Bloc del Catarrà

"Amb la teva sang", de Gossos, reclama la nostra solidaritat.

El Banc de Sang i Teixits ha endegat una campanya per a la movilització per a la donació de sang durant aquest estiu. Entre el 15 de juliol i el 15 d'agost, tant en els centres fixos com en els mòbils, dins la campanya "Amb una vegada no n'hi ha prou" del Banc de Sang i Teixits, es distribuiran 27.000 còpies del CD que conté el tema "Amb la teva sang" del grup manresà Gossos, i que a més compta amb el videoclip del tema.

Al youtube ja en podeu disfrutar del videoclip:

Showreel d'Ivan Casajús

Ivan Casajús es dedica a la direcció de videocreacions (videoclips, trailers, making offs, curts). En podeu trobar una mostra a la seva plana al Youtube (la plana del Myspace sembla que està desactivada).

Aquí teniu un trailer que recull imatges de diverses de les creacions que podeu trobar en la plana del youtube de n'Ivan Casajús. Ho sento, però el que més m'encisa és la veu de Miry Matahari, la cantant de la banda la Kinki Beat, i el ritme de la cançó que han composat la mateixa Miry i en Chalart58 (alies d'en Gerard Casajús, bateria de la Kinki Beat i germà del director del trailer i de les peces de videocreació d'on s'han extret les imatges), expresament per a aquest trailer. L'edició del trailer ha estat en mans d'en José M. Martínez.

Gaudiu del trailer-videoclip.

"La serenor", del mestre valencià Vicent Asèncio, dins el repertori del primer disc del jove guitarrista bosnià Sanel Redžić

Aquest mes d'abril del 2007, la casa discogràfica de Sarajevo Gramofon ha llençat al mercat un disc que recull catorze peces interpretades pel jove guitarrista de divuit anys, el bosnià Sanel Redžić. Una de les catorze peces recollides és obra del mestre valencià Vicent Asèncio i Ruano (València, 1908 - València, 1979). "La serenor" és l'única peça creada per un mestre de la guitarra clàssica dels Països Catalans de les presents en el primer CD del guitarrista bosnià, titulat de forma homònima a l'intèrpret.

La resta de peces del repertori del jove de Tuzla Sanel Redžić són composicions dels mestres de la guitarra clàssica Domenico Scarlatti, Johann Kaspar Mertz, Augustin Barrios Mangore, Roland Dyens i Carlo Domeniconi.

Sanel Redžić va nèixer l'any 1988 a la ciutat bosniana de Tuzla. Toca la guitarra clàssica des dels vuit anys. Desprès de finalitzar els estudis a l'escola elemental de música, va començar els seus estudis secundaris de música al Conservatori de Tuzla, sota el mestratge del professor Predrag Stanković.

La seva primera actuació internacional va ser l'any 2002, a la República Txeca, i posteriorment va continuar la seva trajectòria amb concerts a Hongria, Eslovènia, Àustria, Alemanya, Itàlia, Grècia i a les repúbliques de l'ex-Iugoslàvia. Redžić ha participat en competicions nacionals i internacionals, guanyant importants premis i també reconèixament. Així, va guanyar el segon premi (especial) en el IV premi Andrés Segovia celebrat a la ciutat alemanya de Velbert, l'any 2006, i el primer premi al VIIIè Fòrum de la Guitarra de Viena, el 2005.

Redžić ha assistit a classes magistrals d'intèrprets de guitarra clàssica tan reconeguts com Anastasia Bardin, Zoran Kraišnik, Saša Dejanović, Petar Saidl, Jorgos Panetsos, Thomas Offerman, Denis Azabagić o Miroslav Tadić.

Per al seu primer àlbum, Sanel Redžić ha escollit un repertori clàssic amb el qual preten reflectir de la millor manera la seva tècnica interpretativa, així com la musicalitat i el gran talent que desprenen les interpretacions en guitarra clàssica d'aquesta jove promesa bosniana.

Aquí teniu el video de la interpretació, per part de Sanel Redžić, de la peça del mestre valencià Vicent Asèncio "La serenor", durant el Festival de Guitarra Clàssica de Belgrad, celebrat durant el mes de febrer d'enguany.

 (Segueix)

El CAS 07 es queda petit

Aquest divendres 27 d'abril del 2007, organitzada per la Fundació Cultura i per Sobirania i Progrés, tindrà lloc a partir de les 20 hores, a la Sala Annexa del Palau Sant Jordi de Barcelona, el Catalunya Acció Sonora 2007. L'allau de compra d'entrades ha obligat a l'organització canviar de recinte per a l'event, que inicialment estava pensat de celebrar al Barcelona Teatre Musical.

