16.08.06
Publicat a
Cultura
| 01:28
Les festes de Sant Roc
del carrer Cós del Bou serveixen, un any més, com a
“teloneres” de les festes patronals de Tarragona: Sant Magí
i Santa Tecla.
Sigui per això,
sigui per la bona ubicació del carrer a la ciutat, el cas és
que les festes de Sant Roc esdevenen una de les cites més
emblemàtiques dins de l'àmbit de la tradició i
la cultura popular tarragonina.
D'altra banda, la
preservació i la celebració d'aquestes festes es deu,
sobretot, a l'esforç d'alguns dels seus veïns que any
rere any es dediquen a tenir-ho tot a punt per al gaudir de la gent.
Tanmateix, la història d'aquestes festes conviden a
reflexionar sobre la conveniència de deixar que tot el seu
patrimoni festiu depengui tan sols de la possible dedicació, o
no, d'un grup de persones anònimes sensibilitzades amb el
llegat que han anat heretant de les generacions precedents.
I si bé és
cert que la presència i el coneixement de la seva celebració
proven l'èxit relatiu d'aquesta dinàmica, no és
menys cert que l'estudi i la recuperació de molts dels
elements festius que avui configuren els diferents seguicis, balls,
músiques, mites i llegendes, es deuen, precisament, a la
tasca professional de molts investigadors conscients de la
importància de catalogar i conservar tot aquest patrimoni.
Un fet, que no ha
d'obviar la tasca i el mèrit de totes les persones que bé
a través d'alguna associació, o bé de manera
individual, s'han esmerçat a difondre el saber popular fent
que arribés al seu entorn més inmediat. No obstant
això, cal entendre que la cultura popular en tant que
requereix de recursos públics i de suport institucional,
figuri en els programes de gestió de govern de les ciutats.
Amb tot, parlem d'un
patrimoni que és de tots i que, a vegades, és
intervingut de manera partidista, tant per part de les
administracions, com per part de les associacions que hi participen.
És aquesta actitud la que, moltes vegades, genera el conflicte
i acaba provocant trencaments que acaben comportant l'empobriment de
la festa.
A Tarragona la
importància d'aquest patrimoni esdevé cabdal, per bé
que fins a dia d'avui, només en podem disfrutar durant les
dates assenyalades, requerint-nos a cercar el significat de tots i
cadascun dels elements que la conformen, a més d'obligar-nos a
seguir un circuït festiu difícil d'abastar.
En aquest sentit, la
presència de la Casa de les Festes que es preveu inaugurar
durant el 2007, s'ha d'entendre com el Museu de la festa tarragonina
i per tant, com un centre de documentació i interpretació
de totes les festes i celebracions que tenen lloc a la ciutat. Esperant que totes les associacions i entitats que envolten la festa
hi siguin representades, però alhora, amb el clar desig que
cap d'aquestes organitzacions s'oposi a la cessió
dels elements que les fonamenten.
Fer-ho, seria impedir l'accés de la majoria de ciutadans a una part essencial de la seva
cultura i, en definitiva, de la seva identitat. Així doncs, s'entraria en contradicció amb la tasca desenvolupada fins al moment, que no és altra que la de difondre el llegat que, atzarosament, s'ha
rebut.
Quelcom indispensable
perquè la cultura tradicional continui sent popular.
Enllaç permanent
21.07.06
Publicat a
Cultura
| 00:52
Enllaç permanent
08.02.06
Publicat a
Cultura
| 23:04
Amb
la Candelera ens vam acomiadar del Nadal, alhora que ens
desfèiem
dels pessebres tot desant-los fins el proper mes de desembre. A
partir d'aquí, comença un nou cicle: el de
Carnestoltes.
En
aquestes festes, tot deixa de ser el que sembla per convertir-se en
rauxa i divertiment, un període per foragitar les
preocupacions aprofitant els dies que precedeixen la Quaresma
cristiana. El contrapunt religiós a les celebracions paganes.
De
fet, moltes de les tradicions i costums arribades fins als nostres
dies són fruit de la confrontació ritual del
cristianisme i el paganisme. Per bé que ambdós termes
acaben desvirtuant-se amb el pas del temps.
