El Ball de Sant Ferriol

Publicat per acas | 28 Des, 2007

 

 



Jo i el pastor que vivíem d'amoretes,
jo i el pastor que vivíem de l'amor.
Ara ve Sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol.
El qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Era un pastor que en tenia tres ovelles,
era un pastor que tenia un penelló.
Ara ve Sant Ferriol ...

Tots en tenim de picor i de pessigolles,
tots en tenim si som vius i no ens morim.
Ara ve Sant Ferriol ...

Bé pots ballar si no tens pa i botifarra,
bé pots ballar si no tens per manducar.
Ara ve Sant Ferriol ...

No en tastaràs des del nas fins a la boca,
no en tastaràs de la boca fins al nas.
Ara ve Sant Ferriol ...

Quantes n'hi ha que a n'a mi em donen desfici,
quantes n'hi ha que m'hi voldria casar!
Ara ve Sant Ferriol ...


Aquesta la dedico a la Idoya... que la sap cantar molt bé!  

Puff el drac màgic

Publicat per acas | 20 Des, 2007

 


Puff era un drac màgic

que vivia al fons del mar, 

però sol s’avorria molt

i sortia a jugar.


Hi havia un nen petit

que  se l’estimava molt,

es trobaven a la platja

tot jugant de sol a sol.


Tos dos varen preparar

un viatge molt llarg,

volien anar a veure el món

travessant el mar.


Quan hi havia una tempesta

S’ho arreglaven bé

enfilant-se a la cua d’en Puff

vigilava el vent.


Nobles, reis i prínceps

s’inclinaven al seu pas

i quan Puff els va fer un crit

els pirates van callar.


Els dracs viuen per sempre,

però els nens es fan grans,

i va conèixer altres jocs

pel món que li van agradar tant.


Que una nit molt gris i trista

el nen el va deixar,

i els brams de joia d’aquell drac

es varen acabar.


Doblegant el seu llarg coll,

el drac es va allunyar;

semblava que estava plovent

quan es va posar a plorar.


Tot sol, molt trist i moix,

el drac es va allunyar

i a poc a poc, molt lentament,

se’n tornà al fons del mar.


Aquesta m'agrada per la calma que dóna, és una cançó que parla de moltes coses, que fa imaginar, i que el tranquil·litza al cantar-la... és trista, però és il·lustrativa en quant als valors de l'amistat i a entendre que hi ha coses que no duren per sempre..

Tendresa (Lluís Llach)

Publicat per acas | 20 Des, 2007




Aquest camí que deixo enrera és llarg
però em vull lleuger del seu bagatge,
que res no em valen tants d´atzars,
ni els vells camins, ni el blau del mar,
si dintre seu no sento com batega, hi batega,
el fràgil art de la tendresa...

Del teu amor ho espero tot i tant
que en faig un cant pel meu capvespre,
estimo l´ànsia dels teus ulls,
l´impúdic arc del teu cos nu,
però amor t´estimo encara més i sempre, més i sempre,
sabent-te esclau de la tendresa...

Del dolç batec de la tendresa
que espera...
la tendresa
que exalta...
la tendresa
que ens cura quan fa por la solitud.

El món que visc sovint no el sento meu
i sé els perquès d´una revolta,
misèria i guerra, fam i mort,
feixisme i odi, ràbia i por,
rebutjo un món que plora aquestes penes, tanta pena,
però tot d´un cop... ve... la tendresa.

Ah, si no fos per la tendresa
que espera...
la tendresa
que exalta...
la tendresa
que estima quan fa por la solitud.


 

Aquesta cançó per a mi té un significat especial...  a més el dia que vaig sentir-la cantar al Lluís Llach en un dels seus últims concerts em va agradar molt el que explicava a la introducció de la cançó: parlava de la senzillesa, de que hi ha poques persones potser avui en dia que sàpiguen què és la tendresa, i dèia què li agradaria que respongués un nen quan li preguntessin què volia ser quan fos gran, senzillament... "una bona persona"...  enfi... una cançó que no diu res i que ho diu tot... llàstima que la tesitura de veu (el TO...) és una mica complicat per a mi...

Trepitja fort (Lax'n Busto)

Publicat per acas | 14 Des, 2007
 

 
En Roc tot just ha arribat a la vida,
no s´imagina quina una ha organitzat.
Al seu voltant tot ha canviat de mida,
passant pel prisma d´uns ulls enamorats.

