Decisions complexes
13 Abril, 2008 00:21
Publicat per bego,
Escric
Finalment, he decidit institut per la meva filla, i he de dir que no ha estat fàcil. Hi ha decisions a la vida que costen molt perquè els pros i contres són múltiples i diversos en totes les opcions i les repercusions de la tria són tan importants que la responsabilitat pesa moltíssim.
Superar el dubte ha estat una difícil tasca.
De Charlton Heston i Ingrid Betancourt
07 Abril, 2008 01:23
Publicat per bego,
Escric
Charlton Heston ja és veritablement una llegenda. Ahir va morir als 84 anys, una llarga vida.
L'escena de la cursa de quádrigues a Ben-Hur és inovidable. Em sembla que he vist la pel.lícula deu o dotze vegades i sempre m'emociona, sobretot la part de la cursa i de com les casualitats poden canviar tota una vida.
Ahir també van ser notícia les manifestacions en favor de l'alliberament dels hostatges de la FARC. Se'm posa la pell de gallina quan penso com deu ser viure segrestat. Veure les fotos de Ingrid Betancourt malalta, sacseja l'ànima.
Día de dolor
24 Març, 2008 02:24
Publicat per bego,
Escric
Extraño domingo éste. Frío en el exterior y frío en el alma.
La concejal de CiU y compañera Victoria Forns ha despedido a su padre en la parroquia de Santa Clara. Estaba llena a rebosar y la lectura que ha hecho de la figura de quien le dio la vida ha sido emocionante, incluso para quienes no le conocimos. Debió ser un hombre ejemplar. Ánimo Victoria, como dijiste en el funeral su cuerpo se ha ido pero el sigue presente contigo, con tu madre, con tu hermana, con toda tu familia.
Poco antes del funeral, tres horas antes, nos ha dejado Imma Sastre, a ella le dedico mi post en blogspot. Nos ha dejado un profundo dolor y un profundo vacío. Hasta siempre Imma.
Hoy ha sido un día de dolor.
Quatre anys sense fumar. Ho he superat?
19 Març, 2008 00:17
Publicat per bego,
Escric
Avui, dia de Sant Josep, fa quatre anys que vaig deixar de fumar. Em considero encara fumadora, però en excedència. I la veritat és que encara tinc el desig de vegades, encara que cada cop menys.
Fumava des dels 15 anys. Fatal, fatal...tot i que en aquella època això de fumar ens feia sentir més grans. I fa quatre anys, després d'arribar als tres paquets diaris en la campanya electoral de les generals del 14-M, uns dies després, Sant Josep, vaig dir prou. Els pegats de nicotina em van ajudar, tot i que Déu meu el que em va costar!
Diuen que els ex fumadors mai ho superem del tot. Però en qualsevol cas em sento orgullosa d'haver arribat fins avui.
De cine
17 Març, 2008 13:02
Publicat per bego,
Escric
Me gusta oir a mi hija contar a qué juega en el patio de colegio. Explicar como sus amigos y ella preparan el guión de una pelícuta de terror. Avisarme que todos preparan invitaciones a los padres para organizar una excursión a Mont-ral para rodarla, porque "allí hay casas abandonadas y es montaña". Pedirme complicidad para su proyecto. Referirse a lo bien que lo hacen sus amigos como actores.
La ilusión creativa a los ocho años es algo que me sorprende y me emociona.
Feina, canvis i alegries
12 Març, 2008 23:44
Publicat per bego,
Escric
Acaba una setmana intensa. Diumenge, els ciutadans van renovar la confiança en el projecte socialista, en Zapatero com a president, i Catalunya va ser decisiva.
A Tarragona, el 66% dels diputats possibles -quatre de sis diputats- esdevé el millor resultat de totes les circumscripcions de l'Estat. I a la ciutat, al a capital, hem guanyat a tots els districtes electorals i som l’únic partit que incrementa vots. És un triomf que ens ha alegrat molt, tot i que som plenaments conscients de la responsabilitat que representa i serem rigorosos a l'hora d'assumir la representació dels tarragonins i tarragonines.
