Xatejant amb l'alcalde Ballesteros
22 Novembre, 2007 23:14
Publicat per bego,
Escric
En un moment en la que Web 2.0 és un marc indispensable com a eïna de participació ciutadana, era difícil triar entre un blog de l’alcalde i un xat mensual. Després de moltes valoracions i de, fins i tot, discussions amb amics i companys amb altres criteris, finalment ens vam decidir pel xat i crec que molt encertadament.
El fet de poder contestar immediatament les preguntes dels tarragonins i tarragonines, i que a més del text hagi un contacte visual directe amb l’alcalde, a través d’una webcam, permet una major proximitat. En paraules del mateix Ballesteros, el xat és “la fórmula més immediata i propera als ciutadans”.
Avui, precisament, hem dut a terme el primer xat i el resultat ha estat el següent:
- 33 preguntes tramitades, és a dir, respostes
- 24 preguntes pendents, que es respondran en les properes hores
- 75 usuaris registrats
- 120 usuaris anònims, aproximadament
Tot un èxit, que esperem repetir cada tercer dijous de cada mes. La propera cita amb el xat de l’alcalde està prevista pel dijous 20 de desembre. Si voleu consultar el xat d’avui ho podeu fer a: http://xat.tarragona.cat/xat/
Pensamiento
21 Novembre, 2007 03:16
Publicat per bego,
Escric
Me gusta el color del mar en otoño, es un azul oscuro, profundo. El domingo, miraba el mar des de la terraza del Pretori y sentí una profunda sensación de bienestar, el paisaje desde allí es magnífico, carga pilas, te llena de energía. Tarragona tiene una luminosidad especial y la comparte con el mar, o quizá es el mar quien da color a la ciudad. Por eso me gustó especialmente la puesta en escena de los premios literarios Ciutat de Tarragona el sábado pasado por la noche, Zona Zálata nos regaló el mar mientras cenábamos con ese azul mediterráneo que impresiona.
Al Gore a Tarragona i quatre tarragonins il.lustres
29 Octubre, 2007 01:26
Publicat per bego,
Escric
Avui repassava amb la meva filla gran els sistemes climatològics d’Espanya i m’he preguntat si quan en un futur ella faci el mateix (en el cas que tingui descendència que espero que sí) seguiran sent els mateixos o hauran canviat tant que pobra de mi (velleta) seré incapaç de reconèixer-los. El canvi climàtic és un dels problemes mundials que ens preocupen, i molt, als tarragonins i tarragonines.
Per això és una molt bona notícia l’entrevista de l’alcalde Ballesteros amb Al Gore aquesta setmana per convidar-lo a visitar la ciutat el juny de l’any vinent per participar en un simposium euromediterrani sobre fonts d'energia i la seva relació amb la sostenibilitat, que tindrà lloc a la ciutat la data esmentada. Ens preocupem pels problemes globals que també són els locals, tenim altura de mires per anar a buscar als majors experts del planeta, com el cas d’Al Gore, premi Nobel de la Pau 2007, i situem Tarragona al món.
L'entrevista amb Al Gore va ser dimarts passat, i dijous, al Consell Comarcal del Tarragonès es va presentar el llibre Quatre líders tarragonins de la República i de l’Exili, també va ser tota una lliçó pels qui, com jo, som tarragonins per adopció i mai ens van ensenyar història de Catalunya a l'escola. El llibre recull el contingut d’un cicle de conferències dutes a terme l’any passat al consell sobre les figures d'Antoni Rovira i Virgili, Marcel·lí Domingo, Pere Lloret i Macià Mallol. Heribert Barrera va ser l’encarregat de fer l’exposició de la presentació i va destacar que són líders tarragonins, evidentment, però seria més adequat dir que són líders catalans. Van ser quatre personatges d’una gran importància en la construcció de les bases de la Catalunya actual.
Tweet
technorati tags: Al Gore , Ballesteros , Tarragonès , Heribert Barrera
Joves creadors, joves compromesos, joves actius.
21 Octubre, 2007 22:09
Publicat per bego,
Escric
No sé quants anys deu tenir Toni Navarro, uns 30 suposo. En el moment en que vaig entrar al Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona estava revisant la col·locació i la il·luminació d’una de les fotografies de la seva exposició, “La Mirada Descoberta”, que es pot visitar fins el 25 de novembre i que us recomano. En Toni va ser un descobriment, un artista jove, amb ganes i intuïció, arriscat. Un jove creador tarragoní amb molta matèria gris que busca l’eterna bellesa a través de la seva càmera. Al fulletó de presentació ja ho diu: "Y la eterna búsqueda de la belleza eterna se ciñó al reflejo robado del mínimo detalle”.
