Bloc del Catarrà

Dreaminfusion: Eclecticisme musical de base electrònica

El tàndem format per l'aragonès Luis Sanvicente i el barceloní David Carreño va donar lloc, l'any 2004, al neixament de Dreaminfusion, un nou grup musical, que actualment té el seu repertori en anglès, i on cada cançó pertany a un estil diferent, però que podriem encavir dins del pop electrònic i del techno, a trets generals.

El novembre del 2006 van publicar el seu primer (i per ara únic) àlbum, Material Chains, amb onze temes ben diferents, que es poden adquirir en quatre botigues de Barcelona, Montsò i Osca, o bé directament a la pàgina web de la formació. Ara acaben de donar a conèixer el seu tercer videoclip, el del tema "Behind your eyes". Es tracta de la versió acústica d'aquest tema, gravat en l'Auditori de Montsó el passat mes de novembre, i que podeu visionar a la seva web. A aquest videoclip li precedeixen dos videoclips ben diferents a aquest, els dels temes "Hello" i "Sex Cult".

Després d'una incursió en el mercat alemany, podreu escoltar els Dreamfusion a la Sala Bikini de Barcelona el proper dissabte 24 de març, amb entrada gratuïta amb invitació. També podeu gaudir de la seva plana al Myspace i dels seus videos al Youtube.

Font: elSuplement

I ara, com no, el videoclip del Youtube. Cada cançó dels Dreaminfusion sona diferent a les altres, encara que en totes hi ha una base electrònica. A mi m'encanta el tema "Show me" (aixó ja és una opinió personal, el podeu escoltar a la seva web al Myspace). Però com no hi ha video del "Show me" al Youtube en aquests moments, en comptes d'aquesta bonica balada, tirarem enrera a la música dels 80, i al techno, amb aquest tema desenfadat que es titula "Hello", i que es va rodar en un pub de la ciutat de Montsó (Osca), cosa que li fa molta il·lusió a un bon amic meu d'aquest poble, el Carrera, i gràcies al qual he tingut coneixement d'aquest grup, els Dreaminfusion. "Hello" va....

Pedres Blaves, segon àlbum de Relk

El grup del Maresme, Relk, ha publicat el novembre del 2006 el que és el seu segon àlbum, "Pedres blaves", i ho han fet a través d'una nova discogràfica, Temps Record. Però si aneu a l'FNAC a comprar-lo, us trobareu amb la sorpresa que no és present a la seva base de dades, on sí apareix el seu àlbum anterior, "Branques".

Però tot té solució, i per tal d'adquirir algun dels dos àlbums, o alguna de les maquetes editades l'any 2003, podeu fer-ho a partir de visitar l'apartat botiga de la seva pàgina web, o bé visitant la plana que han obert a MySpace. I si voleu seguir els pensaments dels seus components, també disposeu del bloc dels Relk.

Els Relk, a més, també van penjant a Youtube les videoprojeccions que acompanyen els seus concerts, amb la qual cosa podeu disfrutar d'aquests pseudo videoclips (i algun videoclip que sí que s'ha passat per la televisió, del seu primer àlbum, "Branques").

Els d'Arenys de Munt van començar a constituir la formació a partir de l'any 2001, on inicialment s'uneixen les lletres de Jordi Bilbeny, la veu de Maira Comalat i la composició musical de Joan Vallcorba. Posteriorment se'ls uneixen el bateria Coqui Castells i la violoncel Montse Majà.

El seu primer espectacle, "A les pedres secretes de la sang", ja es defineix el que és la seva música, un viatge interior sobre els diversos sentiments, en aquest cas sorgits al voltant de l'amor. El mateix 2003 guanyen el concurs Sona9 en l'apartat de cançó d'autor. El novembre del 2004, sota el segell de Música Global, publiquen el seu primer àlbum, "Branques", que es podria resumir en la identificació de les branques amb les connexions corporals i anímiques, els camins interiors, o la part del món que viu dins l'ésser humà.

