he dereconèixer que aquest tio impressiona. Ja fa temps que corre per internet però com avui l'he hagut de buscar, m'he dit ho posso al blog i pim pam! Porta més de 1.100.000  de reproduccions, 23.000 comentaris. La veritat que impressiona!

Com se li queda el cos a la noia!! jeje

Us explico la vivència de la meva àvia d'aquesta setmana, quan ha volgut anar a veure a la seva família gironina. I és que viatjar mai ha estat fàcil, però últimament s'està convertint en una pel·lícula de James Bond, on hem d'anar a visitar a l'agent Q perquè ens doni el súper rellotge explosiu, la caçadora que es converteix en uns patins i com no el súper cotxe volador.

El dia que va marxar, Reus-Girona, va haver d'esperar-se 60 minuts a l'estació de Reus perquè el tren no arribava. Això si diu ella que en aquell moment no hi havia cap tren que anés a la seva hora, un cop van passar els 60 minuts va pujar al tren. El revisor, ràpid només sortir de l'estació va començar a demanar els bitllets acció que va repetir 4 vegades durant el viatge, on aproximadament cada 3-4 persones la següent li muntava un petit escàndol per lo vergonyós del viatge.

En arribar a Girona van anar a denunciar (perquè els hi tornessin els diners) que havien arribat 80 minuts tard. Però el senyor que els va atendre (quasi tot el tren) els hi va dir que no podien tornar els diners perquè la pluja els havia fet anar més lents durant el trajecte i per això al final s'havia retardat en l'arribada. Cal dir que només plovia a Barcelona. A la meva àvia se li va ocórrer dir que a Reus ja havien esperat una hora, i l'home li va dir que no tenia raó, que ella com que devia anar pensant en les seves coses no es va adonar que el tren anava més lent. Prenent-li el pèl!

De tornada el tren va arribar a girona amb 90 minuts de retard (aquests re renfe per 10 minuts no s'hi posen), al final va arribar a reus amb quasi dues hores de retard. En anar a cobrar el bitllet (preferent) perquè li havien dit que no en quedaven de normals (ella diu que els vagons no anaven completament plens....) l'home que els va atendre a Reus els va comentar que per causes alienes a ells un tio s'havia llençat contra el tren a la part francesa de la línia i clar, ells no podien evitar-ho.

Em pregunto aquests de Renfe tenen a algú treballant buscant excuses cada dia per no retornar els bitllets? Penseu que hi ha moltíssimes línies, si cada dia han de canviar d'excusa, uf! ni els guionistes del Buenafuente! Com es diu el departament de renfe que s'encarrega d'això? Recursos Excusatoris?  Comptabilitat imaginativa? Us agradaria treballar a aquest departament?

He vist publicat això i em veig amb la obligaciaó de penjar-ho per aquí, és un llistat del diari  The Times.

 (Segueix)

Mireu aquesta impressionant "guerra" enter lleon, búfals i cocodrils... boníssim! Segur que l'home que ho va gravar s'ha forrat una mica!

De tot el viatge a Lisboa només em queda una experiència que explicar... el viatge Barcelona-Reus. Carregats amb maletes, i la mala llet (a flor de pell) perquè un viatge com aquell s'havia acabat, quedava el tornar a casa.

M'han dit que si Kubrick estes viu faria una pel·lícula sobre RENFE a Catalunya (o al món), 2101: Odissea en Sants, magnífica pel·lícula en la qual la gent mor per les esperes de les "bales" metàl·liques. Però altres pel·lícules del geni també li anirien bé a renFE: Atraco Perfecto, La naranja (lenta) mecánica, Nacido para matar i la coneguda Eyes Wide Shut (Ulls ben tancats però de la son que donen).

En arribar a l'estació has de fer 800 metres obstacles, amb llançadors de javelina fins trobar la finestreta en que et venen el tiquet, però gràcies a Murphy (o com t'estimo) mai serà la correcta o just en aquell moment comença el seu torn de descans (i lo siento mucho!). Un cop al ventanilleru t’atén compra... 2 bitllets a Reus: Mira un foli, li dona el tomb (el mirava al revés), gira pàgina, fa ganyotes, gira pàgina, s'asseca el suor (infermera sudor!), noia rosa quasi despullada a les 7 mirada de rigor, torna a la pàgina d’inici, sospira, suor i al final un escuet aahh! Aleshores arriba el moment de preguntar quan i on? Que bonica pregunta. L’home et dirà via 9 o 10 o .... una gran precisió després de 5 minuts mirant dos folis, però lo sorprenent arriba quan toca el moment de dir l’hora en què surt.

