8 Jul, 2006
Il•lús
Passades les nou i mitja arribava a la resi, i vagi decidir fer pasta amb formatge rallat. Així que vaig agafar la meva super-olla que m’havia comprat uns dies enrere i que encara no havia provat, i quan em disposava a ficar l’aigua a bullir, em fico que l’ansa estava enganxada a l’“olla” amb dos cargols que travessaven la olla (manda huevos !!). Jo mateix me vaig intentar auto convèncer: “tranquil no seran tant capullos aquest canadencs de fer 2 forats a l’olla i no tapar-los ..... segur que NO perd aigua”. Il·lús de mi .... quan vaig omplir l’olla d’aigua per bullir els macarrons anava gotejant pels forats (MANDA HUEVOS !!!). Per sort, el joc es amb una resistència elèctrica, i no va ser massa greu que perdi una mica d;aigua. I vaig poder bullir els meus macarrons tranquil·lament.
Mentre bullia els macarrons, vaig picar unes quantes patates de bossa, i a lo tonto casi m’acabo la boça de 150 grams. Nota: boça que per cert, vaig comprar l’altre dia al supermercat, i era mes barata la relació pes/euros de la boça petita de 150 grams, que la de 250 grams, curiós.
I just abans que acabes de bullir els macarrons, va aparèixer el Michael per quedar per anar al voley el dissabte. Varem quedar pel dissabte al mati a les 11 a la sala d;estar de la meva planta de la resi.
Mentre anàvem xerrant, em vaig menjar els meus super-macarrons amb formatge rallar (ni que realment era formatge edam torcejat). I de postres, em vaig menjar unes quantes cireres, que per cert, aquest cop estaven dolentíssims, i em van costar 8$ les cabrones.
I per acabar de rematar el postres, vaig menjar uns quants “filipinos blancs”. Nota: els filipinos blancs que vaig portar amb mi des de Catalunya, i que guardava per menjar-me’ls o en un moment especial, o en un moment màxim d’enyorança. Però ahir vaig tenir el capritx i els vaig obrir (que bons que estan ...).
Al acabar de sopar, una estona de TV (futurama, simpsons, south park, una mica de tot), i a dormir.