El concert, adreçat especialment als joves, i amb l'intenció de potenciar la cultura i la música catalanes, comptarà amb la participació de tres formacions que abanderen la catalanitat en l'escena musical, i en el cas de dues d'elles, fins i tot fan sonar la música en català a diversos estats del continent europeu. Les formacions que participaran al concert de la Sala Annexa del Palau Sant Jordi són Obrint Pas, acabats d'arribar de la seva gira per diversos països del centre d'Europa i presentant nou disc, la formació de Constantí els Pets, i la Troba Kung-fú, que fan arribar la rumba catalana i en català a diverses emisores de ràdio europees.

Font: elSuplement

I com no poden faltar... els videoclips:

El primer, el tema "Shame blues" dels de la Garriga. En aquest cas es tracta d'una fusió entre el blues i la música africana, en una versió particular de La Troba Kung-fú:

I ara, un bocinet de la banda de Constantí. Els Pets ens canten "Bocins de tu":

I ara, en un 25 d'abril que s'acaba, 300 anys de la Batalla d'Almansa, els Obrint Pas ens recorden que encara queden moltes coses per arreglar a casa nostra per tornar a la normalitat de qualsevol nació europea... Aquí va el video de "Avui com ahir"...

Volem rauxa en català

Bé, de tant en tant s'ha de reaprofitar material, i us trasllado aquí la resposta que en el seu dia vaig donar a l'article "Una rere l'altra", que s'ha publicat en el bloc de la Brigitte. Penso que és d'interès més enllà de la resposta privada a aquell article, i que enllaça també amb la conversa que per primer cop vam poder disfrutar el que escriu aquestes linies i el cantant del Baix Camp Xavier Sánchez, antic cantant de la banda reusenca Mai toquem junts, i que està preparant la gravació del seu primer disc en solitari, també en català, ahir a la tarda a Tarragona, sobre les dificultats que tenen els músics que composen cançons amb lletres en català.

I dic jo, les cançons en català tenen dificultats de difusió i comercialització, encara més, si són de certs estils musicals que si en altres països tindrien les portes obertes de bat a bat i seria el públic qui les judicaria o no, en el nostre país han de passar pel sedàs de la manca de programes especialitzats en música en català o de magazines (de tarda o de matí) on poder actuar, i arribat el cas, si existeix aquell programa musical, la gent que decideix els continguts d'aquests programes menysprea aquell tipus de música que pel fet que pugui etiquetar-se de comercial (encara que sigui música d'autor, que també pot haver música d'autor amb tics de música comercial), i primen estils musicals minoritaris, que també han de tenir el seu lloc, aixó no cal negar-ho, però no amb exclusivitat... I els catalans ens quedem amb les ganes de sentir en català, i entre altres coses, els nostres sentiments en català també estan en la nostra música. La setmana passada ja en va fer menció d'aquest problema (bé, de caire més general, sobre tota la música en català) la Maria del Mar Bonet durant l'entrega d'un premi per part de la Generalitat de Catalunya en reconeixement de la tasca dels 16 Jutges.

A Eslovènia són 2 milions d'habitants i de parlants, amb una forta immigració de països de les veïnes repúbliques ex-iugoslaves, i els polítics (i els ciutadans) catalans s'haurien de posar les mans al cap comparant la presència del nostre idioma, el català, en la música que escoltem, en la premsa que llegim, en les televisions que mirem i en les ràdios que escoltem, amb un idioma (l'eslovè) que es pot permetre el luxe de tenir tot tipus de publicacions setmanals als quioscos (revistes d'economia, d'informació general, d'informàtica, per a públic femení, per a públic jove, per a públic masculí que dessitgi força imatges picantetes,...) i diàries en eslové... Si el mercat en català (13 milions potencials de lectors i expectadors de continguts en català) no és rendible, aleshores, com sobreviuen els gestors de continguts eslovens?

Aquí va la reposició del missatge que he mencionat al començament :

Gràcies, Brigitte, per llegir l'article i fer-ne esment en el teu bloc!!!!

Tal i com en comentava l'Aniol al mateix article que tu referencies, no poden pas dir que no es pot exportar la música en català a l'exterior (encara que hauriem d'afegir que gairebé serà impossible d'exportar música en català a l'Estat Espanyol, com igual de difícil ho tenen els grups eslovens per fer-ho a la resta de repúbliques ex-iugoslaves).