Finalment, el novembre del 2006 publiquen el seu segon àlbum, "Pedres blaves", que consta de 14 peces, totes en català excepte una incursió a l'euskera, "Elizakoak", que cap al final del mateix àlbum podeu escoltar en la versió catalana ("Viari"). A la seva plana a Youtube podeu disfrutar de temes com "Retorn a mi", "Aire darrer de mi" o "Elizakoak"

Font: elSuplement

Per a que no es digui que no afegieixo el corresponent video del Youtube, aquí teniu el del tema "Retorn a mí", un dels temes de l'últim àlbum de Relk, Pedres Blaves.

La Kinky Beat vindrà a Tarragona... des del Brasil!!!!

Mentre buscava informació sobre l'actualitat musical catalana, m'he trobat amb una grata sorpresa. El grup barceloní La Kinky Beat actuarà a Tarragona, més en concret al Pavelló Firal, el proper divendres 16 de febrer!!!!

Ells mateixos defineixen el seu estil musical de jungle/rock/reggae, tal i com podeu comprobar en la seva pàgina web a Myspace, i la veritat, es tracta d'un estil musical una mica eclèctic però molt atraient, i que et pot fer arribar a fer ballar al son de la seva música amb lletres de veritable crítica social. En els seus temes es barregen a més els idiomes, passant de l'anglès al castellà, i del castellà al català, no només quan canvies de tema, sinó fins i tot dins de la lletra d'una mateixa cançó.

Penso que és una de les millors bandes de fusió que han aparegut a Barcelona aquests últims anys, i si d'alguna cosa peco és de que només m'he comprat el seu primer àlbum, "Made in barna", publicat per Kasba Music el 2004. Ara ja porten tres discos (així que em falten dos), més un recopilatori que es veu que es publica a Mèxic, amb 17 temes dels seus tres discos anteriors...

Podeu llegir més informació a elSuplement sobre la gira del la Kinky Beat d'aquest 2007, que farà que per actuar a Tarragona el proper 16 de febrer hagin de venir directament... DEL BRASIL!!!

Bé, i com no, algun videoclip dels que es pengen al Youtube, no faltaria més...Però recordeu, no hi ha dues cançons de la Kinky Beat iguals. Es tracta de la peça "Dejar de pensar", del seu últim disc "one MORE TIME" (2006):

Quart disc en solitari del valencià Òscar Briz: Quart Creixent

El valencià Òscar Briz publica, de la mà de Ventilador Music, el seu quart disc en solitari i en la seva llengua materna, "Quart Creixent". Ja queda enrera la seva implicació dins de bandes com "Banderas de Mayo" o l'australiana "The Whitlams". A la seva llarga carrera musical ha demostrat defensar els seus temes en valencià, espanyol i anglès.

Produït per Josep Pérez i Tony Garcia, del grup Plastic Smile, "Quart Creixent" veu la llum finalment aquest mes del gener del 2007. Segons el mateix Briz, en aquest disc torna a proposar un canvi, per tal que els seus seguidors no s'acostumin sempre al mateix so musical. Així, barreja el so acústic amb la programació electrònica. Pel que fa a les lletres, però, continua reivindicant un èsser humà més noble però alhora rebelat a les imposicions artificials que l'aparten del planeta i la humanitat.

Dotze són els temes d'aquest quart àlbum en solitari d'Òscar Briz, amb lletres que varien de la reivindicació de la peça "La gent que jo busque" ("el seu rebuig és un vòmit sincer, la seua força saber qui no vol ser") a lletres més suaus com "A ca la Rosa" ("Si quan viatges mai no te'n canses, de gent hospitalària que t'obri camí..."). El tema "Tirar a matar" torna a començar amb una lletra contundent. D'entre els dotze temes n'hi ha un en espanyol, "La llamada".