El pare que se´l mira i al·lucina,
no és cap joguina, que és viu i és de veritat.
Quan està sol amb ell, que ningú el mira,
és quan barrina, qui sap si l´entendrà.
A tu, petit vailet,
t´ensenyaré més del que he après,
li diu cantant...

Trepitja fort, Roc,
sigues més valent del que he estat jo.
Dibuixa´ls-hi un somriure,
que ningú et podrà dir no.
Cavalcaràs la vida com un cavall de cartró.
Trepitja fort, Roc, trepitja fort.

En Roc és fort com el seu nom indica,
no hi ha fita on no hi pugui arribar.
La mare l´ha portat a la piscina,
ja la domina molt millor que en Tarzan.
A tu, petit vailet,
t´ensenyaré més del que he après,
li diu cantant...

Trepitja fort, Roc,
sigues més valent del que he estat jo.
Dibuixa´ls-hi un somriure,
que ningú et podrà dir no.
cavalcaràs la vida com un cavall de cartró.
Trepitja fort, Roc, trepitja fort.

(solo)

El teu vehicle és
un cotxet sense retrocés,
Sempre endavant.

Trepitja fort, Roc,
sigues més valent del que he estat jo.
Dibuixa´ls-hi un somriure,
que ningú et podrà dir no.
Cavalcaràs la vida com un cavall de cartró.
Trepitja fort, Roc, no tinguis por.

Trepitja fort, Roc,
sigues tot allò que vulguis ser.
Serà advocat, artista, o potser seràs bomber.
Doblegaràs la vida com un vaixell de paper,
trepitja fort, Roc, trepitja fort...


 

Aquesta m'agrada per la força que té.. i perquè imagino aquell pare que des del silenci pensa i no ho diu ni ho canta, però ho sent... per a tu, papa..

El noi de la mare (versió completa)

Publicat per acas | 14 Des, 2007

La versió més coneguda: 


Què li darem, en el Noi de la Mare?
Què li darem que li'n sàpiga bo?
Panses i figues i nous i olives,
panses i figues i mel i mató.

Què li darem, al Fillet de Maria?
Què li darem al formós Infantó?
Li darem panses amb unes balances,
li darem figues amb un paneró.

Tam patantam que les figues són verdes,
tam patantam que ja maduraran.
Si no maduren el dia de Pasqua.
maduraran en el dia del Ram!

La que jo també havia sentit cantar (es canta seguint la mateixa melodia):

 


Mentre Maria bressava i vestia
son ros i tendre Fillet que no dorm,
perquè no plori, ni en terra s'enyori
dolça li canta dolceta cançó:
No ploris, no, manyaguet de la Mare,
No ploris, no, que jo et canto d'amor.

Cada gronxada et daré una abraçada,
cada abraçada un beset amorós;
Mes rosses trenes seran tes cadenes,
niu i arcoveta les ales del cor.

Que n'és de bella ta galta en poncella!
Que en són de dolços tos llavis en flor !
Són una rosa que els meus han desclosa
sols per xuclar-me la mel de l'amor..

Feu-li orenetes, cançons d'amoretes;
Fes-li música, gentil rossinyol;
Si t'és poc fina ma falda de nina,
baixin els àngels del Cel un bressol.

Sien ses ales glasser de tes gales,
sien sos braços coixins de ton cos;
Jo per tos polsos ne tinc de més dolços;
per embolcar-te, les teles del cor.

Sien ta faixa, si el Cel no te'n baixa
quatre palletes de sec poliol,
quatre palletes tot just floridetes
que et servirien de faixa i llençol.

Mentre Maria el bressava i vestia
veu ses manetes creuades al cor;
prou l'endevina d'amor la joguina,
que Fill i Mare barregen sos plors.

Aquesta li canto alguns cops en donar el pit quan vol agafar la son...realment li canto una barreja de totes les estrofes,segons el que vaig recordant, i això el van calmant dolçament fins que s'adorm... tot i que últimament ja ni així s'adorm!

http://www.garonuna.com/docs/pessebres.asp 

Escolta-ho en el vent

Publicat per acas | 14 Des, 2007

 

 




ESCOLTA-HO EN EL VENT
(Gerard Quintana i Jordi Batiste)

Per quants camins l’ home haurà de passar
abans que arribi a ser algú.
Quants mars haurà de creuar un colom blanc
per dormir a la platja segur.
Quants canons més hauran de disparar
abans que per fi es quedin muts.

