25.01.06
Aforismes
"La Naturalesa és sàvia, i de tant en tant s'equivoca”. Joan Fuster.
D'això se'n diu aforisme. Però si sortim de la “realitat” literària i en continuem utilitzant el recurs, es pot reduir a l'expressió: “Una veritat com un temple”. I del per què no arriba a la categoria d'un vers, o fins i tot, a l'estructura poètica, només ho entendrà qui ho hagi estudiat. És a dir: un filòleg o una filòloga.
El cert, és que tant se me'n dóna. Em declaro defensor de l'aforisme, si és que cal. De fet, repto a tots els lectors, a comprovar fins a quin punt pot ser implacable una simple associació de paraules. Dubto que algú pugui aconseguir un efecte similar a través de cap altre “gènere”. Potser els “haikus”, i la poesia, en general, s'acosten més a un possible “ideal” de bellesa, per més que la intenció (a vegades) sigui just el contrari.
En l'aforisme, l'important és reforçar la veritat a través d'una imatge irreal i irreverent, tot sentenciant l'evident realitat.
Malgrat això, què millor que comprovar-ho per un mateix? Proposta: Bestiari. Obra inèdita de Joan Fuster que ha estat editada, recentment, per la Universitat de València.
L'últim tastet: “L'educació del gos consisteix a ensenyar-li qui és el seu amo. Com totes les educacions”. Joan Fuster.
(3) Comentaris (0) Retroenllaços Enllaç permanent
paloma! : bello, vincenzo...
25/01/2006, at 22:04 [ Respon ]
"Sens dubte, el llop no odia l’ovella quan la devora. Siga com siga, la devora."
FUSTER, Joan. Sagitari. Alzira: Bromera, 1993
Víctor Pàmies i Riudor : Encara no som allà on anem
19/04/2006, at 13:01 [ Respon ]
Excel·lent diari! Segur que m'hi deixaré caure sovint per llegir-ne les novetats.
Salvador Llorac i Santis : pensament racional
21/10/2007, at 21:05 [ Respon ]
Cal que l'ésser humà no pensi qui és i d'on vé, ans el contrari és un incrúdul a ull de les religions.