Malgrat aixó, hi ha grups eslovens (pocs) que aconsegueixen ressonància internacional, encara que a vegades versionant el seu repertori original eslovè passant-ho a l'anglès.

I els catalans ja podem estar contents de tenir a la Troba Kung-fu amb la rumba catalana i en català a les llistes de músiques del món de les ràdios públiques europees, o als valencians Obrint Pas de gira per mitja Europa...

Però per a la salud de la música en català cal quelcom d'essecial, i és que els mitjans de comunicació (catalans, dels espanyols no en podem esperar res, és clar, va dins la seva naturalesa), i en especial la televisió, se'n faci ressó de la música en català, i en espais de "prime time" i pensats per al gran públic, i no reduir la música en català a programes especialitzats, mig amagats, i on barregen la música en català amb la música en castellà o en anglès feta a catalunya, donant-lis a tots la mateixa preferència, quan en les cadenes "estatals" ningú se'n cuïda de la música en català.

Potser va essent hora de que si TV3 i la Corporació Catalana no en tenen collons de programar música en català per a tots els públics, comencem a pensar en que cadenes com 8TV (del grup Godó) o Canal Català o la Xarxa de Televisions Locals facin magazines on les actuacions (en viu o en play back - sic, però que hi farem si cal - ) de grups en català, i en concret dels que fan música pensada per al gran públic, puguin tenir-ne ressó, doncs no n'hi ha prou amb grups de música alternativa en català ... també cal música melòdica o up-tempo en català, així com potenciar propostes com les de Dept, Gossos i Lax'n'Busto (vanguàrdia del pop-rock comercial en català), i que sembla que hagis d'inspeccionar la programació de televisió per a poder localitzar-los en algun programa... Resumidament, sense friquisme en català, no tenim futur com a nació (ens cal el seny i la rauxa en català, no n'hi ha prou amb el seny).

New Age andorrà

Qui diria que en un estat tan petit com Andorra, on tothom només va a comprar aparells electrònics o fotogràfics, formatges, tabac, llet en pols francesa o mantega holandesa, hi hagi grups i iniciatives musicals dignes a ser tingudes en compte més enllà de les seves fronteres...

Perque Andorra és molt més que el Santuari de Meritxell, GrandValira o Caldea... I des d'Andorra ens arriben diverses propostes musicals a tenir en compte, i que no es poden quedar a casa seva, i han de ser escoltades també més enllà de les seves petites fronteres.

Gràcies al Myspace podem trobar les planes de dos grups andorrans amb sons que recorden o són pròpiament els de la Música New Age.

Albert Bartomeu i Oriol Vilella són els components de la formació andorrana de música purament New Age anomenada Likantropika.

Així, en el Myspace de l'Albert Bartomeu podeu escoltar peces com "Circles", "Dawn verses", "Ligth mountain" i "All of you", així com veure algunes fotografies que ajuden a visualitzar el viatge que la seva música ens fa reviure en la nostra ment a l'escoltar-la. Algunes de les referències o amistats que podem veure al Myspace de l'Albert Bartomeu són les de Kitaro, Mystic Keys, Moya Brennan, Catya Maré, Angelo Badalamenti o L'étagère.

En el cas del Myspace de l'Oriol Vilella podreu escoltar els temes "Sentir els sentits" (dels pocs temes on a més de la instrumentació, també sentim la veu, en aquest cas, del cant d'un nen) i "Oli", així com un treball de publicitat (o més aviat de música de continuïtat) per a Andorra Televisió.

Pel que fa al Myspace de la formació, Likantropika, podreu gaudir de temes com "Orange field on can...", "Aesthetic contradic...", "Introspective knowl...." o "Garden of emptyness". Likantropika també està preparant una web oficial.

Però la música new age andorrana no s'acaba amb Likantropika.

Potser una mica menys academicista, i en realitat endinsans-se en altres estils musicals, tal i com ho comenten al seu Myspace, trobem els Hysteriofunk. A la guitarra podem retrobar-nos amb n'Oriol Vilella, fa un moment comentat, que es reparteix entre Likantropika i Hysteriofunk. Els altres components d'Hysteriofunk són al baix Óscar Llauradó, als teclats, samplers i programacions en Roger Casamajor, i a la bateria en Lluis Cartes, que acaba de treure el seu primer disc com a cantant, "Camina descalç", gràcies a guanyar el Sona 9 (em sembla que del 2006) en l'apartat de cantautor. Recordem que en Lluis Cartes és acompanyat en les seves actuacions per la banda Els Fluxes (a la que, com no, també hi forma part l'Oriol Vilella).