Això amic meu només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Quantes vegades podrem mirar amunt
abans d’arribar a veure el cel.
Quantes orelles haurem de tenir
per sentir com ploren arreu.
Quantes morts més ens caldran, amic meu ....
Per saber que mort massa gent

Això amic meu només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Quants anys podrà una muntanya existir
abans que l’ensorri la mar.
Quant temps la gent haurà de seguir
per guanyar-se la llibertat.
Quantes vegades podrem girar el cap
fingint que no ens n’hem adonat.

Això amic meu només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

És maca per tot el que hi diu, i la música és calmada... per relaxar... 

 

El monstre de Banyoles

Publicat per acas | 14 Des, 2007

 


Ens ho diu la història d'un vell poble
que hi habitava un monstre fa molts anys.
Diuen que treia foc per les orelles
i per la boca, pel nas i pels queixals.

És el mon-mon, el monstre de Banyoles,
que men-men-men, que menjava persones.
És el mon-mon, el monstre de Banyoles,
una per dia sense fer terrabastall.


Com veureu tenia tanta gana
que s'empassava els bous de tres en tres
i els cavallers que amb ell volien brega
se'ls endrapava com qui no menja res.

I la gent de tota la contrada
un tracte, amb gràcia, amb ell varen signar,
donant-li cols, patates i esbargínies
perquè aquell monstre es tornés vegetarià.


 

Senzillament perquè és divertida. 

El trineu

Publicat per acas | 14 Des, 2007

 


Per damunt la neu, 
lleuger dalt d'un trineu,
pels camps corro rabent,
alegre i somrient,
fent dringar els cascavells,
com argentins joiells,
res bo no trobareu
com viatjar dalt d'un trineu.

Ding, dang, dong,
ding, dang, dong,
dringueu sens parar;
anar amb trineu
és divertit
tant de dia com de nit. Hey!

Ding, dang, dong,
ding, dang, dong,
dringueu sens parar,
i en la Nit d'aquest Nadal
correrem tots al Portal.

Tot cobert de neu, 
llevat del nostre cor
per això tots junts cantem
la cançó del trineu;
i voli la il·lusió
amb aquesta cançó,
i així de molt bon grat
s'afermi la nostra amistat.

Ding, dang, dong,..........

Tenim un sonall verd amb cascabells que li va regalar la padrina, i quan el fem sonar sempre em ve al cap aquesta nadala... és com si sentís els cascabells :)


 

Rock poruc

Publicat per acas | 14 Des, 2007
 

 

És fosc, és hora d’anar a dormir.
M’hauré de ficar dins del llit.
Cada vespre neguits i por;
això em passava quan era xic.
La mare: -vinga!, jo dèia: -no.
No hi volia anar:
tenia por, molta por...

Vaig mirar sota el llit
oh, oh, oh, oh, oh,
no hi havia ningú
no, no, no, no, no.
Vaig mirar sota el llit
oh, oh, oh, oh, oh,
no hi havia ningú
però tenia por.

A les nits fredes costava molt
sortir de la vora del foc,
entrar tot sol al “quarto” fosc,
sentir el silenci per company,
apagar el llum i esperar la son.
Voltes i més voltes
i la por, molta por.

Vaig mirar sota el llit......

Aquells canguelis i aquella por
vaig descobrir que no m’era bo.
Que no hi havia cap motiu:
- La por és teva, no ve d’enlloc.
M’ho deia l’avi, tenia raó.
- Has de ser valent:
no tinguis por, no, no, no...

Vaig mirar sota el llit
oh, oh, oh, oh, oh,
no hi havia ningú
no, no, no, no, no.
Vaig mirar sota el llit
oh, oh, oh, oh, oh,
no hi havia ningú
ja no tenia por...

Realment internet dóna molt de sí! Aquesta cançó la vaig aprendre al curs de monitors per a l'educació en el lleure i l'esplai, ja fa ben bé deu anys, i recordava la tonada i algun trosset de lletra, i pensava que li cantaria al meu menut quan tingués por a la nit.. voilà! aquí es troba tot...!  

Font: http://www.jouscout.com/cancons7.htm

Qualsevol nit pot sortir el sol - Oh Benvinguts, passeu, passeu!

Publicat per acas | 14 Des, 2007

 

 


Fa una nit clara i tranquil·la,
hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i
van omplint tota la casa
de colors i de perfums.

Heus aquí la Blancaneus,
en Pulgarcito, els tres Porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili
i en Simbad,
l’Ali Babà i en Gulliver.

