EN CADIRA DE RODES ( Temporalment, suposo )
Quedi clar però que jo no pretenc criticar a ningú, sols necessito explicar la vivència d’un que, temporalment, es veu obligat a desplaçar-se en una cadira de rodes.
Un bon dissabte del mes de setembre, de bon matí, res no indicava que tingués de ser diferent de tants dissabtes com havia viscut fins aleshores, però un accident amb la meva XT600 contra un " guarda rail " em va canviar la vida.
De moment conservo les dues cames, gràcies a Déu, però temporalment em veig obligat a desplaçar-me en una cadira de rodes.
Podia haver agafat una cadira elèctrica, tot i que per tal de fer exercici, vaig decidir que fos una cadira convencional.
- Ja aniràs " remant ", noi, vaig pensar.
I aquí es on comencen les penúries de tota la gent que no pot anar caminant amb les seves cames i necessita de les rampetes que hi ha a moltes voreres. I aquestes penúries sols les sap el que va " remant " en la cadira o, se m’acut també, les persones que les van empenyent, i que ara que m'hi fixo resulta que són molt abundants a la ciutat de Tarragona. Hi ha un gran nombre de gent gran que els treuen a passejar en una cadira de rodes.
Concretament, el primer dia que vaig poder sortir al carrer, vaig pretendre anar a fer un gelat, i allí és on va començar la odissea, ja que sols vaig trobar una gelateria on la meva cadira i jo poguéssim entrar sense ajut de terceres persones. Encara dono tombs ara fent la “recerca de la gelateria perduda” ... A la majoria dels establiments hi havia graons insalvables per una persona discapacitada.
Però la anècdota del gelat sols era la primera: Per portar el mòbil a reparar, vaig tindre que fer senyes a la dependenta de la botiga per tal de que em sortigués a atendre al carrer, ja que el graó era de 22 cm!. Comprar un desodorant va implicar que quasi em bolquessin la cadira unes senyores molt amables però del tot inexpertes en el tema de pujar graons amb la cadira de rodes. Una molt bona també la vaig muntar per poder entrar a la oficina del Santander del carrer Apodaca: Sumatori de la forta baixada del carrer amb un graó considerable a la porta amen de la doble porta de seguretat anti-atracaments. ( Em pregunto si les càmeres de seguretat ho devien filmar. Segur que al repassar la gravació es devien partir el pit de riure...)
Però el sol fet de voler donar un tomb et permet observar que les voreres en si ja són una gimcama; hi ha trams a la Rambla Nova on a la part de la vorera hi ha rampeta però al voler pujar a la coca central et trobes un graó de pam d'alçada. Apa noi, fes mitja volta abans no es posi en verd el semàfor dels cotxes ... I un altre dia mira abans de creuar. Si miressis per on vols anar en comptes d’estar pendent de les noies ...
També he trobat alguna rampeta que arrenca des d’una claveguera on la reixeta permet que les rodes caiguin dintre de les obertures. En conseqüència, si la fas servir t’hi quedes.
Si que l’ajuntament hi està posant interès, intentant suprimir aquestes anomenades “Barreres Arquitectòniques“, ja que a quasi tot arreu en podem trobar. Una altra cosa és com es troben, ja que hi ha pendents de aproximadament 30º, d’altres fan una vall amb la calçada i que acostuma a omplir-se d’aigua quan plou o reguen els carrers, etc, etc però en fi, no et pots sensibilitzar el suficient com si resulta que tens que desplaçar-te en una CADIRA DE RODES
http://es.scribd.com/doc/144973900/78-juny-13
Escrito por ebm — 28 Dic 2013, 16:55
Hoola jaume.
Passa'm el correu electrònic, si et plau.
unpuntdevista@gmail.com
Escrito por EBM — 06 May 2013, 19:27
Una experiència molt didàctica. Espero que no et sàpiga greu que la copiï en un article per al juny de 2013 de la revista digital www.emporion.org .
En tot cas, com que falten dies per a la publicació, te'n demano permís.
(mitad = meitat)
Escrito por Jaume — 05 May 2013, 08:42
Que triste de que en todos los ayuntamientos se hace un estudio de barreras arquitectonicas. Y en la mitad de los sitios no se cumple ni en la calle ni en la mitad de los establecimientoss.y en una heladeriaa.impensable
PD. No voy traducir en google.voy esforzarme en leerlo asi en tu lengua.estoy aprendiendo mucho...cadira( importante en mi negocio)
Escrito por angela — 27 Abr 2013, 22:32
Bones explicacions de la situació amb cadires de rodes!!! jo he estat durant força temps acompanyant d'un amic que ja no ha pogut tornar a caminar (sé que tú sí que ho fas!!! jejejeej) i entenc molt bé el que expliques, molts llocs de Tarragona (que per algú que no te aquest impediment no ho nota) els carrers no son planers al 100%, això implica més força alhora d'empènyer una cadira i ja no dic per qui va sol!!! ànims!!!
Escrito por Cati — 16 Mar 2010, 00:43
Ánimo y tira hacía adelante!!!
Escrito por Carlos — 10 Ene 2010, 00:03
Yo apuesto por tí ke lo conseguiras antes del tiempo previsto. Muy interesante.
Escrito por Angel — 09 Ene 2010, 00:41
eres el mejor emili, que gran sentido del humor, suerte que lo tuyo es temporal, pero de todas formas, has pensado en presentarte para alcalde, solucionarias muchos de esos temas que solo los conocen los que lo sufren, cuenta con mi voto...
Escrito por jesus — 01 Ene 2010, 13:04
Afortunadament, no has perdut el sentit de l'humor!
Anims amic, que avui ja falta un dia menys que ahir!
Escrito por Xarli74 — 30 Dic 2009, 19:12
Afortunadament, no has perdut el sentit de l'humor!
Anims amic, que avui ja falta un dia menys que ahir!
Escrito por Xarli74 — 30 Dic 2009, 19:12
Téns tota la raó del món, però aviat estaràs recuperat i seran molts els cafes que hauràs de pagar!!!.
Escrito por Nucoca — 30 Dic 2009, 13:36
Afortunadament, serà temporal.
Enhorabona per él teu primer escrit :)
Escrito por MM — 29 Dic 2009, 21:24
molt bo amic una forta abraçada i ràpida resuperaciò. Farem el cami ja ho veuràs!!!
Escrito por Juanan — 29 Dic 2009, 21:11