18.11.07
Publicat a
Política
| 11:29
Ahir al vespre em va sobtar la notícia de la
mort de Gregori López Raimundo, que era previsible per l’avançada edat i el seu
precari estat de salut, cosa que no la fa menys trista per aquells que
l’apreciaven i admirem la seva trajectòria.
El vaig conèixer personalment quan ja era
president del PSUC, Per a mi, com per a molta gent, abans havia estat un referent quasi mític en la secretaria general del partit, era l’home dels “cabells
blancs, la bondat a la cara i els
llavis fins dibuixant un somriure” que va venir a Tarragona en els primers temps de la
transició a fer un míting al Camp de Mart que no es va
autoritzar i va quedar en una petita xerrada a l’entrada de l’auditori per
explicar la prohibició governativa, amb la presència distant d’unes dotacions
de “grisos” que vigilaven el compliment de la interdicció. Després va venir
moltes altres vegades, a explicar i aplicar el projecte eurocomunista que
dirigí i impulsà junt amb l’Antoni Gutiérrez Díaz, el “Guti”, també
dissortadament desaparegut. Ambdós van tenir la dignitat de renunciar als seus
càrrecs en ser derrotada la línia política que defensaven en el 5è Congrés del
PSUC, on va començar el procés de disgregació d’un partit que havia estat el
referent indiscutible en la lluita antifranquista i no va ser capaç de mantenir
la mateixa iniciativa política en democràcia. Però tots dos van seguir defensant
el seu model polític.
Els gestos pausats de Gregori, la seva veu tranquil·la
i l’autoritat que emanava, producte de molts anys de militància i unes opinions
ponderades, no han de fer oblidar que era un home de caràcter, endurit en mil
batalles externes i debats interns.
Els qui estem a les organitzacions
polítiques sorgides de la mai reconeguda dissolució de PSUC tenim la seva obra i el seu record com patrimoni
comú, igual com ho és de la ciutadania democràtica de Catalunya.
Enllaç permanent
17.11.07
Publicat a
General
| 11:21
Joan Miquel Carrillo em passa
el testimoni per continuar un “Meme” com li ha demanat Jordi Salvat, un excel·lent periodista, com es pot comprovar visitant el seu bloc.
Segons explica, es tracta de donar tres recomanacions per portar-ne un. Em
trobo amb la mateixa dificultat que
Joan Miquel Carrillo, en matèria de blocs, sóc totalment autodidacta i poc
experimentat. No sé si s’espera que es facin recomanacions sobre el software a
usar, aquí si que em declaro totalment incapacitat.
Reflexionat sobre
la demanda, vaig recordar que, no fa gaire, un amic em deia que no vol obrir un
bloc perquè es crearia una obligació i a més has de suportar que t’enviïn
missatges ofensius. Aquest comentari em va fer pensar en els motius que m'empenyien a fer un bloc, em va donar la pista per aportar tres
elements que, en la meva opinió, fan interessant un bloc:
- El contingut. Un blocaire ha de tenir coses a dir i ganes
de comunicar-les, això dóna interès a la seva visita. El bloc permet una
llibertat absoluta de creació, ja que no hi ha els condicionants
editorials que tenen qualsevol llibre o el treball periodístic, el
contingut és absolutament responsabilitat de qui el manté. Evidentment, la
xarxa no eximeix de fer front als límits que estableixen les lleis, però
traspassar-los o no és una decisió que pren el blocaire.
- La perseverància. Cap pàgina d’Internet pot restar
inactiva, tampoc un bloc. És clar que no sóc un exemple de rapidesa en
afegir continguts, h ha blocaires que l’actualitzen dia`riament i fins i
tot diversos cops al dia. Jo en canvi, ho faig un o dos cops al mes.
Considero que cadascú ha d’estar còmode amb la periodicitat en què hi
insereix nous continguts, el risc és que una baixa activitat li pugui
treure interès al bloc, cadascú ha de triar.
- La interactivitat. Un avantatge d’Internet és que no
hi ha lectors passius, tothom hauria de poder interactuar amb qui genera
un missatge, és un espai d’intercanvi d’idees, el que també comporta la
discrepància expressada amb correcció o amb intemperància, això ja depèn
dels demés i és el peatge de la llibertat.
Vull afegir una
darrera observació. Fa poc, me n’he adonat que els text dels blocaires inclouen
abundants hiperenllaços, aquestes notes a peu de pàgina del món digital. És un
gran avantatge que començo a utilitzar en aquest post, perquè un altre requisit d’Internet és que no hi hauria d’haver culs de sac, que cada pàgina obri un gran nombre de possibilitats de
navegació.