L’exposició combina dos espais més, amb escultura i cinema, i crea xarxa amb altres creadors tarragonins ja que compta amb la col·laboració de Rosselló, Pep Escoda i Pau Gavaldà. Toni suma en aquesta exposició, és generós i cedeix espais a altres creadors. M’agrada aquest tarannà i també el compromís social de l’autor que es demostra en el documental que també es pot veure a l’exposició i que es diu “The Kalam Revolution” (la revolució del llapis, premi REC 2007. En ell, denuncia com moltes persones i entitats s'aprofiten de la ignorància de la gent humil, especialment en el cas de les adopcions a països del tercer mon com Nepal. I també explica com amb la revolució del llapis, s’incideix en al formació dels adolescents, se’ls ensenya a llegir i escriure amb el compromís que quan arribin a casa seva ells transmetin aquest coneixement als seus pares i mares. No us ho perdeu.
La inauguració va ser dijous, i dissabte vaig participar en un altre esdeveniment que també em va encantar, l’inici dels 25 anys del grup escolta Xaloc. Hi havia molts pares, mares, infants i adolescents aplegats a la plaça de la mitja lluna per iniciar aquest esdeveniment tan important. Però sobretot havia un grup de joves immersos en una activitat frenètica perquè tot sortís bé. L'Anna, l'Alba, la Judit, el Manel....i alguns més que no em van presentar s'ho curren dia a dia perquè Xaloc funcioni i dissabte van muntar una gran festa. Des d'aquí els felicito!
Que una entitat compleixi un quart de segle sempre és una bona notícia. I el fet que sigui una agrupació escolta resulta engrescador perquè aquest tipus d’entitats han fet molt en la construcció del teixit social d’aquest país i en inculcar valors com l’esforç, la solidaritat, l’amor per la natura o l’interés per descobrir i conèixer el nostre territori. Quan jo era jove, vaig participar activament d’un grup d’escoltisme, Camins Oberts, i encara ara em retrobo de tant en quant amics d’aquella època i recordem com ens ho vam passar de bé.
Tweet
technorati tags: Xaloc , The Kalam Revolution , REC 2007 , Tarragona
Obsessió per la seguretat. Solidaritat amb Rita
15 Octubre, 2007 02:34
Publicat per bego,
Escric
Em resulta increïble el que li ha passat a la meva amiga Rita, companya de pis quan jo estudiava i veterinària de professió. Després de retrobar-nos a la seva boda, que va ser molt feliç, com totes les bodes, però especialment emotiva, perquè Rita ho és molt....; després de retrobar-nos a la seva boda (deia) fa tres setmanes li vaig perdre la pista fins que fa uns dies ella i el seu marit Martí van ser malauradament protagonistes per haver estat (ella) deportada cap a Espanya després que les autoritats nord-americanes no la deixin entrar als Estats Units. La raó, no se sap encara. La putada, grossa! Rita ho explica magníficament a una entrevista a l’Avui. L’obsessió per la seguretat d’aquesta societat nostra, portada a l’extrem en aquest cas, provoca situacions molt complexes on la por és el mitjà de control. No vull ni imaginar-me el que deu ser patir quatre hores d'interrogatori tancada en una habitació sense saber perquè i marxar d'allà sense conèixer la raó. Realment aquestes mesures són necessàries? Podem garantir amb aquest tipus de pràctiques viure en un món sense perill? En aquest sentit, em sembla magnífica la metàfora que sobre aquest tema planteja la pel·lícula El Bosque. Des d’aquí, em solidaritzo amb la pena i impotència que deu sentir la meva amiga per tot el que ha passat.
Un dia molt trist
25 Setembre, 2007 01:56
Publicat per bego,
Escric
Tota pèrdua és molt sentida, però si és sobtada i es tracta d'una persona amb tanta vitalitat i que ha treballat tant per Tarragona com José Luis Navarro, encara molt més.
Som molts els qui et trobarem a faltar José Luis!
Com deia avui un bon amic meu, has deixat el llistó molt alt, la nostra obligació és mantenir-ho.
Ja no tenim la Rambla més llarga del mon!