Òscar Briz va començar cap als setze anys a formar part de diverses bandes musicals. La primera banda amb presència en el panorama musical va ser "Banderas de Mayo", amb el que va publicar tres àlbums ("Me siento bien" -1989-, "Mala raza" - 1990- i "Iris" - 1992-.). Aleshores comença un periple per diverses bandes que canten en anglès, fins que va a parar a Austràlia, on entra a formar part de guitarra i corista del grup "The Witlams", amb els que participa en la gravació del tercer LP del grup australià, "Ethernal Nigthcap", que passaria a ser l'LP independent més venut dels país continent.

Torna al País Valencià, i el 1999 edita el seu primer disc en valencià, "El temps ja ha arribat", on comença la seva carrera com a solista i cantautor. El 2003 publica el seu segon disc en valencià, "Purdesig", on amplia el ventall d'influències del seu primer disc en solitari. I l'any 2004 publica el seu tercer, i fins ara últim disc, "Identitat Aliena".

Font: elSuplement

Un dels quatre vídeos que podeu trobar penjats a Youtube amb l'actuació de l'Òscar Briz al Pop al Carrer del 2006 a la platja de Tavernes de la Valldigna (21 de juliol del 2006), cantant en aquest cas el tema "Personal", uns dels temes del nou disc acabat de publicar "Quart Creixent"

Anònims andorrans

Andorra és un país petit, però alguna cosa es mou en l’ambient musical del País dels Pirineus. Des de que Andorra Televisió participa com una televisió més al Festival d’Eurovisió, l’interès per la música ha crescut entre els més joves del Principat.

Alguns d'aquest joves s'han agrupat en grups com ara Anonymous, una formació de punk pop-rock amb més de dos anys a les seves espatlles, malgrat la joventut dels seus components. Lideren el grup el cantant i guitarra Niki, i el bateria Gallego, als que es van ajuntar, per tal de poder completar la formació, el guitarra Alejandro, i el baix Cristian. Canten en anglès, i s’han passat també a l’espanyol a proposta d’un promotor de venda de música per internet resident a Galícia.

Un dels seus propers objectius és poder representar Andorra al Festival d’Eurovisió aquest 2007, aprofitant l’empremta que ha deixat aquest any 2006 el grup finlandès Lordi. Alguns dels seus temes els podeu escoltar a la pàgina d'Anonymous a MySpace. Esperem poder gaudir d’ells també en català.

Tot va començar l’any 2004, quan dos amics de col•legi, el Niki i el Gallego, decidiren formar el seu propi grup punk rock prenent com a exemple els seus ídols 18Z i Sum 41. Malgrat les dificultats inicials, especialment pel fet de trobar els components que faltaven al grup, afins a l’estil musical, en un país tan petit com Andorra, finalment van poder completar la formació amb l’Alejandro i el Cristian.

El tema rei del grup és “She” (“Ella”), encara que també toquen temes com “SOS” i “Shit sucks”. Han gravat la seva primera maqueta a Orion Studios, d’Andorra la Vella, i ara estan buscant una discogràfica per tal de poder publicar el seu primer àlbum, encara que ja han participat dos cops al cicle de concerts d’estiu per a joves Dijous de Rock, a Andorra, així com concerts a Barcelona, Badalona, Sort, Lleida o Mataró, entre d'altres. La seva música també va estar present en la Cerimònia Inaugural dels Jocs dels Petits Estats d’Europa, celebrat a Andorra l’any 2005.

Font: elSuplement

Raimon al Palau de la Música Catalana

M'han arribat un parell de fotos de l'últim concert del Raimon al Palau de Música Catalana de Barcelona. Sembla ser que no farà més concerts fins l'any 2008. Així doncs, paciència als que vulguin sentir la veu del cantant de Xàtiva. Per a més informació, podeu consultar el següent enllaç: aquí.

