Cançoner Infantil

 


Ens ho diu la història d'un vell poble
que hi habitava un monstre fa molts anys.
Diuen que treia foc per les orelles
i per la boca, pel nas i pels queixals.

És el mon-mon, el monstre de Banyoles,
que men-men-men, que menjava persones.
És el mon-mon, el monstre de Banyoles,
una per dia sense fer terrabastall.

Com veureu tenia tanta gana
que s'empassava els bous de tres en tres
i els cavallers que amb ell volien brega
se'ls endrapava com qui no menja res.

I la gent de tota la contrada
un tracte, amb gràcia, amb ell varen signar,
donant-li cols, patates i esbargínies
perquè aquell monstre es tornés vegetarià.

 

Senzillament perquè és divertida. 

 


Per damunt la neu, 
lleuger dalt d'un trineu,
pels camps corro rabent,
alegre i somrient,
fent dringar els cascavells,
com argentins joiells,
res bo no trobareu
com viatjar dalt d'un trineu.

Ding, dang, dong,
ding, dang, dong,
dringueu sens parar;
anar amb trineu
és divertit
tant de dia com de nit. Hey!

Ding, dang, dong,
ding, dang, dong,
dringueu sens parar,
i en la Nit d'aquest Nadal
correrem tots al Portal.

Tot cobert de neu, 
llevat del nostre cor
per això tots junts cantem
la cançó del trineu;
i voli la il·lusió
amb aquesta cançó,
i així de molt bon grat
s'afermi la nostra amistat.

Ding, dang, dong,..........

 

 

Realment internet dóna molt de sí! Aquesta cançó la vaig aprendre al curs de monitors per a l'educació en el lleure i l'esplai, ja fa ben bé deu anys, i recordava la tonada i algun trosset de lletra, i pensava que li cantaria al meu menut quan tingués por a la nit.. voilà! aquí es troba tot...!  

Font: http://www.jouscout.com/cancons7.htm

 

 


Fa una nit clara i tranquil·la,
hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i
van omplint tota la casa
de colors i de perfums.

Heus aquí la Blancaneus,
en Pulgarcito, els tres Porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili
i en Simbad,
l’Ali Babà i en Gulliver.

Oh! Benvinguts! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum,
que casa meva és casa vostra
si és que hi ha ... cases d´algú.

Hola Jaimito! i Doña Urraca!
en Carpanta i Barba Azul.
Frankenstein i l´Home Llop,
el Compte Dràcula i Tarzan
la mona Xita i Peter Pan.

Oh! Benvinguts! ......

Bona nit senyor King Kong,
senyor Asterix i en Taxi Key,
Roberto Alcàzar i Pedrín,
l´Home del Sac i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obèlix.

Oh! Benvinguts! ......

La senyora Marieta
de l’ull viu ve amb un soldat.
Els reis d’Orient, Papa Noel,
el Pato Donald i en Pasqual,
la Pepa Maca i Superman.

Oh! Benvinguts! ......

En Pinotxo ve amb la Monyos
agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises,
el Capitàn Trueno amb patinet.

Oh! Benvinguts! ......

A les dotze han arribat,
la Fada Bona i Ventafocs.
En Tom i Jerry,
la Bruixa Calixta.
i l´ Emperadriu Sissí.

Oh! Benvinguts! ......

Mortadelo i Filemón
i Guillem Brown i Guillem Tell.
La Caputxeta Vermelleta,
el llop ferotge i el Caganer,
en Cocoliso i en Popei. 

Oh! Benvinguts! ......
Benvinguts passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n’adono
que tan sols...
hi faltes tu...
També pots venir si vols.
T’esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l’espai...
Qualsevol nit pot sortir el sol.
 

Aquesta cançó no és que m'agradi especialment en la seva totalitat perquè hi ha "personatges dels contes" que ni tan sols coneixo, però la tornada és molt maca... m'agrada... de fet... hi ha cases d'algú? el cert és que quan sento algú que diu "benvinguts" o "casa meva és casa vostra" és la típica cançó que et ve al cap...  Ah, també m'agrada molt l'última estrofa... és maco el que diu... si la canto de fet canto només aquests bocinets... (*)

El nen és petit
i mig adormit
la mare, s´el mira
i junt al bressol
no el deixa mai sol
joiosa suspira.

I vetllant el seu son amb amor
ella pensa tranquil·la i ditxosa
el meu fill val un món
i un tresor,
i l´adorm tot cantant-li amorosa.

