Ahir sentia per la ràdio que fa dos mesos es van fer uns recitals de poesia catalana a Nova York, i la veritat em va impactar al veure la gent que hi va participar. 

El recital va ser organitzat per l’Institut Ramon Llull i hi van participar tres mestres de la música americana, i en especial de la de la ciutat de Nova York: Nueva York, Lou Reed, Patti Smith y Laurie Anderson.

Aquests van llegir versos de gran poetes catalans traduïts a l’anglès, acte que es trobava integrat dins de la setmana de promoció de la cultura catalana titulada Made in CataluNYa. Entre d’altres es van recitar poemes de Josep Carner, Joan Salvat-Papasseit, Carles Riba, Miquel Barceló, Pere Gimferrer i Miquel Martí i Pol.  

Mirant també he trobat declaracions dels tres cantants, segons ells “uns textos de gran riquesa poètica, un autèntic tresor”. Però sobretot m’agrada el que va dir el MESTRE Lou Read, “em sento molt afortunat de formar part d’aquests recitals d’unes traduccions magnífiques d’una poesia d’excel·lent qualitat”. També va dir que es va sorprendre de l’obra de Blai Bonet. 

Patty Smith comentava que “ aquests pomes ajuden a entendre i apreciar altres cultures, altres llengües i altres tradicions” però sobretot remarca que “el fet de no conèixer res més que el que tens a prop és un dels principals problemes del món, si ens coneixem ens entenem”. 

Per altra banda Laurie Anderson, va reconèixer la seva admiració per Miquel Barceló, i també va admetre que el contacte amb ala poesia catalana del segle XX ha estat una gran inspiració al sentir el desig de la llibertat. "Quan veus una cultura que lluita per la llibertat ho veus al seu art, als carrers, és tremendament inspirador, per això m’he sumat a aquesta iniciativa”. 

Made in CataluNYa va coincidir amb l’exposició Metropolitan Museum of Art de Nueva York que dedicava a l’art català d’inicis de segle XX (Barcelona i el Modernisme: de Gaudí a Dalí).

Uoo!! Què de temps, sembla que va ser ahir que enviava un fax al senyor Tinet, i resulta que era abans d'ahir, o potser fa dos dies; ara no recordo! Avui fa un any i una setmana què vaig començar amb això del bloc, tot per la culpa d'un tal Jaume!!!

Ara us copio l'email intergalàctic que m'ha enviat aquest matí, nit al planeta Bretanya-587 i de la galàxia U-1983:

Estimats i estimades, preferiblement i per qüestions de gust, Estimades!

Em dirigeixo a vostès per tal de fer arribar les meves lletres més enllà del meu petit país. Us sorprendrà que després de més de 400 anys de la meva mort, avui apareixi envoltat de codi binari però em veig amb l'obligació d'avisar-vos sobre el vostre futur immediat. I és que cada vegada ho veig tot més pelut, el vostre món està ple de guerres, d'una fam que no es podrà aturar mai, i als països que haurien de donar exemple són els que menys en donen, vaja un món de disbarats.

L'altre dia vaig anar a una altra reunió (com veieu estic tot el dia de reunions) aquesta era la típica reunió anual de planetes, i la Terra va venir molt canviada (no sé què d'algo de climàtic) però, com tots la coneixem li vam dir que es preocupessin els seus fills per ella que ja ens tenia cansats. Com segur que ja us imagineu Mart, què és un caxondu, li va dir que de vermell quedaria molt bé, la pell s'estira li deia, que graciós que és Mart, aquests del Sud, són la polla! Però clar el planeta Júpiter que no és més del Nord perquè no pot ens parlava de les seves tonteries del fred i de les saunes, que s'ha cregut ell si no sap que és la Mediterrània.

I clar també he tingut una reunió amb els veïns de l'escala (que havien canviat molt i ens vam decidir trobar). La cosa no ha anat malament, vam acordar fer un sopar cada divendres galàctic (tres mesos terrestres), també barbacoes els diumenge i sobretot partides de Trivial els dimecres, on el meu amic el Gedi Martí Joan de Galba em diu les respostes de les preguntes amb em pinganillo (no ho digueu però!).

Ara us ensenyo el nou eslògan de campanya electoral dels Gedais:

Pim, Pam, Pum, bocadillo de atún.

Sisusplau voteu-nos i que la força us acompanyi!

