Bloc del Catarrà

Espanya, a la cua de la Unió Europea...

Espanya lidera la taxa d'atur a la Unió Europea al juny del 2009 (18'1%), seguida immediatament de les tres repúbliques bàltiques. En cinquena posició, l'antic tigre irlandès es queda amb un 12'2% de taxa de desocupació (font: eurostat).

A la cua de la desocupació, Països Baixos (3'3%), Àustria (4'4%), Xipre (5,4%) i Eslovènia (6,1%).

Ja és tard per a arreglar el problema, un problema causat per molts factors que eren detectables ja fa cinc o més anys, especialment pel que fa a la bombolla immobiliària. Si la crisi econòmica és global, com és que la taxa d'atur espanyola dobla la taxa d'atur de la zona euro (que supera a la taxa d'atur de tota la Unió Europea gràcies a que Espanya forma part de la zona euro).

Per que tanta mania de parlar de Berlusconi a Espanya si, ens agradi o no el personatge, per ara manté a Itàlia una taxa d'atur del primer trimestre del 2009 en un 7,4 per cent, 11 punts per sota de la taxa d'atur espanyola, i si comproves els preus de les ofertes de vivenda de diversos indrets de l'estat italià, els preus amb prou feines han variat respecte ara fa dos anys, mentre que a Espanya el que es vol treure el pis del damunt (per que s'ha quedat a l'atur i no pot pagar la hipoteca) es veu obligat a dividir per dos el preu de la vivenda segons el preu de mercat durant el quart trimestre del 2007, i qui el manté més alt, amb prou feines podrà vendre el pis.

Veritablement, els polítics i poders econòmics catalans i espanyols no han fet bé els seus deures durant aquests últims cinc anys, però la societat catalana i espanyola també és culpable del que està passant, doncs tothom s'ha acomodat i no ha mogut ni un dit per fer arribar a qui toca el missatge de que ja n'hi ha prou.

Quan arribin les properes eleccions generals ja serà tard per a molts de nosaltres, i fins i tot a curt plaç, les eleccions al Parlament de Catalunya queden massa lluny per a poder votar per opcions polítiques creïbles que puguin portar-nos esperança i creure que hi ha un futur. Veritablement, al panorama polític català hi ha moltes opcions per votar, però és un veritable desert a l'esperança pel nostre futur. Jo ja haig de començar a plantejar-me a emigrar del meu pais, i els partits polítics catalans estan ajudant a que cada dia que passa jo sigui "un català menys"... MOLTES GRÀCIES, senyors electes, per la seva incompetència.