Dret a discrepar...

12 Feb 2010

He enviat un correu a uns quants amics sobre una plataforma que demana la dimissió de José Luís Rodríguez Zapatero.

Un dels destinataris del meu correu (que pot ser considerat tranquil·lament spam, envies un correu a una llista "indiscriminada" de destinataris per fer arribar un missatge) m'ha contestat criticant el fons d'aquest correu (campanya per demanar la dimissió de Jose´Luís Rodríguez Zapatero). No puc publicar el correu rebut (per respecte al dret a la intimitat del remitent de la resposta), però sí comparteixo amb vosaltres la meva resposta (eliminant les cites que facin referència al destinatari del correu):

 

Vol escoltar Zapatero a algú? Aquesta setmana ja ha rebut una proposta des de CiU. El rei ha repetit per segon cop en un mes i mig que cal un pacte d'estat... Rajoy ho ha dit ben clar, és Zapatero qui ha de moure peça... És qui governa... Quan els veurem en una taula discutint sobre les solucions al país? Si no hi ha diàleg, no hi ha solucions, les solucions s'han de prendre entre tots, i, ens agradi o no, principalment entre PSOE i PP. Si Zapatero no vol aproximar-se a la resta, tenim un problema, i molt seriós... França i Alemanya passen olímpicament d'ell. Mentre Merkel i Sarkozy es reuneixen per resoldre els problemes del mercat europeu (i dels seus propis mercats interns, és clar), Zapatero només sap anar a Washington a fer-se la foto amb Obama (sense poder intercanviar tan sols impresions)... Deplorable.
 
Sento sumar-me a un moviment que ideològicament està lluny de mi, però les esquerres ens estan enfonsant Catalunya i Espanya en aquest moment, i no em donen més remei que mirar cap a la dreta. Espero que els moviments que veiem aquesta setmana al PSC per contrarestar l'equip Montilla tiri endavant, i el mateix espero amb l'equip Zapatero a nivell estatal, perquè una altra esquerra és possible. L'actual [situació] és el nostre taüd.
 
Continuo sense gaudir dels drets que gaudeixen els treballadors, ara mateix el tema de la jubilació me la bufa, doncs si tot continua com fins ara, no en tindré dret. Lluitem per sobreviure, i també lluitem, dins el possible, per millorar. Espero que Catalunya doni llum verda als "brots verds" a les properes autonòmiques, ja que a Madrid no saben posar-se d'acord. Però cada día que passa, és un dia perdut, i solucions més dures (I MÉS ANTISOCIALS) que s'hauran de prendre...
 
Espero que us vagi bé a tota la família, records,
 
Valentí.
 
PD. Mentre governi qui ha negat i nega (i sembla que negarà) la crisi (ara diu que ja sortim, mai ha dit que hi som), tindrà de part meva la mateixa actitud que vaig tenir respecta a algú que va manipular una matança per benefici electoral: EL MEU TOTAL REBUIG.