Tirant Lo Blanc

crec que quan estas animurat tens la sensació que tot va be. q encara q les coses es compliqin, necessites saber que l'altre esta b i que és allà.
t'hi pots embobar i t'hi pots divertir, pro tb et pots enfadar, agobiar, cansar, frustrar i avergonyir. pro l'enamorament fa que al cap del dia passis de tot això i tornis al seu costat. valoris la llista positiva i la negativa i la primera et decanti...no es massoqisme, es simplement la sensació qe el teu petit univers no rutlla be si la persona en qüestió no és "allà".

et sents incomplet/a i encara que tinguis temptacions amb terceres persones, saps que ets absolutament incapaç de donar el pas i ferir la teva mitja llagosta (les taronges em semben poc romantiqes!) ;-p

diuen que no pots permanèixer enamorat/da d'algú 50 anys...la veritat es q es complicat, però el meu parer es que aqests cinquanta anys no cal contar-los seguits! io de moment ja en porto cinc i cada dia es tot mes rosa i amb mes purpurina. esta clar que hia temporades baixes...pro si interessa a les dues parts recuperar aqella sensacio, es lluita. de vegades l'amor es nodreix tb de grans gestos...no?
es la meva parejil opinió...

Publicat per andulu — 16 Mar 2007, 10:09

Realment el cor és un òrgan misterós.
A mí no em costa gaire saber quan estic enamorada, hi ha una sensació (no sé si és un símptoma) la noto un o dos cops al dia i es tracta d'una mena de fiblada al centre del còs, quan la persona estimada no hi és i passa quelcom de bo (un nen somriu, la llum del sol s'escola entre les fulles d'un arbre i m'acarona, escolto una cançó que m'emociona) i llavors no penso quina sort! (m'han somrigut, fa sol, m'encanta aquesta cançó, penso, tant de bo hi fós ell per gaudir-ho.
:)

Publicat per dern — 16 Mar 2007, 10:24

Fa poc algú a qui no vull recordar em paralva del nivell del blog massa alt! Avui sóc jo qui només puc dir que lo que jo escric no ha servit de res.. la importància estava als comentaris (de nivel!)
La primera cosa que tinc clara, per molt que encara no l'hagi dit és que l'enamorament no és només amb la teva parella, sinó amb algun dels teus amics, segur que hi ha algú amb qui penseu cada dia i no és amb qui precisament et fas petonet. Així que hem de tenir clar que el cor és molt gran i que hi caben moltes perones!!!
Quan estàs enamorat no fas més que enorgullirte de l'altra persona... "si perquè la meav parella va estudiar això, i quan està fent allò es nota tota la seva riquesa intel·lectual"
L'amor no té edad, ni distinció de gènere, de fet, crec que ni tan sols som capaços d'estimar a una sola persona, poc o molt, sempre hi ha moments en què estimes persones amb les que només hi tens altres relacions...
Sense l'amor no sabriem viure, moririem! Així que jo voto per estimar a tant gent com puguis i sempre expressar-ho no vagi a ser que perquè t'estimes a una persona tens vergonya a dir-li i resulta que és mutu!
Petons a tothom!!!

PD: Què bonica és la paraula mutu!

Publicat per Tirant lo Blanc — 16 Mar 2007, 10:59

Mutu? Prefereixo recíproc (que és més intelectualoide)

Publicat per Tortola Valencia — 16 Mar 2007, 11:05

aixi q no vols recordar eh?nivell del blog massa alt... grrrrrrr
llavors io no parlaria denamorament amb altres persones. sinó d'algo "especial"...relacions especials....

Publicat per andulu — 16 Mar 2007, 12:10

I què passa quan tens moltes ganes de compartir coses amb una persona que et fa sentir molt especial, a qui enyores quan no la veus, l'estimes i la vols cuidar i fer-la feliç, amb la que hi ha una complicitat especial, que costarà moltíssim de trobar a una altra persona que sigui tan dolça, detallista, encantadora, intel.ligent... però... no sents màgia perquè físicament no t'atrau?? Què passa quan el cap vol enamorar-se i el cor no li fa cas?

Publicat per Llàgrimes — 16 Mar 2007, 23:18

doncs que per sempre mes sereu amics...grans amics... allò de q la bellesa està a l'interior sona molt bunic però un mínim d'atracció hi ha de ser....crec io, vaja....

