Tirant Lo Blanc

Com cada estiu estem en aquell punt en què la cançó de l’estiu s’està perfilant per acabar convertint-se en un mite. La meva primera cançó de l’estiu és quasi una manera de viure...

- Tengo un tractor amarillo (1991), que es lo que se lleva ahora, parlàvem de l’aire condicionat que avui ja queda del passat i quasi tothom es va comprar aquell K7 blanc i groc.

- El 1992 va ser per al meu gust la millor de tots els temps, la recordo perfectament a la cerimònia de cloenda del JJOO de Barcelona, els Manolos i el seu Amigos para siempre witch you lever wi my friend...

- Potser fins al 1996 no reneixen els mites de la cançó de l’estiu, els Ronaldinhos de l’estiu: Los del Río, dale a tu cuerpo alegría Macarena... immillorable, aquelles festes majors d’estiu amb tothom fent tomets sobre si mateix. Quins records.

- El primer cantant que destaco que no es español (uns genis de les cançons de l’estiu) és a King Africa i su Booooombaaaaa!! Que si para arriba que si para abajo, cada any et canses més si li vols seguir el ritme a la cançoneta.

- Al 2002 arriba el segon mite de la cançó estival, i demostrant el nivell cultural que ens avala pel món, sobretot en domini d’altres llengües... aja de jeve tu de jevere in de güana di vi, Asereje!!! Que per cert han fet un “papelon” a Eurovisió aquest any, bueno més que papelon han fet el penes.

- En aquest punt del temps ha arribat una època plena de cançons, el Papi Culo, Boogie, boogie, Hasiendo el Amor, Baila Casanova, La Cremita, Dragostea din tei, Obesesion, Del Pita Del. I les més recents, La camisa negra, La tortura, Las Zapatillas, La gasolina i com no aquella de Nada fue un error. Pel meu gust masses cançons per a definir un sol estiu ni que hagi dit cançons des del 2003...

Per aquest any la cosa és diferent (de moment) tenim a dos nous hits de la cançó “veraniega” el Kola i els Happiness. Dos mites que ja fa bastant que sonen i que de moment són les que ocuparan els primers llocs de la llista.

Jo me proposat unir a la Laura i els Corrals a veure que tal, ja aviso no m’hi guanyaré mai la vida com a compositor, com a cantant potser si, porque estó é como un sueño!! Gracià España!

Opà yo vi a amá a Laura

Quiero besarte

Pero sin ensuciarte

Opà yo vi a amá a Laura

Pero recuerda

El amor nace del respeto

Opà yo vi a amá a Laura

Tu paciencia tendrá una gran recompensa

Opà yo vi a amá a Laura

Yo vi a abrazarte

sin dejar de respetarte

Yo voy a cantar contigo

A mi me llena de alegría

Yo voy a esperar contigo

A la consumación del matrimonio

Opááá!!

Opà yo vi a amá a Laura

No voy a arrancar la flor

No seré yo quien la destruya

Opaíto, yo amo a Laura

Y vi a esperar hasta el matrimonio

Y vi a amá a Laura

Y vi a amá a Laura

Bueno i després d’aquest desgast intel·lectual que ha patit la meva neurona casi què marxo a fer algo de més profit, a veure a qui se li ocurreix una nova lletre.

Opá ser felices......