Dissabte, Agost 01, 2009
Espanya, a la cua de la Unió Europea...
1 Ago 2009Espanya lidera la taxa d'atur a la Unió Europea al juny del 2009 (18'1%), seguida immediatament de les tres repúbliques bàltiques. En cinquena posició, l'antic tigre irlandès es queda amb un 12'2% de taxa de desocupació (font: eurostat).
A la cua de la desocupació, Països Baixos (3'3%), Àustria (4'4%), Xipre (5,4%) i Eslovènia (6,1%).
Ja és tard per a arreglar el problema, un problema causat per molts factors que eren detectables ja fa cinc o més anys, especialment pel que fa a la bombolla immobiliària. Si la crisi econòmica és global, com és que la taxa d'atur espanyola dobla la taxa d'atur de la zona euro (que supera a la taxa d'atur de tota la Unió Europea gràcies a que Espanya forma part de la zona euro).
Per que tanta mania de parlar de Berlusconi a Espanya si, ens agradi o no el personatge, per ara manté a Itàlia una taxa d'atur del primer trimestre del 2009 en un 7,4 per cent, 11 punts per sota de la taxa d'atur espanyola, i si comproves els preus de les ofertes de vivenda de diversos indrets de l'estat italià, els preus amb prou feines han variat respecte ara fa dos anys, mentre que a Espanya el que es vol treure el pis del damunt (per que s'ha quedat a l'atur i no pot pagar la hipoteca) es veu obligat a dividir per dos el preu de la vivenda segons el preu de mercat durant el quart trimestre del 2007, i qui el manté més alt, amb prou feines podrà vendre el pis.
Veritablement, els polítics i poders econòmics catalans i espanyols no han fet bé els seus deures durant aquests últims cinc anys, però la societat catalana i espanyola també és culpable del que està passant, doncs tothom s'ha acomodat i no ha mogut ni un dit per fer arribar a qui toca el missatge de que ja n'hi ha prou.
Quan arribin les properes eleccions generals ja serà tard per a molts de nosaltres, i fins i tot a curt plaç, les eleccions al Parlament de Catalunya queden massa lluny per a poder votar per opcions polítiques creïbles que puguin portar-nos esperança i creure que hi ha un futur. Veritablement, al panorama polític català hi ha moltes opcions per votar, però és un veritable desert a l'esperança pel nostre futur. Jo ja haig de començar a plantejar-me a emigrar del meu pais, i els partits polítics catalans estan ajudant a que cada dia que passa jo sigui "un català menys"... MOLTES GRÀCIES, senyors electes, per la seva incompetència.
Que bien vamos...
Que bien vamos en España, que hay el doble de parados que en Europa... Somos un país "avanzado" y sin vergüenza ajena...