En aquesta base new age (o més ben dit, de música experimental) dels Hysteriofunk, hi trobem la incidència d'estils musicals tan diversos com el rock, el free jazz, el funk, la psicodèlia, la música experimental, la música electrònica, el groove i la música abstracte. Han publicat dos CD's. El primer d'ells, "Random", el van publicar amb el segell andorrà Disconforme l'any 2000, i conté 13 temes que han de ser escoltats en el reproductor amb la funció de reproducció al·leatòria... i en el que es van deixar d'introduir els components del grup (de lletres al llibret ja en podeu buscar, que no n'hi han). El segon CD, "Juanjo", ha estat produït per Marc Parrot, i publicat per la andorrana Disconforme l'any 2005. Podeu sol·licitar els dos discs a travès de la web oficial dels andorrans.

Aquest cop, però, em sembla que en aquest bloc no us podrem afegir cap video d'aquestes dues formacions andorranes, així que visiteu les seves planes al Myspace, i a disfrutar del repertori mentre treballeu amb l'ordinador...

Algunes fotos del concert de Relk ahir a l'Scumm Bar

Bé, al final vaig poder assistir al concert que els de Premià de Dalt van celebrar a les 23h d'ahir dissabte 14 d'abril a l'Scumm Bar de Tarragona, on van presentar les cançons del seu últim disc "Pedres Blaves" (Temps Rècord, novembre 2006), així com també alguns dels temes del seu disc anterior, "Branques" (Música Global, novembre 2004).

I aqui van algunes fotos que vaig fer durant el concert de Relk. La veritat és que sense flaix no es poden assolir grans fotografies, es fa el que es pot...

A l'Scumm Bar de Tarragona vam poder fruir de la presència de quatre dels cinc integrants de Relk: l'explèndida veu de Maira Comalat, la Anna Guillem al violoncel (i no pas la Montse Majà, tal i com vaig citar en aquest article abans de corregir-ho, gràcies, Joan, per fer-m'ho esmenar, i perdona el retard!), en Coqui Castells a la bateria i en Joan Vallcorba al piano elèctric i programacions, a més de compositor de les cançons. Va faltar el lletrista del grup, en Jordi Bilbeny.

Un parell de concerts per a aquesta nit... Em sembla que només podré anar a un!!!!

Avui disposem de dos concerts organitzats pel TTC a les nostres comarques, i de dos grups o músics sobre els que he parlat en aquest bloc. Un concert començarà a les 11 de la nit a Tarragona, i l'altre començarà a les 11:30h a Reus, a on el TTC ha començat a implantar part de la programació setmanal, que fins fa dos mesos estava totalment centralitzada a Tarragona, des del tancament de la sala Zero, cosa que va obligar al TTC a buscar altres indrets per a fer concerts, i que ha possibilitat que la xarxa de concert que organitza s'extengui ara a les poblacions veïnes de Reus i de Salou.

A les 11 de la nit, el grup del Maresme Relk, ens porta la seva visió particular de la música a l'Scumm Bar de Tarragona, on presentarà el seu últim àlbum "Pedres Blaves", publicat a finals del 2006. Podeu llegir més sobre el seu últim àlbum en el següent article que vaig escriure en el seu dia en aquest bloc: "Pedres Blaves, segon àlbum de Relk". Per a que en feu un tastet, us deixo aquest video dels que utilitzen a les seves actuacions, de la peça titulada "General Moragues":

Per una altra banda, a les 23:30 hores comença l'actuació de l'empordanes David Nicolau al Blanc Minibar de Reus. Artísticament, però, a aquest palafrugenc el coneixereu com a An Der Beat, i es va donar a conèixer al Sònar del 1995.

També a finals del 2006 va publicar un àlbum que va ser un projecte conjunt amb la cantant Berta Peñalver, anomenat "Novo", en que entre la Berta i l'An der Beat van recrear diverses cançons catalanes dels últims decenis en versions chill out en català, tal i com vaig comentar en aquest article: "Novo: Chill-out electrònic en català". Aquí us deixo amb un video del youtube on sona una de les peces més conegudes a casa nostra d'An Der Beat, a veure si us enrecordeu!!!

Ja sabeu, aquesta nit, si us voleu avorrir, és perque voleu!!!!

Un disc en català, entre els vint més venuts a l'Estat Espanyol - Havien de ser els Lax,n,Busto!