Hola gent! Aquí us envio una carta feta per un noi de Capellades dirigint-se a telemadrid. Com que ja suposem que no la llegiran i si més no, no respondran.... M'agradaria que la féssiu córrer a tots els vostres contactes perquè així coneguin el que realment passa a Catalunya amb el maleït Bilingüisme. A veure si enviant-ho a força gent pot arribar als mateixos ulls que el programa-muntatge de telemadrid. La informació ens fa lliures...o això és el que diuen. Aquí va la carta:

Las lenguas son como las especies, hay que protegerlas, la extinción de una lengua, tendría que ser traumática en ojos de cualquier humano (un español, por ejemplo), de lo contrario, este demuestra un racismo lingüístico total, un imperialismo, un poco sensibilidad que creía desaparecida del ciudadano español.  No hablamos catalán para molestar. Si no mantenemos el catalán vivo, nadie lo va a hacer por nosotros, nos vemos con esta obligación moral.¿Racistas, nosotros? En absoluto, acogemos a todo el mundo que no quiera destruir nuestra cultura imponiendo la suya, me da igual que vecino tenga, pero que respete el estatuto de la escalera y si no lo hace, si busca destruir mi escalera, le pediré con toda la educación del mundo que se vaya. Los catalanes no podemos ser racistas, nuestras raíces son mestizas al 100% orgullosos, si señores, estoy orgulloso de la inmigración andaluza de los 60, orgullosísimo, la mayoría de mis amigos tienen raíces andaluzas,  ero ellos se consideran catalanes y lo son tanto como yo, sin lugar a dudas.  

Además, como nos puedenconsiderar racistas si tenemos como presidente un hombre de origen  andaluz y con mucha dificultad para hablar el valenciano,¿seria el caso a la inversa  posible en Andalucía o Madrid? No lo entiendo. Los racistas son ustedes, que  quieren imponer su pensamiento en un lugar ajeno, considerando pues, el pensamiento de la  gente de este lugar, inferior y menos válido, creando una discriminación evidente entre personas, que se puede tachar, pues, de racista. Espero que lean mi carta, la he hecho rápido, desordenada y no he hecho un esquema previo como mi profesora de argentino dice.  

Espero que sepan leer entre líneas. Que sepan ustedes, que las lágrimas que me han hecho derramar riegan mi conciencia, que reside abierta y con ansias de libertad para mi pueblo. Ladran, luego cabalgamos, como se dice en castellano.  

Les dejo con una frase en catalán, como en su documental: Que les meves llàgrimes deràbia ofeguin la vostra ignorància!

Avui 22 de maig es celebra el 100 aniversari del naixement de Georges Rémi, més coneguts per tot com Hergé. Forçat a una educació catòlica, treballador d’un diari d’ultradreta i a diaris addictes al règim nazi. Hergé es va guanyar una fama de col·laboracionista que ja mai deixaria enrera, tot i la consagració del seu personatge.  

S’ha de recordar però que Tintin va néixer per encàrrec de la publicació Le XXème Siècle per fer una historieta infantil que ataques al comunisme. D’aquí el seu primer volum, Tintin i els soviets, on agent bolxevics evitaven que Tíntín pogués explicar la veritat. 

Al segon volum, Tintin al Congo s’hi veu una ideologia colonialista i racista a un país que estava ocupat per Bèlgica. Tintin tracta amb despreci als “ridículs negrets”, destrossa la fauna local i en una escena censurada posteriorment, confon el plor d’un nen amb el seu gos. Aquest era el primer Tintin, obscur, antipàtic, racista, un cafre. 

Expliquen, que mentre Hergé preparava Tintin a Xina, va rebre una carta d’un missioner escocès que l’advertia sobre la possibilitat de fer molt de mal a la cultura en general si usava amb els xinesos mols estereotips. Així és va posar en contacte amb Tchang Tchong-Jen, un jove estudiant de belles arts, que li van canviar la vida. A Tintin li va sortir un amic, en Tchang. Tintin a Xina es va convertir en el Lotus Blau i els seus volums es van transformar en elaborades reconstruccions d’altres cultures. Tot i que Hergé no va abandonar totalment els seus estereotips, però els va saber exhibir amb bastant ironia. 

També s’ha parlat de la seva homosexualitat, ja que en cap volum se’l veu tontejar amb cap noia, ni ell ni els seus dos companys Tornasol i Haddock (a ell li podríem atorgar la bella Castafiore). Ni el mateix Hergé mai ho va explicar sols en va dir : “Tintin volia al seu Tchang d’una manera que sols ells arribava a intuir” Vosaltres mateixos! 

Ara està previst homenatjar la figura de Tintin (i el seu pare) amb el privilegi de ser els perfils de la primera moneda de 20 euros. Es començarà a construir el museu Hergé a Lovaina, que està previst que s’obri al 2009. També se’n faran segells, estacions de metro i grans pòsters. 