Fes nones reiet,
fes nones fill meu
que ets un angelet,
que m´ha enviat Dèu.
Li besa la cara
el besa al front
petons d´una mare
lo més gran del món

El nen és més gran,
la mare plorant
li diu cada dia
no surtis de nit
i fuig dels brugits
treballa, estudia

I tapant-li els defectes què té
l´aconsella amb carinyo
i el guia
pel camí del treball i del bé
que és lo que ella desitja i ansia.

Perdona´m fill meu
però jo t´haig de dir
que el meu cor et veu
per molt mal camí
Quin mal t´aconsella?
deu ser algun ningú
fes cas d´una vella,
que sols viu per tú.

Veien-te perdut,
per tots despreciat
per què no has vingut
aquí al meu costat?
no abaixis la cara,
Aixeca el front,
que et queda una mare,
lo més gran del món!
 

Aquesta la dedico a la padrina, que s'emociona cada cop que la canta (qui no), i........ a tu Laureta!!! D'aquí no res et veig per aquí recuperant cançons... ;) 

Per cert, l'he trobat sencera en aquest enllaç: http://estimaencatala.lateneu.org

Hi ha un munt de poemes molt bonics per enviar per Sant Jordi. 

 


Nin rondinaire, petit dictador,
sempre trencant-me la son
ratolinet rinxolat i rumbós
em fas somriure amb el cor.
Em vaig prometre no fer-te cançons
per no semblar carrincló,
però no comptava amb la teva cara
de.. nen consentit embafat de petons.
Sempre emprenyant-me quan vols
tros de baldufa, sucret esponjós
m'has transformat en badoc
Em vaig prometre no caure en el joc
de fer de pare ufanós
però quan t'arrambes, aquí a la falda
fas que em desfaci i oblidi la resta del món.
M'has de prometre que un dia d'agost
abraçat a un altre cos
mort de vergonya, diguis amb conya
que una vegada ton pare et va fer un valset dolç.

ELS PETS - Valset


 

Ja és la segona dels Pets que poso, per què serà? Un dia la meva àvia em dèia que la música d'avui no és com la d'abans, li vaig fer escoltar la cançó de bressol dels pets (més avall) i li va agradar... ;). Senzillament, és una cançó tendra.

 

 

 

EL GRIPAU BLAU
(tradicional nord-americana)
(adaptació de la lletra: Josep Maria Andreu)



Vaig conèixer un gripau blau
un gripau blau babau,
que es creia ser, però de veritat,
res més que un príncep encantat.

No es movia el gripau blau
el gripau blau babau,
i es creia ric i tan bonic
que no volia cap amic.

Vaig conèixer...

Es pensava el gripau blau
el gripau blau babau,
que era el seu cau, com un palau,
mireu si n'era de babau.

Vaig conèixer...

Ja fa dies que el gripau blau
el gripau blau babau,
de creure's tan tan important,
a poc a poc s'ha anat inflant.

Vaig conèixer...

Molt em temo que el gripau blau
el gripau blau babau,
d'inflar-se tant, li pot passar
que faci un pet com una gla.

Vaig conèixer...

res més que un príncep encantat,
res més que un príncep encantat.

  

Font: http://perso.wanadoo.es/picapicarol2/04elg.htm

 

Un vespre, quan jo era petit
-ho recordo bé-,
el pare, en tornar del treball,
em va dur un paquet molt gran.

Corprès, el vaig desembolicar;
amics, què deurà ser?
Si els nusos feien el tossut,
jo ho era molt més que ells.

Fa zippp!... i es mou,
i-toppp!, si en té prou,
brrrm,!, quin enrenou!
Què deu ser, amics,
que em ve tan de nou?
Salta i balla com un ou.

En veure'l, jo vaig obrir uns ulls!
Vaig quedar sorprès.
Tenia dos piuets vermells,
talment dos barrufets.

primer, vaig tocar el primer,
i l'altre després;
corria amunt i avall pel pis,
jo me l'escoltava com...

Tornada

I gira-li que tomba-li,
del dret a l'inrevés;
ara se'n va sota el sofà;
el busco i ja no hi és!

El pare riu, que riu, que riu,
jo vinga a plorar.
Però el sol va tornar a brillar
quan vaig poder escoltar.

Tornada

Els anys, amics, passen volant
i cal sembrar a temps.
Ara que ja m'he fet gran,
tinc un petit hereu.

Té una joguina que jo sé,
n'està embadalit,
perquè té dos piuets vermells,
talment dos barrufets...