L'Església
s'apropia del calendari festiu romà substituint tots els seus
símbols pels de concepció cristiana. Així, molts
dels actes establerts per la tradició romana ens són
familiars malgrat tenir una aparença transformada als dogmes
de la fe.
Amb tot, moltes de les
característiques que identifiquen el costum mantenen certa
relació amb l'esdevenir anterior. Per exemple, les Saturnalia romanes,
on el canvi de cicle solar motiva una festa en què el dia més
curt de l'any i la nit més llarga, es combinen fins al
naixement del nou Sol (un nou any solar).
L'arribada de la llum es contempla com una oportunitat per
començar de nou i remprendre nous projectes. Es tracta d'una
cerimònia que recull bona part del què posteriorment
significarà el Naixement de Jesús,
i un bon reflex de l'acció repressora de la
religió.
Són nombrosos els exemples en què
l'acte festiu evoluciona a través de la confrontació
d'elements litúrgics, ja siguin de caire laic o religiós.
El canvi de cicle es produeix el 2 de febrer (la
Candelera), i s'acompanya de tot un seguit d'esdeveniments folklòrics
que mostren fins a quin punt ens han influenciat els vestigis del
passat. Els rituals romans que es produïen en les Parentalia
o Maternalia han determinat moltes festivitats
d'avui: com Sant Blai o Santa Àgata. A La Fatarella, així com en moltes altres poblacions, el dia de Santa Àgata les
dones assumeixen el poder en totes les facetes de la vida
quotidiana. Si bé és cert que la seva excepcionalitat està perdent tota la seva vigència, per la qual cosa, aquesta celebració quedarà
desfasada, encara que sempre ens servirà per recordar que la igualtat de drets no sempre ha estat un fet.
En qualsevol cas, EL CARNAVAL JA HA ARRIBAT!!!!!!!!
Enllaç permanent
25.01.06
Publicat a
Cultura
| 21:13
"La Naturalesa és sàvia,
i de tant en tant s'equivoca”. Joan Fuster.
D'això se'n diu
aforisme. Però si sortim de la “realitat” literària
i en continuem utilitzant el recurs, es pot reduir a l'expressió:
“Una veritat com un temple”. I del per què no
arriba a la categoria d'un vers, o fins i tot, a l'estructura
poètica, només ho entendrà qui ho hagi estudiat.
És a dir: un filòleg o una filòloga.
El cert, és que
tant se me'n dóna. Em declaro defensor de l'aforisme, si és
que cal. De fet, repto a tots els lectors, a comprovar fins a quin
punt pot ser implacable una simple associació de paraules.
Dubto que algú pugui aconseguir un efecte similar a través
de cap altre “gènere”. Potser els “haikus”, i la
poesia, en general, s'acosten més a un possible “ideal” de
bellesa, per més que la intenció (a vegades) sigui just
el contrari.
En l'aforisme,
l'important és reforçar la veritat a través
d'una imatge irreal i irreverent, tot sentenciant l'evident realitat.
Malgrat això, què
millor que comprovar-ho per un mateix? Proposta: Bestiari.
Obra inèdita de Joan Fuster que ha estat editada, recentment,
per la Universitat de València.
L'últim tastet:
“L'educació del gos consisteix a ensenyar-li qui és
el seu amo. Com totes les educacions”.
Joan Fuster.
Enllaç permanent
24.01.06
Publicat a
Cultura
| 15:43
Si es vol estar al dia de
tot el conjunt de festes i tradicions catalanes, podem consultar
algunes webs que aglutinen bona part
d'aquesta informació. És el cas de www.festes.org
o de www.firesifestes.com.
Totes dues pàgines tenen continguts similars, si bé la
primera, fa un seguiment més professional de tots els actes que
esdevenen arreu del territori. Tanmateix, l'espai de firesifestes.com
convida molt més a participar-hi. I és que en ambdós
casos es pretén aconseguir la col·laboració dels
internautes festers.
