Tirant Lo Blanc

Sempre passa igual. Quan t’acostumes a una rutina, a unes persones i una manera de fer... sempre passa igual! Sempre ha de canviar. Perquè estem tant acostumats a viure deixant a la gent enrera, però en canvi som incapaços de viure-la sense cap conflicte, perquè a qui no li ha sabut greu deixar a algú pel camí, aquell amic, aquella companya o aquells records, en el fons sempre estem acomiadant-nos d’algú. Si ens parem a pensar (no gaire que ens podem estresar), des de que som “petitons” se’ns ha acostumat a separar-nos de la gent del nostre voltant.

- Primer anem a la guarderia, com no, la de més aprop de casa perquè el pare o la mare no hagi de caminar gaire. Al cap de dos anys comença el parvulari: 1 separació.

Al parvulari, a part d’aprendre a jugar amb gomets, pegar-te amb altres nens i nenes o pintar amb les mans fas “grans” amiguets... però l’EGB està molt aprop. Es curiós però sempre, hi ha 3-4 nens que marxen de la classe(sempre un dels quals és el teu amiguet). 2 separacions.

Al col·legi t’ho passes de meravella, els primers “amors”, els primers amics de debò, jo vaig a jugar a casa teva tu vens a la meva, els professors... les primeres “grans” excursions... però hi ha un moment... terrible! La sobra del comiat és molt allargada i aquesta sempre és molt dura, tots els teus companys.... es separen de tu! Maleït institut!!!!!

A l’insti (o com diu ma tieta) la ONU, els canvis de companys i de grup d’amics és constant, durant els 4-6 anys que t’hi passes pots haver tingut 3-4 grups d’amics amb els que has començat a sortir de casa (a prendre coca-coles). Però com a tots ens passa sempre, sempre, vull dir: sempre, hi ha algú amb qui et portes millor, però... si clar el que pensàveu la universitat (o qualsevol altra cosa)... Més canvis, més llàgrimes, més gent...

A la uni tots van una mica més a la seva bola, en el fons tots ens hem separat masses vegades com per tornar a donar-ho tot, però clar... els humans som tontus per principi i.... tornem a fer amistats, parelletes i demés. Elementalment i com qualsevol camí té un final (per uns més curt i per altres més llarg) així que... més adéus!

Comença la vida laboral, ets jove i passaràs per 3-4 empreses fins que en trobis una amb una certa estabilitat, tothom et vol ensenyar que s’ha de fer com s’ha de fer... fins que un dia, també et volen ensenyar com es fa això de prendre una cervesa amb els companys/es de feina... a 5 persones per empresa... ja ens tornem a encarinyar....

A part s’ha de fer la menció especial a parelles i expertes, que poc o molt sempre t’ha sabut greu deixar enrere, i de tant en tant reps alguna notícia relacionada a com li va i si! Sempre t’interessa! A part de les parelles dels teus amics/gues amb els que t’encarinyes i... res és per sempre!

Avui és un dia d’aquests ni més ni menys que 13 persones que estaven aquí al costat deixaran de ser-hi, divendres les tornaré a veure a un soparet de comiat que hem preparat, però.... si d’aquí un any em puc considerar amic d’una d’aquestes persones ja sóc un privilegiat. Tot i així que us vagi molt bé i que sabeu que dins del meu bum-bum sempre hi sereu!

13 persones, que diuen adéu un dimarts 13, suposo que no sereu supersticiosos!

Publicat per Enric — 13 Mar 2007, 10:55
Molt negatiu, si senyor. Per si et serveix e consol, jo penso que les separacions ténen una gran utilitat: en primer lloc ens serveixen per a coneixer nova gent i coses noves, sinó ens estancariem. En segón lloc posen a prova les relacions, i tot el que val la pena, en surt reforçat. "Distancia és aire(diu la meva yaya) , que appaga el fuego chico y aviva el grande"
Molta sort en aquesta nova etapa a tots!

Publicat per dern — 13 Mar 2007, 14:01
Adéu número 1 (una horeta)

Publicat per aaaa — 13 Mar 2007, 14:04
Dern, potser conèixer nova gent sense necessitat de deixar de veure als que ja veies... Tot i que sempre (com tu i jo sabem) pots ser val més la pena allunyar-se de certes persones

Publicat per Tirant — 14 Mar 2007, 07:57
q nomes es un "hasta luego lucas!" q el mon es mol petit i ja estic io per muntar supars, esmursars populars i el que faci falta!!
gràcies per l'escrit al blogg....mol bunic....
un petó!
et pots considerar amic d’una d’aquestes persones....almenus de moment. ;-)

Publicat per andulu — 14 Mar 2007, 13:22
Exactament... que vol dir de moment? I no me vinguis amb xorrades tipus: espai temporal comprés entre el món i la ment, en el fons mo-ment (la n no sona perquè som de tarragona).
De moment sopar diviendres... a veure que tal!

Publicat per Tirant lo Blanc — 15 Mar 2007, 08:20
juas juas juas...com ets....
avui festa io poca q estic malaltoooooooona...a sopar si però. a vere la cara del juanillo, q algo s'espera pro no sap pas què!

Publicat per andulu — 16 Mar 2007, 09:56
Sempre amb excuses de les baretes, aquesta és de baar xino màxim, així que ja portaré alguna pastilleta (de bayer) perquè puguis sortir una miqueta!
M'has de convidar a algo jeje
El juanillo a vegades mira això.. per tant molt bona idea de dir que li farem un regalet SORPRESA pues no se...
ups se ma escapat!!! jeje
per cert que vol dir mo-ment?
millorat, petons i fins després

Publicat per Tirant lo Blanc — 16 Mar 2007, 13:35
LA DESPEDIDA VA ANAR MOLT BÉ, Menjar (poquet), alcohol (el just), petons (els mínims), música (a vegades bé d'altres no) dardos (guanyant), futbolin (guanyant, que bo!) i sobretot despedint-nos.

CIAO

Publicat per ACTUALITZACIÓ — 21 Mar 2007, 17:32
ñeñeñe....si menjar poqet, alcohol el just (cla com tu no beus!!), la musica no sempre be, i petons els minims és sinònim de què la despedida va anar mol be!... : festho mirar.........!!!! jeje
petons!

Publicat per andulu — 28 Mar 2007, 21:56
Que m'he de fer mirar, pobre de mi, si encerto en totes les mateixes coses que tu, el menjar, el beure, els petons i lo bé que va anar... i ara on he de mirar¿?
pà cuenca?

Publicat per Tirant lo Blanc — 29 Mar 2007, 08:21

L'hora Del AdéUs

Comentaris

Afegeix un comentari