Publicat per andulu — 17 Mar 2007, 14:14

Com bé diu l'andulu si no hi ha atracció serà força difícil que la cosa prosperi... serà una amistad lo màxim a lo que es podrà arribar. Certament t'ambé hauries de pensar que ja no és només la teva part, sinó que ella o ella també ha de sentir alguna cosa per tu (ho dic per la llàgrimes).
És difícil lluitar contra el cor, i normalment quan ho intentes la cosa sempre va malament, si lluites acaba passant tot el contrari (te lo digo porque lo sé) jeje
Per altra banda el cor i el cap, per mi és de molt fàcil decisió (el cor) si li donc la raó al cor, el cap ja farà tot el possible per adequar-se a la situació (i sinó que treballi també els diumenges!).
Ara pregunto jo: Que s'ha de fer quan t'agrada algú i no tens clar si ell/a també? O encara més difícil si t'agraden dues persones... és possible? què s'ha de fer?
Un petó

PD: Si això propera obreirem un consultori corazoncistic (no andulu?). ciao

Publicat per Tirant lo Blanc — 19 Mar 2007, 17:02

No hi ha noms, ni normes, ni esquemes que valguin per a definir l'amor, crec que tampoc hi ha consells vàlids excepte el que ja ha apuntat en Tirant, escoltar el cor, per encertar-la.
Jo si crec en l'amor sense atracció física, i en l'enamorament sense atracció "sexual", també crec que hi ha poques coses més "sexi" que una personalitat que ens atreu i que molts cops ens autoimposem l'imits per pors personals (no fer malbé el que tenim, decepcionar a qui admirem, perdre el nostre suport) o que considerem inacceptable la idea de mantenir relacions amb un amic/amiga perquè la profunditat del nostre afecte empetiteix, vanalitza, l'impuls del nostre instint.
"Llàgrimes", tens sort d'estimar algú especial, no deixis que el fet que aquest amor no seguixi el dictat de la "normalitat" (reciprocitat, parella, formació d'una familia) enterboleixi aquesta relació. Lluita per la persona que estimes i per la felicitat de tots dos, encara que els vostres camins corrin paral·les sense arrivar a tocar-se.

Publicat per dern — 19 Mar 2007, 23:07

Gracies pels vostres consells. La veritat es que jo crec que sense aquella atraccio no pots estar amb algu per molt que l'estimis, falta alguna cosa important que no et deixa acabar de sentirte viu.
Tirant lo Blanc, t'agraden dues persones? Sents el mateix per les dues? A vegades simplement ens refugiem en algu proper quan veiem que algu altre no ens fa cas. Jo seria sincer amb mi mateix i intentaria ser-ho amb aquestes persones. Es dificil llençar-se i dir el que se sent, pero crec que es important .
Crec que a vegades la por a estar sol o les ganes de que t'estimin pot per damunt del que relament sents i tu mateix tenganyes i al final et fas mal i en fas als altres. Sigues molt sincer amb els teus sentiments i amb els de les altres persones.
I amunt el consultori corazoncistic!

Publicat per Llàgrimes — 20 Mar 2007, 00:27

Estimada llàgrimes, has dit una frase que s'hauria d'enmarcar com a totalment cert:
"Crec que a vegades la por a estar sol o les ganes de que t'estimin pot per damunt del que relament sents i tu mateix tenganyes"
Jo no ho podria haver-ho dit millor!
Però avui per defensar a qui no em toca, també podria dir que per molt que no hi hagi atracció amb una persona si no t'hi apropes (si no comences algo) mai canviarà. També t'he de dir que si una persona és com la descrius:
"costarà moltíssim de trobar a una altra persona que sigui tan dolça, detallista, encantadora, intel.ligent"
Possiblement, i dic possiblement, tens moltes possibilitats de que nome´s et falti una coseta. Pensa que la trobes intel·ligent, dolça, detallista i encantadora, la veritat que crec que el 99% de la gent busca això... No hi ha res que no t'atrau d'ell/a?

Publicat per Tirant lo Blanc — 20 Mar 2007, 08:05

Per començar gracies pels consells.
Doncs... clar que si pero no suficien. Crec que ha arribat el momen de deixar de ser tan egoista i allunyarme perque l'altre persona pugui ser feliç.
Suposo que tot no es pot tenir pero encara no vull renunciar a la possibilitat de que potser conegui a algu que s'hi apropi mes.
Molta sort a tu i a veure si et decideixes per una de les dues noies. Segur que faras la millor eleccio.

