De cinismo y otras reflexiones
28 Gener, 2010 15:03
Publicat per bego,
Escric
Leo en un artículo antiguo que el cantautor británica Billy Bragg decía que "el enemigo de una sociedad mejor no es el capitalismo; es el cinismo". Y en relación a ello, leo un comentario sobre cómo la hipocresía, sustentanda en el más profundo desconocimiento, empeña todas (yo diría más bien la mayoría) de las decisiones.
Y mientras leo todo ello pienso en diversos conflictos sociales y medioambientales que tenemos ahora mismo sobre la mesa. Y pienso en la hipocresía que sustenta nuestras contradicciones sociales, que cada vez son más. Queremos derechos, pero no deberes. Queremos ensuciar, pero no limpiar. Queremos comodidades, pero no servidumbres. Queremos que "nos" lo paguen todo, sin pensar que en "nos" somos todos....la colectividad.
Hoy, concretamente hoy, me siento impotente en luchar contra ello.
Palabras
11 Gener, 2010 17:12
Publicat per bego,
Escric
Leo...."el primer paso para deformar la realidad es el cambio del sentido de las palabras"....(article de Lluis Foix)
Tres pensaments del dia, de l'arxiu Centelles, 59 segons i les contradiccions del segle XXI
01 Desembre, 2009 23:20
Publicat per bego,
Escric
- Avui he sentit al Manel Fuentes a Catalunya Ràdio entrevistant als gemrans Centelles. EL cert és que no he entés res. Ha fet una entrevista on ha pres part directament a favor de las tesis del conseller Tresserras qui ha acusat als familiars del fotògraf de deslleials amb Catalunya. Avui no m'ha agradat en Fuentes. I després de sentir totes les parts he arribat a la conclussió que de vegades des de l'Administració oblidem que darrera d'un expedient hi ha persones. Pel que he sentit, durant anys no s'ha valorat mai la figura d'en Centelles, però ara són molts els que es "rasguen les vestidures" perquè passa a mans del Ministeri de Cultura. Tampoc entenc perquè s'incoa un expedient per tutelar l'arxiu, declarant-lo bé d'interés públic, sense informar adequadament a la familia. El que menys entenc és el linxament públic que s'està fent per aquest tema als dos afectats. Crec que ha estat un problema de formes i és veritablement una llàstima que l'arxiu marxi de Catalunya per això.
- Ahir vaig presentar el llibre de Të i la Cuina Mediterrània. Vaig parla, entre altres coses, de com en el segle XXI els ciutadans volem a la vegada estabilitat i canvi, tota una contradicció. En aquest cas ho vaig aplicar a la estabilitat que ens dóna el treball a partir de dos productes ancestrals i consolidats, com són el té i la cuina mediterránia. I a la vegada, el canvi d'inventar, reinventar o experimentar receptes noves i maridatges increibles.
- No m'agrada el format d'entrevista del programa 59 segons. És massa encorsetat i no permet aprofundir els temes. Tampoc permet lluir els entrevistadors. Tot i això una amiga em deia l'altre dia que és un reflexe de la vida moderna....rapidessa, coneixement empaquetat en píndoles breus.
De la reputació digital i altres objectes màgics...
02 Novembre, 2009 00:16
Publicat per bego,
Escric
Situació, la ponent (Trina Milan) agafa l'Ipod des de la tarima i fa una foto a l'auditori. Immediatament la penja i en pocs segons està a disposició de qualsevol persona que des de qualsevol punt del món i a qualsevol hora la vulgui descarregar, veure o enllaçar. "Aquest gest, amb el mòvil, fa dos anys no es podia fer. Fa un any, era difícil fer-ho. I d'aquí un mes es farà de forma diferent". Amb aquesta maniobra, Trina Milan va exemplificar davant una quarantena de dones emprenedores de Tarragona, el poder de les xarxes virtuals avui en dia i que "encara que planifiquis fins a l'infinit, la societat actual, el món, t'obliga a la modificació constant".