Hem de treballar molt, els companys diputats i senadors, Francesc Vallès, Joan Ruiz, Lluïsa Lizárraga i Anton Ferré, per una banda, i Ramon Aleu i Judith Alberich, per una altra, es dedicaran a fons a la tasca parlamentària que iniciaran l'1 d'abril com a representants de Tarragona.
La setmana també ens ha portat la presentació de les línies generals del Pla General d'Ordenació Urbana, durant tres dies explicarem a la ciutadania en unes jornades obertes a tothom quines són aquestes línies. Divendres, a les 11.30, es presentaran les conclusions. Només avui, han seguit les jornades 200 persones, la qual cosa demostra l'interés social d'aquesta eina fonamental pel futur de la ciutat.
Finalment, és una setmana de canvis, a partir d'avui aquest bloc el dedicaré a pensaments personals i centraré els referents a la meva tasca política en un altre bloc de nova creació: begofloria.blogspot.com.
Tweet
technorati tags: Carme Chacón , PSC , Zapatero , Tarragona , Bego Floria
Les pors de la meva filla
24 Gener, 2008 23:51
Publicat per bego,
Escric
És curiós el tema de les pors dels nens. La meva filla petita fa dies que manifesta temors diversos. Em diu que té mal sons i fins i tot fa poc, a l'acabar de dutxar-se a la nit, se'm va abraçar dient: "Mama, es que de vegades penso que em voldria matar algú". La meva abraçada dolça, en aquell precís instant, va ser sanadora, però aquests dies està molt mimosa. Una amiga em comentava que durant les darreres setmanes s'han produït notícies diverses de maltractaments de nens i fins i tot de la mort d'un nadó, si no recordo malament a Vilanova i la Geltrú. Potser és això o potser, simplement, són coses de la edat, com deien abans les avies.
Menú crispetaire Setmana del 25 de gener al 1 de febrer de 2008 (by Esther)
23 Gener, 2008 05:26
Publicat per bego,
Escric
Estimats,
No tinc paraules. Aquesta setmana podreu degustar especialitats que us semblarà que estan cuinades amb bolets al·lucinogens perquè el primer dels plats ve de Romania i es ben segur que ningú de vosaltres a menjat mai una especialitat romanesa. Es tracta d’una Palma d’or de Cannes, 4 meses, tres semanas i 2 días de Cristian Mungiu que ens posa cara a cara amb la realitat de la dictadura de Chauchescu quan ens deixa penetrar en un tros de la vida de dues estudiants. Una d’elles es veu obligada a avortar i a partir d’aquí els director ens submergeix en una de les experiències més fosques i doloroses que pugueu imaginar. No pren partit però ens deixa totalment tocats i, fins i tot, penedits de ser tant “voyeurs” com som.
L’altre suggeriment ve d’Israel. Mal gesto és una pel·lícula que ben be podria ser un mal son viscut. Els protagonistes es veuen implicats en una situació violenta i kafquiana a partir d’un petit accident de tràfic. El problema és que poc a poc esbrinaran que l’altra part del xoc és un home influent que no està disposat a deixar passar el “mal gest” que li fa la dona del protagonista. Especialitat directament arribada de Donosti 2007.
L’altre delícia és la darrera pel·lícula de l’enfant terrible de Hollywood, Sean Penn, Hacia rutas lejanas. Una adaptació de la novel·la de Jon Krakauer sobre la història real de Chris McCandless, un jove milionari que ho va deixar tot per trobar-se a sí mateix perdut en els boscos d’Alaska. Viatge interior rodat en exteriors inabastables.
Recordeu el baquelita? Aquell plàstic negre i rígid que quan es cremava feia una olor molt especial. Aquesta és la història de la família Beakenlan . Una història real d’infelicitat divorcis i , fins i tot, incest que acaba en assassinat. Savage Grace, ens permetrà veure Julian Moore en una gran interpretació i al seu costat Belen Rueda mirant com és fa per ser una bona actriu. Aquest plat també es va assaborir a Donosti 2007.
