24.09.07
Publicat a
General
| 09:10
Vaig veure un
reportatge per TV, on es tapava una glacera amb una tela blanca, per evitar que
el Sol la desgelés. Es una forma de mantenir la frescor, ja que el color blanc
es reflectant dels raigs solars.
No es cap novetat, antigament
per tota la conca mediterrània, els pobles resplendien per la seva blancor,
totes les parets dels habitatges es pintaven amb calç, per protegir-les del
Sol; pot ser no sabien que blanquejant les casses, contribuïen a evitar
l’escalfament global, però si que sabien que a dins se hi estava mes fresc.
Ara la
responsabilitat la tenen els arquitectes i el enginyers de pons i camins, quant
projecten obres, que estan exposades al Sol, poden fer-les, que absorbeixen el
raigs solars o que els reflectint.
Així com tapaven la
glacera, es podrien tapar o pintar de blanc, carrers, pons, carreteres,
autovies, autopistes, tot el que tingui el color negre del asfalt, o la
suficient foscor com per que absorbeixi calor dels raigs solars.
Hi ha mols milions
de metres quadrats, per garantir les comunicacions entre ciutats, que si fossin
blancs, evitarien el calentament del planeta.
No es cap disbarat,
descobrir un material blanc, que tingués les mateixes propietats que l’asfalt,
per que els neumàtics dels vehicles rodats, s’agafessin al pis sense perill.
Personalment jo
tinc molts dubtes de tot el que diuen al respecte; la majoria de noticies
deriven de casos reals, son histories molt ben escrites, avalades per
científics; son novel·les de ficció, al servei de la cúpula del poder mundial.
Succeeix com les
primeres noticies dels platillos volants OVNI, que començaren ara farà uns
seixanta anys, i ja no en parla ningú.
Quant anava a
estudi, a la llisó IV la pregunta 25 de la historia sagrada titulada El diluvi
universal; es contestava així: Llovió copiosamente durante
cuarenta días seguidos; las aguas cubrieron los puntos mas altos de la tierra y
perecieron las personas y los animales.
I afirmava que sols es salvaren, els que estaven a dins
del Arca de Noé, que les aigües
estigueren cobrin la Terra
durant un any; això va passar 2400 anys abans de Crist.
Si desprès del
diluvi universal, estem aquí ara, havent passat 4407 anys, el mes segur es que
les properes generacions, també sobrevisquin, al escalfament global.
Quantes hipotètiques “Arcas
de Noé”, hi ha sempre preparades, per salvar, als escollits de totes les
parts de la terra, que saben anticipadament el que pot passar, i es queden quiets i protegits, en llocs desconeguts,
fins que les aigües baixen al seu nivell normal?
Josep Maria Sabaté
Pena
Reus 20 de setembre 2007
Enllaç permanent
19.09.07
Publicat a
General
| 11:43
18/ 09/ 2007
Els fangs tòxics del envassament de Flix Frank Ochmann.
Diu que: Nuestra herencia biológica y nuestra naturaleza primitiva, están ahí. Aunque nuestro objetivo sea mejorar i ser personas mas cultas, es imposible deshacernos “totalmente” de nuestra herencia biológica Jubilats de Flix!. Amb tot el temps que faci falta.
(abans dèiem, amb el temps i una canya)
Es netejarà la pressa de Flix de productes tòxics.
Es recuperarà una consciencia ecològica, que mai havíem tingut.
Es canalitzarà tot el meandre, eliminant, tan els mosquits, com la mosca negra.
Es farà una vila nova, amb un microclima net, on es podrà viure de la industria, la l’ensenyança, el comerç i el turisme.
Però no queda temps per reconstruir l’esperança, de tots els jubilats d’Erkimia.
2007, ha començat el compte enrere, per deixar de cobrar el complement de pensió, al complir els 80 anys; (ja sols quedem, els que em tingut les defenses més fortes) els altres, ja ens han deixat sense fer gaire de soroll.
El més fotut, es que tot això passa amb la passivitat d’un poble, que ha resistit tota mena de penúries per mantenir els llocs de treball, dels que treballaven a la fàbrica, (i dels que no), aguantant els atacs ecològics a que estaven sotmesos, a causa de la proximitat de la elaboració i manipulació, de productes altament tòxics i cancerígens.
La acceptació d’aquesta situació que ningú no volia, ha produït una fractura en la convivència dels Flixancos. Els interessos d’uns han topat amb els interessos d’altres, sense analitzar el que podia interessar al conjunt.
Ningú es podia adherir voluntàriament a un acord que ens ha perjudicat a causa de revocar l’acord anterior.
Hem perdut tant els judicis com les sentencies que s’han intentat recorre; ara que fem?
A les persones que la regulació de lloc de treball, va sorprendre mes joves, seran mol importa’ns, les quantitats que deixaran de rebre, hi haurà problemes econòmics.
Hem estat sotmesos a causa de la herència biològica?
Diuen, que el qui la fa, la paga.
A la fi, tothom te el que es mereix.
El que passa es que no ha quedat tothom igual, hi això es el que dona el malestar, que dia a dia, ens pressiona la consciencia, mentre dubtem de si som o no culpables.