La xerrada de Trina Milan fa dies que va tenir lloc a Tarragona, en el marc de la Jornada Àgora per a Directives organitzada pel Departament de Treball de la Generalitat. Carme Sánchez, amiga i directora de la Unitat de Promoció i Desenvolupament de la Direcció General d'Igualtat d'Oportunitats en el Treball, m'hi va convidar com a moderadora per segon any consecutiu i he de dir que en vaig gaudir moltíssim i em va servir per apendre i reflexionar sobre un tema que m'apassiona, la reputació digital. He de dir que Trina ho va enfocar d'una forma molt curiosa tot plegat, com si fos un conte, amb un grup humà, una transgressió (problema), un heroï, un camí a recòrrer i, com no podia ser d'una altra manera, un objecte màgic: la pròpia xarxa, que ens porta cap a l'èxit final.
Altres reflexions del que va donar de sí la jornada:
- Hem de buscar en la simpicitat dels nenes la resposta a les preguntes complexes
- La xarxa es retributiva, col.laborativa i cooperativa. Amb una sola acció arribes a molts llocs
- És un camí llarg, i tot evoluciona molt de presa, és un rellotge que ens marca temporalitzacions fora del nostre control
- La reputació digital és molt important i sovint no sabem el que hi ha nostre a la xarxa. Estem a la xarxa encara que no vulguem. Per tant, si no tens controlada la informació que hi ha teva, perds oportunitats
- Per poder analitzar cal recordar la història
- Si no decidim, decidiran per nosaltres
- Les capacitats que ens posibilitat la xarxa 2.0 s'assemblen bastant a les tenen les does per relacionar-se
- No hi ha res fàcil
- No neguis la evidència, utilitza la evidència
- L'escletxa digital és ua qüestió que té a veure amb les possibilitats econòmiques
La jornada també va servir per presentar la Xarxa Virgual de Dones directives i professionals, una eïna que ha nascut fa poc i que té grans possibilitats.
Per cert, sobre la reputació digital, recomano el darrer post de la ponent on diu:
"Consisteix sobretot en ser conscient de quins són els teus objectius a la xarxa, des del punt de vista personal i professional, decidir on vols ser i com, i apostar per controlar què i com es diu de tu, i què diràs i què tu, de tu mateix. Pot semblar una obvietat, però en realitat, no ho és. Tot és qüestió de controlar bases de dades i accions planificades, de manera que obtinguis un resultats sobre una planificació temporal prevista. No té més secret"
Màgia i riure
17 Octubre, 2009 23:51
Publicat per bego,
Escric
Avui he gaudit a la Sala Trono del primer dels espectacles als quals he pogut assitir dins del Festival de Teatre Màgic, una aposta interessant de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona. He rigut moltissim amb els dos argentins de la compañía Tangorditos....Feia temps que no reia tant. Màgia i riure. La Màgia de riure.
De facebook y de taxis
09 Octubre, 2009 10:26
Publicat per bego,
Escric
Leo "afegeix article" en el menú del bloc y pienso que me está costando ser constante en esto de escribir vivencias. Son épocas supongo. Donde si que soy activa es en Facebook, lo cierto es que la red social es de fàcil uso, el móvil me permite actualizar mi estado a menudo y estar conectada con el mundo. Comentaba en una charla del Centro Cultural de Aragón con motivo de las fiestas del Pilar, el otro día, que las nuevas formas de comunicación del siglo XXI son apasionantes y que la evolución tecnológica es vertiginosa. Los móviles hoy, por ejemplo, ya son diferentes de los de hace un año. Son más sociales que nunca y con ello me refiero a que tienen que incorporar cada vez mayores herramientas para usar las redes sociales a través de ellos. El usuario está tomando las riendas de las necesidades creadas.