I si feu un passeig pel restaurant asiàtic de Caixa Tarragona (dimecres a les 8) podreu assaborir el darrer plat del Cicle Asiàtic. No us el perdeu; es tracta de Naturaleza muerta. Quan va guanyar el Lleó d’Or a Venècia alguns crítics no sabien qui era Jia Zhand-ke. Ara ja ho saben. Es l’artífex dels plans més densos del cinema actual. Però no patiu, no empatxa, al contrari, només cal aprendre a mirar i us asseguro que hi veureu de tot perquè treballa la profunditat de camp com ningú. Explica amb pols ferm la història de la construcció de la presa de Las tres gargantas que ha inundat una extensa regió de Xina amb conseqüències irreversibles per la terra i les persones.
Per acabar, al restaurant de TCC, el divendres a les 9, Offside , especialitat iraniana de la mà de Jafar Panahi, o com la intransigència religiosa pot criminalitzar unes dones que es disfressen d’homes per poder veure un partit de futbol.
I el diumenge cuina americana. Half Nelson; una dura història d’aules però a l’inrevés. Es tracta d’un professor que no pot salvar ni redimir ningú perquè és ell, precisament, el que està més enfonsat en un pou vital plagat de drogues. L’anti Revelión en las aulas.
DISFRUTEU D’AQUESTA TAULA PERQUÈ DIFÍCILMENT ENS LA TORNARAN A PARAR!!!
Menú escrit per la meva amiga Esther Ferré
Hacia donde nos lleva la red. Y dos iglesias
13 Gener, 2008 23:22
Publicat per bego,
Escric
Leo hoy en la Vanguardia un interesante artículo titulado “Campaña @ pulso de tecla” sobre la incidencia de internet en la dinámica electoral de las primarias de estados unidos. Según recoge el artículo, el estudio del Pew Research Center, el 24% de los estadounidenses afirma que internet es para ellos una fuente principal de noticias sobre la campaña presidencial, mientras que hace 4 años este porcentaje era sólo del 13%. El porcentaje actual asciende al 42% si hablamos de jóvenes. “Es lógico que una generación acostumbrada a hacer reservas de todo tipo por la red, a buscar informaciones e incluso a ligar on line también recurra al nuevo medio para indagar sobre las opciones políticas y hacer oír su voz" (cita textual del artículo).
La sociedad actual está cambiando a marchas forzadas, las formas de comunicarnos pasan por la red y las tecnologías de la información són las más sociales de las tecnologías, como decía estas semana en Tarragona David Cierco, responsable del Plan Avanza. Debemos trabajar para asegurar que todo el mundo tiene acceso a internet y la oportunidad de conectarse. Debemos impulsar estas nuevas formas de comunicación sobretodo para llegar a los jóvenes y que tengan mejores oportunidades. Pero es importante no olvidar que, como dice Manel Castells, en la sociedad de Internet, lo complicado no es saber navegar, sino saber dónde ir, dónde buscar lo que se quiere encontrar y qué hacer con lo que se encuentra. Y en eso la educación és un factor clave.
Esta semana; Tarragona acogió el Espacio Avanza, una exposición innovadora que ha permitido a casi 4.000 personas acercarse de una forma práctica y amena a lo que significa en la vida cotidiana, en el trabajo, en el ocio, en las aulas, etc....la aplicación de las tecnologías de la información. Lamentablemente el viento rasgó la carpa ayer sábado y hubo que suspender la actividad antes de tiempo.
DOS IGLESIAS
Hay dos iglesias. La iglesia abierta, solidaria, respetuosa, la que piensa que el sentido del cristinismo está en mundo de los más desfavorecidos, que suma millones de voluntades desde el altruïsmo. Pero también tenemos la iglesia rancia, controladora, que fustiga aquellos quienes no siguen sus consignas, que pretende imponer la fe. Recomiendo el post de Xavier Sabaté sobre este tema, y también el de mis compañeros socialistas, Gustavo Cuadrado y Alejandro Caballero.
El sufrimiento golpea en un mundo convulso
03 Gener, 2008 00:27
Publicat per bego,
Escric
Comentaba hoy con un amigo cómo el documental Los invisibles de Javier Bardem repartido por el País el domingo pasado remueve conciencias. La película pone el acento, a través de cinco historias, sobre otras tantas crisis olvidadas: tres conflictos armados y dos enfermedades. Aguantar el relato visual de las cinco historias hasta el final, sentados desde el sofá nuestra cómoda sociedad occidental, resulta difícil.