Els verdaders culpables de tot el que passa a Flix, son el que tenen “La Clau”.
Josep Maria Sabaté Pena
Enllaç permanent
17.09.07
Publicat a
General
| 10:06
Pisco ciutat
peruana que ha rebut un cataclisme sísmic d’una magnitud de 7,9 graus a
l’escala de Richster.
Que els hi ha
passat a les bones persones?
La parròquia de “San Clemente” i “San Francisco” s’han caigut a sobre dels feligresos, que assistien
als oficis religiosos del moment; hi hagut centenars de morts.
En una l’església de Ica la del “Señor de la Virgen” ha quedat
intacte el Santcrist que dona nom a la església.
A la capella del
Socorro de Ica han quedat intactes la
imatge de la Verge
del Socorro i la del Crist Redemptor.
Mentre unes
esglésies estan totalment derruïdes, altres estan miraculosament en peu.
Els habitants de
Ica ja parlen de miracles.
Els dolents també
tingueren la seva oportunitat.
Al penal Tambo de
Mora de la ciutat de Chincha, han caigut tots els murs que tancaven a 668
presos, hi s’han escapat tots.
Si actualment hi ha
pocs fets miraculosos, es per manca de fe.
Les persones vivim
immersos en l’esperança, desitjant tot el que veiem.
Els humans anomenem
a Deu per motius que ens son favorables, atribuint-li les causes de les
millores que aconseguim; també el reneguem quant no ens surten les cosses com
desitjaven.
De sempre les
matemàtiques, els números, la ciència, foren l’iniciï de tots el coneixements i
la seva evolució; des de que tinc us de raó, sempre, sense baixa la guàrdia,
observo tot el que es considera un misteri, es com viatjar per uns paranys
desconeguts, on apareixen fets miraculosos, contrastats, per persones, que
juren haver-ho vist amb els seus propis ulls, i jo sempre he cregut que ho han
vist.
Defenso els valors
cristians, per que foren els primers que
em van ensenyar, però el meu aprenentatge es permanent.
El filòsof Fréderic Lenoir pensa que la religió ens
permet viure mes vides en aquesta.... i potser en altres vides. Així des de els
primers profetes, de que tenim coneixement, fins a teories com les de Lenoir,
han aparegut filòsofs per tot el mon, com els bolets, de tona mena de gustos,
de colors, inclús de verinosos.
A mi m’incomoda
l’actitud de la gent, que no fa el que jo crec que hauria de fer.
La vida es una
funció de teatre de sessió contínua, quant una persona no representa be el seu
paper, al primer fallo hauria de saber “fer
mutis pel foro”.
Perquè, no puc
abandonar l’escenari en el que faig el meva representació?
Potser, te a veure
amb la continuïtat real de la vida aquí i ara; com els habitants dels pobles
peruans derruïts pels terratrèmols, que tornen a fer les seves casses mes o
menys al mateix lloc on foren arrasades.
Josep Maria Sabaté Pena
Enllaç permanent
04.09.07
Publicat a
General
| 11:34
Reus 03/09/2007
Entre lo Material..i ..l’Immaterial.
Roderic Guigó
Bioinformàtic. Investigador del projecte internacional Encode.
Professor de la Universitat Pompeu Fabra i científic del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona. Es un dels 300 investigadors del projecte Encode, la gran “Enciclopedia de los elementos del ADN”. Diu textualment, que entre els pròxims cinc o deu anys, s’obtindrà el genoma individual, el que facilitarà tenir fills a la carta, seleccionant embrions immunes a totes les malalties. La permanència de la individualitat persisteix, a pesar d’haver canviat en trenta anys, tots els àtoms que formaven el nostre suport material. Aquesta consciencia de la existència es l’Ànima? El que no puc confirmar, es si aquesta Ànima, segueix existint fora del suport. Si un investigador amb aquest currículum a les seves espatlles, dubte de la indestructibilitat de l’Ànima, que farem la resta? Que passarà si no hi ha resurrecció?
Això es un nou misteri.
Amb la quantitat de persones que moren cada instant, i les que neixen contínuament, si les Ànimes existeixen fora del suport, passen el temps anant i venint; es deuen agrupar com les orenetes abans d’emprendre el viatge, per no perdre’s per infinit.
Avui per la televisió, es veien en flames algunes mesquites d’Irak, amb quantitat de persones mortes als carrers.
Es un país en guerra civil, entre religiosos, fanàtics, i m’ha vingut a la memòria, una imatge mes o menys del 1936, de una foguera que cremava a la plaça de l’Església de Flix, on tothom estava obligat a tirar, tots els llibres i objectes religiosos que tinguessin, (el meu pare em portava agafat de la ma i va tirar a la foguera, un llibre amb cobertes negres), l’ordre deia, que després es regirarien totes les cases, hi si haguessin incomplert la ordre, serien castigats exemplarment.
Tant si va obeí tothom com no, la foguera era mol gran.
Jo voldria que desprès de d’aquesta incruent guerra d’interessos, (la primera del segle XXI ) el contendents poguessin conquistar la llibertat de pensament, que nosaltres tenim ara, passats 70 anys.
Josep Maria Sabaté Pena
Enllaç permanent