"Relax" s'ha convertit en el divuitè disc més venut a l'estat espanyol, segons publica la llista Promusicae (antiga llista Afyve) per a la setmana del 28 de març al 4 d'abril. Els Lax'n'Busto han aconseguit situar a la primera setmana de presència del seu nou disc "Relax" en la llista Promusicae en la divuitena posició, davant d'altres discs que també entren aquesta setmana a la llista com "A día de hoy" de Luis Eduardo Aute, "Se abre la puerta" de Medina Azahara o "La llave de mi corazón", de Juan Luis Guerra. Les noves entrades a la llista que es col·loquen per davant dels del Vendrell són el número 1 de la llista, Miguel Bosé amb el seu últim disc "Papito", el disc "Los veteranos" de S.F.D.K., i "Amor Eterno", un recopilatori de ranxeres de la ara fa un any finada Rocío Dúrcal.

Lax'n'Busto es posiciona en divuitena posició sense tenir una distribució ni un mercat musical que s'extengui per tot l'Estat Espanyol, la qual cosa encara fa més meritoria la seva posició en la llista Promusicae, situant-se per davant d'artistes com Melendi, Julieta Venegas, Pignoise, Norah Jones, David Bisbal o Soraya Arnelas, molts d'ells amb moltes setmanes d'estada a la llista, però amb un muntatge de promoció i distribució molt més gran que els del Vendrell.

"Relax" és el primer disc amb noves cançons publicat per Lax'n'Busto després de celebrar el seu vintè aniversari, i també el primer disc gravat després de que l'ex-lider del grup, Pemi Fortuny, decidís abandonar la banda. La potent veu de Pemi Fortuny ha estat substituida per la del manresà Salva Racero, que abans d'incorpar-se al grup va actuar en la reposició del musical de Dagoll Dagom "Mar i cel". Sembla que sense el carisme del Pemi Fortuny, Lax'n'Busto conserva la seva força musical, arrel d'una evolució de més de vint anys d'actuacions, evolucionant en els camins del rock.

"Relax" ha estat publicat per Música Global, però per a la seva gravació, els del Vendrell s'han traslladat als estudis RadioStar Estudios, a Califòrnia, sota la direcció de Sylvia Massi. Les dotze cançons no decebran als fans dels Lax'n'Busto, i la promoció del disc els ha portat durant la setmana següent a la posada a la venda del disc, el passat 19 de març, a una gira amb signatura de discos a Salt, Lleida, Reus, L'Hospitalet de Llobregat, Mataró i Palma de Mallorca.

Font: elSuplement

I com no podia ser menys, aquí va el videoclip del seu primer senzill del seu últim disc, "Perdut", rodat als Estats Units durant la gravació del disc "Relax" a Califòrnia.

I per si no us voleu quedar curts, l'entrevista que l'Antoni Bassas va fer a en Pemi Rovirosa, en Jimmy Pinyol i en Salva Racero a "El Matí de Catalunya Ràdio" aquest passat 27 de març del 2007:

http://www.catradio.com/reproductor/audio.htm?ID=96730

El disc Música i cants sefardís d'Orient i Occident, al Top10 de la World Music Charts Europe

Aman Aman és un grup format a partir dels components del grup valencià L'Ham de Foc per tal de recollir la tradició musical sefardí de la conca mediterrània. Aquest és el concert de presentació del seu treball aquest passat estiu, abans del llençament del disc, a la Llotja de València.

La discogràfica madrilenya Galileo-MC va llençar al mercat aquest passat mes de desembre el primer disc de la formació Amán Amán, que es tracta bàsicament de la banda de música tradicioanl mediterrània liderada pels valencians Mara Aranda i Efrén López, i coneguda com a L'Ham de Foc. Aquest disc recull el treball de la formació Amán Amán per a la recuperació de la tradició musical sefardí, que conserva els seus últims vestigis especialment a les penínsules balcànica i anatòlica.

El disc, titulat "Música i cants sefardis d'Orient i Occident", ha entrat directament en la novena posició de la World Music Charts Europe d'aquest mes de març, en la seva entrada a la llista europea de músiques del món, confeccionada per periodistes musicals de diverses ràdios públiques relacionats amb aquest context musical.

