26 Jun, 2006
Taxista
Ahir diumenge, tenia previst despertar-me a les 11 del mati per veure la F1, però me vaig adormir, i me vaig despertar a les 12, per veure la meitat final de la cursa. Ni que pel que sembla tampoc me vaig perdre res, ja que va ser un avorriment de cursa. Quan va acabar la cursa, vaig anar cap a la universitat a viciar-me una estona, fins les 6 de la tarda, que vaig quedar amb el Carlos i la Jenny per fer un cafè amb un amic espanyol dels dos, que es diu Aitor. Ni que pel nom sembli basc, no ho es, es de Castilla, i ha viscut a Madrid i a Extremadura.
L’Aitor fa uns 5 anys que esta a Canada. Quan va acabar la carrera (biologia), va fer un mà ster de programació en Java, i ell i uns amics van decidir anar a canada a l’aventura a veure si trobaven feina (quins ous). Evidentment no va trobar feina de programador (faltaria mes que un biòleg trobes feina de programador), ja que en la majoria de feines, li demanaven experiència prèvia a Canada. Ara treballa de professor de Castellà (sempre em queda el consol, si em vull quedar, de fer de professor de castellà ... que pel que sembla estan molt buscats). A mes, li agrada Futurama i South Park :-p
Però va durar poc, ja que a les 7:30 vaig quedar amb el Addy (el hindú) de la resi que l’acompanyaria a l’aeroport, que no tenia com anar-hi (amb el cotxe de la Jenny). Aixà que ma va tocar fer de taxista. L’Addy torna a la India desprès de 1 any a canada, a veure la famÃlia. A mes, trobo que va estar be acompanyar-lo, ja que trobo que marxar o arribar a un aeroport sol, es com una pizza sense formatge, o com cagar sense paper de wà ter.
Em va recordar a quan vaig arribar a Edmonton: durant el viatge no vaig tenir massa temps per pensar, però al aterrar a l’aeroport, es quan em vaig adonar que estava realment sol, i em va caure el cel al damunt (com diria el Panoramix). Estava en una ciutat desconeguda, amb prou feines podia mantenir una conversa en angles, i no sabia ni on anar ni que fer. Però aquest es un altre tema :-p