Per últim, i perquè els fans en puguin disfrutar, fa poc més de dues setmanes es va presentar un projecte de trilogia de Tintins dirigides per Steven Spielberg i Peter Jackson, això si, d’animació!!

Heu jugat mai a continuar una història que ja porta unes quantes línies escrita? Doncs sinó us ho proposa ara, a veure si realment surt alguna cosa o per contra no surt res! (com últimament al consultori). Jo començo a escriure una història (es pot dir conte), i qui vulgui ha d’escriure una mica més sempre i quant tingui una mica de relació amb lo que ha escrit anteriorment.Però s’ha d’usar una de les següent paraules, com a mínim un, com a màxim dos, a veure que queda! (es pot usar una paraula que en derivi): 

Incendi, treballar, impressora, dilluns, mor, puntuació, esperança, amo, petit, desembre, musulmà, hormona, soldat, reproducció, petó, abraçada, robar, bloc, abús, menors, content, treball, grip, transgènic, presó, parc, elefant i onada.

Era una tarda fosca, es notava que feia més d’una setmana què la pluja s’havia tornat una habitual dels seus passejos de tornada a casa, i és que cada vegada que venia de...

DKV Joventut – Gran Canaria Grupo Dunas divendres 18 a les 20:45  

Aquesta és la meva eliminatòria, la meva Penya contra el canàries. Quina por que em fa! Dues plantilles profundes, amb poc pressupost, però sobretot que han fet una excel·lent temporada. El GranCa novament s’ha situat a Playoff, 6è, ha descobert una futura perla del bàsquet europeu Mario Fernández i té una de les millors afeccions del bàsquet espanyol. A la Penya hem jugat eurolliga després de 13 anys, crec que ens va cremar una mica massa, però quan s’ha acabat la nostra participació a Eurolliga la cosa ha millorat. A més cada vegada va més gent de públic a l’Olímpic i això sempre és important. Dissabte passat contra el Madrid 11.834 persones jo hi era!

Són dos equips amb dinàmica molt positiva, sobretot el Gran Canàries que ha fet una segona volta excepcional a més amb alguns partits on han demostrat una autoritat que en altres anys no semblava que tinguessin. Així que es preveu una eliminatòria dura, molt dura. També s’ha de tenir en compte que l’any passat també hi va haver a quarts de final la mateixa eliminatòria i va acabar amb un 3-0a favor del Joventut, però aquest anys les coses han canviat.Durant la lliga regular s’han apallissat l’un a l’altre als seus camps. La clau possiblement la defensa presionant dels dos equips, el pivots del GranCa i els exteriors de la Penya, tot i que la profunditat de les dues plantilles és molt important.  Plantilles 

Gran Canaria Grupo Dunas

Jackson Vroman, pivot amb molta qualitat que durant tota la temporada s’ha mantingut regular però de tant en tant fa un partidàs. Bon tirador.

Stiapha Savané, un pivot molt físic, amb capacitats defensives i ofensives. Li agrada jugar al contacte.

Kornel David, pivot molt alt i el millor jugador del GranCa d’aquesta temporada, sempre ha jugat bé en tots els partit, tira,  reboteja, defensa i lluita.

Jimmi Hunter, el canoner de l’equip, jugador de ratxes però amb molta capacitat de fer molts punts, pot tornar boig a mig equip contrari. Molt atlètic.

Roberto Guerra, aler que dona descans a jugadors molt important, destaca per capacitats defensives i el tir.

Marcus Norris, el base va començar la temporada regular a mig gas, però ara que ja tenim els palyoffs aquí segur que serà una de les peces clau de l’equip.

Sergio Pérez, aler que juga poc, però que té una bona aportació en el rebot i en la defensa

Joel Freeland, futur NBA més aviat o més tard saltarà. No disputa però de minuts suficients com per creure que al playoff pugui fer algo importantJim Moran, jugador molt complet, no fa res perfecte però ho fa tot molt bé.

Víctor Baldo, pivot treballador que ha tingut moments importants durant la temporada, però amb molta irregularitat.

Mario Fernández, la revelació del GranCa, magnífic defensor, un lluitador, llàstima que no té molta capacitat de fer punts i el seu equips els necessitarà. Possiblement serà clau el seu joc. Carn d’NBA.  

DKV Joventut

Marcelinho Huertas, jugador imprevisible, va començar la temporada malament però poc a poc a trobat el seu lloc. Té capacitat per revolucionar el partit (com a la copa), però també es pot convertir en un jugador a vegades insegur i amb masses ganes de demostrar.

