4 Jul, 2006
Acomiadament
Així que ahir la tarda, la vaig acompanyar a uns quants recados que havia de fer, i de pas varem passar a comprar formatge per mi (ueueue). Tameb varem anar a veure una botiga Italiana, per veure que tenien, i per fi una botiga amb menjar europeu. Vaig trobar tonyina amb oli (a canada tota la tonyina es al aigua), pernil salat a 25$/quilo, quan al supermercat va a 40$quilo. Formatge edam a 15$/quilo (al supermercat/formatgeria va a 20$/quilo), ni que aquest era mes dolent, i moltes altres curiositats que no m’agraden. També tenien xoriço, pro per desgracia era un xoriço xungo, que tenia un gust estrany i molt picant, així que segueixo sense xoriço. Vaig sortir de la botiga amb un paquets de pasta, una llauna de tonyina, i 300grams de pernil.
Desprès, varem anar a sopar amb el Carlos
(sopar d’acomiadament) a un restaurant Mongol (per que collons no tenen
restaurants NORMALS?). Cal dir que el cambrers i cambreres (mmmm) no tenien RES
de mongoles. Quan entres al restaurant, te donen un bol (amb B), i vas a una espècie
de self-service, i fiques al bol tot lo que vols.: carn, peix, pasta, vegetals,
salses, de tot (evidentment res del meu gust). Quan acabes d’omplir el bol, te’l
pesen (pagues per pes), i t’ho couen tot a una planxa enorme, i te’l porten a
la taula. I per acompanyar el bol, te porten arròs blanc (pur com al neu). Jo
amb tot el morro del mol, vaig dir que no volia bol, i que si podia ser un plat
per menjar arròs sol, i me’l van portar. I com que pagues per pes, i el meu
plat estava BUIT, no vaig pagar res. I per variar, l’aigua també gratis ..... si
al final m’agradaran les tradicions Canadenques.
Al acabar de sopar, la Jenny va voler anar a comprar unes coses que li faltaven, i jo vaig aprofitar per descobrir un altre supermercat, amb un tipus diferent de formatge edam (aquets era de bola rodó), i en vaig comprar un tros per provar-lo.