Y es que el sufrimiento golpea. Aquí al lado, muy cerca. Y el mundo se mueve convulso. Quizá no en nuestra calle o en nuestro barrio, pero sí muy cerca, a pocos miles de quilómetros.
Leo a Antoni Puigverd en La Vanguardia del lunes 31 de diciembre: “Más allá del espanto coyuntural que provoca Pakistán, un miedo impreciso y una rara incertidumbre se han apoderado del presente. Hemos entrado en un periodo en el que a nadie mínimamente informado le extrañaría que el mundo se desbordase como hizo a mediados del siglo XX. Se están dando las condiciones de un nuevo temblor histórico”.
No desviar la mirada, aunque resulte duro, evitar el silencio y el olvido, trabajar en nuestro entorno desde los valores de la solidaridad, el respeto y la justicia social son caminos que no deberíamos abandonar.
Tweet
technorati tags: El País , La Vanguardia , Javier Bardem , Pakistan , Antoni Puigverd
Resposta a un meme
02 Gener, 2008 23:39
Publicat per bego,
Escric
El Quim Amorós i l’Alejandro Caballero m’envien en mateix meme. Sé que he trigat a respondre, però finalment m`hi posaré.
1.- Quan temps portes com a blocaire? Dos anys 2.- Com vas saber l'existència dels blogs? A través d’un amic periodista que encara el manté. 3.- Digues 5 blogs que segueixes diàriament. Ara mateix, per motius de feina no en segueixo cap diàriament. Ets lector anònim d'algun bloc? Tots els lectors de blocs són anònims, no s’exigeix identificació per llegir, oi? 5. - Alguns autors que et generin especial simpatia: Molts, citar-ne alguns seria una injustícia per la resta. 6.- Amb quins 5 blocaires aniries de marxa? Ja he anat amb uns quants blocaires tarragonins i barcelonins. Saltar de la virtualitat a la vida presencial és una experiència interessant que permet fer grans amics 7. - Amb quins 3 blocaires passaries una nit de bogeria sexual. No em sembla que sigui una pregunta ben plantejada, amb tots els respectes per qui l’ha fet 8.- T'has enamorat mai d'algun blocaire? No
9.- Estàs satisfeta amb el teu bloc? No, perquè no tinc prou coneixements tècnics per millorar la plantilla ni temps per arreglar-la. I perquè tinc poc temps per actualitzar-lo. Tot i això, m’agrada mantenir-lo amb l’esperança de poder-lo millorar algun dia. 10.- Escull entre 3 i 5 blocaires per a què facin aquest meme, tenint en compta que no es pot repetir..... Els que se m’acudeixen ja l’han fet, així que em sap greu però deixarem aquí el meme sabent que seguirà viu per altres vies.
Quatre reflexions
27 Desembre, 2007 00:41
Publicat per bego,
Escric
PRIMERA. Els Pastorets han inaugurat AVUI un Teatre Metropol renovat, amb millors condicions i que estrena nous espais per incorporar creacions que fins ara no tenien cabuda.
SEGONA. Santa Claus domina cada cop més el nostre paisatge urbà. Aquests dies n’he comptat desenes penjats dels balcons. Els Reis Mags segueixen amb un màrqueting diferent, que encara aguanta tot i la invasió vermella, però que es circumscriu als dos dies de glòria reial, els dies 5 i 6 de gener.
TERCERA. Dilluns passat vaig assistir al Caga Tió organitzat per l’associació de Veïns de Bonavista. Em va semblar un exercici fantàstic, exemple d’integració. Nens i nenes d’orígens culturals diversos, molts d’ells amb una religió diferent a la predominant a casa nostra, van participar de la tradició catalana amb molta il.lusió, picant fort i cantant en espera dels regals. Felicitats al Ramon i l’Araceli, i a la resta de la junta per mantenir viu aquest acte any rere any.