28 Juliol, 2007 00:17
Publicat per bego,
Escric
Quan era jove, un dels acudits típics, d'aquells que dèiem per donar-nos importància davant els foranis, era aquell de "a Tarragona, tenim la Rambla més llarga del món, va de l'Atlàntic fins al Mediterrani". Doncs ja no!!!!
L'edifici més alt de la ciutat, l'emblemàtic Atlàntic, aquell que marca el paisatge urbà, el perfil tarragoní confonent-se amb la catedral des de lluny....Ja no és l'Atlàntic....és el.... S.A.N.T.A.N.D.E.R.
Encara que si Santander és al Cantàbric i el Cantàbric pertany a l'oceà Atlàntic, algú pot pensar que l'acudit és perfectament vigent, però avui en dia, quan tots anem amb tantes presses i tenim tanta necessitat de simplificar, a la meitat del raonament, l'interlocutor ja hauria desconnectat i perdria la gràcia. Quin lio, oi?
En fi...el que és evident és que allò de "quedem a l'Atlàntic" ja ha passat a la història. I sincerament, valdria la pena pensar si aprofitem l'oportunitat del canvi per treure el rètol perquè a l'Altàntic estàvem acostumats però una publicitat tan extremada del Santander en un lloc tan visible, doncs no estic jo massa convençuda que sigui adient per Tarragona.
S'admeten opinions......Santander si? Santander no? (no el banc, sino el cartell)
Tweet
technorati tags: Rambla , Tarragona , Atlàntic , Mediterrani , Santander
Del AVE, de lo local y de lo global, de Madrid y de Van Gogh
26 Juliol, 2007 00:15
Publicat per bego,
Escric
Leía en un artículo reciente sobre telecomunicaciones, en el sentido amplio: "Estar conectado o no estar, esa es la cuestión". Y contaba también que en la sociedad globalizada de hoy, estructurada, cada vez más, por un sistema de redes económicas, sociales, culturales, comunicativas.....con nodos de conexión, ser o no uno de estos nodos define la posición de las sociedades locales, que es donde vive la gente, es decir, tú, yo, nosotros...
El AVE afianza Tarragona como nodo de conexión. Ello nos define como un territorio con mejores oportunidades que debemos saber aprovechar. Hoy, en dos horas y 25 minutos he llegado a Madrid, contando que desde mi casa a la estación he tardado 20 minutos más, puedo asegurar que es un tiempo record. He viajado por la mañana para entrevistarme con el Director General para la Sociedad de la Información del Ministerio de Industria y he vuelto a tiempo para cenar con mi familia. ¡Y ambos trenes, el de ida y el de vuelta, iban llenos hasta la bandera!
Paisaje al atardecer,1890
Vincent van Gogh
En Madrid, la canícula era importante, como siempre en estas fechas, así que he aprovechado un par de horas libres para visitar la última exposición temporal del museo Thyssen-Bornemisza, que lleva por nombre "Van Gogh. Los últimos paisajes". La muestra, que recomiendo, incluye buena parte de la fecunda obra de los últimos días de la vida del artista, en Auvers-sur-Oise, a treinta y cinco kilómetros de París. Vincent produjo en setenta días, el mismo número de obras y una treintena de dibujos. Un combate frenético contra el tiempo...el tiempo....Ese concepto que a todos nos marca en un momento u otro de nuestra vida.
Rebo el mem de la catosfera i el contesto
24 Juliol, 2007 02:43
Publicat per bego,
Escric
Segueixo el Mem que m'envia la Carme Sánchez i que li ha enviat Lourdes Muñoz. S'anomena "mem de la catosfera" i són recomanacions de la catosfera:
Passo aquest mem a blocaires de la blogosfera tarragonina i de diferents procedències: Jordi Salvat, Xavier Sabaté, Tondo Rotondo, Núria Segú i la Jaka
De noves oportunitats, d'un apunt del darrer plenari i d'una petició
18 Juliol, 2007 12:53
Publicat per bego,
Escric
Aquests dies he assistit al II Encuentro de sobre Telecomunicacions y Gobiernos Locales: Infraestructuras y Servicios, on he pogut compartir coneixement i aprendre molt, no només dels ponents, sinó també dels companys i companyes d'altres municipis d'Espanya que també hi han assistit. Intercanvi d'experiències i reflexió, dos elemenets importants per mi.