D'aquesta manera, s'obtenen moltes fotografies
d'aficionats alhora que les seves valoracions. La importància
d'aquest fet és sempre relativa a la qualitat dels comentaris
i de les fotografies, però, en general, es tracta
d'aportacions que reforcen l'interès per la celebració
a la que es refereixen.
Estem davant d'uns espais
que serveixen per documentar-nos sobre costums que, moltes vegades,
succeeixen ben a prop de casa nostra sense que ningú ens els
sàpiga explicar. Això pot generar desconcert,
curiositat o indiferència, però
tenint en compte la seva periodicitat, paga la pena fer una petita
aproximació personal a les tradicions del nostre entorn més
immediat.
En aquesta mateixa línia,
les pàgines que he descrit també recolzen els
continguts a través de propostes bibliogràfiques,
documents audiovisuals i arxius digitals. A més, també
ens trobem amb altres dades de tarannà més acadèmic, dedicades tant a l'estudi de les celebracions populars, com a la
seva recuperació i preservació, alhora que en divulguen
els continguts.
S'ha de reconèixer,
doncs, la tasca que realitzen aquests mitjans, així com
l'oportunitat que ofereixen, a qui ho vulgui, d'implicar-se en el
projecte d'investigació i interpretació etnogràfica
que estan desenvolupant.
Cal destacar, en aquest
sentit, la pàgina www.festiva.org
que treballa més la vessant d'estudi que la resta, alhora que
procura recollir tota mena d'informacions que puguin ajudar a la
comprensió i assumpció dels actes dins d'un calendari,
més o menys, consolidat.
Amb tot, és
justament a l'hora d'estructurar un calendari, on no s'acaben de
definir les dates en què succeeix el costumari català,
per bé que sí que hi trobem les principals cites de
l'any.
També seria bo que
es separés qualsevol voluntat de vinculació amb els
patronatges turístics, en favor de les diferents xarxes
culturals que configuren la població (ja sigui a nivell privat
o públic). Sempre amb l'ànim de fer prevaldre la
tradició i el costum entre la gent que en forma part, i que,
en definitiva, acaba sent imprescindible per a la pervivència
de la festa.
Per sort, cada vegada
comptem amb més recursos vetllant pel nostre folklore. Així
que només ens queda ser responsables del llegat que rebem.
Enllaç permanent
15.01.06
Publicat a
Cultura
| 21:18
L'Encamisada de Falset, la Festa Major de Vila-seca, els Tres Tombs, Sant Antoni Abat,... Aquest ha estat un cap de setmana ple d'
actes tradicionals arreu del territori. I el cert és que ho continuarà sent durant els mesos restants ja que, a Catalunya, comptem amb un patrimoni tradicional tan extens i complert que pràcticament ocupa tot l'any. Això hauria de plantejar-nos la possibilitat de considerar qualsevol d'aquestes celebracions com una opció de pes a l'hora de sortir de casa.
En l'àmplia oferta cultural dels nostres dies, és obvi que la diversitat s'ha de continuar respectant i, fins i tot, incentivant. Per bé que s'hauria de veure fins a quin punt és vàlid donar a conèixer tot el que és forà, sense haver entès abans el que ens és conegut (o desconegut).
Malgrat que no deixa de ser una opinió personal, penso que una de les millors maneres de presentar-nos davant "l'altre" és a través d'una identitat d'arrel pròpia. Quelcom que ens pot ajudar a resoldre més d'un dubte existencial, i que en cap cas hauria de perjudicar les relacions interpersonals de ningú.
Cal poder moure'ns pels nostres pobles i per les nostres ciutats convençuts d'estar a casa i amb la clara voluntat de "fer país", la qual cosa implica el respecte per tot allò que ens arriba de l'experiència que es transmet del costum i que esdevé tradició, en acabat.
Des de les administracions locals, així com de la resta "d'estaments" públics, n'hem d'exigir la cura i els recursos suficients com per poder-los preservar. Això sorgeix de qualsevol iniciativa amb ànim de divulgar-ne el coneixement, alhora que se'n potencia l'acció pedagògica entre els més petits.
