La mare (Dyango)
Publicat per acas | 14 Des, 2007
El nen és petit
i mig adormit
la mare, s´el mira
i junt al bressol
no el deixa mai sol
joiosa suspira.
I vetllant el seu son amb amor
ella pensa tranquil·la i ditxosa
el meu fill val un món
i un tresor,
i l´adorm tot cantant-li amorosa.
Fes nones reiet,
fes nones fill meu
que ets un angelet,
que m´ha enviat Dèu.
Li besa la cara
el besa al front
petons d´una mare
lo més gran del món
El nen és més gran,
la mare plorant
li diu cada dia
no surtis de nit
i fuig dels brugits
treballa, estudia
I tapant-li els defectes què té
l´aconsella amb carinyo
i el guia
pel camí del treball i del bé
que és lo que ella desitja i ansia.
Perdona´m fill meu
però jo t´haig de dir
que el meu cor et veu
per molt mal camí
Quin mal t´aconsella?
deu ser algun ningú
fes cas d´una vella,
que sols viu per tú.
Veien-te perdut,
per tots despreciat
per què no has vingut
aquí al meu costat?
no abaixis la cara,
Aixeca el front,
que et queda una mare,
lo més gran del món!
Aquesta la dedico a la padrina, que s'emociona cada cop que la canta (qui no), i........ a tu Laureta!!! D'aquí no res et veig per aquí recuperant cançons... ;)
Per cert, l'he trobat sencera en aquest enllaç: http://estimaencatala.lateneu.org
Hi ha un munt de poemes molt bonics per enviar per Sant Jordi.
La cançó de la mare i el fill
Publicat per dolors roca 03 Abr 2014, 13:46