En el marc de les jornades, comentaven que la societat de la informació o més ben dit del coneixement està esdevenint quelcom quotidià, tan quotidià que els grans opinadors mundials, com Al Gore, ja han deixat de parlar-ne per passar a altres reptes mundials també de gran importància, com el canvi climàtic. Ambdues qüestions són claus per la nostra vida. Tot i que ambdues tenen implicacions ambientals i personals, l'una, el clima, afecta més l'entorn físic i l'altra, la tecnologia, el nostre desenvolupament com a persones. Internet, la telefonia mòbil, etc...ens està canviant la vida i ens obre un món amb noves oportunitats. Les persones amb disminucions de diferent índole, per exemple, poden utilitzar la tecnologia per compensar les seves limitacions i els nostres avis, per citar-ne un altre, es poden sentir més segurs si poden optar a teleassistència.
Des de les administracions públiques i en especial des de la local, hem de treballar per assolir aquest objectiu de possar les tecnologies de la informació i de la comunicació al servei de les persones. Aquest és el camí, complexe com tots, però des de l'Ajuntament de Tarragona l'iniciem amb moltes ganes de treballar.
IMPOPULAR PERÒ NECESSARI
La mala gestió de CiU i PP ha fet que la despesa de recollida de la brossa sigui un 37,5 per cent més cara que la inicialment prevista i que haguem de prendre una mesura realista i necessària, sabent que és impopular. Per corregir la situació i regularitzar-la hem hagut d'aplicar un increment del 10 per cent de la taxa d'escombraries.
PETICIÓ
Rocío Leon, bona amiga i coordinadora de Dones en Xarxa, em demana que voti per Cristina del Valle al premi de participació per la igualtat que ha convocat el Consejo de Mujeres del Municipio de Madrid. Em demana que reenviï el seu correu, però crec que és millor demanar-vos-ho des d'aquí. Així que si lliurement voleu votar només cal anar a l'enllaç http://www.consejomujeresmadrid.org/premio.asp
Tweet
technorati tags: TIC , Societat Informació , Tarragona , Al Gore , brossa
Retrobament
10 Juliol, 2007 03:13
Publicat per bego,
Escric
Fa dies que no escric, i ho sento realment. La veritat és que avui estic molt trista, la mort del company primer secretari de Salou, Josep Contreras, m'ha donat molt que pensar. La mort,en general, sempre dóna que pensar. Als 51 anys, un infart (tot apunta que ha estat això) se l'ha emportat en un moment realment feliç per ell, en que Salou havia assolit la normalitat democràtica com a municipi, havia/ha assolit un relleu en el govern municipal que permetrà afrontar els projectes de futur amb major empenta i aire nou. Ell ja no hi és, com no hi és la filla de Merche, secretària del grup municipal del PSC a Tarragona. No hi ha res pitjor per una mare que mori un fill, és com si t'arrenquessin un tros de tu mateixa. En fi....massa desgràcies en 24 hores. Només puc dir que aquells que avui encara ploren amb desesperació tenen la meva solidaritat.
La vida segueix, tots estem treballant al màxim i amb responsabilitat. Ha estat un cap de setmana de festes de barri, d'entrevistes aclaridores com la publicada al Diari de Tarragona del Pau Pérez, primer tinent d'alcalde, on queda reflectida la delicada situació en la qual han quedat les finances municipals a l'Ajuntament de Tarragona. Tot i això, tot i el que ens hem trobat, hi ha esperança de poder fer moltes coses. Jo mateixa també ho vaig explicar en una entrevista dissabte, i també ho ha fet aquesta setmana Manolo López, que ha començat a treballar per unificar el moviment veïnal de Tarragona (quelcom en que tothom hauríem de treballar pel bé de l'associacionisme i de la ciutat), o Josep Lluís Navarro, que està liderant una modèlica dinamització del departament d'Urbanisme de l'Ajuntament i del nou impuls a un pla general més consensuat i molt més adequat a les necessitats de la Tarragona del segle XXI.
En fi....deixo el post aquí. Demà més i, parafrasejant a Carme Chacón, la nova flamant ministra d'Habitatge, en la magnífica entrevista que diumenge li feia Joana Bonet a la Vanguardia, "tots tenim ganes de deixar-nos la pell". I ho estem fent.
De blocs, de la investigació de Manuel Castells, d’una denúncia injusta i de la globalització de la por
02 Juliol, 2007 00:32
Publicat per bego,
Escric
Aquesta ha estat una setmana de reflexions i de canvis en la comunitat blocaire tarragonina, especialment en la vinculada més directament al periodisme, amb l’obertura d’un debat sobre l’ús o el mal ús de la llibertat d’expressió a través dels bitàcoles.
