Bloc del Catarrà

11 de setembre del 2001, 3000 morts, van canviar el món...

Si per les Torres Bassones els nord-americans van invair Iraq i Afganistan, què haurien de fer els palestins de Gaza?

A Nova York (i també a Washington i Pensilvània), uns atacs terroristes van acabar amb la vida de gairebé 3000 persones l'11 de setembre del 2001. Molts catalans ho vam veure en directe per la televisió, doncs no acostumem a anar a treballar el dia de la nostra Diada Nacional. I veient aquestes imatges, al cap d'unes dues hores havia quedat amb uns amics que passaven el dia a Sitges per fer un café (aleshores jo vivia a Cubelles). En aquell café els vaig comentar que alló significava que la història de la nostra societat faria un gir irreversible, doncs aquells atacs terroristes representaven una declaració de guerra a l'estat nord-americà.

Estava segur que el govern nord-americà no sabria tractar aquell fet com un atac terrorista (tràgic però puntual) i ho convertiria com una declaració de guerra contra la sobirania nord-americana, i que la resposta no trigaria a venir. En no gaire temps el govern Bush va inventar-se que el règim de Sadam Hussein preparava armes de destrucció massives, i sota aquesta excusa van enviar el seu exèrcit per "posar ordre" a la societat iraquiana... I em pregunto, els iraquians sota quin règim prefereixen viure (si només es pot escollir entre aquests dos règims), sota el règim de Sadam, o sota el règim imposat pels nord-americans, que va significar la destrucció de l'estat iraquià i el desordre posterior que ha portat la tragèdia als iraquians, siguin de la confessió o poble que siguin? Ni una cosa ni l'altra són bones alternatives, però dubto que el que hi ha ara sigui millor que el que hi havia abans.

3000 morts en una ciutat, Nova York, on viuen 8 milions de persones (18 milions a l'àrea metropolitana). Aixó és el que va passar l'11 de setembre del 2001.

Ara, en ple Nadal de finals del 2008, ha començat un atac sense miraments contra el poble palestí a Gaza. En un territori que no arriba als 400 quilòmetres quadrats hi viuen (malviuen) un milió i mig de palestins. En quinze dies de bombardejos ja anem cap a les 1000 víctimes (una tercera part d'ells infants). Si els palestins (i el poble musulmà en el seu conjunt) decidisin contestar amb la contundència amb la que en el seu dia ho van fer els Estats Units... On aniriem a parar? Si els pobles musulmans vulguessin posar ordre al món per a que no torni a passar el que passa a Gaza, com els nord-americans ho "han" fet per a posar ordre i que no torni a passar un 11 de setembre... On aniriem a parar?

Espero que els estaments internacionals es facin escoltar i imposin una treba, i posteriorment les condicions per arribar a una pau justa i duradora a Terra Santa, doncs ens juguem l'estabilitat mundial, i no val a badar. No es pot alimentar els ideals dels extremistes, ni fent atemptats multitudinaris a Nova York, ni bombardejant salvatjament Gaza i els seus habitants reclossos i sense sortida alguna ni d'abandonar la terra atacada.

Quin futur volem per a la nostra civilització? Si volem conviure (si volem seguir el camí de la convivència), no anem per bon camí. Esperem que aixó s'arregli ben aviat.