Oh! Benvinguts! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum,
que casa meva és casa vostra
si és que hi ha ... cases d´algú.


Hola Jaimito! i Doña Urraca!
en Carpanta i Barba Azul.
Frankenstein i l´Home Llop,
el Compte Dràcula i Tarzan
la mona Xita i Peter Pan.

Oh! Benvinguts! ......

Bona nit senyor King Kong,
senyor Asterix i en Taxi Key,
Roberto Alcàzar i Pedrín,
l´Home del Sac i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obèlix.

Oh! Benvinguts! ......

La senyora Marieta
de l’ull viu ve amb un soldat.
Els reis d’Orient, Papa Noel,
el Pato Donald i en Pasqual,
la Pepa Maca i Superman.

Oh! Benvinguts! ......

En Pinotxo ve amb la Monyos
agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises,
el Capitàn Trueno amb patinet.

Oh! Benvinguts! ......

A les dotze han arribat,
la Fada Bona i Ventafocs.
En Tom i Jerry,
la Bruixa Calixta.
i l´ Emperadriu Sissí.

Oh! Benvinguts! ......

Mortadelo i Filemón
i Guillem Brown i Guillem Tell.
La Caputxeta Vermelleta,
el llop ferotge i el Caganer,
en Cocoliso i en Popei.
 

Oh! Benvinguts! ......
Benvinguts passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n’adono
que tan sols...
hi faltes tu...
També pots venir si vols.
T’esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l’espai...
Qualsevol nit pot sortir el sol.
 

Aquesta cançó no és que m'agradi especialment en la seva totalitat perquè hi ha "personatges dels contes" que ni tan sols coneixo, però la tornada és molt maca... m'agrada... de fet... hi ha cases d'algú? el cert és que quan sento algú que diu "benvinguts" o "casa meva és casa vostra" és la típica cançó que et ve al cap...  Ah, també m'agrada molt l'última estrofa... és maco el que diu... si la canto de fet canto només aquests bocinets... (*)

La mare (Dyango)

Publicat per acas | 14 Des, 2007



El nen és petit
i mig adormit
la mare, s´el mira
i junt al bressol
no el deixa mai sol
joiosa suspira.

I vetllant el seu son amb amor
ella pensa tranquil·la i ditxosa
el meu fill val un món
i un tresor,
i l´adorm tot cantant-li amorosa.

Fes nones reiet,
fes nones fill meu
que ets un angelet,
que m´ha enviat Dèu.
Li besa la cara
el besa al front
petons d´una mare
lo més gran del món

El nen és més gran,
la mare plorant
li diu cada dia
no surtis de nit
i fuig dels brugits
treballa, estudia

I tapant-li els defectes què té
l´aconsella amb carinyo
i el guia
pel camí del treball i del bé
que és lo que ella desitja i ansia.

Perdona´m fill meu
però jo t´haig de dir
que el meu cor et veu
per molt mal camí
Quin mal t´aconsella?
deu ser algun ningú
fes cas d´una vella,
que sols viu per tú.

Veien-te perdut,
per tots despreciat
per què no has vingut
aquí al meu costat?
no abaixis la cara,
Aixeca el front,
que et queda una mare,
lo més gran del món!
 

Aquesta la dedico a la padrina, que s'emociona cada cop que la canta (qui no), i........ a tu Laureta!!! D'aquí no res et veig per aquí recuperant cançons... ;) 

Per cert, l'he trobat sencera en aquest enllaç: http://estimaencatala.lateneu.org

Hi ha un munt de poemes molt bonics per enviar per Sant Jordi. 

Valset dolç - Nin rondinaire (ELS PETS)

Publicat per acas | 3 Des, 2007

 


Nin rondinaire, petit dictador,
sempre trencant-me la son
ratolinet rinxolat i rumbós
em fas somriure amb el cor.
Em vaig prometre no fer-te cançons
per no semblar carrincló,
però no comptava amb la teva cara
de.. nen consentit embafat de petons.
Sempre emprenyant-me quan vols
tros de baldufa, sucret esponjós
m'has transformat en badoc
Em vaig prometre no caure en el joc
de fer de pare ufanós
però quan t'arrambes, aquí a la falda
fas que em desfaci i oblidi la resta del món.
M'has de prometre que un dia d'agost
abraçat a un altre cos
mort de vergonya, diguis amb conya
que una vegada ton pare et va fer un valset dolç.

