12 Jul, 2006
Disc volador definitiu II
Ahir la tarda va tornar a tocar Ultimate frisbee. Varem tornar a anar els mateixos que l’altre dia: Bond, Michael, Bret, Paul i jo. Quan varem arribar al camp, devien ser les 6 i poc, estava buit, així que varem començar a escalfar tirant el disc. Al cap d’una estona va venir un sisè, i ja varem poder fer un 3vs3. I com que 3vs3 es poc per fer una partit normal, varem fer una variant, que podria ser l’equivalent del 3vs3 en basquet. La zona de puntuació es quadrada, de uns 3x3 metres, i desprès hi ha una zona mes gran, d’uns 9x9, que es la zona de on s’ha de treure el disc abans de poder puntuar quan es recupera el disc. Per al resta de normes, es el mateix. Weno, si agafes el disc saltant des de dintre la zona de puntuació i caus fora, conta com a punt. Va estar forçà be, i es corre menys que en la modalitat de camp sencer.
Aquí podeu veure un esquema de com es el terreny de joc. Amb una instantània “real” de una jugada, en que el jugador vermell que tenia el disc em va passar el disc massa lluny, i jo vaig tenir que fer un salt a lo superman per agafar-lo. Evidentment, el vaig agafar i vaig puntuar.
Desprès va arribar un setè jugador, i varem fer rotacions, cada 1 o dos punts un sortia i entrava el que descansava. I quan va arribar un vuitè, varem començar a preparar el camp gran, per fer un partit mes serio, i just abans de començar va arribar un novè, realment una novena, una xineta. Així que fam fer un partit de 5vs4, però estava desequilibrat, ja que l’equip de 5 érem els 2 principiants (Michael i jo), i la xineta, que era com baixa però sense el com i tots els discs li passaven per dalt. Però va estar be per seguir practicant, cada cop se’m dona millor.
Però ... desgraciadament hi ha un però ... em vaig trencar. En un dels esprints per intentar agafar el disc volador, em va agafar una “estrebada” a la part de davant de la cama, entre el genoll i el maluc. Suposo que es el que en el mon futbolístic es conegut com a trencament fibril·lar. Vaig seguir una estona, sense corre massa, però al cap de poc vaig decidir parar, ja que em molestava i tampoc es qüestió de trencar-se del tot.
