23.03.12
PAISATGE TORRENC
Torredembarra és coneguda per les seves magnífiques platges i per ser una vil·la destacada entre el conjunt de poblacions de la subcomarca del Baix Gaià. La seva situació és privilegiada ja que compta amb pocs desnivells i esdevé pas obligat de tota la xarxa de comunicacions que resegueix el litoral per enllaçar València amb Barcelona, sense obviar, és clar, la proximitat de Tarragona.
Amb els anys, Torredembarra s'ha convertit en un indret perfecte per a posar en pràctica allò que popularment s'anomena "fer parada i fonda". És a dir, un lloc on reposar i recuperar forces abans de reemprendre el trajecte cap a la destinació final.
El fet de tenir el Mediterrani a tocar ha predisposat l'existència d'un nucli de població de tradició marinera conegut amb el nom de "Baix a Mar", per bé que avui dia gairebé tota la pesca que s'hi realitza és amb canya i per afició. Així i tot, la gent en conserva el record i encara és possible reviure-hi alguna jornada de recreació més o menys fidedigna que rememora l'ambient de l'època. Val a dir, però, que aquesta voluntat de recuperar la identitat del poble tan sols a través de la memòria del nucli pescador pot contribuir, sense voler-ho, a tergiversar la història i el caràcter de la vil·la. En aquest sentit, s'observa, i s'entén, que per part de l'administració local, hi hagi un cert afany de potenciar el valor turístic de totes aquelles activitats que es desenvolupaven arran de mar, en tant que és el que la gent espera d'una població marinera. No obstant això, a Torredembarra hi cohabiten altres realitats que en cap cas s'han de veure com una pèrdua d'atractiu sinó tot al contrari.
Torredembarra és mar, però també és conreu i ramaderia. De fet, avui dia encara compta amb diverses finques d'olivera, d'ametllers, de vinya i, sobretot, de garrofers. Fins i tot, es conserven conreus d'horta en ple rendiment. La presència d'aquestes finques dibuixen un paisatge poc conegut de "la Torre" que convé preservar atès que encara és possible trobar-hi construccions de "pedra en sec" com marges i cabanes de pastor.
Per aconseguir preservar aquests camins és important poder comptar amb la complicitat dels centres educatius i de les diverses associacions de veïns que conviuen amb aquests espais. És cert que hi ha hagut algun intent de dignificar-ne algun tram a través de senyalització específica, i que fins i tot s'hi ha arribat a instal·lar algun plafó informatiu com els que trobem en els itineraris del Molí i de l'Arbosserà. Ara bé, el manteniment i la conservació que se'n fan és del tot insuficient. Possiblement és un treball que requerirà temps i constància ja que n'hi ha que s'entesten a voler convertir-ho tot en un abocador.
A partir d'aquí, tota la inversió que s'hi pugui realitzar tindrà un efecte immediat sobre el territori atès que aquests itineraris condueixen a la ronda verda del Baix Gaià i a la descoberta de tots els seus castells, i coincideixen, en bona part, amb el traçat del GR-92 o sender del Mediterrani. Així mateix, convé estar atents a la presència de la via en desús que recorre en paral·lel des de Reus fins a Roda de Barà, un recurs que atrauria moltes persones amants de les vies verdes i del turisme actiu.
En resum, doncs, es tracta d'un paisatge amb un potencial turístic innegable, la conservació del qual permetria reflectir d'una manera més acurada la riquesa del patrimoni cultural de la Torre i el seu entorn.
(1) Comentaris (0) Retroenllaços Enllaç permanent
Txu : Visca la Torre!!! :)
24/03/2012, at 12:52 [ Respon ]
Oé!