És el primer cop que els valencians no canten els temes únicament en valencià, encara que el títol del disc sigui en català. Potser per això aquest disc el firmen amb el nom de la nova formació, Amán Amán, per a diferenciar aquest producte, recull personalitzat de la tradició musical sefardí de la diàspora sefardí a la conca mediterrània, de la resta de discs que els valencians L'Ham de Foc han tret al mercat amb anterioritat: "U" (Sonifolk, 1999), "Cançó de dona i home" (Sonifolk, 2002) i "Cor del Porc" (Galileo, 2005). Malgrat aixó, no es pot dir que hi hagi un gran trencament musical entre aquests tres primers discos, i aquest que acaba d'aparèixer sota la firma de la nova formació "Amán Amán".

Aquesta és la relació de peces sefardís que recullen els Aman Aman en "Música i cants sefardis d'Orient i Occident":

1 Sien drahmas al día
2 La galana y el mar / Ajuar de novia galana (contrafacte)
3 El rey Nimrod
4 Los guisados de la berenjena
5 Durme / Bana yücelerden seyreden dilber
6 La adúltera (yo en estando)
7 La hermana cautiva (de las altas mares)
8 Los caminos de Sirkeci
9 Las compras del rabino / Alçàcik duvar üstü
10 Ansi, ansi / Que buena que fue la hora
11 Scalerica de oro
12 Con mucha lesensia
13 Si verías a la rana
14 Las casas de la boda
15 ¿Por qué lloras blanca niña? / Kyria yefefia

Font: elSuplement

I com no podia faltar, hem buscat pel Youtube, i hem trobat un video de la seva actuació a la Llotja de València, l'estiu passat i abans de la publicació del disc, i a la que correspon la foto que encapçala l'article. En aquest cas, els Amán Amán canten "Si veriash a la rana" i "Las casas de la boda", dues de les peces sefardis compilades en el seu primer àlbum "Música i cants sefardís d'Orient i Occident". Sembla ser un video editat, on sobre les imatges del concert s'ha afegit el so de les peces tal i com sonen al disc (o sia, no és la veu del grup durant la seva actuació al concert, sinó extreta directament del disc). Video va...

La Troba Kung-Fu s'enfila a la llista europea de la World Music Charts Europe!

Acabo de mirar-me la World Music Charts Europe. Almasäla ja no hi és aquest mes de març, però en la seva primera aparició a la llista, els catalans La Troba Kung-fú es fan amb al posición 18 de la llista amb el seu disc "Clavell Morenet", on es pot escoltar la seva rumba catalana en cançons com "Calor Calor", que per cert, es pot escoltar en aquest enllaç, donat per la mateixa llista, o "La cançó del lladre". Encara que no tot és rumba. En "Clavell Morenet" també podrem trobar un altre ritme, el dub, en un tema titulat "Volant".

Per cert, La Troba Kung-Fú anuncia a la seva web que cada 20 dies donaran a conèixer un nou videoclip de les seves cançons. En l'apartat de Capítols de Vídeo, anirant apareixent fins a 12 videoclips, més dos videos extres, dels que ja estan disponibles els de "Calor calor" (des del 5 de febrer) i "Volant" (des del 25 de febrer). D'aquest últim tema afegim aquí el videoclip corresponent:

Almasäla, Paloma Povedano lidera el seu propi grup de fusió flamenc

Almasäla és el nom del nou grup que lidera Paloma Povedano (antiga veu del grup de fusió Ojos de Brujo). Acaba de treure al mercat el seu primer disc, "Eolh", i sembla que ja és tot un èxit a nivell europeu. No s'allunya del flamenc com a base musical, encara que incorpora altres bases musicals a les seves composicions.

A la seva plana web al Myspace es pot disfrutar de diversos temes (que ara mateix no puc visualitzar, ja sabeu, quan el Myspace va carregat sembla que no es mostren les diverses peces musicals que es poden escoltar en el player del perfil de l'artista). Els primers concerts de presentació del seu primer disc, "Eolh", la van portar primer a Madrid (el 23 de gener, a la sala Galileo), i després un intens tur de tres dies a tres de les quatre capitals catalanes (el 25 de gener a BCN, el 26 a l'Scumm Bar de Tarragona, i el 27 a la Mirona de Girona).

Aquest dissabte 10 de març, si s'han acomplert els pronòstics, ja ha actuat a França, més concretament a la sala Ninkasi de Lió. I sembla que s'ha fet un lloc en les llistes d'èxit de músiques del món, situant-se en la posició 12 de la World Music Charts Europe, on 64 periodistes musicals de les ràdies públiques europees classifiquen les diverses propostes de músiques del món que s'ementen també a les corresponents ràdios. Aíxí, Almasäla ja s'ha situat en els top 10 de diverses de les ràdios que confeccionen aquesta llista ( número 1 a Turquia, número 2 a la República Txeca, numero 5 a Alemanya i Rússia, número 7 a Polònia, número 8 a Eslovènia i número 9 a Grècia).

