Podrem superar algun dia la política de vodevil a Tarragona?

21 Març, 2007 08:07
Publicat per bego, Escric

Diumenge, al Bernabeu, em vaig trobar l'Agustí Mallol molt disgustat amb totes les coses que aquests dies s’estan dient sobre ell i especialment dels qui durant 18 anys ha considerat amics. Vagi per endavant que per raons familiars li tinc carinyo a Mallol, i no me’n amago tot i que mai he combregat massa amb la seva manera de fer ni he compartit el seu estil de fer política. I per això vull escriure aquestes línies, perquè més enllà de la crítica política normal que pot generar una decisió pol.lèmica com la que ha pres, no em sembla de rebut que aquells que van acollir amb els braços oberts al trànsfuga Yxart per abandonar el grup municipal del PSC en el seu moment, o que ara no tenen cap problema en rebre de nou a un alcalde, el de Castellvell, que havia marxat a un altre partit i que canvia per segon cop de sigles, sotmetin al personatge a l’escarni públic amb la virulència amb que ho estan fent. Em sembla, com a mínim, moralment qüestionable. Vull recordar només que Mallol ha marxat com a regidor al grup mixt, fet molt diferent als dos exemples anteriorment esmentats. Aquest capítol, l'hauríem de tancar ja tots plegats.

Lamentablement, a Tarragona, estem massa acostumats a la política de vodevil i a centrar l’atenció pública en baralles que massa sovint ratllen el terreny del personal, en ves de dedicar-nos al que veritablement importa: treballar per fer molta i molt bona feina per garantir el progrés econòmic i social de la nostra ciutat i per la igualtat d’oportunitats de tots els tarragonins i tarragonines.

Com li vaig dir a Carles Sala al seu bloc, la desafecció de la política es responsabilitat de tots, però també penso que d’uns més que d’uns altres, perquè la manca d’ideologia i d’un projecte polític real de la majoria dels que han estat els nostres dirigents municipals durant els darrers 18 anys han fet baixar el nivell de discurs d’aquesta ciutat a cotes tan baixes que ara, aixecar-les, ens costa Déu i ajut.

Per cert, Vista el Nàstic! (ànim nois, ho aconseguirem)

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Primer mes de l'any: