17.11.08
HURACÀ o ESCLAFIT
Vivim al quart pis de la avinguda President Macià, davant dels jardins de “Mas Iglesies”.
Obrirem la persiana de una finestra de l’habitació, per veure el que passava, i ens quedarem sorpresos.
Aquell fenomen era espectacular, avia’m si ho podem explicar; el vent que feia, barrejat amb la pluja, recargolava els arbres, com si volgués fer paperines, al temps que sentíem un gran xiuli’t musical, acompanyat per llamps i trons, mol forts; va marxar la llum, estàvem a fosques, i una mica preocupats.
Que era allò tan estany?
Va torna el llum i va anar afluixant la virulència del fenomen, fins que va quedar la cosa calmada, plovent mol intensament sense sorolls però.
A l’endemà per tot Reus hi havia, arbres arrencat, i moltes rames trencades dels que havien aguantat l’envit, parets caigudes i senyal de tràfic tombades.
Ara ja sabem el que va passar; un diari del 11 de novembre, anunciava que, El Consorci d’assegurances es farà càrrec dels danys que va ocasionar l’esclafit a Salou.
Pues si senyors, nosaltres no ho hauríem descrit de forma mes entenedora, no era un remolí qualsevol, verdaderament era com un ESCLAFIT.
El diccionari diu Esclafit – donar cops sorollosos – posar-se bruscament a plora i riure.
La veritat, era una tempesta poc comuna, si fou un huracà, era mol (esclafitós).
Josep Maria Sabaté Pena.
