PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


Les campanes ja són legals

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:26

 

 


Les campanes de l'església d'Alfés ja no sonen de nit perquè

uns veïns van denunciar que no els deixaven dormir   L. SANSEN


| Les campanes es declaren patrimoni cultural sonor de Catalunya | Queden excloses del control acústic dels diferents centres de culte
Mireia Rourera

El govern ha decidit protegir el so de les campanes de les esglésies. Per això l'ha declarat patrimoni cultural immaterial sonor del país. D'aquesta manera en el nou reglament que regularà l'activitat diària dels centres de culte de Catalunya, que desplega la llei de centres de culte, les campanes han estat excloses de les condicions de protecció acústica a què s'hauran d'atenir els temples i locals de les diferents confessions. A partir d'ara, doncs, els ciutadans queixosos dels campanars que s'han dedicat a fer mòbing i han dut als tribunals pagesos o parròquies, no cal que s'hi esforcin. El so de les campanes ja no és un soroll, és patrimoni de tothom, i com a tal estarà protegit, sempre que no superin els respectius límits de decibels establerts per cada municipi.

Els altres actes catòlics que no impliquin campanes i les activitats d'altres confessions hauran de seguir també les normatives acústiques municipals. El reglament fixa altres condicions per als centres de culte pel que fa a seguretat, accessos, etc.

Les queixes pel soroll de les campanes, sobretot pels tocs que marcaven els quarts i les hores durant la nit, van començar a ser objecte de denúncia a finals dels anys noranta. Les primeres denúncies van arribar de la mà d'urbanites que es compraven una segona residència en un poble "tranquil" i es trobaven que durant la nit en els pobles les campanes continuen marcant les hores. Les queixes, que al principi van sorprendre molt, van acabar multiplicant-se, tot i que a la llarga només alguns municipis molt condicionats pel turisme han acabat accedint a silenciar aquest objecte patrimonial. Entre aquests municipis n'hi ha diversos de la Cerdanya, una de les comarques amb més estiuejants i nouvinguts (que fins i tot s'han arribat a queixar del soroll de les esquelles de les vaques i de la pudor dels fems).

Les queixes pel soroll de les campanes a partir del 1998 van anar arribant periòdicament al Síndic de Greuges. El fet que algunes queixes fessin referència a la superposició dels tocs de les campanes de diversos campanars va fer que el Síndic acabés pronunciant-s'hi i aconsellant a les autoritats municipals que regulessin per normativa l'ús de les campanes. La recomanació (que no és vinculant) està recollida en un butlletí del Parlament del 2006 (el número 306).

Enfrontaments

Pel soroll de les campanes s'han enfrontat veïns (a Olot, per exemple) i s'hi han manifestat a favor i en contra persones a qui els molesta el soroll enfront d'altres que volen preservar les tradicions i els elements culturals. Aquestes discussions no han passat només a Catalunya. A València (pel Micalet) o a Jaén (per la catedral) les discussions van ser acalorades. I, mentre alguns denunciaven, a Sant Andreu de la Barca l'any 2003 l'Arxiu Històric Municipal va patrocinar l'edició de CD on per primer cop al país es recopilava el so de les seves campanes com a exercici de recuperació de la memòria històrica.

El disc va recollir vuit tocs de campana, que expliquen diferents motius socials i religiosos. Entre aquests, el toc de sometent, el toc de missa i ofici, el toc d'avemaria, el toc de la mort del papa, el toc de processó de morts i el toc de foc.

 

 

 

http://paper.avui.cat/article/societat/183426/govern/protegeix/so/campanes.html

Els arqueòlegs troben els fonaments del primer temple cristià de la ciutat de Girona

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:22


Les restes es conserven al subsòl de l'església de Sant Feliu i s'han posat al descobert les tombes dels primers bisbes

 

 

El bisbe, Francesc Pardo, i l'alcaldessa, Anna Pagans, escolten les explicacions del director dels treballs, l'arqueòleg Lluís Palahí. <br/>

 

  El bisbe, Francesc Pardo, i l'alcaldessa, Anna Pagans, escolten les explicacions

del director dels treballs, l'arqueòleg Lluís Palahí.  MARC MARTÍ

 


 GIRONA | DANIEL BONAVENTURA
Un dels fets històrics més misteriosos de Girona, l'origen del cristianisme a la ciutat, compta amb noves informacions aclaridores gràcies a unes excavacions arqueològiques.


Un programa europeu de recerca arqueològica ha permès localitzar i desenterrar les restes del primer temple cristià que va tenir la ciutat de Girona, situat exactament en el lloc on avui s'alça la gran església de Sant Feliu.


Els treballs també han posat al descobert algunes tombes nobles que, segons tots els indicis, pertanyien als primers bisbes de la ciutat de Girona en l'època tardoromana, encara a l'arrencada de l'era cristiana.


Els arqueòlegs, però, no han trobat restes de l'anomenada Cel·la memoriae, una petita construcció de culte en memòria del màrtir Sant Feliu, del segle IV, sobre la qual es va construir el temple ara desenterrat i que al segle XIII va ser substituït per l'actual església.
Arqueòlegs i autoritats van mostrar ahir entusiasmats a la premsa els potents fonaments de la primera església de Sant Feliu, un temple que va funcionar des del segle VI i fins el XIII.
Les restes trobades corresponen a una església de tres naus, "un edifici monumental per a aquella època", va afirmar el romanista Josep Maria Nolla. Aquesta primera església de Sant Feliu va ser la primera catedral de la ciutat fins que, arran de l'espectacular creixement urbà del segle XIII, la seu catedralícia es va situar a l'indret dominant que coneixem avui.
Per fer les excavacions ha calgut aixecar el sòlid l'enllosat de l'església de Sant Feliu i compaginar aquesta activitat científica amb les funcions de culte. Les restes estan en procés de documentació i estudi per tornar a ser enterrades, de manera que no seran visitables.


