Bloc del Catarrà

Alguna cosa positiva del Debat al Congrés d'aquest Dimecres de Cendra.

Replico aquí un comentari meu en el fòrum de debat del programa "La Noche en 24 Horas", del canal de 24H de TVE, sobre la meva opinió sobre el debat que avui hem tingut al Congreso de los Diputados. 

Le deseo a Elena Salgado mucha suerte en frente de la comisión anunciada este miercoles en el congreso. El límite dado por ZP de dos meses me parece correcto por que no se pueden tomar decisiones de hoy para mañana, pero no se puede alargar demasiado en el tiempo.

Por una vez ZP ha movido ficha. Y ha puesto a Salgado enfrente, en la búsqueda de efectividad, de la que él está muy falto. Ahora le toca al PP presentar a su trío para negociar con el trio presentado por el PSOE, y el equipo del PP lo tenemos que conocer como más tarde el próximo lunes. Espero que Rajoy sepa elegir bien.

Me parece fenomenal que Corbacho haya quedado fuera. Primer fanfarrón fuera... Si ZP continua, espero que le baje su fanfarronería. ... Mostra'n més...

Hoy voy a descansar más esperanzado, aunque lo que viene no será un camino de rosas. Si comenzamos a tomar decisiones, por dolorosas que sean, y en consenso entre todos, vamos bien.

Espero que dentro de dos meses vea buenos resultados. Sinó querrá decir que el timing de negociación ha finalizado, y se tendrán que buscar alternativas drásticas, por este orden de predilección de más a menos:

1. El PSOE sustituya a ZP por otro presidente más competente, y un nuevo equipo de gobierno sin Pajines ni Aidos.

2. EL PSOE adelante las elecciones generales.

3. El PP presente una moción de censura, que espero, llegado el caso, que sea apoyada por toda la oposición, con la finalidad de avanzar las elecciones generales.

Buenas noches a todos.

Dret a discrepar...

He enviat un correu a uns quants amics sobre una plataforma que demana la dimissió de José Luís Rodríguez Zapatero.

Un dels destinataris del meu correu (que pot ser considerat tranquil·lament spam, envies un correu a una llista "indiscriminada" de destinataris per fer arribar un missatge) m'ha contestat criticant el fons d'aquest correu (campanya per demanar la dimissió de Jose´Luís Rodríguez Zapatero). No puc publicar el correu rebut (per respecte al dret a la intimitat del remitent de la resposta), però sí comparteixo amb vosaltres la meva resposta (eliminant les cites que facin referència al destinatari del correu):

Vol escoltar Zapatero a algú? Aquesta setmana ja ha rebut una proposta des de CiU. El rei ha repetit per segon cop en un mes i mig que cal un pacte d'estat... Rajoy ho ha dit ben clar, és Zapatero qui ha de moure peça... És qui governa... Quan els veurem en una taula discutint sobre les solucions al país? Si no hi ha diàleg, no hi ha solucions, les solucions s'han de prendre entre tots, i, ens agradi o no, principalment entre PSOE i PP. Si Zapatero no vol aproximar-se a la resta, tenim un problema, i molt seriós... França i Alemanya passen olímpicament d'ell. Mentre Merkel i Sarkozy es reuneixen per resoldre els problemes del mercat europeu (i dels seus propis mercats interns, és clar), Zapatero només sap anar a Washington a fer-se la foto amb Obama (sense poder intercanviar tan sols impresions)... Deplorable.

 

Sento sumar-me a un moviment que ideològicament està lluny de mi, però les esquerres ens estan enfonsant Catalunya i Espanya en aquest moment, i no em donen més remei que mirar cap a la dreta. Espero que els moviments que veiem aquesta setmana al PSC per contrarestar l'equip Montilla tiri endavant, i el mateix espero amb l'equip Zapatero a nivell estatal, perquè una altra esquerra és possible. L'actual [situació] és el nostre taüd.

 

Continuo sense gaudir dels drets que gaudeixen els treballadors, ara mateix el tema de la jubilació me la bufa, doncs si tot continua com fins ara, no en tindré dret. Lluitem per sobreviure, i també lluitem, dins el possible, per millorar. Espero que Catalunya doni llum verda als "brots verds" a les properes autonòmiques, ja que a Madrid no saben posar-se d'acord. Però cada día que passa, és un dia perdut, i solucions més dures (I MÉS ANTISOCIALS) que s'hauran de prendre...

 

Espero que us vagi bé a tota la família, records,

 

Valentí.

 

PD. Mentre governi qui ha negat i nega (i sembla que negarà) la crisi (ara diu que ja sortim, mai ha dit que hi som), tindrà de part meva la mateixa actitud que vaig tenir respecta a algú que va manipular una matança per benefici electoral: EL MEU TOTAL REBUIG.