Comentaba en facebook ayer, precisamente, como mi hija pequeña me hizo una pregunta de esas que no vienen a cuento y que te dejan KO. "Mama -dijo- si vas en un taxi, y el taxi tiene un accidente, tienes que pagar el trozo de recorrido que has hecho?". No sé yo cuántas veces ha cogido un taxi mi hija en sus 10 años de vida, pero no demasiadas. Ni tampoco cuál fue el detonante de tamaña pregunta. Una "amiga" de facebook me sacó de dudas...Le pasó eso y tuvo que pagar la carrera. Aunque dice que al menos el accidente sólo afectó la chapa del taxi, que nadie sufrió daño.... Cosas y casos. Ya ven!
Santa Tecla gloriosa......i sabonet per les mans
16 Setembre, 2009 09:45
Publicat per bego,
Escric
Ahir va començar la festa major de Santa Tecla a Tarragona, amb la tradicional Crida de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros des del balcó de l'Ajuntament. Amparito Roca serà a partir d'avui la melodia de cada dia i els carrers i places de la ciutat serà alegria pura fins el dia 24 de setembre. Deu dies de festa major, ja sé que sona raro en alguns altres indrets però aquí són els deu dies més esperats de l'any per molta gent i s'han organitzat més de 350 activitats per totes les edats, gustos i tipus de públic.
El concert ahir, d'Mclan em va agradar especialment. Llàstima de la pluja que va fer que l'haguessim de traslladar al palau de fires i molta gent no ho va poder veure per problemes d'aforament. L'agenda segueix avui extensament, la part més dolça serà la presentació del gelat de les festes. Qui vulgui saber més, http://web.tarragona.cat/santatecla/
La festa coincideix, com cada any, amb l'inici de curs. He de dir que ma filla petita (especialment ella) és una experta en la Grip A. Segueixo pensant que exagerem molt amb aquest tema, no perquè sigui menys important si no perquè ho és igual que altres als quals no prestem atenció. En qualsevol cas, les mesures posades en marxa a les escoles han servit per reforçar un hàbit per mi important, el de rentar-se les mans, on els pares mai fem prou. Ah! i que això hagi servit perquè hi hagi sabó als lavabos de l'escola i l'institut també és un gran "què", que voleu que us digui... Sé per pròpia experiència que els recursos públics sempre són limitats, tot i això prioritzar aquest copen el sabó de mans trobo que resulta adequat.
Santa Tecla gloriosa, mare dels tarragonins.....il.luminans aquests dies fins i tot amb les mesures anti-grip....
Retorns
01 Agost, 2009 22:06
Publicat per bego,
Escric
Fa dies que no escric, setmanes....ja em passa de tant en quant que tinc etapes poc fructíferes a la xarxa. Avui he decidit tornar, malgrat sé que després estaré uns quants dies sense escriure perquè marxaré de vacances. I torno explicant que aquesta ha estat una setmana en la que m'he enrabiat molt per culpa d'aquells que no respecten la vida, dels que no tenen nom, dels que pensen que només matant poden aconseguir no sé exactament què. El terror com el que van patir dijous a les Balears és cada cop més mediàtic, busquen l'efecte amplificador dels mitjans perquè deuen/han de tenir veritables problemes per una altra cosa... No ho entenc, només em queda la ràbia i expressar-la a través d'aquesta finestra al món que és el meu bloc i escriure ben clar QUE SEGUIREM LLUITANT I DEFENSANT CADA DIA LA PAU I LA DEMOCRÀCIA
Margaret Geller y la capacidad de maravillarnos
18 Juny, 2009 07:42
Publicat per bego,
Escric
Siempre es un placer asistir a la investidura de un Honoris Causa de la URV pero ayer fue especialmente gratificante porque me permitió descubrir una mujer extraordinaria, la astrofísica Margaret Geller.
El profesor Manel Sanromà, director de la Cátedra de Ciencia y Humanismo URV-Caixa Tarragona, fue su padrino y destacó como sus investigaciones han cambiado en los últimos decencios la concepción del tema del universo. También, cómo siguen existiendo grandes problemas para las "mujeres" científicas.