Us afegeixo el vídeo de la peça "Caminando por la calle..." on Paloma Povedano fuig del flamenc com a base musical d'aquesta cançó, encara que no defuig del flamenc per a donar un color especial al que podriem anomenar un tema pop, un pèl diferent a d'altres temes que es poden escoltar de Almasäla al seu perfil de Myspace. La veritat és que aquest tema ("Caminando por la calle") em recorda els temes que tocava el grup Pastora...

Per cert, tant la plana del Myspace, com el video , han estat penjats a la xarxa per l'empresa de contractació que porta la formació de Paloma Povedano, la francesa De Remusat Management.

Almasäla va entrar directament a la posició 12 del WMCE amb el seu disc "Eolh" a la llista del mes de novembre del 2006, i va repetir el desembre del mateix any, però al gener del 2007 ja va saltar de la llista.

Des de Manresa, dues bandes punteres de la música en català treuen nous àlbums al mercat.

Aquest 28 de febrer Gossos ha renovat en continguts i disseny la seva plana web, on es poden escoltar diversos dels temes que formen part del nou disc que ha sortit al mercat aquest dilluns 5 de març, "Oxigen".

Dues de les bandes més importants dins de l'àmbit de la música en català actual, provinents ambdues de Manresa, acaben de treure en poques setmanes un parell de discs nous. Es tracta, per un costat, un pop-rock diferent a l'habitual dels grups més coneguts catalans, el pop-rock de la formació Dept., que ha tret al mercat el seu quart àlbum, "Equilibri", i per una banda, una de les formacions més conegudes del pop-rock català, continuadora de la primera fornada on va esclatar aquest gènere amb formacions com Els Pets, Sopa de Cabra o Sau. Són Gossos, i acaben de treure aquesta setmana al mercat el seu nou disc, "Oxigen". I amb aquest ja van nou àlbums dels de la capital de Bages.

Aquest dilluns 26 de febrer s'ha posat a la venda el quart àlbum de la formació manresana Dept., que ha estat publicat sota el segell de la discogràfica Música Global. La presentació d'"Equilibri" es farà a l'Auditori de Barcelona el 13 d'abril, i a finals de març començarà la gira de presentació d'aquest quart treball dels manresans.

Ja s'està preparant el videoclip del primer senzill del nou disc, i s'ha triat per a aquest videoclip la cançó "Més senzill". En l'extensió d'aquest article trobareu la nota de premsa que n'ha fet Música Global sobre la posada a la venda d'aquest quart àlbum dels Dept., on es fa un breu repàs de l'evolució de la formació des que van publicar el seu primer àlbum, "Estació Zero", l'any 2001.

Més informació a elSuplement.com:

Surt a la venda "Oxigen", el nou cd de Gossos!

Nou disc dels Dept. : "Equilibri"

I encara que siguin d'àlbums interiors, aquí van un parell de videos d'aquest parell de bandes manresanes. De Gossos presentem el video del seu tema estrella del seu àlbum anterior, "Vuit". Es tracta del tema "No és nou", un tema rescatat de la primera preselecció andorrana a Eurovisió, que es va quedar a les portes de ser la primera cançó a ser cantada en català en el Festival d'Eurovisió, on en Jofre Bardají va poder situar el conegut "Jugarem a estimar-nos". D'aquest tema també hi ha una versió en que Gossos canta "No és nou" acompanyats de la veu de la Beth, una altra eurovisiva, encara que ella defugi d'estudi aquest fet...

I ara, dels Dept., el tema "Vols", que encapçala també el seu disc anterior, "Visions", un tema que entronca la música en català amb un pop-rock més internacional que el que fins aleshores regia les llistes de vendes catalanes.

Bona nit, nois i noies, lectores i lectors (que demà toca treballar, i com sempre em vaig a dormir més tard del que toca, quan m'enredo amb l'ordinador)!!!!

Història d'un videoclip: Mishima - Miquel a l'acces 14

Bé, consultant la pàgina del Myspace del grup barceloní Mishima (en concret en el bloc que els grups musicals poden gestionar dins del seu Myspace), m'he trobat la següent descripció de com van acabant gravant un videoclip per a la seva cançó "Miquel a l'accès 14". Com és prou interessant, reprodueixo el text, sense haver consultat els drets de reproducció, espero que no sigui cap problema ;-)

Videoclip de Miquel a l'accés 14

Com anem?

