1 Jul, 2006
Canada Day (part 2 de 3) - Fort Edmonton
Al arribar, ens trobem una cua LLARGISIMA per entrar al parc. La Jenny diu que possiblement es per que es festiu i sigui gratuït, així que comencem a fer cua. Com que no me’n fiava, vaig anar a veure, i no, no era gratuït, eren 10$ per persona per entrar. Li vaig proposar a la Jenny d’anar a dinar i tornar al acabar de dinar o un altre dia sense tanta gent i menys gent. Eren les 3 de la tarda, no havia dinat res (nomes esmorzat una sandwitch de formatgets “la vaca que rie”), estava cansat del golf, hi havia molta cua/gent, i feia una calor “que te torres”. Evidentment (per si algú ho dubtava), varem acabar entrant al Fort Edmonton.
El Fort Edmonton es un parc d’atraccions a lo “port aventura”, però en comptes d’haver atraccions i països exòtics, son recreacions històriques de carrers de Edmonton d’època. Suposo que com que Canada no te massa història, fan el que sigui per demostrar que en tenen una mica, ni que sigui poca.
Nomes entrar al parc (desprès de pagar i passar per la corresponent botiga de records), hi ha la reproducció d’una estació de tren dels anys 1900 (no em recordo exacte de les dates, i no tinc la propaganda davant). Evidenemnt, a l’estació hi havia tot de gent disfressada i actuaven com si fossin gent del passat: un pobre noi tocant la guitarra i cantant cançons antigues, noies vestides d’època, etc.
L’estació es el punt de partida del fort, on un tren real de vapor (també dels anys 19xx) et dona la volta al parc si vols. Varem fer cua (normal amb la gentada que hi havia) i varem agafar el tren i varem baixar a l’estació de l’altre punta del parc, amb la intensió de recórrer tot el parc caminant amb l’ordre històric.
La primer part del camp es un Fort del “oest”, amb el seu corresponent camp d’indis autòctons al costat. El camp d’indis .... patètic, semblava que estigues a port aventura, i quan un grup de “indígenes” es van ficar a cantar cançons tribals amb sabates “nike” i texans “levis”, em volia fondre. Això si, tots els canadencs ballant en rotllana. Tant ràpid com vaig poder, varem anar a visitar el fort, això ja va ser mes interessant. Teòricament TOT el parc esta construït amb materials i mètodes semblants als que feien servir a l’època que representa cada part, i el fort era molt xulo. Tot fet de fusta, i es veien les diverses cases, “botigues” d’intercanvi de pells, fusteries, etc. Evidentment, la església de torn no podia faltar.
Al sortir del fort, varem anar al carrer “1885”, o sigui, el carrer reconstruït com si fos el 1885. Era com un típic carrer de les pelis “americanes”, amb cotxes (de cavalls) antics, bicis de rodes grans, botiguetes, escola, etc. A mes per moure’t pel parc podies utilitzar tramvies d’època, ja que hi havia diversos tramvies de diferents èpoques movent-se pel parc.
Tot seguit varem anar al carrer 1905, on seguien havent mes cases, mes botiguetes, mes de tot, però mes “moderns”. Com no podia ser menys, a la majoria de botigues podies comprar els típics subvenir d’època. Per acabar, varem recorre 1 o 2 carrers mes, però ja no recordo els anys (i se’m va acabar la bateria de la càmera, i no tinc fotos per demostrar-ho/mirar-ho). Però allà les 6 estava tant cansat, que ja no podia ni caminar .... cansament del golf, la calor .... i la falta d’aliment !!. En resum, un parc d’atraccions diferent, i força curiós, però s’hi ha d’anar amb temps. Espero poder-hi tornar algun dia amb calma.
La Jenny em va deixar a la residencia poc desprès de les 6, on teòricament jo tenia que menjar alguna cosa, fer-me una dutxa i descansar. Però em va venir un mal de cap molt fort (normal), i només vaig ser capaç de menjar, i em vaig quedar adormit al sofà de la residencia. Vaig “dormir” fins les 9 que em van venir a buscar la Jenny i el Carlos per anar a veure els focs artificials (a les 11), però em seguia fent molt mal de cap. Així que em vaig prendre una aspirina per veure si em passava.