Durant la campanya vaig comentar amb Jordi Salvat els meus dubtes sobre la idoneïtat o no de mantenir oberts i lliures els comentaris al bloc, tenint en compte la impunitat amb què algunes persones utilitzen aquesta eina d’expressió per faltar al respecte i difondre rumors falsos utilitzant l’anonimat. En aquell moment, en Jordi no es va pronunciar però ara ha estat un dels que ha subscrit la limitació dels comentaris no ben bé al seu bloc, però si a un altre ja conegut com és el Saló dels Penjats. Internet és un espai de relació social que té cada cop més força, amb regles no escrites que es van establint amb el dia a dia. En aquest sentit trobo molt interessant l’evolució que està tenint la comunitat blocaria político-periodística tarragonina i el debat que s’està produint al seu voltant.
La setmana també ens ha portat els resultats de la investigació duta a terma durant sis anys per part de l’equip dirigit pel professor Manuel Castells, a la Universitat Oberta de Catalunya. L’estudi demostra que “internet és un espai de relació social i comunicatiu directament relacionat amb allò que fem a la nostra vida” i que Catalunya compta amb un 54% d’usuaris (un 42% actius) de la xarxa, proporció que puja al 88% entre els menors de 25 anys. La nostra existència, com diu Castells, és cada cop més virtual i presencial a l’hora i internet ens enriqueix com a èssers socials.
En una clau estrictament més local, aplaudeixo l’arxiu de la denúncia que l’ex-alcalde Joan Miquel Nadal va presentar contra la senadora Maria José Elices. Sobre aquesta qüestió recomano el post de Xavier Sabaté al respecte. Per què no ho paga ell i no nosaltres ?
Acabo el post amb una profunda preocupació pels atemptats fustrats els dos darrers dies a Gran Bretanya. El primer ministre britànic, Gordon Brown, ha assenyalat avui Al Qaeda com a responsable d’aquests fets i de nou el radicalisme islàmic apareix amb força a les nostres vides. Al Qaeda i ETA, dues organitzacions que busquen la globalització de la por en major o menor mesura, quelcom que els demòcrates no podem permetre.
Tweet
technorati tags: Manuel Castells , Al Qaeda , internet , llibertat
EMOCIÓ (x7)
17 Juny, 2007 19:56
Publicat per bego,
Escric
EMOCIÓ al veure com en Pep Fèlix ha fet història al ser elegit alcalde de Tarragona.
EMOCIÓ al veure emocionats els qui durant 18 anys han treballat a fons per veure de nou un govern de progrés a Tarragona, Xavier Sabaté ho relata molt bé al seu darrer post. Sabaté també parla al seu bloc de Joan Aregio i de la seva dona, la Marina. Igual que ell, jo també vull expressar la meva solidaritat també per tots dos i el màxim respecte, al marge de rivalitats polítiques.
De la graduación en comunicación de la URV, de lo que se dijo y de mis becarios
09 Juny, 2007 11:08
Publicat per bego,
Escric
“!Hoy las cosas adelantan, que es una barbaridad!”. La frase, de una conocida Zarzuela, me va como anillo al dedo para empezar la crónica de lo que ayer fue la ceremonia de graduación de los estudiantes de la segunda promoción de Comunicación de la URV (periodismo, publicidad y relaciones públicas), que tuvo lugar en el auditorio de Caixa Tarragona.
Cuando yo me gradué, en la UAB, en 1992, dije adiós y buenas tardes, pasé por secretaria a recoger un papel amarillo que me fue entregado previo pago de la cuota correspondiente y que sirvió para recoger el título al cabo de un año, el tiempo que necesitaba su majestad el Rey para firmarlo. ¡Gran honor!
Ayer, en cambio, la URV celebró una emotiva ceremonia presidida por el Vicerrector Antoni Terceño y con presencia de la Decana de Letras y del director de los estudios, el infatigable Bernat López. En el acto, ellas y ellos, engalanados para la ocasión, recogieron el diploma tras una ceremonia de algo más de dos horas en las que los padrinos, Francesc Escribano, director de Televisió de Catalunya, y Jaume Giró, director general de Comunicación y del Gabinete de Presidencia de Repsol YPF, nos ilustraron con su visión actual y siempre interesante de la profesión. No sé si pagaron la cuota antes, no lo pregunté, pero desde luego la graduación tuvo mucho más glamour que la que yo viví.