Publicat per Llàgrimes — 20 Mar 2007, 19:43

Jo nohe d'escollir entre ningú, que jo sàpiga!!! I a tu, sols et dirtia arriscat, perquè qui no arrisca no guanya!!!!!!!!!

Publicat per Tirant lo Blanc — 20 Mar 2007, 21:47

uala dos dies sense venir i la que es lia!
crec q sí q es pot estar cuelgui de dues persones a la vegada.
pro d'una (diguem-li numero 2) serà més un amor platònic, especial perquè connecteu, perquè us agradeu, perquè flirtegeu innocentment.pro saps que no faras mai res perquè a l'altre (numero 1) te l'estimes, és un amor real, amb màgia també.
No t'has preguntat mai perquè el numero 2 no pot ser gai!? així no hia hauria problema perquè us veiéssiu! jajaja...

sento haver baixat el nivell del consultori! son els nervis pre-avió...ups.

Publicat per andulu — 21 Mar 2007, 12:00

Estic quasi d'acrod amb tots/es els de per aquí, en el fons tenim un idea semblant però amb alguna que altra diferencia...
La persona 1, aquella que és la teva parella, te l'estimes amb bojeria, tot ésespecial, i poc o molt tothom ho hem viscut en un moment o en un altre!
La persona 2, però té una especialitat diferent, la fas rabiar, te deixa detallets, us creueu les mirandes... Però sempre i com diria qui jo em sé, des del respecte i la tolerància... Ja m'agrada però!!!
Bueno resumint, que són dos sentiments compatibles i sempre tens aquest tipus d'amics als qui tant aprecies i amb qui sense dir gaire cosa pots passart-ho millor que mai (ni que sigui jugant als dardos jeje).
I com diu l'andulu, bueno tot el contrari del que dius, el número dos ha de ser hetero/a perquè així t'aporta una salsa que el teu 1 no pot aportar...

Publicat per Tirant lo Blanc — 21 Mar 2007, 17:20

Perdó pel retard, però al comentari anterior no ho he dit, que et vagi molt bé per terres gabaches... que no s'enten una puta merda... sempre amb carinyu clar!
Bueno a veure si pense una miqueta en les pobres persones que ens quedem per aquí... que som més de les que marxem. Per cert me portaràs algo?

Publicat per Tirant lo Blanc — 21 Mar 2007, 17:22

el meu numero 1 maporta mooolta salsa! jejeje.
ai peter..."paguís" es mol car.... sim passes la teva adreça per mail tenvio postaleta!
muas.
(a vere si treballes una mica!)

Publicat per andulu — 21 Mar 2007, 22:52

La direccio ja t'esta arribant per email... I sobre l'altre tema, a mi de salses potser una carbonara no està malament, però la barbaco tampoc (i porta picant!!!)

Que vagi de meravella el viajecito

Publicat per Tirant lo Blanc — 21 Mar 2007, 23:12

Jo me n'adono quan ja tinc una relació amb ella, ja que és difícil enamorar-se si no comparteixes segons que. I quan ja existeix la relació l'enamorament és més fàcil, així que llàgrimes crec que t'equivoques en creure que amb tots aquests sentiments no n'estàs enamorada, penso que si... mira la descripción que en fas.

Publicat per Enric — 22 Mar 2007, 09:58

us he estat llegint... andulu i què passa quan tens moltes ganes de compartir coses amb el numero 2 que et fa riure, a qui enyores quan no veus, a qui li vols explicar coses, amb qui hi ha una complicitat especial, però... no pots sentir màgia perquè hi ha el número 1 a qui estimes amb bogeria i també et fa riure, a qui enyores quan no veus, a qui tb li vols explicar les coses, amb qui hi ha una complicitat especial i no vols dixar perquè el que has construït era difícil de creure que mai arribaries a construir....
què passa quan la gent comença a parlar i a mirar-te com si estiguéssis cometent un crim simplemet perquè tens un amic? i el vols veure ... quan simplement es un amic.
pro tens por q el numero 1 se senti traicionat i ferit. les males llengües fan molt de mal.

Publicat per nopucdirquisoc — 05 Abr 2007, 09:22