DKV Joventut – Gran Canaria Grupo Dunas divendres 18 a les 20:45
Aquesta és la meva eliminatòria, la meva Penya contra el canàries. Quina por que em fa! Dues plantilles profundes, amb poc pressupost, però sobretot que han fet una excel·lent temporada. El GranCa novament s’ha situat a Playoff, 6è, ha descobert una futura perla del bàsquet europeu Mar
io Fernández i té una de les millors afeccions del bàsquet espanyol. A la Penya hem jugat eurolliga després de 13 anys, crec que ens va cremar una mica massa, però quan s’ha acabat la nostra participació a Eurolliga la cosa ha millorat. A més cada vegada va més gent de públic a l’Olímpic i això sempre és important. Dissabte passat contra el Madrid 11.834 persones jo hi era!
Són dos equips amb dinàmica molt positiva, sobretot el Gran Canàries que ha fet una segona volta excepcional a més amb alguns partits on han demostrat una autoritat que en altres anys no semblava que tinguessin. Així que es preveu una eliminatòria dura, molt dura. També s’ha de tenir en compte que l’any passat també hi va haver a quarts de final la mateixa eliminatòria i va acabar amb un 3-0a favor del Joventut, però aquest anys les coses han canviat.Durant la lliga regular s’han apallissat l’un a l’altre als seus camps. La clau possiblement la defensa presionant dels dos equips, el pivots del GranCa i els exteriors de la Penya, tot i que la profunditat de les dues plantilles és molt important. Plantilles
Gran Canaria Grupo Dunas
Jackson Vroman, pivot amb molta qualitat que durant tota la temporada s’ha mantingut regular però de tant en tant fa un partidàs. Bon tirador.
Stiapha Savané, un pivot molt físic, amb capacitats defensives i ofensives. Li agrada jugar al contacte.
Kornel David, pivot molt alt i el millor jugador del GranCa d’aquesta temporada, sempre ha jugat bé en tots els partit, tira, reboteja, defensa i lluita.
Jimmi Hunter, el canoner de l’equip, jugador de ratxes però amb molta capacitat de fer molts punts, pot tornar boig a mig equip contrari. Molt atlètic.
Roberto Guerra, aler que dona descans a jugadors molt important, destaca per capacitats defensives i el tir.
Marcus Norris, el base va començar la temporada regular a mig gas, però ara que ja tenim els palyoffs aquí segur que serà una de les peces clau de l’equip.
Sergio Pérez, aler que juga poc, però que té una bona aportació en el rebot i en la defensa
Joel Freeland, futur NBA més aviat o més tard saltarà. No disputa però de minuts suficients com per creure que al playoff pugui fer algo importantJim Moran, jugador molt complet, no fa res perfecte però ho fa tot molt bé.
Víctor Baldo, pivot treballador que ha tingut moments importants durant la temporada, però amb molta irregularitat.
Mario Fernández, la revelació del GranCa, magnífic defensor, un lluitador, llàstima que no té molta capacitat de fer punts i el seu equips els necessitarà. Possiblement serà clau el seu joc. Carn d’NBA.
DKV Joventut
Marcelinho Huertas, jugador imprevisible, va començar la temporada malament però poc a poc a trobat el seu lloc. Té capacitat per revolucionar el partit (com a la copa), però també es pot convertir en un jugador a vegades insegur i amb masses ganes de demostrar.
Rudy Fernández, el referent, en atac amb esmaixades, alleyhoops i tirs de 3, en defensa per capacitat de robar pilotes, les seves qualitats atlètiques i el caràcter guanyador que porta al seu darrer. Potser en l’últim any a Badalona abans de fer el salt a l’NBA. És el jugador més complet de la lliga en la seva posició (exceptuant Navarro). Tothom espera el moment del mate.
Elmer Bennett, l’esperit d’aquest jugador és immens, per edat hauria de ser el que menys ganes en té, però en canvi és el que més ganes de tot té. Sempre apareix quan el Joventut el necessita, però comença a tenir problemes amb el seu físic, els anys pesen.
Paco Vázquez, el capità, és el millor defensor de l’equip i també un molt bon tirador de 3, té problemes últimament amb els seus llançaments, a veure si per al playoff la cosa millora.
Robert Archivald, com tots el pivots de l’equip, un lluitador. No és una meravella tècnicament però per actitud i físic s’ha convertit en una peça clau. Importat que estigui encertat en atac, però sobretot en defensa (rebots).
Lubos Barton, és possiblement un dels jugadors més importants de l’equip, si Lubos està entonat és un suplici per l’equip contrari, es pot tornar imparable. Pot jugar de 3-4 i això afavoreix molt al joc ràpid dels de Badalona. Per contra des de la lesió (fa 2 mesos) encara li queda una mica per agafar l’excel·lent nivell a què ens tenia acostumats.
Roberto Dueñas, possiblement no el veurem jugar (a no ser que hi hagi lesions) però el seu poder intimidador i les facilitat per fer punts a prop de l’aro el converteixen en una bona arma. És un jugador que no s’adapta al joc ràpid de la penya.
Drew Sullivan, actualment lesionat, però com Barton (salvant les distàncies) pot jugar de 3 i 4, aporta molt de treball però li costa atacar. En defensa té la desventatja de no ser molt corpulent.
Ferran Laviña, aler que no ha acabat d’adaptar-se a la penya, però que tot i així que fet molt bons partit. Li està costant molt però mantenir una regularitat. És molt bon tirador i penetrador, sols li falta la confiança, així que millor que agafi la confiança en el primer partit.
Dimitry Flis, pivot que encara no ha desenvolupat les seves habilitats. És petit per defensar, però molt àgil per atacar, a més té un bon llançament. Necessita de minuts per acabar de crèixer, llàstima que al playoff els minuts seran molt cars.
Ricky Rubio, mereixeria un post per a ell sol, el que ha fet, i sobretot el que farà serà possiblement únic. Tothom (i quan dic tothom vull dir inclòs a EUA) diu que és el millor jugador del món d’aquesta edat, com va demostrar a la final de l’Europeu cadet (54 punts, 17 rebots, 12 assistències i 12 recuperacions). És el millor recuperador de la lliga, defensivament espectacular, però el que més sorprèn és que amb la seva edat (16 anys) té la calma i la capacitat de dirigir de Bennett. El dia que comenci a tirar millor i ser més incisiu en atac podrem començar a despedir-nos d’ell.
Charles Gaines, pivot, molt atlètic i fort, reboteja, intimida defensivament, fa punts, recupera pilotes, lluita, podríem dir que és el jugador que tothom voldria tenir, però a vegades el cap li juga males passades. Tot i així és un jugador clau i importantíssim perquè la Penya arribi ben lluny.
Andrew Betts, és el secret del Joventut, si ell està bé crea espais fa punts, intimida i es baralla tant com es pot. Si Betts està bé el Joventut està bé. Ha acabat la temporada molt bé així que esperem que la cosa per a ell vagi molt bé, perquè per la Penya també anirà bé!
Previsió 3-2 per al DKV