De lo dicho, destaco cuatro cosas:
Ø (Escribano) El periodismo no es un trabajo cualquier, a él le dedicamos la vida. Y seguro que alguna vez alguien os ha dicho la popular frase: ninguno de vosotros encontrará trabajo de periodista.
Ø (Giró) Bajar el kiosco y comprar cada día el periódico es un acto heroico hoy en día. Quien lo hace, debería ser declarado especie en extinción y protegida. ¡Y si compra dos periódicos, aun más!
Ø (Escribano) En un mundo con tantos medios de información y donde el futuro ya no es lo que era, lo importante no es hablar, sino decir alguna cosa
Ø (Giró) No hay que ser temerario, pero sí valientes. Y defender la existencia de los medios de comunicación plurales. Una sociedad bien informada, es una sociedad con criterio y es la base de la democracia.
Por cierto, me hizo una gran ilusión ver como se graduaban Xavier Olivé y Xavier Zaragoza, los dos becarios de la URV que hicieron sus prácticas en el Gabinete de Premsa de la Delegación del Gobierno y de quienes tengo un magnífico recuerdo. La emotividad con la que me vinieron a saludar es una gratificación que agradezco enormemente. ¡Les deseo lo mejor en el futuro!
Tweet
technorati tags: URV , periodismo , Jaume Giró , Francesc Escribano , Caixa Tarragona
Aregio pensa que encara estem en campanya electoral?
05 Juny, 2007 16:59
Publicat per bego,
Escric
Creia que la campanya electoral havia acabat, però es veu que pel sr. Aregio no és així.
Aregio va prometre fa pocs dies una oposició constructiva, però tot apunta que aposta per generar un nivell de crispació difícil d'entendre pels tarragonins i tarragonines. Frases, com les que va pronuniar ahir, dient “no permetré que la societat civil sigui ni controlada ni anestesiada”, el deixen en mal lloc. Quan un ha perdut, no és aconsellable fer declaracions pressuposant allò que encara no ha fet el guanyador. Els ciutadans no ho entenen, ni tan sols els que t’han votat. És de manual.
Lamentablement sóc pessimista, l'aliança de CiU amb el PP continua viva a
Tarragona a la Diputació, a Roda de Bar[a i al Catllar. Com hauria continuat a
Salou si el sr. Aregio hagu'es pogut com tothom sap. I com vam poder veure ahir, en
el seu llenguatge.
Aregio segueix encara els suggeriments dels qui durant la campanya electoral li van aconsellar un to d’articles i de discurs que el situaven de sortida com a perdedor (recordo moments en que parlava com si fos oposició quan encara era govern i fins i tot, en els debats, va donar per fet més d'un cop que Ballesteros seria alcalde quan encara els ciutadans no s'havien pronunciat en les urnes). Sr. Aregio, la campanya ja ha acabat! Ja sabem que a la dreta li costa trobar el seu lloc quan passa a l’oposició, però la ciutat de Tarragona guanyarà si vostès aposten per un discurs més constructiu. Lamentablement sóc pessimista, l'aliança de CiU amb el PP continua viva a
Tarragona a la Diputació, a Roda de Bar[a i al Catllar. Com hauria continuat a
Salou si el sr. Aregio hagu'es pogut com tothom sap. I com vam poder veure ahir, en
el seu llenguatge.
Em fa gràcia, a més, que ara tots els membres de CiU a Tarragona matxaquin el mateix discurs. “Vigilarem, fiscalitzarem, que compliu totes les promeses que heu fet”, diuen. És la consigna que tenen, gens creïble pels qui han governat de la forma que ho han fet durant 18 anys.
Nosaltres complim els nostres compromisos, no cal que es preocupin! El dubte és si vostès són capaços de presentar durant els quatre anys que vénen per endavant una alternativa creïble al projecte de ciutat que els socialistes defensem i que, no ho dubtin, és el que Tarragona necessita. Que jo sàpiga el programa de CiU de les eleccions municipals no existeix. O potser estic equivocada i és que jo no l’he sabut trobar penjat a la seva web o editat pel seu partit.
Proposo un joc: on és el programa (projecte) de CiU per els pròxims quatre anys per la ciutat de Tarragona? Estaria encantada que algú me’l faci arribar.