Jo aquesta no la coneixo massa, però la dedico a ma germana Montse. El sorollet, fa zip es mou i zup ja en té prou al meu menut li encanta.

Font: Bloc personal:
http://paubenitez.blogspot.com/2006/05/lextranya-joguina.html 

 

EL GENERAL BUM BUM



Companyia !!
El general Bum Bum quan se'n va a la guerra
davant dels seus soldats fa tremolar la terra,
damunt del seu cavall, galopa que galopa,
damunt del seu cavall, galopa amunt i avall.
El cavall és de cartró, aparteu les criatures,
el cavall és de cartró, que no es cansa ni té por.

Rampataplam tereré, patapim patapum 
se'n va a la guerra,
rampataplam tereré, patapim patapum
se'n va a la guerra el general Bum Bum.

El general Bum Bum quan es treu l'espasa
espanta els enemics i fins la gent de casa,
quan ell té el braç alçat, tremola que tremola,
quan ell té el braç alçat, tremola el veinat.
Que és de fusta tal com cal, aparteu les criatures,
que és de fusta tal com cal, perquè així no es pot fer mal.

Rampataplam tereré, patapim patapum 
se'n va a la guerra,
rampataplam tereré, patapim patapum
se'n va a la guerra el general Bum Bum.

Lletra i música: J. Llongueras. / La Trinca

Bé.. encara que aquesta cançó és una mica bèl·lica li encanta sobretot quan fem el rampataplam terereré, patapim patapum! Vaig trobar en algun lloc que era una adaptació de la Trinca però podeu veure a sota, els comentaris d'en Ros on fa referència a una versió més antiga... En qualsevol cas el joc de tambors i trompetes dins la cançó és genial, el meu nen intenta imitar-ho... i fa riure.

 

 

 


Tenia un gall que era molt bonic,
l'alimentava prop del meu jardí,
el petit gall feia quiquiriquiquí,
quiriqui-quiriqui-quiriqui-quiquí!

Tenia un gos que era molt graciós,
no s'adormia fins fer-se fosc,
el petit gos feia bup-bup-bup!
el petit gall feia quiquiriquiquí,
quiriqui-quiriqui-quiriqui-quiquí!

Tenia un gat que era espavilat,
l'alimentava prop del meu terrat,
el petit gat feia miau, miau!
el petit gos feia bup-bup-bup!
el petit gall feia quiquiriquiquí,
quiriqui-quiriqui-quiriqui-quiquí!

Tenia un porc que n'era molt fort,
menjava cols i espinacs de l'hort,
el petit porc feia groing, groing, groing!
el petit gat feia miau, miau!
el petit gos feia bup-bup-bup!
el petit gall feia quiquiriquiquí,
quiriqui-quiriqui-quiriqui-quiquí!

També tenia un aneguet
que es passejava amb el cap molt dret,
el petit ànec feia qüec, qüec, qüec!
el petit porc feia groing, groing, groing!
el petit gat feia miau, miau!
el petit gos feia bup-bup-bup!
el petit gall feia quiquiriquiquí,
quiriqui-quiriqui-quiriqui-quiquí!

A l'estable hi tenia un cavall,
jo el pentinava amb un raspall,
el cavallet feia hiiiiiii, hiiiiiii!!
el petit ànec feia qüec, qüec, qüec!
el petit porc feia groing, groing, groing!
el petit gat feia miau, miau!
el petit gos feia bup-bup-bup!
el petit gall feia quiquiriquiquí,
quiriqui-quiriqui-quiriqui-quiquí!

Al corralet hi tenia un be
que s'alimentava amb l'estómac ple
el petit be feia beeeeee, beeee!!
el cavallet feia hiiiiiii, hiiiiiii!!
el petit ànec feia qüec, qüec, qüec!
el petit porc feia groing, groing, groing!
el petit gat feia miau, miau!
el petit gos feia bup-bup-bup!
el petit gall feia quiquiriquiquí,
quiriqui-quiriqui-quiriqui-quiquí!

Tenia ú-na vaca i un bou,
menjant menjant no en tenien mai prou,
el petit bou feia muuuuu, muuuuuu!
el petit be feia beeeeee, beeee!!
el cavallet feia hiiiiiii, hiiiiiii!!
el petit ànec feia qüec, qüec, qüec!
el petit porc feia groing, groing, groing!
el petit gat feia miau, miau!
el petit gos feia bup-bup-bup!
el petit gall feia quiquiriquiquí,
quiriqui-quiriqui-quiriqui-quiquí!

