VAGA DE FAM: VOLUNTÀRIA O INVOLUNTÀRIA ??
Ara fa unes setmanes, abans del Nadal, tota la premsa escrita i televisada estava pendent d’una bona senyora que estava fent una vaga de fam. Es veu que no la deixaven entrar al seu país per alguna qüestió a la que no vull pas entrar i que tampoc intento acabar d’entendre. M’hi referiré com “ La senyora “.
Déu ni do quin rebombori va organitzar la senyora, i el que és més important, com li van seguir el xou tots els periodistes i les cadenes televisives. I fins i tot els polítics ballaven a la seva música …
Com ja he dit abans, no pretenc entrar en valoracions sobre les raons que tenia la senyora per fer la mencionada vaga ja que cadascú es mira les situacions que l’estrenyen a la seva pròpia manera. I les intenta solucionar com bonament poc o se li acut.
Avui, i per desgracia, hi ha un assumpte que prem a majoria de la ciutadania i entre tots l’hem anomenat CRISIS. Maleïda paraula que per desgracia la sentim massa sovint i que possiblement obligui a no poder menjar a molta gent, que a diferencia de la senyora de les illes canàries, es veuen obligats a fer una espècie de vaga de fam però de manera involuntària.
I no cal que els medis audiovisuals es gastin els diners enviant tant lluny uns quants reporters amb les seves dietes, viatges, allotjaments, etc, etc, etc, Una pasta gansa en definitiva !!!
Això està a l’ordre del dia. Sense anar massa lluny, a la Plaça Verdaguer hi ha unes quantes persones catalogades com a indigents i que, a diferencia de la senyora, passen els dies en l’anonimat i sense que ningú els faci cas. També dormen als bancs ( com la senyora, que ho feia als de l’aeroport). En comptes d’aigua, com feia la senyora, beuen Don Simón, i ara que fa fred s’aixopluguen als portals, igual que va fer la senyora als darrers dies quan la podíem veure a una espècie d’habitació empaperada.
Però aquestes persones de la plaça no son gens mediàtiques i ningú els fa punyetero cas. No hi ha reporters, ni fotògrafs, ni se’n fan ressò els diaris. A qui li interessa això??I jo em pregunto: Per què hem de voler arreglar el problema de la senyora i no fer el mateix amb el d’aquestes persones?? No cal que el senyor Moratinos es baralli amb el rei dels marroquins, ja que per solucionar el tema de tota la gent que per desgracia es veu obligada a malviure pels carrers de l’estat no cal fer grans negociacions internacionals.
I es clar, les ONG’S tampoc se n’ocupen massa perquè, imagineu-vos quina publicitat farien si es veigués a la televisió una caravana solidària que sortigués de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, per anar al Carrer Maragall cantonada amb Plaça Verdaguer de Tarragona, per atendre a mitja dotzena d’indigents. Veritablement és més mediàtic anar a qualsevol país africà. ( deu ser que a Àfrica la llum per fer fotos és millor??)
Pot ser sembla que allí estiguin més necessitats. Però soc del parè que quan jo se sumar, en puc ensenyar al veí. Quan jo tinc la meva casa neta puc ajudar a netejar la del veí. I quan la gent d’aquí no passi gana, li puc donar de menjar al veí.
Voldria que quedés clar que ja hi ha entitats que s’ocupen de la gent d’aqui, però crec que s’ajuda més a la gent d’altres països. Puc dir que, a les persones indigents que habiten per la Plaça de la Mitja Lluna he vist com la Creu Roja els dona menjar calent als vespres. Però el problema no es resol amb una sopa calenta a peu de banc quan segueixen dormint als caixers automàtics.
Aquest tema és molt espinós i complexe de solucionar. Però veient com es gasten els diners en, per exemple, publicacions municipals, anuncis de la Generalitat a les cadenes de televisió, falques publicitàries de les institucions publiques, etc etc, em sap greu pagar impostos perquè no els administrin com cal. Abans de saber el que ha fet la Generalitat de Catalunya a l’àrea metropolitana de Barcelona (ho matxaquen a televisió) més m’estimaria que aquesta gent que habita pels bancs de la Verdaguer Square, fossin a sota teulada amb professionals que els readaptessin a la vida que en algun moments han perdut.