L'existència d'aquest temple era coneguda a través de la documentació escrita conservada als arxius, però mai no se n'havien trobat evidències físiques.


A la presentació d'ahir hi va participar el bisbe, Francesc Pardo; l'alcaldessa, Anna Pagans; el vicerector de la UdG Joaquim Maria ?Puigvert, la regidora Lluïsa Faxedas i el rector de la parròquia, Joan Baburés.


Pagans va felicitar l'equip de la UdG que en els darrers anys ha convertit Girona en una de les ciutats que més informació tenen de la seva trama urbana en la llarga diacronia que arrenca en l'etapa fundacional (s.I) i cobreix pràticament dos mil anys.
Puigvert va fer notar que el de "patrimoni històric" és un "concepte modern", i va afirmar que aquest programa situa Girona en el mapa de la programació cultural europea.


Puigvert va voler agrair la col·laboració de les autoritats eclesiàstiques i també els treballs fets per l'Institut Català del Patrimoni Cultural i el Màster en Patrimoni Cultural de la UdG. Va evocar el mossèn historiador Josep M. Marquès.


El programa europeu "Sopra e sotto. La Cità Europea" està integrat dins el programa "Cultura", en el qual participen els ajuntaments de Brindisi (Itàlia) i Girona, la UdG i l'École Nationale Superiore d'Architetture de Tolosa de Llenguadoc. El programa s'aplica a Girona a través del Laboratori d'Arqueologia i Prehistòria de la UdG.

 

 

http://www.diaridegirona.cat/cultura/2010/01/30/cultura-arqueolegs-troben-fonaments-temple-cristia-ciutat-girona/384581.html

INDONESIA -(*) Templo descubierto revela indicios del pasado de Indonesia

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 00:12

 

 

An unearthed statue of Ganesha

El templo fue encontrado sobre la base de la Universidad Islámica de Yogyakarta. (ABC News)

 

En Indonesia, corresponsal Gavin Fang


Una estatua de Ganesha descubierto



Los arqueólogos han descubierto en Indonesia de 1.000 años de viejo templo que podrían arrojar luz sobre el pasado del país hindú.

Las estatuas y relieves tallados son algunos de los mejor conservados en Indonesia, pero la excavación se está haciendo bajo estrictas medidas de seguridad para proteger el lugar de bien organizado ladrones reliquia.

El templo fue encontrado sobre la base de la Universidad Islámica de Yogyakarta como trabajadores sondeado el terreno para sentar las bases para una nueva biblioteca, y se dieron cuenta de la tierra bajo sus pies no era estable.

Cavar pronto reveló un descubrimiento excepcional: tres metros bajo tierra estaban aún en pie las paredes del templo. Las fuertes lluvias continuación, se exponen la parte superior de una estatua del dios Ganesha en condiciones prístinas.

Unas semanas después de la excavación, los arqueólogos están declarando el templo y sus estatuas raras y hermosas un descubrimiento importante que podría aportar información sobre pre-Indonesia, la cultura islámica.

"Este templo es un muy significativo y muy valioso, porque nunca hemos encontrado un templo en su conjunto e intacta como esta", dijo el arqueólogo Dr. Budhy Sancoyo, que es uno de los investigadores cuidadosamente la limpieza del templo.

"Por ejemplo, mirando a donde las estatuas se encuentran en este templo, que están en sus posiciones originales, a diferencia de los otros templos.

"Este templo es importante para entender la cultura de nuestros antepasados".

Una erupción volcánica se considera más probable que han cubierto el templo de todo el siglo 10, unos 100 años después de su construcción.

La erupción conservado sus estatuas y relieves en mejores condiciones que casi todo lo demás descubierto en Indonesia de ese período, incluidos los complejos de templos Borobudur y Prambanan.

Pero ahora que están expuestos, el contenido del templo, es necesario proteger con seguridad las 24 horas.

En noviembre pasado, los ladrones saquearon el templo cercano Plaosan.

Las cabezas de dos raras estatuas budistas fueron robadas, para ser negociados por los sindicatos organizados que tratan de los objetos.

Tri Wismabudhi de la cultura de Java central y la agencia de la herencia dice que los ladrones del templo están robando a los indonesios de un pedazo de su historia.

"Para nosotros, los sitios arqueológicos como este son los datos arqueológicos, así que si los datos que falta o es incompleta, lo que significa la historia de la nación es también desaparecidos", dijo.

"La gente no entiende eso. Es por eso que robar, porque no se dan cuenta de lo importante que es para nosotros como nación".

En el templo Kimpulan en el campus de la Universidad Islámica de Yogyakarta, la estatua de Ganesha se mantiene ligeramente enterrada para hacer más difícil para robar.

Se podría vender por hasta 250.000 dólares en el mercado negro.

La universidad quiere abrir el sitio al público una vez que la excavación es completa.

La biblioteca que estaba destinado para el sitio será rediseñado para incorporar el temple.t hindú

 

 

http://www.archaeologynews.org/story.asp?ID=557248&Title=Temple%20discovery%20reveals%20clues%20of%20Indonesia%27s%20past

 


«Anterior   1 2

Powered by LifeType