El resumen del acto lo podéis encontrar aquí, tan sólo destacar una de las frases de Geller, una de las cualidades que nos hacen más humanos es la capacidad de maravillarnos. Es a partir de ahí que surge la curiosidad, las preguntas trascendentales, las ganas de conocer, de aprender, de saber...De explorar, también el universo.
Memoria digital
01 Juny, 2009 09:46
Publicat per bego,
Escric
Sigo a vueltas con el tema de cómo guardará los datos nuestra generación. No se trata tan sólo de ser mejor organizado o no, sinó del formato en que se guarda y en el hecho que hay que cambiarlo conforme avanza la técnica. Leo hoy en el periódico que la Unión Europea ha lanzado el proyecto Shannon, para desarrollar estrategias que eviten la pérdida de información acumulada en apoyos digitales de todo tipo.
Me recuerda la noticia a la discusión que tuve el miércoles de gloria (el dia de la Champions) con un buen amigo empresario del sector de la fotografía. Él mantiene que en un mundo en el cual hay más facilidad que nunca para hacer fotos con màquinas digitales, mòbiles, etc...y más barato que nunca...en cambio conservaremos menos imágenes que cualquier generación anterior.
¿Será cierto?
Desafío al tiempo
25 Maig, 2009 08:59
Publicat per bego,
Escric
Reviso revistas pendientes de leer y voy a parar a un artículo de Antoni Marí en el número 360 del suplemento Culturas de La Vanguardia donde analiza el sentido de los monumentos. Y dice:
"No es necesario (ni suficiente) abolir la memoria ni destruir los monumentos para romper con el pasado"
De pergaminos y de archivos....tema primaveral donde los haya!!!
20 Maig, 2009 20:13
Publicat per bego,
Escric
Buf, ¡cuánto tiempo sin escribir! Veo el calendario de mis últimos post y percibo mi poca productividad en las últimas semanas. Lo cierto es que he tenido una época ligeramente ascética, ya avisé hace unos meses que este año no es cualquier año...jajaja. Pero es lo interesante de la vida, que no siempre es lineal, que variamos, que evolucionamos, que reflexionamos, que reimos, que sentimos, que crecemos, que contemplamos.
Vuelvo a escribir hoy, con energías cibernéticas renovadas. Me inspira un acto municipal, de esos que ponen en contacto el mundo presencial y el virtual y que me convencen cada vez más de la extraordinária y, a la vez, complicada relación entre ambios y los cambios que estamos viviendo de forma acelerada. Me refiero a la presentación, hoy, del catálogo de la Colección de Pergaminos del Ayuntamiento de Tarragona, que acaba de tener lugar hace escasamente media hora en la sala de actos del Palau Municipal. El alcalde e historiador, Josep Maria Recasens, con sus 90 años cumplidos, ha sido el presentador de lujo de esta publicación, a la derecha del alcalde Ballesteros que ha presido el acto. Resulta que el Arxiu Històric de Tarragona custodia cerca de dos mil cien pergaminos documentales que datan desde 1056 hasta 1783.
Y aquí viene el tema, en la era de la tecnología, de internet, de la firma electrónica, de la administración digital, ¿seremos capaces de guardar y de garantizar la perdurabilidad de nuestros documentos mil años más? Ese es el reto, la decisión que tenemos ante nosotros. Saber si seremos capaces de preservar nuestra historia documental migrando cada papel cada vez que haya un cambio tecnológico o si en cambio resultará más fácil mantener ese pergamino de 1056 que un documento del 2009, un nuevo milenio.
Eso son mis pensamientos en un día de mayo, medio nublado en el que mis dedos han recuperado agilidad ante el teclado para escribir un nuevo post....