QUARTA. Dissabte, després de veure com la loteria passava de llarg de casa meva, vaig assistir convidada a dos actes en els quals em vaig sentir com a casa. El lliurament del IX Premi de Poesia de l’Ateneu de Tarragona, amb exemples de creació interessantíssims, i el sopar de gala de Nadal de l’Asociación Folklòrica Andaluza, on vam cantar nadales fins tard, en un ambient festiu i acollidor.
Simplemente eso
02 Desembre, 2007 02:53
Publicat per bego,
Escric
Cambiar las cosas, construir una sociedad más justa y más solidaria. Son valores por los que vale la pena luchar. Esfuerzo, apoyo, compartir, amar, respetar.....Simplemente eso.
Per fi.......el Consorci serà Consorci.....del Camp!
30 Novembre, 2007 00:48
Publicat per bego,
Escric
Per primer cop en molt de temps som majoria els que llaurem en la mateixa direcció, en la de construir un Camp de Tarragona fort, que compti a Catalunya, que tingui dinamisme econòmic i millors oportunitats socials i laborals. El canvi d’alcaldia a Tarragona, amb un govern de progrés encapçalat perJosep Fèlix Ballesteros, i el relleu a la presidència de la Diputació amb la substitució d’Aregio per Josep Poblet, han permès obrir un camí per desbloquejar i garantir el futur del Consorci del Camp. No m’estendré ara en recordar fets passats, però va ser Nadal qui va desvirtuar el Consorci i el va convertir en un organisme inactiu i inoperant perquè no li va agradar el model que van impulsar Josep Poblet, Lluís Badia i Lluis Miquel Pérez.
Uns quants anys més tard (em perdonareu que no recordi la data de fundació del Consorci, però fa més de cinc), tenim finalment un escenari diferent. Ballesteros, Poblet i Lluís Miquel Pérez han obert la porta a generar de confiança i creure realment que és possible tenir una veu única per defensar els interessos del Camp de Tarragona. El Consorci del Camp inicia una nova etapa plantejant una reforma d’estatuts per guanyar agilitat simplificant les estructures perquè garanteixin una major operativitat i una presa de decisions més ràpida i efectiva. Es treballarà des del consens per conjuntar i harmonitzar la veu del territori i tenir un òrgan format pels ajuntaments que serveixi d’interlocutor amb la Generalitat i l’Estat.
Tarragona i el Camp és una terra d’oportunitats, s’estan creant les condicions perquè els ciutadans i ciutadanes guanyin en qualitat de vida i les infraestructures que hi havia pendents des de fa dècades estan en vies de construcció i amb data d'inauguració (totes estan en procés d'obra o projecte). No hem d’oblidar, a més, que tenim elements de planificació que s’estan treballant, com el Pla Territorial, i que comptem amb un bon grapat d’ajuntaments que, sumats a la Diputació, volen treballar plegats, per l'interès de tot el territori. Com deia al principi, tenim una oportunitat històrica de llaurar en la mateixa direcció perquè la locomotora, els líders que han de tirar del carro, s'ho creuen. Les coses es comencen a fer bé.
Sumar esforços contra la violència masclista
25 Novembre, 2007 23:59
Publicat per bego,
Escric
Divendres, la meva companya de consistori Victòria Pelegrin va llegir el manifest que totes les institucions han subscrit aquests dies en un acte molt emotiu davant la porta de l'Ajuntament. Va ser després quan es va presentar la nova regidoria de polítiques d'igualtat, en la que han col·laborat activament Roser Cerdà i Montse Garcia, ajudant a fer realitat una de les eïnes estratègiques per fer allò que el nou Govern de Tarragona s'ha proposat, un canvi de prioritats on les persones, i en aquest cas les dones, són el més important.
No puc deixar d'esmentar l'acte que es va dur a terme ahir a Girona, en el marc de la Sisena Conferència Nacional del PSC, i al que també vaig assistir, i el que s'ha dut a terme avui diumenge a la Rambla Nova de Tarragona, organitzat per la Generalitat, amb el Delegat del Govern, Xavier Sabaté, i la representant de l’Institut Català de les Dones, Isabel Salas.
Tot suma. Són gests simbòlics amb molta força per canviar una realitat que malauradament encara existeix, però encara hi ha esperança.
Tweet
technorati tags: Noticias y actualidad , PSC , Violencia de Género , Tarragona