Rudy Fernández, el referent, en atac amb esmaixades, alleyhoops i tirs de 3, en defensa per capacitat de robar pilotes, les seves qualitats atlètiques i el caràcter guanyador que porta al seu darrer. Potser en l’últim any a Badalona abans de fer el salt a l’NBA. És el jugador més complet de la lliga en la seva posició (exceptuant Navarro). Tothom espera el moment del mate.

Elmer Bennett, l’esperit d’aquest jugador és immens, per edat hauria de ser el que menys ganes en té, però en canvi és el que més ganes de tot té. Sempre apareix quan el Joventut el necessita, però comença a tenir problemes amb el seu físic, els anys pesen.

Paco Vázquez, el capità, és el millor defensor de l’equip i també un molt bon tirador de 3, té problemes últimament amb els seus llançaments, a veure si per al playoff la cosa millora.

Robert Archivald, com tots el pivots de l’equip, un lluitador. No és una meravella tècnicament però per actitud i físic s’ha convertit en una peça clau. Importat que estigui encertat en atac, però sobretot en defensa (rebots).

Lubos Barton, és possiblement un dels jugadors més importants de l’equip, si Lubos està entonat és un suplici per l’equip contrari, es pot tornar imparable. Pot jugar de 3-4 i això afavoreix molt al joc ràpid dels de Badalona. Per contra des de la lesió (fa 2 mesos) encara li queda una mica per agafar l’excel·lent nivell a què ens tenia acostumats.

Roberto Dueñas, possiblement no el veurem jugar (a no ser que hi hagi lesions) però el seu poder intimidador i les facilitat per fer punts a prop de l’aro el converteixen en una bona arma. És un jugador que no s’adapta al joc ràpid de la penya.

Drew Sullivan, actualment lesionat, però com Barton (salvant les distàncies) pot jugar de 3 i 4, aporta molt de treball però li costa atacar. En defensa té la desventatja de no ser molt corpulent.

Ferran Laviña, aler que no ha acabat d’adaptar-se a la penya, però que tot i així que fet molt bons partit. Li està costant molt però mantenir una regularitat. És molt bon tirador i penetrador, sols li falta la confiança, així que millor que agafi la confiança en el primer partit.

Dimitry Flis, pivot que encara no ha desenvolupat les seves habilitats. És petit per defensar, però molt àgil per atacar, a més té un bon llançament. Necessita de minuts per acabar de crèixer, llàstima que al playoff els minuts seran molt cars.

Ricky Rubio, mereixeria un post per a ell sol, el que ha fet, i sobretot el que farà serà possiblement únic. Tothom (i quan dic tothom vull dir inclòs a EUA) diu que és el millor jugador del món d’aquesta edat, com va demostrar a la final de l’Europeu cadet (54 punts, 17 rebots, 12 assistències i 12 recuperacions). És el millor recuperador de la lliga, defensivament espectacular, però el que més sorprèn és que amb la seva edat (16 anys) té la calma i la capacitat de dirigir de Bennett. El dia que comenci a tirar millor i ser més incisiu en atac podrem començar a despedir-nos d’ell.

Charles Gaines, pivot, molt atlètic i fort, reboteja, intimida defensivament, fa punts, recupera pilotes, lluita, podríem dir que és el jugador que tothom voldria tenir, però a vegades el cap li juga males passades. Tot i així és un jugador clau i importantíssim perquè la Penya arribi ben lluny.

Andrew Betts, és el secret del Joventut, si ell està bé crea espais fa punts, intimida i es baralla tant com es pot. Si Betts està bé el Joventut està bé. Ha acabat la temporada molt bé així que esperem que la cosa per a ell vagi molt bé, perquè per la Penya també anirà bé! 

Previsió 3-2 per al DKV

Tornem al consultori.... després de molt de temps sense poder comentar res públicament... jo sé que amb els vostres amics, al bar i a la feina no pareu de comentar-ho, crec que arriba el moment de parlar "about" les olors. Andulu, no em saltis amb lo de me copiao... perquè vam dir que era un tema per obrir a veure que tal anava.

Les olors, com ja sabeu jo olors ben poques per tant... no em puc fiar gaire de les olors perquè com que no le ssento tots em sembleu fantàstiques persones, olorasament parlant clar. Però el cos humà deixa anar unes feromones que acompanyen les olors... i aquestes són les causants què t'agradi aquell noi o aquella noia, o que et vagi bé aquell o que ja directament no el vulguis ni veure! Possiblement ens atreu la femininitat i la masculinitat de les olors contràries (incloent la suor).

Però bueno això ja ho deixo a les vostres mans? Esteu segur que són les olors les que ho fan triar? No és algo més profunt? O és una cosa tant insignificant com la olor que despren el teu cos? I si fa molts dies que no es dutxa aquell noi, ja l'heu crucificat per sempre? Masses preguntes....?