Reflexiones de una periodista sabia
24 Març, 2009 12:33
Publicat per bego,
Escric
Las noticias pasan, los conflictos permanecen. Una frase conocida, recuperada ayer por Rosa Maria Calaf, periodista maestra de periodistas (uno de mis referentes) quien ayer fue entrevistada en Catalunya Ràdio y cuyo currículum incluye ser Doctora Honoris Causa de la Universitat Rovira i Virgili, a cuya investidura tuve el placer de asistir en mayo del año pasado.
En aquel momento me propuse escribir un blog las reflexiones más interesantes del discurso de Calaf, pero se me pasó el tiempo y lo dejé olvidado en el cajón de los “deberes”, que ahora aprovecho y recupero. Creo que vale la pena dejar constancia de algunas de las frases que se dijeron en Paraninf de la URV, porque abren la puerta a reflexiones interesantes sobre el mundo que nos ha toca vivir y sobre el papel del periodismo:
“Thomas Jefferson, tercer president dels Estats Units d’Amèrica i principal redactor de la seva declaració d’independència, escrivia que una nació ignorant mai no pot ser lliure. L’objectiu del periodisme és buscar la veritat fins allà on sigui possible. Intentar de comprendre allò diferent, la complexitat. Esforçar-se per ser capaç de transmetre-ho i explicar-ho. Maldar per promoure el canvi a millor i per a tothom.”
“A l’actual món globalitzat, informació no equival a comunicació. La llunyania física s’elimina de forma espectacular, però no pas, en la mateixa mesura, la llunyania cultural i econòmica.”
“Mai la nostra relació amb la realitat ha estat tan sistemàticament mediatitzada, no obstant, encara que la televisió ha abolit les distàncies, no ha sabut, o no ha volgut, reduir les diferències.”
“L’increment del flux de mitjans de comunicació genera més missatges. No obstant, no comporta més comprensió mútua.”
“La major despesa a l’actualitat es fa en disseminar les notícies, no pas en recollir-les. S’inverteix en el hardware, la tecnologia, no pas en el software, els periodistes. Es retalla personal i temps. Cal explicar-ho tot en un minut. Es dóna com a producte final allò que gairebé només és material en brut.”
"Cada cop que posem les nostres diferències davant de les nostres semblances iniciem un procés d’enfrontament. La gent tenim diferents creences, assumpcions, actituds, valors, que porten a interpretar els missatges. S’entén el que es pot o el que es vol"
"Els periodistes no tenim prou amb esforçar-nos en relatar fets amb la major exactitud, sinó que també hem de procurar utilitzar el llenguatge correctament"
"Contar la diversitat és necessari per entendre el món. Però per fer-ho cal temps per a la reflexió, espai per al relat i una empresa interessada en la seva importància i en el valor de la informació internacional"
"No obstant, en els mitjans de tot el món té prioritat la rapidesa i els cròniques s’encongeixen."
"Estem en l’era de l’infoentreteniment. Es presta més atenció a allò banal i frívol que no pas al que és seriós i rellevant. A l’era de la globalització, curiosament, baixa l’interès pel que passa lluny i pel debat dels grans temes."
"Tucídides deia que cal triar entre descansar o ser lliure. En aquest món cada cop més globalitzat i més petit es necessita l’esforç de tothom."
Són reflexions d’una periodista sabia, que a mi m’han fet pensar molt i que espero que us agradin.
De lo verdadero y lo falso, de lo verosímil y lo inverosímil....
25 Febrer, 2009 17:50
Publicat per bego,
Escric
¿Una imagen vale más que mil palabras? ¿Sabemos diferenciar lo verdadero de lo verosímil? Me hago todas estas preguntas a partir del impacto que me produce una de las frases del filósofo de la fotografía, Joan Fontcuberta, en una reciente entrevista hecha por Lluís Amiguet en la Contra de La Vanguardia. Se trata de un aforismo digno de reseñar:
"En nuestra posmodernidad, la distinción pertinente (...) ya no está entre lo verdadero y lo falso, sino entre lo verosímil y lo inverosímil".
