04.01.06
Reis d'Orient
Al començament no eren pas Reis, sinó mags. I el seu coneixement sobre l'arribada de Jesus al món, es devia a algun encert astrològic. Però és clar, aquesta versió contradeia qualsevol repulsa eclesiàstica cap a la màgia i la superstició. De manera que es necessitava una reinterpretació de la història i si això implicava donar nous oficis als tres mags, doncs ho van fer. Ni més, ni menys que Reis.
A partir d'aquí, la màgia dóna pas al saber de les Escriptures Sagrades, que revelaven la voluntat de Déu i, per tant, deixaven a l'atur tot el gremi d'endevinadors i endevinadores professionals.
El gran astre va perdre la categoria de fenomen natural, per convertir-se en un simple estel miraculós enviat per Nostre Senyor. I ben mirat, tampoc en va sortir tan malparat.
Sobre la caracterització dels personatges (blanc, ros i negre), es va decidir no tocar res, ja que anaven molt bé per representar totes les races conegudes fins al moment.
En pobles propers a la costa, la tradició era encendre fogueres que servissin de senyal per als tres Reis (no fos cas que passessin de llarg). Encara que la celebració pagana (anterior a la cristianització), realitzava aquest acte per invocar el Naixement del Sol en l'horitzó llunyà.
Actualment, el costum ve sent un altre. I és que la vigília del 6 de gener, qualsevol de nosaltres pot seguir l'arribada dels tres Reis d'Orient en directe, ja sigui a peu de carrer, a través de la ràdio o del televisor. Per bé que, en la majoria dels casos, les emissions no són coincidents. Llavors, és quan el nen o la nena lliguen caps i es pregunten com pot ser. A la qual cosa s'acostuma a respondre: "És que són màgics i poden estar en molts llocs al mateix temps".
En resum, que la lògica dels nens i de les nenes ens fan recórrer, novament, a la primera tradició: la dels tres mags d'Orient, deixant les doctrines de l'Església en segon terme.
Llibre recomanat:
SOLER AMIGÓ, J. Cultura popular tradicional, Pòrtic. Barcelona, 2001.
(1) Comentaris (0) Retroenllaços Enllaç permanent