Amb un cert retard, us passo a presentar el videoclip de Miquel a l'accés 14 que ens va fer la Maja Djokic amb companys de l'ESCAC després que Discmedi ens oferís la possibilitat d'aprofitar-nos de les subvencions que dona no sé qui a les escoles d'imatge i so perquè facin vídeos per a grups del país. El podeu veure clicant-hi a sobre.

El procediment és força curiós: la discogràfica proposa la cançó, els alumnes l'escolten i es curren uns dossiers on presenten el projecte i, finalment, el grup tria el projecte que més li agrada. És a dir, que un bon dia vaig rebre a casa una colla de dossiers amb propostes de videoclip per a Miquel a l'accés 14. Va ser brutal comprovar el que entenien aquella gent i com fabulaven al voltant de la lletra.

De seguida ens va cridar l'atenció el projecte de la Maja. A mi, particularment, perquè utilitzava un recurs narratiu que jo havia volgut fer servir moltes vegades però que no sabia com fer-ho en una cançó.

Mario Camerini, en la seva versió cinematogràfica de l'Odissea d'Homer, va fer interpretar tots els personatges femenins (Circe, Nausica, i finalment, Penèlope) per la mateixa actriu, l'esplèndida Silvana Mangano. Era la seva manera de donar a entendre que, en algun lloc de la nostra consciència, totes les dones que passen per la vida d'un home (tots els homes que passen per la vida d'una dona) només son versions d'una mena d' "etern femení" (o d'etern masculí). La dona estimada és un misteri per l'home de la mateixa manera que l'home estimat ho és per la dona.

Aquí, la Maja ens proposa que el jo que anhela una dona des de la distància és múltiple, però que també és, en essència, el mateix individu. No sé com ni per què Miquel a l'accés 14 la va invitar a fer-ho. Però em va fer gràcia que ho fes.

I com no podia fallar, video va...

Mai toquem junts, música que ha de tornar a sonar...

Al Myspace també podem trobar webs de grups desapareguts (encara que no sigui de forma oficial), i aquest és el cas d'un fantàstic grup reusenc, anomenat Mai Toquem Junts. Des de l'any 1991 ja assajaven, i el seu primer concert, l'any 1993, va ser a l'escola on els components originals del grup van estudiar, l'escola Montsant, l'escenari del seu primer concert. La primera maqueta de Mai Toquem Junts es va gravar l'an 1994, i el 1995 van començar els primers concerts del grup de caire més professional. El 96 van gravar la seva segona maqueta, "L'últim sospir", i amb ambdós maquetes van poder finalment telonejar en concert a dos grups bandera del rock en català de l'època, els gironins Sopa de Cabra i els menorquins Ja t'ho dirè. Després d'un parell d'anys dolents, el 98 Mai Toquem Junts va actuar a la Primera Fira del Col·leccionista del Disc de Reus, i el mateix any van quedar finalistes del concurs "Canya'n'Roll" de Tarragona. El gener del 1999 va sortir al mercat el primer disc de Mai Toquem Junts, produït per Pemi Rovirosa. Es nota una mica en la música dels Mai Toquem Junts l'empremta musical dels Lax'n'Bustos. Tot el 1999 van estar de concerts i promoció del disc. Els concerts continuaren durant l'any 2000, i l'any 2001 publiquen el seu segon disc, "Play", també enregistrat als estudis Tivoli, i produit per Pemi Rovirosa. Després de la gira de presentació del disc "Play", la banda es va separar, encara que mai ha anunciat oficialment la seva desaparició.

El youtube m'ha deixat de funcionar mentre redactava aquest article, però per sort he pogut visionar un dels videos dels Mai Toquem Junts. Es tracta de la peça "Per Començar", del segon disc de la banda, "Play", i que van fer sonar als estudis del Centre Territorial de TVE a Catalunya durant el programa del Circuit Català de TVE. Espero que els Mai Toquem Junts tornin a sonar algun dia, doncs la seva música penso que és ben fresca, i si la gent, la nostra gent, es consciencia que hem d'escoltar música en la nostra llengua, el català, la música de Mai Toquem Junts té un lloc en un espai musical en català normalitzat. I esperem que al Circuit Català de TVE es tornin a fer programes com "La Gamba" i, no sé si ara foto la gamba, "La Palmera", programes refrescants i respectuosos per a mitja tarda i per a tots els públics. Video va!!!!!