04.01.06
Reis d'Orient
Al començament no eren pas Reis, sinó mags. I el seu coneixement sobre l'arribada de Jesus al món, es devia a algun encert astrològic. Però és clar, aquesta versió contradeia qualsevol repulsa eclesiàstica cap a la màgia i la superstició. De manera que es necessitava una reinterpretació de la història i si això implicava donar nous oficis als tres mags, doncs ho van fer. Ni més, ni menys que Reis.
A partir d'aquí, la màgia dóna pas al saber de les Escriptures Sagrades, que revelaven la voluntat de Déu i, per tant, deixaven a l'atur tot el gremi d'endevinadors i endevinadores professionals.
El gran astre va perdre la categoria de fenomen natural, per convertir-se en un simple estel miraculós enviat per Nostre Senyor. I ben mirat, tampoc en va sortir tan malparat.
Sobre la caracterització dels personatges (blanc, ros i negre), es va decidir no tocar res, ja que anaven molt bé per representar totes les races conegudes fins al moment.
En pobles propers a la costa, la tradició era encendre fogueres que servissin de senyal per als tres Reis (no fos cas que passessin de llarg). Encara que la celebració pagana (anterior a la cristianització), realitzava aquest acte per invocar el Naixement del Sol en l'horitzó llunyà.
Actualment, el costum ve sent un altre. I és que la vigília del 6 de gener, qualsevol de nosaltres pot seguir l'arribada dels tres Reis d'Orient en directe, ja sigui a peu de carrer, a través de la ràdio o del televisor. Per bé que, en la majoria dels casos, les emissions no són coincidents. Llavors, és quan el nen o la nena lliguen caps i es pregunten com pot ser. A la qual cosa s'acostuma a respondre: "És que són màgics i poden estar en molts llocs al mateix temps".
En resum, que la lògica dels nens i de les nenes ens fan recórrer, novament, a la primera tradició: la dels tres mags d'Orient, deixant les doctrines de l'Església en segon terme.
Llibre recomanat:
SOLER AMIGÓ, J. Cultura popular tradicional, Pòrtic. Barcelona, 2001.
(1) Comentaris (0) Retroenllaços Enllaç permanent
Trosset de Xocolata : Genets màgics
05/01/2006, at 01:54 [ Respon ]
Qui són aquells tres essers que s'amaguen darrera els tres genets màgics?
Tres personatges carregats de regals i il·lusió, que molts creiem realment -que no reialment- que existeixen per dur-nos, no gaire cosa més, que un futur esperançador. Un futur que ens permeti entrellucar un planeta sa i plè de vida, allunyat d'aquesta crueltat i destrucció a què estem abocats. Tampoc és que sigui demanar massa... o si?
Els Reis d'Orient. He dit Orient? És ben curiós, perquè els no-ocidentals massa ben rebuts en aquesta banda de món no són... potser és pel simulacre de Pau en què vivim.
Una maca tradició esdevinguda comercial als ulls i les butxaques de les persones, a qui el Petit Príncep de Saint-Exúpery, anomena grans i que, sortosament, els infants com ell esperem bocabadats, aliens a tota activitat mercantil.
Fa anys que sóc escasa receptora, d'aquests presents que ses majestats duen arreu, i no perquè no hagi estat bona minyona... algú ho necessitarà més que jo... Això sí... canvio els meus reglals, sense poder-ho agraïr prou, per veure la il·lusió que desprenen les cares, les veus, els gestos... l'alè d'aquells "locos bajitos" -batejats tan encertadament per Serrat- en una nit com la de Reis.
La llàstima és, amic Royes, que la màgia d'aquests estimats reis o mags o... com volguem anomenar-los... només l'esperem els nens i les nenes que lluitem per no fer-nos grans.
Innocents!