Espero amb
aquestes modestes aportacions haver complert l’encàrrec, i si es tracta de seguir la cadena proposo que hi diguin alguna cosa la jaka, Jordi Solé i la gent de Tarragona 2016
Enllaç permanent
03.11.07
Publicat a
General
| 14:20
A Tarragona, l’empresa municipal que
pretesament porta la gestió dels mercats públics ha emprès una reforma que
pretén excavar fins a sis plantes soterrades sota l’edifici del Mercat Central,
inaugurat l’any 1915 i catalogat, per posar-hi un aparcament, un supermercat i
les dependències de serveis d
%el propi mercat, que també serà totalment refet en
el seu interior. Aquesta obra es farà en col·laboració amb Mercasa, una empresa
del SEPI i del Ministerio de Agricultura Pesca y Alimentación, que es dedica a la
logística i la gestió de mercats majoristes i detallistes en col·laboració amb
els ajuntaments.
Una solució desafortunada
L’envelat on s’ha instal·lat el
mercat provisional pateix d’una lamentable manca de terreny suficient, no hi ha hagut ambició a l’hora
de buscar una ubicació que garanteixi la necessària ergonomia i seguretat a un
espai de treball i de concurrència pública. És evident que les dimensions de la
plaça de Corsini no són aptes per acollir unes instal·lacions provisionals que
haurien de superar àmpliament l’espai disponible a l’interior de l’edifici de
l’ara antic Mercat Central. En canvi
s’ha reduït a la meitat, a costa, a més de menjar-se l’espai circumdant i
deixar, incomprensiblement, l’edifici de Correus en un carreró. L’espai interior
resulta incòmode, amb uns passadissos massa estrets per circular els compradors
i amb una acústica molesta. No sé quina opinió en tenen els venedors, espero
que almenys ells s’hi trobin a gust, perquè s’hi hauran de passar uns quants
anys, més dels que ara es diu. Això els que encara resisteixen, perquè la
política municipal que s’ha seguit CiU i el PP, consistent en afavorir les
renúncies a les concessions de parades, n’ha fet baixar lamentablement el
nombre. No sé si el Mercat Central sobreviurà a aquesta política restrictiva
pel que respecta als mercats, en tinc els meus dubtes.
Necessitat de més mercats municipals
Em referia en començar l’article a la gestió que fa ESPIMSA dels mercats
municipals amb el qualificatiu de “pretesa”. Perquè, de quin altra forma es pot
qualificar una gestió que es limita al Mercat Central, el de Torreforta i
l’espai testimonial de la Part Alta de la ciutat? Hi ha massa preguntes sense
una resposta satisfactòria:
v Com és possible que aquí els mercats
municipals no s’incrementin en nombre, malgrat l’espectacular creixement de la
població?
v Com s’explica que durant un temps baixa
incessantment el nombre de concessionaris al de Torreforta i després comença a
passar en el Central sense que els amoïni gens ni mica?
v Perquè no es dota els espais de la ciutat
on es fan mercats ambulants de periodicitat setmanal d’equipaments i serveis
elementals d’higiene per a compradors i venedors? Els rafals d’obra a les
places per aixoplugar els mercats són
un invent en ús des de l’edat mitjana
que només cal complementar amb les exigències actuals, fonts d’aigua
corrent, sanitaris públics on es puguin fer les necessitats (una altra cosa
inexistent a Tarragona) i reforçar els contenidors per la recollida selectiva
de deixalles.
També es diu que es decorarà l’exterior de
l’envelat que fa de mercat el decorarà un artista per un l’import de 70.000
euros. Això són molts diners, com s’ha adjudicat l’encàrrec? Malgrat que es
pensi pagar amb les aportacions de les empreses que s’hi vulguin anunciar al projecte li manca transparència, molts
joves graffiters farien una obra magnífica amb un pressupost menor si se’ls
hagués donat l’oportunitat de presentar-se a concurs públic.
Si supermercats i grans superfícies es guanyen la vida, també ha de tenir
el seu espai el petit comerç, l’oferta de productes que requereixi una baixa
inversió per a realitzar-la, garantir aquest complement de l’oferta la llei ho
adjudica als ajuntaments. Per això, a Tarragona necessitem una política de
mercats que afavoreixi el comerç detallista, cal que els productes i els
horaris dels mercats s’adeqüin als nous hàbits de consum, mantenint l’oferta
equilibrada que presenten els mercats municipals respecte de la dimensió de les
parades, la qualitat de productes i la seva varietat, semblantment a allò que
veiem en altres països --el Midi de França, sense anar més lluny-- on són
sinònims de qualitat en productes del país.
Volem més i millors mercats municipals,
no cal que siguin diaris, el que han de ser és pròximes i útils a la
ciutadania.
Enllaç permanent
