23.03.12
Publicat a
Paisatges
| 21:03
Torredembarra és coneguda per les seves magnífiques platges i per ser una vil·la destacada entre el conjunt de poblacions de la subcomarca del Baix Gaià. La seva situació és privilegiada ja que compta amb pocs desnivells i esdevé pas obligat de tota la xarxa de comunicacions que resegueix el litoral per enllaçar València amb Barcelona, sense obviar, és clar, la proximitat de Tarragona.
Amb els anys, Torredembarra s'ha convertit en un indret perfecte per a posar en pràctica allò que popularment s'anomena "fer parada i fonda". És a dir, un lloc on reposar i recuperar forces abans de reemprendre el trajecte cap a la destinació final.
El fet de tenir el Mediterrani a tocar ha predisposat l'existència d'un nucli de població de tradició marinera conegut amb el nom de "Baix a Mar", per bé que avui dia gairebé tota la pesca que s'hi realitza és amb canya i per afició. Així i tot, la gent en conserva el record i encara és possible reviure-hi alguna jornada de recreació més o menys fidedigna que rememora l'ambient de l'època. Val a dir, però, que aquesta voluntat de recuperar la identitat del poble tan sols a través de la memòria del nucli pescador pot contribuir, sense voler-ho, a tergiversar la història i el caràcter de la vil·la. En aquest sentit, s'observa, i s'entén, que per part de l'administració local, hi hagi un cert afany de potenciar el valor turístic de totes aquelles activitats que es desenvolupaven arran de mar, en tant que és el que la gent espera d'una població marinera. No obstant això, a Torredembarra hi cohabiten altres realitats que en cap cas s'han de veure com una pèrdua d'atractiu sinó tot al contrari.
Torredembarra és mar, però també és conreu i ramaderia. De fet, avui dia encara compta amb diverses finques d'olivera, d'ametllers, de vinya i, sobretot, de garrofers. Fins i tot, es conserven conreus d'horta en ple rendiment. La presència d'aquestes finques dibuixen un paisatge poc conegut de "la Torre" que convé preservar atès que encara és possible trobar-hi construccions de "pedra en sec" com marges i cabanes de pastor.
Per aconseguir preservar aquests camins és important poder comptar amb la complicitat dels centres educatius i de les diverses associacions de veïns que conviuen amb aquests espais. És cert que hi ha hagut algun intent de dignificar-ne algun tram a través de senyalització específica, i que fins i tot s'hi ha arribat a instal·lar algun plafó informatiu com els que trobem en els itineraris del Molí i de l'Arbosserà. Ara bé, el manteniment i la conservació que se'n fan és del tot insuficient. Possiblement és un treball que requerirà temps i constància ja que n'hi ha que s'entesten a voler convertir-ho tot en un abocador.
A partir d'aquí, tota la inversió que s'hi pugui realitzar tindrà un efecte immediat sobre el territori atès que aquests itineraris condueixen a la ronda verda del Baix Gaià i a la descoberta de tots els seus castells, i coincideixen, en bona part, amb el traçat del GR-92 o sender del Mediterrani. Així mateix, convé estar atents a la presència de la via en desús que recorre en paral·lel des de Reus fins a Roda de Barà, un recurs que atrauria moltes persones amants de les vies verdes i del turisme actiu.
En resum, doncs, es tracta d'un paisatge amb un potencial turístic innegable, la conservació del qual permetria reflectir d'una manera més acurada la riquesa del patrimoni cultural de la Torre i el seu entorn.
Enllaç permanent
technorati tags:
Torredembarra
,
paisatge
,
patrimoni
,
turisme
,
camins
,
itineraris
,
Molí
,
Arbosserà
07.01.06
Publicat a
Paisatges
| 12:46
Una opció per als que es resisteixen a despedir aquestes festes és l'assistència a algun dels molts actes tradicionals que es produeixen aquests dies. Per exemple, esdevé remarcable l'esforç dels Amics de Montornès per representar les escenes més impotants del Pessebre.
La recreació es desenvolupa enmig d'un espai natural a prop de la Pobla de Montornès, camí de l'Ermita que porta el mateix nom. Això possibilita que l'ambientació del pessebre vivent, sigui la més òptima per a cadascuna de les escenes que s'hi representen.
Igualment, els "Amics de Montornès" que hi podem trobar, són gent de totes les edats, la qual cosa assegura el futur d'aquest costum de la Pobla per a molts anys. Tot i que el més destacable és la convicció i la il·lusió amb la que tots els seus membres hi participen, donant com a fruit més inmediat, una organització impecable.
L'escenificació es mou entre la teatralitat i la simple figuració, però sempre amb la clara voluntat d'interpretar de la manera més entenedora possible, els diferents moments que precedeixen el naixement, alhora que els primers anys de la vida del nen. Tot plegat, presentat amb la senzillesa i austeritat habituals.
Tanmateix, en la translació final, el tractament que s'hi dóna
prové de l'arrel tradicional més catalana: des del tió fins al porró. Sense obviar el paper de guia que protagonitza el Pastoret. Segurament, l'element més emblemàtic del nostre rondallari popular. Barretina inclosa.
(Segueix)
Enllaç permanent
01.01.00
Publicat a
Paisatges
| 00:00
Sortint de Tarragona, tot
fent camí cap a Santes Creus, es van succeint pobles com: Els
Pallaresos, La Secuita, Vilabella, Nulles, Rodonyà, Bràfim
o Montferri, entre d'altres.
Tots ells, mereixen la
nostra atenció. Així que el més aconsellable és
escapar-s'hi amb el cotxe sempre que es pugui, fent petites
variacions en la ruta amb la il·lusió de perdre'ns per
algun dels traços que se'n deriven. D'altra banda, qualsevol
dels pobles que ens trobarem, connecta amb una extensa xarxa de -GR-
i vies verdes ben senyalitzades i plenes d'al·licients pels
amants de la natura i l'excursionisme. Per bé que són
rutes sense massa dificultat i a les quals hi pot accedir tothom que
tingui una mínima preparació.
Amb tot, també hi
ha l'opció d'accedir-hi amb bicicletes de muntanya, o fins i
tot, limitar-se a contemplar el paisatge des del cotxe. Això
pot privar de veure alguns racons, però no esdevindrà
cap entrebanc a l'hora d'arribar-nos a indrets tan sorprenents com el
Santuari
de Montserrat situat als voltants de la població de
Montferri.
La impressió que
suposa l'encontre amb aquesta església esdevé
indescriptible. Més encara si no se'n té un coneixement
previ.
Com que es troba situada
en un punt elevat del territori, la imatge encara esdevé més
impactant. Sobretot, si hom té en compte que el paisatge que
l'envolta és més aviat pla i de vegetació baixa.
Tanmateix, la resta de poblacions de l'entorn, malgrat estar
presents, mantenen l'aïllament solemne i majestuós que
requereix el temple, alhora que configuren un exemple de convivència
entre l'home i la natura.
El resultat és un
conjunt totalment harmonitzat ple de llums i ombres. Fruit del dibuix
perfilat dels campanars, en el fons de cel daurat que s'emmiralla en
la plana, i que tant ha caracteritzat aquestes terres.
Qui sap si aquest joc de colors, va ser
el que va inspirar Jujol
a l'hora d'aixecar el Santuari a la "nostra Moreneta",
que espera, pacient, la visita dels més curiosos.
Enllaç permanent
