Cançoner Infantil

Molt divertida per anar aprenent els números i ballar el rock-and-roll final.
És aquesta! Pep Puigdemont – L'excursió Dels Cargols : "un cargol donava un volt"(Spotify)

 
La ratlletes és la mascota de l'escola i dels llibres de text que utilitzen, la cançó és bonica.

 

 

Cançó versionada... no hi ha hagut manera de trobar cap versió en català, si existeix serveixi aquesta per qui la vulgui canviar... és la típica cançoneta musical de "en la granja de Pepito" o "en la granja de mi tío"... Em va semblar que Joan quedava molt bé amb cantant... ja el tenim que balla amb el dit, què menys, que també canti una mica...

Nosaltres la tenim en un tractor que té uns animalets on el granjer fa un hiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiijaaaaa en acabar la cançó.

Nosaltres ja fa temps que la cantem així, i el Jordi (que encara no té l'any i mig), quan vol cantar-la fa un parell de dies que em diu: Joan, ia, ia, o... tot movent-se d'un costat a l'altre...

 


Puff era un drac màgic
que vivia al fons del mar, 
però sol s’avorria molt
i sortia a jugar.

Hi havia un nen petit
que  se l’estimava molt,
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.

Tos dos varen preparar
un viatge molt llarg,
volien anar a veure el món
travessant el mar.

Quan hi havia una tempesta
S’ho arreglaven bé
enfilant-se a la cua d’en Puff
vigilava el vent.

Nobles, reis i prínceps
s’inclinaven al seu pas
i quan Puff els va fer un crit
els pirates van callar.

Els dracs viuen per sempre,
però els nens es fan grans,
i va conèixer altres jocs
pel món que li van agradar tant.

Que una nit molt gris i trista
el nen el va deixar,
i els brams de joia d’aquell drac
es varen acabar.

Doblegant el seu llarg coll,
el drac es va allunyar;
semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.

Tot sol, molt trist i moix,
el drac es va allunyar
i a poc a poc, molt lentament,
se’n tornà al fons del mar.

Aquesta m'agrada per la calma que dóna, és una cançó que parla de moltes coses, que fa imaginar, i que el tranquil·litza al cantar-la... és trista, però és il·lustrativa en quant als valors de l'amistat i a entendre que hi ha coses que no duren per sempre..

 


Ens ho diu la història d'un vell poble
que hi habitava un monstre fa molts anys.
Diuen que treia foc per les orelles
i per la boca, pel nas i pels queixals.

És el mon-mon, el monstre de Banyoles,
que men-men-men, que menjava persones.
És el mon-mon, el monstre de Banyoles,
una per dia sense fer terrabastall.

Com veureu tenia tanta gana
que s'empassava els bous de tres en tres
i els cavallers que amb ell volien brega
se'ls endrapava com qui no menja res.

I la gent de tota la contrada
un tracte, amb gràcia, amb ell varen signar,
donant-li cols, patates i esbargínies
perquè aquell monstre es tornés vegetarià.

 

Senzillament perquè és divertida. 

 

 

EL GRIPAU BLAU
(tradicional nord-americana)
(adaptació de la lletra: Josep Maria Andreu)



Vaig conèixer un gripau blau
un gripau blau babau,
que es creia ser, però de veritat,
res més que un príncep encantat.

No es movia el gripau blau
el gripau blau babau,
i es creia ric i tan bonic
que no volia cap amic.

Vaig conèixer...

Es pensava el gripau blau
el gripau blau babau,
que era el seu cau, com un palau,
mireu si n'era de babau.

Vaig conèixer...

Ja fa dies que el gripau blau
el gripau blau babau,
de creure's tan tan important,
a poc a poc s'ha anat inflant.

Vaig conèixer...

Molt em temo que el gripau blau
el gripau blau babau,
d'inflar-se tant, li pot passar
que faci un pet com una gla.

Vaig conèixer...

res més que un príncep encantat,
res més que un príncep encantat.

  

Font: http://perso.wanadoo.es/picapicarol2/04elg.htm

 

 

 


Tenia un gall que era molt bonic,
l'alimentava prop del meu jardí,
el petit gall feia quiquiriquiquí,
quiriqui-quiriqui-quiriqui-quiquí!

Tenia un gos que era molt graciós,
no s'adormia fins fer-se fosc,
el petit gos feia bup-bup-bup!
el petit gall feia quiquiriquiquí,
quiriqui-quiriqui-quiriqui-quiquí!

Tenia un gat que era espavilat,
l'alimentava prop del meu terrat,
el petit gat feia miau, miau!
el petit gos feia bup-bup-bup!
el petit gall feia quiquiriquiquí,
quiriqui-quiriqui-quiriqui-quiquí!

Tenia un porc que n'era molt fort,
menjava cols i espinacs de l'hort,
el petit porc feia groing, groing, groing!
el petit gat feia miau, miau!
el petit gos feia bup-bup-bup!
el petit gall feia quiquiriquiquí,
quiriqui-quiriqui-quiriqui-quiquí!

També tenia un aneguet
que es passejava amb el cap molt dret,
el petit ànec feia qüec, qüec, qüec!
el petit porc feia groing, groing, groing!
el petit gat feia miau, miau!
el petit gos feia bup-bup-bup!
el petit gall feia quiquiriquiquí,
quiriqui-quiriqui-quiriqui-quiquí!

