El temps de Nadal encara no ha acabat. De fet, aquest cicle no es clou fins el 2 de febrer, dia de la Candelera. Data en la que s'han de retirar tots els pessebres, per bé que la majoria ja els deu haver desat. I fins les festes vinents, que ja corre el nou any.

Amb tot, per endavant queden gairebé tres setmanes plenes d'esdeveniments i tradicions, entre les que destaca la celebració de Sant Antoni Abat. Concretament, pels voltants del 17 de gener. Just on coincideixen altres sants com: Sant Hilari (dia 13), Sant Maur i Sant Pau Ermità (ambdós del 15). Aquest fet no és en va, ja que a tots ells se'ls atribueixen barbes abundants, per la qual cosa es coneix aquesta setmana com la dels Barbuts. Motiu per considerar aquests dies com els més freds de l'any. Tanmateix, l'imaginari popular endegava teories que relacionaven els nounats amb les condicions climatològiques i la barba dels sants, resultant-ne la creença de que tots els nens i les nenes nascuts en aquestes dates esdevindran peluts en fer-se grans.

En qualsevol cas, qui assoleix més protagonisme aquests dies és Sant Antoni Abat. Entre altres coses per haver guarit un porc.

El pobre garrí va quedar tan enlluernat per les capacitats de l'anacoreta que ja no se'n separà mai més. D'aquí que sempre es representi a Sant Antoni Abat amb un porquet al costat. I car, tots a beneir els animals de peu rodó. Precisament, el 17 de gener... Diada dels Tres Tombs. Jornada en la que surten a lluir cavalls i carruatges, a més d'una ocasió excel·lent per recordar alguns oficis antics, així com la típica indumentària de l'època. Però sobretot, es tracta d'un dia perfecte per explicar un altre dels nostres costums als més petits.

Llibre recomanat:

DALMAU, A. Les Festes Tradicionals que no hem de perdre. Ed. Columna. Barcelona, 2005.