Es torna cap al foli, procedeix als mateixos passos d’abans però aquest cop també mira una noia morena, fins que s’adona que el foli ja se l’havia deixat ben preparat. Es mira el rellotge, torna a mirar el foli, remira el rellotge (em pregunto si també el té girat) i al final diu (quasi sense veu): estará apuntito!Comences a córrer, arribes a via 9 o 10 o.-.-. mai se sap!

Allí trobes la teva salvació una noi amb un cartell ben gran on hi diu INFORMACIÓ (visca!). Així que li volem re-preguntar la via per la qual sortirà el tren a Reus. Però... efectivament té el foli al revés, comença a mirar però desgraciadament (i podria dir desgraciat d’ell) no troba res, així que ens pregunta que us han dit? Li diem que línies 9-10 i ell... irònicament, ens diu, A doncs fes-li cas!Baixes a les vies... i tots els trens van a Vilanova, Manresa o Martorell no hi ha res més.

Penso que l’estació de Sants és quatrimundista, obres destrucció cables penjant, ni a Somàlia!Tornes a pujar a preguntar aquest cop a un altre amb cartellet d’INFORMACIÓ i quan li preguntem sobre el proper tren a Reus... il·lús respon:

- Però hay trenes que van  Reus?

Al final agafes el primer tren que t’apropa i vas fent camí, esperant que algun revisor (amb collons) et vingui a demanar el bitllet per muntar un pollo que t’hi cagues!

Així que no aneu amb tren, a no ser que vulgueu matar a algú!

Ja hem arribat de Lisboa, paradigma del caos, però d'un caos ben organitzat. Ciutat de colors i de llum, molta llum, no... no... no... no... molta, però que molta llum! Cases de coloraines, tranvies amb sorolls d'altres èpoques (i gents). Perquè us en pogueu fer una idea petita aquí bé un petit resum.

Es pot fumar a tot arreu, cosa que com us podeu imaginar em sembla fatal, però amb això queda dit tot lo dolent! Passem a lo bo. El menjar, 24 € implica 4 plats, 2 postres i café (però café del bo diuen), els plats no són plats són el que a casa meva diem "bandejes" i ben plenetes! Però sobretot del menjar una cosa destacable, inclús les verdures són bones... tot, absolutament tot és deliciós... quant m'estimo a les cuineres portugeses!

Segons cosa de Lisboa important, sembla que tot estigui aporp, però mentira, la distància és inidercament proporcional a les ganes que tinguis d'arribar-hi, així un viatge en metreo se't pot fer etern, serà que teniem moltes ganes? Llum, molta llum, de fet les rajoles enlluernen i sobretot els Jerònims... ni amb les ulleres de sol.

Els llibreters són molt bona gent, però quan dic bona em quedo possiblement curt, ens van atendre una hora i mitja... i només els va faltar convidar-nos a sopar, suposo que sabia que la meva gula no s'acaba mai... arribaran allí aquest tipus de notícies? Als hotels sempre hi ha cambrers simpàtics. Fet contrastat!

Però sobretot us volia parlar dels diaris gratuits de Portugal! En especial de les cartes dels lectors que he pogut llegir durant la setmana, i sobretot vull que intentem comparar-les amb les que surten per aquí. No us les explico, però us dic les seves temàtiques: La fusió nuclear, la investigació genètica, la investigació nuclear, recomanacions per al bon veïnat, la crisi del petroli, les noves tecnologies (de futur)...

Però si alguna cosa em va impressionar dels diaris d'allí és que te n'has d'anar a un altre país perquè diguen les coses pel seu nom. Us explico a Lisboa fa dues setmanes van col·locar radars a la ciutat. El titular del diari era. L'ajuntament espera guanyar més de 10 milions d'euros durant els primers mesos. I un dels regidors de l'ajuntament parlava que amb aquests diners esperen millorar l'estat de les vies de circulació i l'ampliació de la línea verda del metro!

Per quan els nostres diaris o polítics seran així, on s'ha d'aputnar un? o votar? I després ens pensem que som els millors del món, espera't que no puc ni respirar del riure!

Ahir que es va explicar el motiu pel qual va caure l’helicòpter del rajoy i la espe, puc dur que jo sé perquè va caure, l’excés d’ego dels dos.

Bueno també pot ser pel sobreprès del cap de plom del rajoy o per la bitlletera de la espe. O que el gallardón volia matar dos ocellets d’un tret! Jejeje Humor negre! (Prestige).Encara ric de les fotos que ensenyaven per televisió d’un possible sabotatge i demanant que s’investigués... i resulta que és l’excés de pes i inexperiència del pilot. Una manera molt fina de dir que no en tenen ni idea.

Com diuen ells: lo que no mata engorda... llàstima que ja estaven força plens!