Tenia un nen que era molt petit,
l'alimentava quan era xic,
el petit nen feia anguè, anguèee!!

Adaptacions....
Tenia un ós que era molt mandrós,
i s'adormia fins a l'agost,
el petit ós feia ouuu, ouuuuu (com un badall)...

Un llop hi havia a prop del bosc,
vora la granja era en fer-se fosc,
el petit llop feia auuuuuu!! auuuuuu!!

Realment la cançó és com la primera estrofa del gall i en tots els animals es diu el mateix excepte el so que fan... però ho he adaptat inventant alguna cosa per cada animal per fer-ho diferent. Al petit li agrada molt aquesta cançó. De vegades acompanyo el so dels animals amb la mà (com qui fa titelles) com si la mà fos la boca de l'animal. Així hem anat aprenent el so de tots els animals.

Tothom coneix el popular embarbussament cantat del Pinxo i el Panxo, però avui en dia es podria dir que és una cançó una mica agressiva i que amb la imaginació dels nens és fàcilment reproduïble. Aquest matí m'he aixecat amb la cançó al cap (sí... em passa que m'aixeco de vegades amb alguna cançó al cap, i ja no he pogut dormir més!!!). Bé, el cas és que donant-li voltes m'ha sortit aquesta nova versió:

En Pinxo li va dir a en Panxo:
m'he punxat amb un punxó!
i amb la punxa d'un pintxo
al dit però a la panxa no.

La panxa la tapava
un ponxo de molts colors,
Ai Panxo! sort del ponxo!,
que a la panxa punxa molt!

En Pinxo li va dir a en Panxo:
"m'he punxat amb un punxó!"
i en Panxo li va dir a en Pinxo:
..........

Suggerències?:

"compte, hi ha un altre punxó"
"és que punxa de debò"

(al final se m'ha acabat la imaginació...)
 

 

PETIT PAPA NOËL  1. C'est la belle nuit de Noël la neige étend son manteau blanc et les yeux levés vers le ciel   à genoux les petits enfants. Avant de fermer les paupières font une dernière prière.   Petit Papa Noël quand tu descendras du ciel avec tes jouets par milliers n'oublie pas mon petit soulier. 2. Mais avant de partir, il faudra bien te couvrir dehors, tu vas avoir si froid c'est un peu à cause de moi. 3. Il me tarde tant que le jour se lève pour voir si tu m'as apporté tous les beaux joujoux que je vois en rêve et que je t'ai commandés. Petit Papa Noël quand tu descendras du ciel avec tes jouets par milliers n'oublie pas mon petit soulier.

4. Le marchand de sable est passé les enfants vont faire dodo et tu vas pouvoir commencer avec ta hotte sur le dos au son des cloches des églises ta distribution de surprises. Petit Papa Noël quand tu descendras du ciel avec tes jouets par milliers n'oublie pas mon petit soulier.  5. Si tu dois t’arrêter sur les toits du monde entier tout ça avant demain matin. Mets-toi vite, vite en chemin. 6. Et quand tu seras sur ton beau nuage viens d'abord sur notre maison je n'ai pas été tous les jours très sage mais j'en demande pardon.   Petit Papa Noël quand tu descendras du ciel avec tes jouets par milliers n'oublie pas mon petit soulier. Petit Papa Noël.

La música sencera seguint el text tal i com està aquí al bloc es pot escoltar a la següent web: http://www.vivenoel.com/contes/chansons/papanoel.htm

Aquesta cançó m'agrada molt, la vaig aprendre a l'institut en una classe de francès, i és molt dolça... potser aquest Nadal li cantaré.

Petit papa Noël

Paroles: Raymond Vinci. Musique: Henri Martinet   1946

Jo tinc una caseta, una caseta blanca;
té un caminet que hi porta i un jardinet amb tanca.
Té una teulada roja que me li fa de capa,
amb una xemeneia per on el fum s’escapa.
Té una porteta verda i una petita entrada
i una finestra amb vidres per contemplar la prada.

 

Un dia buscava cantar-li una cançó tranquil·leta, que no fos ni de dormir ni massa accelerada, per fer-li saber que hi sóc, per exemple al cotxe... i vaig recordar dues o tres paraules d'aquesta cançó. La vaig buscar per internet i la vaig trobar, ara li canto de tant en tant també.

 

 

Del disc de la Dàmaris Gelabert, me'l va recomanar la Cristina. Aquesta cançó de bressol és molt dolça i molt bonica, és la que més li he canto al Jordi i el tranquil·litza molt.