enzoslot

    Temps enrera, tot mirant fotografies d'un Lancia 037 stradale, vaig começar a pensar en la possibilitat de fer, o més ben dit, convertir models de competició en unitats de carrer. En el cas del 037 i en molts d'altres, l'existència dels stradale no era d'altra que la necessitat d'arribar a les unitats establertes pel reglament per tal d'assolir la homologació. També va passar així amb el Renault 5 turbo 2. La versió de carrer, només apte per a dos ocupants doncs les places posteriors les ocupa el motor central posterior, no deixa de ser un vehicle de caprici, ideal pels qui els hi agraden les emocions fortes al volant, i que no tenen gaires manies pel que fa al confort i el consum.

    No cal dir que no té gaires coses en comú amb un R5 dels que estavem acostumats a veure pels nostres carrers durant els anys setanta i vuitanta. No és de tracció com el seu germà petit, si no que va a propulsió. Tampoc és un utilitari, si no una verdadera bèstia de l'era turbo, amb la coneguda patada quan comença a bufar aquest, que el converteix, en mans inexpertes, en un Mr. Hyde. Si el portes a un règim baix, sembla un animal dòcil, però quan es té la temptació d'aixefar fort, durant uns instants creus que pot ser hauria sigut millor no haver-ho fet.

    Les versions de carrer no són gaire freqüents en els catàlegs dels fabricants d'slot, sobretot per que s'ha de reconeixer que sense la decoració de competició tenen menys atractiu pel comprador. Però no em negareu que el fet de veure un Grup B pel carrer, o si més no la base sobre la que s'ha evolucionat, té el seu morbo. Pel col·leccionista també hi ha l'atractiu de la exclussivitat de la peça artesanal.

    El model d'slot agafat com a base és el R5 turbo 2 que va pilotar Carlos Sainz en el Rally Vendimia i que va editar Altaya a finals del 2006 en una col·lecció dedicada al pilot.

    PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ:

    Abans que res, cal desmuntar tots els components, tant del xassís com de la carrosseria, per a poder retocar tot el necessari.

    Xassís: part que es modificarà mínimament, només per a treure imperfeccions i ajustar l'encaix del motor per a que aquest no vibri. També és important que el xassís pugui bascular lliurement sense fregar amb els baixos de la carrosseria. Tot i que no és un model per a competir, és important que totes les parts mecàniques i les que afecten al comportament, estiguin ben ajustades per a que es pugui pilotar de forma agradable.

    Carrosseria: com que el model que agafem com a base porta la decoració de competició, caldrà decapar la pintura. Aquestes versions d'Altaya tenen una pintura de dubtosa qualitat, cosa que en aquest cas és un avantatge. Personalment m'agrada sumergir la carosseria en alcohol etílic, en un recipient que es pugui tapar, doncs així evitarem que s'evapori.

    Un cop estovada la pintura, la fregarem amb un raspall de dents de pel dur, deixant la carrosseria del color del plàstic base. Amb la carrosseria ben neta, es poden apreciar les petites imperfeccions. Cal fregar-les amb paper de vidre de gra fi (500 o 1000). En faig servir de ja utilitzat per a fer el repàs final.  

    Com que no s'ha tingut que fer cap retoc amb pasta Putty de Tamiya, es pot passar directament a fer la primera capa de pintura, en aquest cas Tamiya en spray, color Italian red, que és el mateix que utilitzo pels cotxes de Maranello. És difícil dir el nombre de capes que cal fer per a que el color quedi ben uniforme. Normalment acostumo a fer-ne tres o quatre de ben finetes, per a evitar que s'amaguin els detalls.  

    No faig servir vernís d'acabat, tot i que reconeixo que el resultat és millor. Sóc poc expert en maquetisme, i sempre em queda la por de que un cop acabada la feina, ho engegui tot a pastar fang per un excés de perfeccionisme.

    Un cop la pintura ben seca, ja es poden anar muntant tots els elements com ara les entrades d'aire, retrovisors, antena, etc. Us recomano, sempre que us sigui possible, soldar-los amb un soldador per a estany, anant amb molta cura de no concentrar l'escalfor, per a que no ens malmeti la pintura.

    L'única decoració que hi poso és la matrícula, feta amb un programa de dibuix, treta per impressora i recoberta amb cinta adhessiva. Per anganxar-la a la carrosseria, només cal posar una mica de pega tipus barra, ja que aquesta es pot treure amb aigua sense massa dificultat. 

    Safata pilot: la intervenció és molt lleu, només pintar la llanda de la roda de recanvi de color blanc i els backets de marró per simular la tapisseria de tela que portava el model real. Altre tema és el pilot, que cal convertir-lo en un conductor de carrer.

    No fa gaire temps, a la web de la rellotgera TAG HEUER, hi havia un video on es recreava l'enfrontament entre l'Steve Mc Queen i Lewis Hamilton al circuit de Le Mans, l'un amb el seu 917 i l'altre amb el Mercedes de F1, tot agafant imatges de la película que es va rodar en aquest circuit. Quan vaig haver d'adaptar el cap d'un pilot comercial d'Scalextric a un conductor de carrer, em va semblar divertit intentar que tingués una retirada a l'Steve, per allò de que ell era un amant dels esportius i les carreres. Segur que si hagués coincidit en el temps amb aquest cotxe (va morir un parell d'anys abans de que es fabriqués), hauria xalat tant com ho va fer amb el Mustang a la película BULLIT.

    Força Scuderia!