Sus palabras me llevan a preguntarme si vivimos en una interpretación permanente de la verdad o, seguramente, en la gestión de mentiras que se presentan como ciertas. Y también si los que reclaman más “autenticidad” son quienes más opacidad vital gestionan. Y si los que se alzan con mayores “máximas verdaderas”, son quienes más vacío acumulan tras sus afirmaciones.
Así mismo, me pregunto qué papel tiene en todo ello el cambio de modelo en nuestras formas de procesar lo que acontece a nuestro alrededor, en cómo la imagen tiene cada vez más importancia en la forma en la que percibimos la realidad, y en cómo la velocidad en interpretar la información que nos llega impide un análisis contextualizado de lo que realmente pasa.
Damos como cierto aquello que nuestro ojo interpreta en una foto estática o en 30 segundos de vídeo en internet. Se ha perdido el contexto, el porqué, el cómo, el cuándo, el dónde...Da igual, procesamos tan rápido que el impacto emocional es lo primero que vale, sin analizar. Y es así donde la premisa de Fontcuberta cobra valor, cada vez más la distinción no está entre lo verdadero y lo falso, sino entre lo verosímil y lo inverosímil.En definitiva, creo que debemos recuperar el valor de lo verdadero frente a lo verosímil. Y debe ser una cuestión de preocupación social. Por ello, aplaudo la iniciativa del Parlamento Europeo de presentar propuestas para formar ciudadanos más críticos, para impulsar que en las escuelas haya nuevas asignaturas sobre educación mediática, sobre comunicación.
ANIVERSARI: Tres anys compartint pensaments a la xarxa. Gràcies!
30 Desembre, 2008 01:59
Publicat per bego,
Escric
Avui fa tres anys que vaig iniciar aquest bloc. Vaig començar amb el post Quan crear no és la millor virtud.... i fent-me una pregunta: Mai se m’ha donat bé crear. No tinc una gran retòrica, la meva imaginació és limitada i no tinc cap gràcia elaborant arguments. Per tant, doncs, què nassos faig ara mateix iniciant un projecte tan complex, tot i que sembli simple a primera vista, com iniciar un bloc o un bitàcola o un diari virtual o com li vulguem dir?....
I ha arribat aquí, tres anys després, sense saber massa bé encara quina és la resposta, tot i que algunes coses sí que he aprés, :)
Són tres anys que comparteixo pensaments a la xarxa, i el cert és que no pensava (quan vaig començar) que acabaria amb dues bitàcoles, un compte del facebook i un altre del twitter i que internet seria una eïna de relació social tant ponent. Durant aquest temps, a través d'aquesta finestra al món he mantingut amics, n'he conegut d'altres, he recuperat relacions i he aprés que a més dues orelles per escoltar, els humans tenim dos ulls per llegir.
M'agrada ser ciberactiva, m'enriqueix a nivell personal, em permet compartir vivències i pensaments i fer una de les coses que més em fan feliç: conèixer i relacionar-me amb la gent.
El balanç que he fet avui em sembla prou digne: 192 post en aquest bloc, alguns d'ells amb prop d'un miler de lectures i cap d'ells amb menys de 70. La veritat és que de vegades dubto de l'interés que pot tenir el que escric, tot i això en gaudeixo de seguir fent-t'ho. És cert que potser hauria de ser més interactiva, respondre més comentaris o entrar a discutir, però no m'agrada fer chats a través del bloc i segurament també hauria de dedicar-hi un temps que no tinc.
Internet és una eïna lliure, fora del control de les institucions, dels Estats, de l'administració. I lliure ha de seguir èssent. Per això tots anem construint el nostre propi ciberespai amb les regles que volem aplicar, no hi ha res establert. Això és part de la seva grandesa.
En fi....gràcies per llegir-me. I gràcies per ser-hi. Sense vosaltres aquesta aventura no tindria en realitat massa sentit.