Foto: ©Martí E. Berenguer

Foto: ©Martí E. Berenguer

Nou disc i nova gira del Pep Sala

Avui dissabte 16 de desembre del 2006 comença la nova gira del cantant i compositor osonenc Pep Sala (que havia format el més famós duo del pop-rock català, Sau, juntament amb el difunt Carles Sabater), per tal de presentar el seu últim disc, "Un petit moment de dubte".

El primer concert d'aquesta nova gira d'en Pep Sala serà al Teatre Municipal El Jardí de Figueres, i començarà a les 21h. Aquest és el reportatge sobre la preparació d'aquest primer concert que podeu trobar en el Youtube.

El passat 27 de novembre en Pep Sala va treure al mercat el seu últim disc en solitari, titulat "Un petit moment de dubte", sota el segell de Picap. L'osonenc presenta en aquest àlbums temes com "Ironies de la vida", "El dia de la victòria", "Fora de temps" o "Jo no sé ballar", on continua amb el seu estil on es creuen les fonts musicals del pop-rock i el folck.

XVB : Octubre

xvb-octubre

Add to My Profile | More Videos

El duo XVB, format per Xavi Vidal i Berni Mora, acaba de gravar el seu últim videoclip, de la peça en espanyol "Octubre", pertanyent al seu quart àlbum com a XVB, titulat "Maquinaria sensible" (Picap, 2005).

Kiko Veneno : Hace calor

El disc "Está muy bien eso del cariño" de Kiko Veneno (BMG Ariola, 1995) és un dels discos que han marcat una època, com a mínim en el meu cas.

No era un tipus de música que escoltès habitualment, però durant els tres mesos i escaig que vaig estar fent la prestació social en el Centre de Refugiats Bosnians d'Ajdovščina (Vipavska Dolina, Primorska, Eslovènia) es va convertir en part del fil musical de la meva vida, on sis voluntaris i objectors compartiem una soba (sí, una habitació per "sobar") en el centre de refugiats, entre l'octubre del 1995 i començaments de febrer del 1996. Com no, l'aportació musical debia de ser del Toni Téllez, que es managloriava de que era el "pinxadiscos" del bar musical de Moià, i que a l'escoltar la famosa cançó "El tiburón" a través d'una emisora italiana, deia que no coneixia la peça de res... Ja en tenia força d'underground, el Toni Karakulo. Peces com "Veneno", "Estaba lloviendo" o "Dime A" formen part, gràcies a aquesta experiència, de la banda sonora de la meva vida... I quan visiono (ara dèu fer anys que no la poso) la cinta de video que recull aquests tres mesos d'experiència intensa, profunda i irrepetible, moltes vegades la música i la veu de Kiko Veneno es fa present a la cinta de tal forma que inunda l'ambient, tal i com l'inundava en aquells precisos moments, i em fa repetir els calfreds i sensacions d'aquells moments, en que la Maria Teresa de la Vega tindria els cabells de punta de veure el grau de nicotina que s'olorava a la soba dels Katalonski Volonteri...

Video va... "Hace calor" (jo em quedo amb les altres tres citades a dalt)...

F1rst, el primer àlbum dels barcelonins First Aid Kit

Agnès Aran i Carles Querol són els components del duo barceloní first aid kit, que ha editat aquest 30 d'octubre el seu primer àlbum, F1rst, amb 8 temes en anglès, del que ja tenen gravat el seu primer clip, el de la peça "Still on fire", que també podeu escoltar en la seva entrada al myspace. El proper 15 de desembre presentarà F1rst a la sala Apolo (2) de Barcelona.

Tot va començar l'estiu del 2004. Carles jugava amb l'ordinador i altres instruments. L'Agnès passava per allà i va entrar. Des d'aquell dia, i durant un temps, es trobaven els divendres a la tarda per composar cançons. A mitjans del 2005 van començar a gravar vuit cançons amb Pau Vallvé (productor i arrangista). Després d'un any de feina, van enviar les maquetes a diverses cases. El segell Closer es va interessar en el seu treball, i varen firmar un contracte. El resultat d'aquest temps de feina és l'edició, el passat 30 d'octubre, del seu primer àlbum, "F1rst".