Aconseguir-ho, pot evitar que caiguem en l'anonimat del comú més mediocre. Conseqüència directa del perjudici que comporta viure sota els efectes d'una acció globalitzadora.
D'aquesta manera, "fer país" es converteix en una espècie de remei casolà per combatre el desconcert de l'homogeneïtzació cultural.
Esperem notar la millora ben aviat.
Enllaç permanent
30.12.05
Publicat a
Cultura
| 22:25
A la platja de Sant Salvador del Vendrell s'hi troba
la Vil·la Casals. Una casa que s'ha reconvertit en un Museu
per honorar al seu antic propietari: Pau Casals. Sens dubte, una de
les figures més importants del segle XX. Malgrat viure en un
temps de misèria, guerra i destrucció.
El cert és que la visita al Museu esdevé
un recorregut útil per a qualsevol persona que necessiti
retrobar-se amb la dignitat humana, ja que a través de la vida
del violoncel·lista hom descobreix la capacitat de superar-se no sols
d'un individu, sinó de tot un col·lectiu. Igualment,
aconsegueix transmetre molts d'aquells valors que avui tant trobem a
faltar en la nostra societat. De fet, la seva ubicació
converteix la Vil·la en una espècie d'oasi de pau,
respecte i serenor. Potser perquè, uns quants anys enrere,
el seu propietari va saber trobar un equilibri mesurat en cadascun
dels elements que composen la casa. Sense obviar, és clar, la
proximitat de la mar. Un detall gens casual si es tenen en compte les
inquietuds del Mestre.
En qualsevol cas, es tracta d'un Museu que genera
totes les emocions sentides pel seu protagonista, qui tant va fer
pels drets humans de la gent en la seva època, amb els únics
estris dels que disposava: l'arquet del violoncel i la batuta per
dirigir orquestres.
No cal dir, que el moment cabdal de la visita, es
produeix quan en els últims anys de la seva vida va rebre
l'homenatge del ple de les Nacions Unides (O.N.U.). Amb 94 anys, el
músic encara va tenir prou forces per dirigir i interpretar
alguna de les composicions que més èxit li havien
donat. Va ser el mateix acte on va explicar al món la seva
procedència, tot reivindicant el diàleg i el respecte
entre pobles. Possiblement, un dels moments més inoblidables
per a qualsevol català que estimi la seva terra i la seva
gent.
Així doncs, la visita al Museu Pau Casals
esdevé una experiència recomanable per a qualsevol que
tingui una mínima esperança en la naturalesa humana,
per contundent que pugui semblar aquesta afirmació. I en els
dies de reflexió que, per a molts, implica el Nadal. S'hauria
de convertir en una opció gairebé imprescindible. www.paucasals.org
Enllaç permanent
28.12.05
Publicat a
Cultura
| 18:21
En aquests dies en què tothom corre amunt i avall cercant els seus regals o, més ben dit, els dels altres. Resulta interessant intentar recordar el per què de tot plegat.
I precisament en aquest exercici de memòria, pot ser que aconseguim recuperar el sentit de cada gest. Fins i tot és possible que ens vingui al pensament el regal més idoni per a cadascun dels nostres.
Segurament, un dels regals més recorrents sigui el llibre. Encara que, en el cas de Catalunya, ja disposem d'una data ben assenyalada per a regalar-ne algun.
Personalment, penso que sempre és bo tenir quatre títols ben presents. Tot i que molts d'ells s'acaben imposant com a imprescindibles.
Aquest seria el cas de l'Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana de Joan Soler i Amigó.
Es tracta d'una obra de referència per a tots aquells que viuen i estimen la vessant més folklòrica de la nostra cultura. Una bona manera de descobrir el significat de tots els símbols que configuren el panorama festiu català.
A més, també ens demostra que el nostre imaginari popular és tant ric com el que hagi pogut inspirar la saga del Senyor dels Anells o d'altres que recentment s'han estrenat als cinemes.
I qui ho vulgui comprovar, només ha de cercar el significat d'alguna de les bèsties que apareixen en la pel·lícula de les Cròniques de Nàrnia.
Enllaç permanent