ELS PETS - Valset



 


Ja és la segona dels Pets que poso, per què serà? Un dia la meva àvia em dèia que la música d'avui no és com la d'abans, li vaig fer escoltar la cançó de bressol dels pets (més avall) i li va agradar... ;). Senzillament, és una cançó tendra.

 

El gripau blau

Publicat per acas | 3 Des, 2007

 

 


EL GRIPAU BLAU

(tradicional nord-americana)
(adaptació de la lletra: Josep Maria Andreu)



Vaig conèixer un gripau blau
un gripau blau babau,
que es creia ser, però de veritat,
res més que un príncep encantat.

No es movia el gripau blau
el gripau blau babau,
i es creia ric i tan bonic
que no volia cap amic.

Vaig conèixer...

Es pensava el gripau blau
el gripau blau babau,
que era el seu cau, com un palau,
mireu si n'era de babau.

Vaig conèixer...

Ja fa dies que el gripau blau
el gripau blau babau,
de creure's tan tan important,
a poc a poc s'ha anat inflant.

Vaig conèixer...

Molt em temo que el gripau blau
el gripau blau babau,
d'inflar-se tant, li pot passar
que faci un pet com una gla.

Vaig conèixer...

res més que un príncep encantat,
res més que un príncep encantat.

  

Font: http://perso.wanadoo.es/picapicarol2/04elg.htm

 

L'estranya joguina

Publicat per acas | 3 Des, 2007





Un vespre, quan jo era petit
-ho recordo bé-,
el pare, en tornar del treball,
em va dur un paquet molt gran.

Corprès, el vaig desembolicar;
amics, què deurà ser?
Si els nusos feien el tossut,
jo ho era molt més que ells.

Fa zippp!... i es mou,
i-toppp!, si en té prou,
brrrm,!, quin enrenou!
Què deu ser, amics,
que em ve tan de nou?
Salta i balla com un ou.

En veure'l, jo vaig obrir uns ulls!
Vaig quedar sorprès.
Tenia dos piuets vermells,
talment dos barrufets.

primer, vaig tocar el primer,
i l'altre després;
corria amunt i avall pel pis,
jo me l'escoltava com...

Tornada

I gira-li que tomba-li,
del dret a l'inrevés;
ara se'n va sota el sofà;
el busco i ja no hi és!

El pare riu, que riu, que riu,
jo vinga a plorar.
Però el sol va tornar a brillar
quan vaig poder escoltar.

Tornada

Els anys, amics, passen volant
i cal sembrar a temps.
Ara que ja m'he fet gran,
tinc un petit hereu.

Té una joguina que jo sé,
n'està embadalit,
perquè té dos piuets vermells,
talment dos barrufets...

Jo aquesta no la coneixo massa, però la dedico a ma germana Montse. El sorollet, fa zip es mou i zup ja en té prou al meu menut li encanta.

Font: Bloc personal:
http://paubenitez.blogspot.com/2006/05/lextranya-joguina.html 

El general Bum Bum

Publicat per acas | 3 Des, 2007

 


EL GENERAL BUM BUM



Companyia !!
El general Bum Bum quan se'n va a la guerra
davant dels seus soldats fa tremolar la terra,
damunt del seu cavall, galopa que galopa,
damunt del seu cavall, galopa amunt i avall.
El cavall és de cartró, aparteu les criatures,
el cavall és de cartró, que no es cansa ni té por.

Rampataplam tereré, patapim patapum 
se'n va a la guerra,
rampataplam tereré, patapim patapum
se'n va a la guerra el general Bum Bum.

El general Bum Bum quan es treu l'espasa
espanta els enemics i fins la gent de casa,
quan ell té el braç alçat, tremola que tremola,
quan ell té el braç alçat, tremola el veinat.
Que és de fusta tal com cal, aparteu les criatures,
que és de fusta tal com cal, perquè així no es pot fer mal.

Rampataplam tereré, patapim patapum 
se'n va a la guerra,
rampataplam tereré, patapim patapum
se'n va a la guerra el general Bum Bum.

Lletra i música: J. Llongueras. / La Trinca

Bé.. encara que aquesta cançó és una mica bèl·lica li encanta sobretot quan fem el rampataplam terereré, patapim patapum! Vaig trobar en algun lloc que era una adaptació de la Trinca però podeu veure a sota, els comentaris d'en Ros on fa referència a una versió més antiga... En qualsevol cas el joc de tambors i trompetes dins la cançó és genial, el meu nen intenta imitar-ho... i fa riure.