Article publicat a elSuplement

Novo: Chill-out electrònic en català

David Nicolau, conegut com a An Der Beat, i Berta s'han unit en un nou projecte anomenat Novo. El seu primer àlbum, Aire Lounge, ja està a les botigues de discos des del 20 de novembre, i el proper 13 de desembre es presenten com a formació al gran públic a Barcelona, i més concretament al Club 13. 12 versions chill-out electrònic de clàssics del pop i la cançó en català, més dos temes propis del nou duet musical, conformen la tarja de presentació de Novo.

Novo és la suma de les bases electròniques de DJ An Der Beat i la veu de la cantant Berta. Versions chill-out de clàssics del pop i la cançó en català són el resultat d'aquesta unió d'artistes. Així, a més dels dos temes propis del duo que encapçalen i finalitzen el nou àlbum "Aire Lounge" ("Destí" i "Taxi"), ens podem trobar les versions chill-out totalment originals (sense material fònic reutilitzat) de peces com "Llença't" de Lax'n'Busto, "Que tinguem sort" de Lluís Llach, "Bon dia" dels Pets, "Boig per tu" de Sau, "L'Empordà" de Sopa de Cabra o "Noia de porcellana" de Pau Riba.

An Der Beat és considerat un dels precursors de la música electrònica a Catalunya. Es va donar a conèixer al Sònar 95. El secret de l'èxit de la proposta musical de An Der Beat ha estat una mescla de funk i hip hop amb el house més purista, creant un estil inèdit fins aleshores a les pistes de ball nacionals. El seu primer èxit discogràfic va ser el seu àlbum "Recicla-ho", i amb la publicació de "Dame chocolate" An Der Beat va assolir els mercats espanyol i europeu. D'aquest segon àlbum altres DJ's europeus n'han fet versions dels seus temes, i An de Beat ha hagut de voltar el món en les seves gires.

Berta Peñalver (amb el nom artístic de Berta) és una de les veus femenines més reputades del pop en català. Fins ara ha publicat tres discos: "Somnis Forts" (Discmedi, 1997), del que també va fer una versió en portugués que va vendre més de 8.000 còpies al Brasil i a Portugal, "Em sents" (Discmedi, 2000), i "Tant al límit" (Discmedi, 2003). Aquest últim va ser reeditat el mateix 2003 i distribuit amb un segon CD, "Les cendres de Nadal", on el tema que dóna titoll a aquest àlbum adjunt és el famós tema del grup Wham, versionat al català i d'una forma molt personal per la Berta, i on també es recull el treball encarregat pel FC Barcelona, la versió en català del tema d'ABBA "Gimme gimme", amb el títol en català de "Camí a Goteborg", l'himne del Barça a la UEFA.

Publicat a elSuplement (ho sento, no he trobat cap videoclip al Youtube)

Whiskyn's : Balla

Bé, aquest matí ja he treballat prou. El meu anglès és carrincló, malgrat que m'ajudi d'un diccionari... Després d'un any de parèntesi, he decidit tornar, encara que de forma puntual, a un fòrum on la gent que participem ho fem en plan de jocs on presentem cançons (no pas nostres, sinó d'artistes que s'hi intenten guanyar la vida o se la guanyen). I ho he fet participant en un dels concursos presentant la cançó dels Whiskyn's "Balla".

Com no tinc ganes d'anar traduint tot el que he escrit aquest matí (en anglès), aquí va l'article que he escrit sobre els Whiskyn's, i sobre el pop rock en català en general, a veure quantes errades ortogràfiques i paraules inventades us hi trobeu... A disfrutar de la música!!!!