A l'estable hi tenia un cavall,
jo el pentinava amb un raspall,
el cavallet feia hiiiiiii, hiiiiiii!!
el petit ànec feia qüec, qüec, qüec!
el petit porc feia groing, groing, groing!
el petit gat feia miau, miau!
el petit gos feia bup-bup-bup!
el petit gall feia quiquiriquiquí,
quiriqui-quiriqui-quiriqui-quiquí!

Al corralet hi tenia un be
que s'alimentava amb l'estómac ple
el petit be feia beeeeee, beeee!!
el cavallet feia hiiiiiii, hiiiiiii!!
el petit ànec feia qüec, qüec, qüec!
el petit porc feia groing, groing, groing!
el petit gat feia miau, miau!
el petit gos feia bup-bup-bup!
el petit gall feia quiquiriquiquí,
quiriqui-quiriqui-quiriqui-quiquí!

Tenia ú-na vaca i un bou,
menjant menjant no en tenien mai prou,
el petit bou feia muuuuu, muuuuuu!
el petit be feia beeeeee, beeee!!
el cavallet feia hiiiiiii, hiiiiiii!!
el petit ànec feia qüec, qüec, qüec!
el petit porc feia groing, groing, groing!
el petit gat feia miau, miau!
el petit gos feia bup-bup-bup!
el petit gall feia quiquiriquiquí,
quiriqui-quiriqui-quiriqui-quiquí!

Tenia un nen que era molt petit,
l'alimentava quan era xic,
el petit nen feia anguè, anguèee!!

Adaptacions....
Tenia un ós que era molt mandrós,
i s'adormia fins a l'agost,
el petit ós feia ouuu, ouuuuu (com un badall)...

Un llop hi havia a prop del bosc,
vora la granja era en fer-se fosc,
el petit llop feia auuuuuu!! auuuuuu!!

Realment la cançó és com la primera estrofa del gall i en tots els animals es diu el mateix excepte el so que fan... però ho he adaptat inventant alguna cosa per cada animal per fer-ho diferent. Al petit li agrada molt aquesta cançó. De vegades acompanyo el so dels animals amb la mà (com qui fa titelles) com si la mà fos la boca de l'animal. Així hem anat aprenent el so de tots els animals.

 

Mireu allà dalt
en els estels que hi ha:
és un gros animal
que en bicicleta va.
És un elefant
i que us pensàveu doncs!
Té una cua al darrera
i una trompa al davant.
 

 De tota la vida, amb moviments, aixecant el dit, fent un gros animal, el moviment de la bicicleta, i l'elefant movent les mans al costat de les orelles... la cua darrera i la trompa davant. Aquesta cançó al Jordi li agrada molt, mira i va movent la boqueta per cantar també la cançó.

El lleó no em fa por
pam i pipa, pam i pipa.
El lleó no em fa por
perquè sóc bon domador. (caçador)

Al matí vull sortir
pam i pipa, pam i pipa
Al matí vull sortir
Per trobar-lo sota un pi. (caçar-lo).

L' he trobat en un prat
pam i pipa, pam i pipa
L' he trobat en un prat
i el lleó m' ha saludat. (mossegat)
 

Aquesta no sé mai si cantar la versió mundialment coneguda (amb el que posa als parèntesi), o aquesta versió menys agressiva (gràcies per la idea Bruna). Ma germana em va dir que la versió de sempre també està bé... que sinó potser els sobreprotegim, i potserté raó... la cançó potser vol dir-nos que no s'ha d'anar fent pam-i-pipa o burla si no vols que t'acabin mossegant...!!

 


Les petites formiguetes a l'estiu,
quan el blat està segat,
ben lligat i apilotat,
surten arrengleradetes del seu niu,
fent xiu-xiu, fent xiu-xiu...
i van ben endreçadetes...
Cap aquí, cap allà, tot cercant les espiguetes,
cap aquí, cap allà, que per tot arreu n'hi ha.

Tot passant per la voreta del camí,
amb l'amiga s'han trobat,
a l'orella s'han parlat,
i s'han dit moltes cosetes fent així:
ps, ps, ps... ps, ps, ps...
i donant-se abraçadetes...
Cap aquí, cap allà, tot cercant les espiguetes,
cap aquí, cap allà, que per tot arreu n'hi ha.

Tot passant per la voreta poc a poc,
amb el seu granet de blat,
ai amiga, que és pesat!
el duré a les espatlletes, sembla un roc!
poc a poc, poc a poc (*),
fins se'm torcen les cametes...
Cap aquí, cap allà, tot cercant les espiguetes,
cap aquí, cap allà, que per tot arreu n'hi ha.

Anem totes plegadetes perquè es diu,
que allà baix hi ha un escarabat,
mort d'avui i encarcarat,
el durem amb les dentetes cap al niu,
fent l'ull viu, fent l'ull viu...
que és menjar de les festetes...
Cap aquí, cap allà, tot cercant les espiguetes,
cap aquí, cap allà, que per tot arreu n'hi ha.

Ja estan plenes les cambretes per tot l'any;
tot aquell qui ha treballat,
la videta s'ha guanyat,
quan vindran les glaçadetes sense fang (o d'aquest any),
d'aquest guany, d'aquest guany,
en viurem ben tranquil·letes...
Cap aquí, cap allà, tot cercant les espiguetes,
cap aquí, cap allà, que per tot arreu n'hi ha.

Aquesta la cantàvem aquest estiu... fent la pallassada cap aquí cap allà... hi ha diferents versions, la padrina  diu algunes paraules (*) "Ai jo doc, ai jo doc" que he adaptat per fer més entenedores, i normalment no cantem el paràgraf de l'escarbat...