Vols estar aclaparat fins al 2012?

DIGUES PROU!

Pots descarregar el PDF i el JPG aquí: 

http://blocs.tinet.cat/gallery/86/ZP6.pdf
http://blocs.tinet.cat/gallery/86/ZP6.jpg

¡Reaccionemos!

Hay muchas soluciones para salir de este momento de incertidumbre sobre el futuro de España, sus ciudadanos y su economía.... El clamor popular pide, eso sí, que primero Jose Luís Rodríguez Zapatero dimita, o le dimitan ;-)

Posibilidades:

a) gobierno de coalición anticrisis económica PSOE-PP
b) adelanto de elecciones generales a junio-julio de 2010.
c) moción de censura al Gobierno a principios de mayo 2010, para tener elecciones en 2010.

Todo lo que sea continuar con el mismo rumbo que hasta ahora será irnos a pique, aún no les guste a Botín y a Fainé (además de a ZP, Blanco, Pajín, y compañía).


El PSOE es mucho más que ZP, a ver si despierta...

El PP es mucho más que una simple espera a que llegue el 2012, a ver si actúa.

Los partidos minoritarios són mucho más que unas poltronas en el Congreso y el Senado, a ver si son responsables de una puñetera vez.

El meu primer post en castellà, espero que no sigui un problema, a l'igual que dic quan escric en català que hi ha el Google translate per traduir al castellà, aquest cop toca a l'inrevés ;-) 

Joan Tugores a Vilaweb: "Endarrerir l'edat de jubilació demostra que, la crisi, la paguen els ciutadans"

Extracte de diverses parts de l'entrevista que Vilaweb ha fet al catedràtic d'Economia Joan Tugores, publicat divendres passat.

L'endarreriment de l'edat de jubilació i les dades de desocupació demostren que qui paga la crisi són els ciutadans, els treballadors. Una crisi econòmica causada per uns poders fàctics que han actuat en mercats financers sense gens de regulació. És significatiu que el consell de ministres faci aquesta proposta quan, el dia abans, Zapatero havia fet acatament a aquests poders fàctics a Davos. És curiós, perquè quan va esclatar la crisi, el 2008, els governs van dir que farien passar per l'adreçador aquests poders, i ara aquests governs s'han d'estrènyer la corretja i fer de captaires.

El cas és que a l'estat espanyol la incorporació al mercat de treball es fa més tard que no als altres estats europeus. Això, i la càrrega de les pre-jubilacions, fins i tot en empreses públiques com Televisió Espanyola, ha pressionat encara més la caixa de la seguretat social.

Els hem de fer tots, els deures. El conjunt de la societat, començant pels representants polítics, ha d'exigir qualitat democràtica institucional per a defensar els interessos conjunts. Cal tornar el protagonisme al teixit social. Un dels mals és que molta gent es pensa que l'economia espanyola anirà bé quan els anomenats 'campions nacionals', les grans empreses multinacionals, vagin bé. Des de la perspectiva catalana, sobretot, el principal actiu és la capacitat d'empenta d'un teixit de petites i mitjanes empreses, d'autònoms i de treballadors que fan molta feina cada dia... Algú els anomena els 'hidden champions'. Tot aquest teixit ha estat maltractat, amb el tancament de l'aixeta creditícia i la sacralització de les grans empreses. Un punt d'inflexió necessari per a sortir d'aquesta situació seria de reconèixer-ne la importància i d'articular les condicions financeres i laborals per a facilitar-los la feina. S'han d'anar aprofitant les ocasions.

Tothom admet que la demanda externa, fora de l'estat espanyol, creix molt més que no la interna. La conclusió, per tant, és que la sortida de la crisi ha de connectar amb aquesta demanda. El texit català té més cultura de saber-se inserir en les tendències globals que no la resta de l'estat. Si la sortida de la crisi té un ingredient, aquest és la cerca de fonts de demanda més dinmàmiques que no l'espanyola; cal anar a cercar les economies emergents. Per això s'ha de donar suport al teixit empresarial. Els països emergents creixen un 6%, i els xinesos ja s'acosten una altra volta al 10%. En canvi, Espanya decreix.
 

Aconteixement Planetari...

Leire Pajín ens presenta un gran aconteixment planetari...

El futur de l'economia espanyola, passarà per mans de les Majors?

Veiam, a Europa...

A Àsia...

Enllaç a VIDEO

 A Amèrica...

En fi, començo a entendre perquè tant protegir l'SGAE, però els drets d'imatge per la venda de la marca ZP poden ser gestionats per aquesta institució, i encara més, a nivell internacional?  El futur està en el branding...