WHISKYN'S
BALLA

Whiskyn's is a Catalan Pop-Rock Group, which was created in Reus (Catalonia) in 1992. From 1993 they have published 7 albums and 13 singles, as well as they have participated in colective albums and recopilatories.

Actually, they are the most representative representants of the Catalan Pop-Rock music history from 80's and 90's, excluding Els Pets. From the four legendary Catalan Rock groups from last 80's (Sangtraït, Sau, Sopa de Cabra and Els Pets), only Els Pets have survived until today. Out of this leading Catalan Rock bands group there are two important groups: Lax'n'Busto and Whiskyn's. This year Lax'n'Busto has celebrated their 20th aniversary, but in autumn, their singer lider, Pemi Fortuny, have declared he leaves the group and his singer career, and Lax'n'Busto will continue to sing with a new singer. As well as Sau disapeared for the death on the scenarium background of Carles Sabater at 1999, the other leader (singer, musician and composer), Pep Sala, is actualy publishing his last album ("Un Petit Moment de Dubte", November 2006), and the diferent components of former Sopa de Cabra (disolved on 2003) are singing alone (as the former leader, Gerad Quintana, or actually singer and guitarist Josep Thió, as well as the other Sopa de Cabra's components have formed a new band, called Kabul Babà). Different Catalan singers and groups have published a versions compilation of old themes from Sopa de Cabra titled "Podré tornar enrera. El tribut a Sopa de Cabra" (November, 2006), with singers and groups giving their voices to Sopa de Cabra's themes as Amaral, Pereza, Gossos, Pastora, Lax'n'Busto, Sabor de Gracia, Ojos de Brujo, Beth, Bunbury, Casa Rusa, Roger Mas, Jofre Bardají, and a new unpublished theme sung by Sopa de Cabra's former componets, titled "Seguirem somiant".

It's curious that the surviving Catalan Pop-Rock leading groups from 80's and 90's are, all of them, from Tarragona province (my province into Catalonia, of course). Whiskin's are from Reus, Els Pets from Constantí (little town close to Tarragona and Reus) and Lax'n'Busto are from el Vendrell.

Well, we return to Whiskyn's. Their last published work is "Souvenirs" (October, 2005). From this album I had choiced the theme "Balla" ("Dance!"), to represent them in ATWC-Spain 2. The group's neuralgical center and leader Joan Masdéu's home town is Reus (100.000 inhabitants), in the south part of Catalonia, close to Tarragona and Salou, and with the third Catalan Airport, now with direct regular fligths from England, Ireland, Germany and Madrid, and a lot of charter fligths, specially in summer. And Reus is the city where I live at present. The other components of the group are from Tarragona (120.000 inhabitants), 12 km from Reus, and my hometown.

This is Whiskyn's discography:

"Whisky'ns Cullons" (Al·leluia Records, 1994)
"Toc al dos" (Al·leluia Records, 1996)
"Lila" (DiscMedi, 1997)
"De la nit al dia" (DiscMedi, 1999)
"Lluny" (DiscMedi, 2001)
"On" (Música Global, 2004)
"Souvenirs" (Tívoli, 2005)

"Souvenirs" is published on 24th october 2005, and the Souvernirs Tour 2005-2006 begin at 1th November 2005, in Girona.

"Balla" is the choiced song to represent Whiskyn's in the Public Catalan Television Show for the New Year's 2006 event. "Balla" is the first single from the album, with a great exit on Catalan radios and TV's. Balla's clip is recordered in the Institut Pere Mata (an psychiatric hospital, one of the more important Art Nouveau buildings in Reus, from the Catalan arquitect Lluis Domènech i Muntener, the second more important Art Nouveau's Catalan arquitenct afther Antoni Gaudi. Antoni Gaudi is from Reus, but he hasn't any work in his home town. Lluis Domènech i Muntaner based one of their two more important works, Hospital de Sant Pau in Barcelona, close to Gaudi's Sagrada Familia, on his work in Institut Pere Mata). You can find Balla's videoclip on Youtube.

