El bloc de Lluís Balart Boïgues

A Tarragona, l’empresa municipal que pretesament porta la gestió dels mercats públics ha emprès una reforma que pretén excavar fins a sis plantes soterrades sota l’edifici del Mercat Central, inaugurat l’any 1915 i catalogat, per posar-hi un aparcament, un supermercat i les dependències de serveis d %el propi mercat, que també serà totalment refet en el seu interior. Aquesta obra es farà en col·laboració amb Mercasa, una empresa del SEPI i del Ministerio de Agricultura Pesca y Alimentación, que es dedica a la logística i la gestió de mercats majoristes i detallistes en col·laboració amb els ajuntaments.

Una solució desafortunada

L’envelat on s’ha instal·lat el mercat provisional pateix d’una lamentable manca de terreny suficient, no hi ha hagut ambició a l’hora de buscar una ubicació que garanteixi la necessària ergonomia i seguretat a un espai de treball i de concurrència pública. És evident que les dimensions de la plaça de Corsini no són aptes per acollir unes instal·lacions provisionals que haurien de superar àmpliament l’espai disponible a l’interior de l’edifici de l’ara antic Mercat Central. En canvi s’ha reduït a la meitat, a costa, a més de menjar-se l’espai circumdant i deixar, incomprensiblement, l’edifici de Correus en un carreró. L’espai interior resulta incòmode, amb uns passadissos massa estrets per circular els compradors i amb una acústica molesta. No sé quina opinió en tenen els venedors, espero que almenys ells s’hi trobin a gust, perquè s’hi hauran de passar uns quants anys, més dels que ara es diu. Això els que encara resisteixen, perquè la política municipal que s’ha seguit CiU i el PP, consistent en afavorir les renúncies a les concessions de parades, n’ha fet baixar lamentablement el nombre. No sé si el Mercat Central sobreviurà a aquesta política restrictiva pel que respecta als mercats, en tinc els meus dubtes.

Necessitat de més mercats municipals

Em referia en començar l’article a la gestió que fa ESPIMSA dels mercats municipals amb el qualificatiu de “pretesa”. Perquè, de quin altra forma es pot qualificar una gestió que es limita al Mercat Central, el de Torreforta i l’espai testimonial de la Part Alta de la ciutat? Hi ha massa preguntes sense una resposta satisfactòria:

v Com és possible que aquí els mercats municipals no s’incrementin en nombre, malgrat l’espectacular creixement de la població?

v Com s’explica que durant un temps baixa incessantment el nombre de concessionaris al de Torreforta i després comença a passar en el Central sense que els amoïni gens ni mica?

v Perquè no es dota els espais de la ciutat on es fan mercats ambulants de periodicitat setmanal d’equipaments i serveis elementals d’higiene per a compradors i venedors? Els rafals d’obra a les places per aixoplugar els mercats són un invent en ús des de l’edat mitjana que només cal complementar amb les exigències actuals, fonts d’aigua corrent, sanitaris públics on es puguin fer les necessitats (una altra cosa inexistent a Tarragona) i reforçar els contenidors per la recollida selectiva de deixalles.

També es diu que es decorarà l’exterior de l’envelat que fa de mercat el decorarà un artista per un l’import de 70.000 euros. Això són molts diners, com s’ha adjudicat l’encàrrec? Malgrat que es pensi pagar amb les aportacions de les empreses que s’hi vulguin anunciar al projecte li manca transparència, molts joves graffiters farien una obra magnífica amb un pressupost menor si se’ls hagués donat l’oportunitat de presentar-se a concurs públic.

Si supermercats i grans superfícies es guanyen la vida, també ha de tenir el seu espai el petit comerç, l’oferta de productes que requereixi una baixa inversió per a realitzar-la, garantir aquest complement de l’oferta la llei ho adjudica als ajuntaments. Per això, a Tarragona necessitem una política de mercats que afavoreixi el comerç detallista, cal que els productes i els horaris dels mercats s’adeqüin als nous hàbits de consum, mantenint l’oferta equilibrada que presenten els mercats municipals respecte de la dimensió de les parades, la qualitat de productes i la seva varietat, semblantment a allò que veiem en altres països --el Midi de França, sense anar més lluny-- on són sinònims de qualitat en productes del país. Volem més i millors mercats municipals, no cal que siguin diaris, el que han de ser és pròximes i útils a la ciutadania.