In 4th May 2006 Whiskyn's present "Souvenirs" in Sala Apolo (Barcelona) to the Barcelona's public and press. In May too, Souvenirs Tour goes to Uruguay and Argentina (Montevideo, La Plata, Buenos Aires and Córdoba). This visit to the austral countries, together to the short visit to Ljubljana in February 2006 gives to Souvenir the "title" of the most international album from Reus group Whiskyn's. In summer Souvenirs Tour continues in Catalonia and Illes Balears. Souvenirs Tour is the biggest tour for Whiskyn's on his history. More than 4000 persons dance with the themes from "Souvernirs" in Barcelona in 24th September 2006, on La Mercè Barcelona public festivities. 48 concerts in Catalonia, Illes Balears, Argentina and Uruguay. Souvenirs Tour ends in 25th November 2006 at Sant Andreu de Llavaneres (on Barcelona north coast).

BALLA (J.Masdéu)

No et demano seguir-me la veta ni comprendre’m si no vols.
No et demano fer anar la llengua que ja la faig anar jo.

Et dic tan sols que sé que ho vols. T’agrada i ho noto.
Ara estem sols, així que prou manies
i pors.

Deixa’t endur i balla,
saps que et sobren raons.
Tu sent la música i balla,
que abans t’he vist moure els talons.

No m’agrada la gent estreta que no dóna explicacions;
només vull que t’obris d’orelles, que se’t clavi fins al fons.

N’he conegut molts com tu. Us agrada, ho noto.
Belluga el cul, no dissimulis més pels racons.

Deixa’t endur i balla...

Slovenian translation from Catalan lectorer students in Ljubljana's University:

PLEŠI (Polona Pegam)

Nočem, da me ovijaš okrog prsta,
niti da me razumeš, če ne želiš.
Nočem, da vrtiš jezik, ker ga jaz
namesto tebe.

Samo rečem ti, da vem, da to hočeš. Všeč nama je, vem.
Zdaj sva sama, tako da je dovolj z manijami in strahovi.

Prepusti se glasbi in pleši,
veš, da ne potrebuješ toliko razlogov.
Poslušaj glasbo in pleši,
prej sem videl, da so te zasrbele pete.

Ne maram ljudi, ki se ne
odzivajo;
Želim le, da prisluhneš, da pride pesem do srca.

Nisem spoznal veliko takšnih, kot si ti. Všeč vam je, vem.
Pomigaj z ritko, ne skrivaj se več.

Prepusti se glasbi in pleši…

La Puerta de los Sueños : Entre Nosaltres

El grup català La Puerta de los Sueños ha tret al mercat aquest 15 de novembre el seu segon àlbum en català, Entre nosaltres, versió del mateix disc que va sortir el 15 de maig d'enguany amb el títol Algo entre nosotros.

Per als que volgueu escoltar la cançó que dóna nom al nou àlbum, el sentireu al començament d'aquesta entrevista al grup de pop-rock durant la seva entrevista de presentació de Entre nosaltres al programa de l'Arús a la televisió del Grup Godó Td8..

La Puerta de los Sueños ha repetit l'experiència del seu primer disc, que va sortir al mercat primer en castellà, amb el títol de Como un indio a la tierra, i que desprès va sortir, al passar uns messos, en la versió catalana amb el títol de El meu món.

Algú que cregui que el treure una versió del seu àlbum en català treu valor a l'edició catalana, doncs cadascú és lliure de pensar el que vulgui. Malauradament, els resultats econòmics compten molt a l'hora de la supervivència d'un grup musical (com per a qualsevol empresa, o fins i tot treballador, si no hi ha salari, no farem gaire cosa). Però veure que un grup punter com La Puerta de los Sueños, un cop demostra que les seves cançons són comercials i de qualitat en el mercat global (que en el cas de Catalunya, no podem negar que el mercat global discogràfic és el de parla hispana), llença el seu producte, amb una rendibilitat ja assolida, en català, és un acte de militància lingüística, encara que alguns puguin pensar el contrari... I el més important, un camí a seguir per a la normalització lingüística del mercat musical català.

En un mercat musical com l'eslovè, on els compradors potencials no superen els dos milions de parlants, i amb una gran dificultat de penetració en el mercat musical de la resta de les repúbliques ex-iugoslaves, excepte casos excepcionals com el de Magnifico (que fins i tot es va colar amb el seu últim àlbum dins el mercat italià), i que barreja en el seu cas cançons amb lletres en eslovè o en serbo-croat, cantants o grups eslovens de qualitat treuen els seus temes en doble versió, en eslovè i anglès, com el grup Siddharta o la cantant Neisha.

En català tenim molts grup que hi canten, però no podem oblidar que el català ha d'arribar al gran públic, i per a fer-ho, cal música d'aquella que anomenem comercial. I la música comercial no té que estar enfrontada amb la música de qualitat. I aquí tenim La Puerta de los Sueños amb el seu segon disc en català, Entre Nosaltres.

Aquelles nits de Nadal

Setimig, skà del Baix Camp

SETIMIG - El Manel

Des del Camp de Tarragona ens arriba el primer disc dels Setimig, formació nascuda fa tres anys arran de l'amistat i l'afinitat musical d'un grup de deu companys de Reus i rodalies. Aquest treball, que porta títol homònim, es la segona gravació de la banda després de la seva primera maqueta Comencem de zero.

Els Setimig beuen de la tradició clàssica del ska fet a casa nostra i donen un toc melòdic a les cançons que fan que a la primera escoltada et facis una idea del que pot oferir aquest grup. Aquest fet es nota en què les seves influències directes vinguin des de la música jamaicana -The Skatalites, Desmond Decker o Laurel Atkien- fins als clàssics del rock català fan que els vents comparteixin protagonisme amb ritmes més pop rock.

Hi ha força cançons a destacar d'aquest treball, la primera d'elles, "Immunitat adquirida" un tema que recorda molt als Dr Calypso, amb una tornada que costa fer desaparèixer del cap una vegada la tens a dins. El compromís polític també es pot trobar a Setimig, sobretot a "Hipocresia d'Estat" on és denuncia el tractament que reben alguns dels moviments populars d'alliberament. "Tu també" compta amb una lletra de denuncia on s'anima al jovent a protestar i organitzar-se contra l'status quo imperant. La col·laboració de Rodrigo de Pirat's i At Versaris li dóna el toc reagga a aquesta pista. A "Necessitem gent" els reusencs també carreguen contra la manipulació dels mitjans de comunicació.

Les veus corren a càrrec de Roser, que lluny de l'estil d'altres grups de ska amb vocalista femenina (l'exemple d'Skaparràpid) endolceix molt la veu i li dóna un toc molt original al grup, aquesta afinació queda molt palesa a "I quan" o a "Els diumenges sóc Déu", el tema que tanca el disc. El moment més a pop del debut dels Setimig el trobem a "Sense cap raó", una cançó molt melòdica que narra el desencís després d'una relació sentimental frustrada.

És un primer treball prou prometedor que haurà de ser reafirmat a sobre els escenaris. El grup ja ha actuat amb bandes del nivell dels Bad Manners, Potato o Els Pets i ha participat de concerts multitudinaris com al Rebrot o a les passades Festes Populars de Gràcia, on compartiren escenari amb Pirat's Sound Sistema i els vallesans Rauxa.
De moment, el material gravat ens aporta un grup a tenir en comte dins el panorama ska català. Aquest, sembla que revitalitza amb la tornada dels gironins Deskarats, l'aparició dels High Times o dels mateixos Setimig. (www.myspace.com/setimig)

Jordi Garrigós, Barcelonawww.laccent.info

(informació obtinguda del fòrum de Racó Català.)